divendres, 6 de gener del 2017

Compte amb alguns titulars entusiastes... Tordera es compromet amb la gestió sostenible del delta 6/1/2017 El Punt Avui

No és la meva intenció agualir la festa a ningú però s'ha d'anar amb compte amb alguns titulars entusiastes que reflecteixen més un desig o el sentit comú que no la realitat, tal i com ja vaig dir fa uns dies quan va sortir la notícia. Ojalà fos veritat!

Cal recordar, i recomano accedir a l'enllaç anterior, que no tothom entén "gestionar" de la mateixa manera i en aquest cas mai s'ha fet servir com a "protegir", i molt menys de manera "sostenible".

No s'han de confondre les paraules i saber que...

Quan alguns demanen "solucions reals i definitives" realment volen dir "inversions per a actuacions semblants a les realitzades fins ara" per passar la temporada i perquè ningú es vol fer càrrec de les veritables solucions reals i definitives, que ja coneixen i eviten esmentar-les com la pudor.

Quan alguns demanen "recuperar la desembocadura de la Tordera" ningú ho fa per garantir els seus valors naturals, sinó per fer-hi ús turístic, esportiu,... quan no ocupar-la directament amb carrils bici, camins d'accés, àrees de pícnic,... quan no fer una carretera asfaltada (amb rotonda incolsa) per accedir amb transport públic o privat amb l'excusa de fer-ho accessible als serveis municipals de neteja o de seguretat, com s'ha arribat a dir.

Quan alguns demanen "recuperar l'estabilitat del front marí" o "solucionar el problema de les platges" no ho fan pensant en restaurar un espai natural, sinó per continuar els passejos marítims de s'Abanell o de Malgrat fins a la mateixa desembocadura... quan no connectar-los directament amb un pont sobre la llacuna com s'ha arribart a dir.

Quan alguns parlen de "traslladar els càmpings terra endins per alliberar la costa" no ho fan pensant en restituir el caràcter natural de les platges o de la desembocadura, sinó per incloure els terrenys a l'entramat urbà amb tot l'anterior (carretera asfaltada que doni continuïtat fins a la desembocadura a les actuals de s'Abanell i de La Conca, passejos marítims, fanals, carrils bici, mobiliari urbà, etc, etc, etc,...).

Quan parlen de "cercar el millor lloc per treure sorra per a regenerar platges" en realitat volen dir "dragar el riu per evitar inundacions" o "portar sorra d'Arenys", i per això els constant esments a l'ACA i a la moratòria... ni de lluny cercar res alternatiu (cal recordar que hi ha milions i milions de m3 de sorra de platja sota els nostres peus a pocs metres o centímetres de profunditat i a on es poden crear llacunes de laminació d'aigües que recullin les precipitacions sobre àrees urbanitzades evitant inundacions, per posar un simple exemple, vaja!).

Etc, etc, etc,... així que qui vulgui, sota la seva responsabilitat, que es cregui el titular.

En resum, no volen estar a la "taula de treball" per aportar solucions o propostes "reals" per a la "gestió sostenible" del delta, sinó com a lobby municipal per a l'impuls de les seves propostes d'urbanització o de promoció turística... malauradament... tal i com sempre han fet (al Consell de Conca, per exemple) i tal i com l'han explicat una i altre vegada que han tingut l'oportunitat.

