dijous, 23 de juny del 2016

Comença la restauració de praderies de posidònia en camps de fondeig del Baix Empordà. Gencat.cat 23/6/2016

Comença la restauració de praderies de posidònia en camps de fondeig del Baix Empordà
Gencat 23/6/2016

Les actuacions es faran davant dels municipis de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Tossa de Mar

Es retiraran morts de fondeig abandonats dels camps de boies de temporada que malmeten aquestes fanerògames marines

 Maniobra de reflotament d'un bloc de formigó, aquesta setmana.

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha dut a terme aquesta setmana la restauració de les praderies de posidònia a l’espai natural protegit del Massís de Cadiretes, en camps de fondeig situats davant dels municipis de Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà) i Tossa de Mar (Selva). Els treballs consisteixen en la retirada de morts de fondeig dels camps de boies de temporada que afecten aquestes plantes marines.
 
Els blocs es reubicaran o s’extrauran per conservar aquest hàbitat protegit i s’instal·laran fondejos de baix impacte. Un cop enllestida tota l’actuació, es farà un seguiment de la recuperació de la posidònia.
 
Paral·lelament a aquest projecte, s’està treballant perquè que les autoritzacions administratives dels camps de boies incloguin criteris més restrictius per evitar o minimitzar els impactes dels camps de fondeig sobre aquests hàbitats.
 
Restauracions a la Xarxa Natura 2000
 
Aquest és el segon any consecutiu que es retiren blocs de formigó abandonats dins dels espais naturals protegits de la Xarxa Natura 2000. La temporada passada ja es van executar els treballs al Litoral del Baix Empordà, en camps de fondeig situats davant dels municipis de Begur, Palafrugell i Palamós.
 
La posidònia és una fanerògama marina endèmica del mar Mediterrani, que es troba preferentment sobre substrat tou. Forma praderies que es distribueixen des de la superfície fins a més de 40 metres de fondària. Aquesta espècie juga un paper clau en tota una sèrie de processos geomorfològics i ecològics, com el reciclatge de nutrients –en reduir l’hidrodinamisme-, la millora de l’estabilitat dels sediments, el subministrament d’aliment per a la fauna herbívora i, sobretot, pel fet de ser un hàbitat protector i de cria per a moltes espècies.