Per altre banda, i a veure si parlem correctament... sobre les "mesures necessàries per retornar l'equilibri al delta i la platja" cal recordar que mai, insisteixo, mai es tornarà a l'estat anterior... és impossible... ningú desurbanitzarà les platges (que ja no donen per més), sinó que s'hauran d'augmentar artificialment... ningú deforestarà el Montseny, el Montnegre o les Cadiretes (ja no es generen sediments)... ningú deixarà de xuclar aigua de la Tordera (els sediments no s'arrosseguen cap al mar, a més a més de que encara fa falta molt per recuperar el nivell original de la llera)... ningú desformigonarà rieres o desmantellarà carrers ja fets... ningú desviarà el riu cap a la riera del Burg (els sediments mai arribaran a s'Abanell)... ningú desmantellarà esculleres o espigons i ningú cedirà propietats privades... ningú es queixa quan les seves platges augmenten any rere any amb el al·luvions de La Punta i ningú les voldrà retornar al seu estat anterior... ningú pot evitar la pujada del nivell del mar (a més temperatura, més volum de l'aigua) i l'increment de la freqüència i acció erosiva dels temporals marítims... etc, etc, etc,... el futur del delta i de les seves platges (de Blanes a Calella cal recordar, doncs comparteixen origen, evolució i dinàmica, i per tant solucions) seran artificials sí o sí, agradi o no, i simplement s'ha de triar entre platges naturalitzades o més urbanitzades. Cada vegada que algú parla de "recuperar situacions anteriors" menteix o ho fa per quedar bé, i recordeu que només seran "reals i sostenibles" aquelles mesures que integrin tot el conjunt dels factors implicats (generació, transport i retenció de sediments, morfologia de les platges i del fons marí, franges naturals d'autoregeneració, etc,...) i a tots els actors incloent tots els municipis de tot el delta... dècades de disbarats i de feina per fer saltar pels aires el delta i les seves platges no es solucionen ni amb quatre actuacions puntuals ni en quatre dies, vaja!

Tordera es compromet amb la gestió sostenible del delta
El Punt Avui 6/1/2017

El ple aprova l'adhesió a la taula de treball promoguda per Blanes per fer un pla integral de recuperació de l'espai natural

La proposta del ministeri d'extreure sorra per regenerar la platja de s'Abanell fa saltar l'alarma

El delta de la Tordera és una reserva natural d'aus que ara es vol protegir amb un pla integral Foto: EPA.

TERESA MÁRQUEZ - TORDERA
Tordera és el primer dels tres municipis maresmencs que limiten amb la Tordera que s'ha compromès de manera oficial amb el futur de l'espai natural del delta. En l'últim ple, tots els grups van donar suport a la moció promoguda per ICV-EUiA i Batega de Blanes que també es va aprovar per unanimitat per a la creació d'una taula de treball sobre el delta de la Tordera. L'espai de trobada, on són convidats també els ajuntaments de Malgrat i Palafolls, les associacions d'hostaleria, les entitats mediambientals, Costes de l'Estat i l'ACA, es va aprovar inicialment al municipi de la Selva el 2013 però mai es va arribar a posar en marxa. La moció va ser defensada a Tordera pel PDeCAT, al govern, i pel principal grup de l'oposició, ERC.

El text incideix en la necessitat de redactar un estudi objectiu i contrastat sobre l'estat actual de la zona humida que arrossega unes mancances evidents i que durant anys ha estat oblidat per les administracions. Es demana “un pla integral de recuperació del delta de la Tordera i la platja de s'Abanell que consideri les mesures necessàries per retornar l'equilibri al delta i la platja, així com que coordini les figures de planejament i protecció conjunt”.

La reactivació del debat sobre el futur de la desembocadura de la Tordera arriba arran dels continus episodis de temporals que s'enduen la sorra de la platja de s'Abanell. L'Ajuntament de Blanes va demanar solucions al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i aquest va respondre amb la proposta de regeneració de la platja amb sorra provinent tant del riu Tordera com del fons marí de davant d'Arenys de Mar. Aquesta opció, però, no és vàlida de moment perquè l'ACA manté una moratòria sobre la prohibició d'extreure àrids del delta del riu.

El regidor d'Acció Social i Promoció Econòmica, Àngel Pous (PDeCAT), explica que la degradació del delta ve de molt lluny “perquè ha estat sotmès a diferents accions greus que han afectat el seu equilibri, com els abocaments i la sobreocupació”. Pous entén que la problemàtica “és molt viva” i que demana la implicació de tots els actors “per trobar una solució real”. “Parlem d'una àrea de més de 300 hectàrees que, tot i els problemes, es manté com una reserva natural sobretot per les aus d'una importància clau”, recorda, i hi afegeix que la Diputació de Girona va proposar la inclusió del delta de la Tordera i el seu curs fluvial baix en les figures de protecció PEIN. El regidor destaca que la correcta preservació de la Tordera “també suposa una garantia per les platges de l'Alt Maresme i Blanes”.