dijous, 24 de gener de 2019

Desmuntant mites sobre la Tordera... 6) S’ha de recuperar el bosc de ribera a la Baixa Tordera?

Imprescindible veure primer...

5) La Tordera és un riu degradat?

Avui...

6) S’ha de recuperar el bosc de ribera a la Baixa Tordera?


La resposta, quan surt el tema de manera aïllada amb qui sigui, és sempre que si. Quan ve darrera d’una explicació sobre el tema (o contaminada per una exposició anterior com és el cas) les respostes (si/no) s’apropen però el sí encara domina o és elevat.

I és que aquí és on l’imaginari col·lectiu ha fet més mal... TOTHOM, QUAN PENSA EN RIUS, AUTOMÀTICAMENT PENSA EN BOSC DE RIBERA.

Lo primer que hem de saber és si es recupera o no, i per saber si hi havia o com era podem fer servir diverses eines.

Per una banda està la DOCUMENTACIÓ ANTIGA, la romana o la medieval per exemple, i NO HI HA CAP REFERÈNCIA a cap bosc de ribera al riu tal i com ens volen fer creure actualment. Com a molt podem trobar alguna referència a algun bosc de ribera “proper al riu” o a arbrat dispers o bosquines (recurrentment vernes) de manera puntual, mai el bosc de ribera que tothom té al cap, a banda i banda del riu de manera lineal i continua.

Per altre banda tenim la TRANSMISIÓ ORAL de la gent gran, i NINGÚ PARLA DE BOSC DE RIBERA.


Tothom té a la seva disposició eines de l’Institut Geològic i Cartogràfic de Catalunya (Ull del temps, Comparador del territori, etc...)... Això és del 1945 (a dalt) i de l’any passat (a sota) entre Tordera i Palafolls, però es pot fer el mateix, sempre amb els mateixos resultats, a qualsevol altre tram de la Baixa Tordera... HI HA MÉS VEGETACIÓ I ARBRES ARA QUE EL SEGLE PASSAT, i si analitzem les imatges en detall o comparant-les amb altre documentació, quan veiem arbrat a les antigues normalment és d’origen antròpic (amb la sempre recurrent excepció que trenca la norma), ja sigui fruit d’un estrenyiment o mota artificial, o simplement plantacions de polles.


I per altre banda tothom pot cercar FOTOGRAFIES ANTIGUES a la Cartoteca Digital de la Generalitat o als Arxius Municipals.

Aquesta per exemple (a l’esquerra) és del Fons Cuyàs, de començaments del segle passat a La Mullera i amb el poble darrera, o aquesta (a la dreta i a sota) del Fons SACE dels inicis de Fibracolor, entre les planes de Palafolls i de Can Gelpí.

Sempre és el mateix... herbassars, falgueres, petites terrasses i petits talussos amb algun arbre dispers,... però MAI UN BOSC DE RIBERA LINEAL, i molt menys un perfil com l’esquema del començament (en referència a una diapositiva del punt anterior).

Resumint... Ni les fonts antigues, ni la transmissió oral, ni cap documentació escrita o fotogràfica ens indica que a la Tordera existia cap bosc de ribera que es vulgui recuperar, tot el contrari... ABUNDEN LES REFERÈNCIES I ELS EXEMPLES DE LA SEVA MANCA, fa mil anys, fa cent anys i fa cinquanta.

I això és així per molt que digui lo contrari l’ACA, un tècnic a qualsevol informe, un Doctor de jo que sé què per la tele, o un agent forestal per la ràdio local.

Vol dir això que a Tordera no hi havia bosc de ribera?... NO.

A tota la Baixa Tordera, des de Sant Celoni fins a la platja, els boscos de ribera ocupaven qualsevol riera menor i qualsevol depressió inundable de les planes al·luvials, com per exemple antics gorgs colmatats o al voltant dels estanys, i eren molt abundants.


Exactament igual que ara. Aquesta fotografia em fa mal (a dalt a l’esquerra)... era la millor verneda de la Baixa Tordera, amb vernes de més de 20m d’alçada, als Prats d’en Gai... se la van pelar fa uns anys.

A l’estany de Can Torrent, a l’estany de Cal Raba, els Prats d’en Gai,... i com aquests abundants encara aquí i allà (com veurem més endavant).

Aquí si s’ha de protegir (i fins i tot recuperar puntualment) el bosc de ribera, NO AL RIU, però atenent a les característiques particulars de cada estany, no seguint un esquema genèric per als rius i per a tot arreu igual (també es comenta en altre punt).

Sempre he dit que les fitxes que s’han editat per als espais naturals “protegits” de la Tordera (per exemple la de la ZEC XN2000 Riu i estanys de Tordera) són un error perquè tracten tots els espais per igual, amb els mateixos hàbitats i les mateixes espècies tant per al riu com per als estanys, i que com veurem més endavant porta a greus errades de gestió i a actuacions horroroses “seguint lo que diu la fitxa”.

- Aquest tema mereix un apartat propi –

Tot això pel que fa a si es recupera o no, que ja veieu que no, però a més a més... ENS INTERESSA?

Quan finalment aconsegueixes demostrar que a la Tordera no es recupera cap bosc de ribera, sempre està qui et diu... “Val, però si hi ha bosc de ribera al riu és millor, no?

Sant tornem-hi amb l’engany col·lectiu... per terra, mar i aire ens bombardegen amb que el bosc de ribera és bo per als rius... frenen l’erosió, la velocitat de l’aigua, milloren la qualitat de l’aigua, donen ombra, fomenten la biodiversitat,... i fins i tot curen el càncer (no és conya, segur que tothom ha escoltat alguna vegada lo dels boscos terapèutics i lo d’abraçar-se a un arbre)... Segurament al Ter o al Llobregat si, no ho sé (ironia), però a la Tordera?

Algú em pot dir qui ha decidit que els rius no han d’erosionar i transportar sediments aigües avall? Què són? Un canalet per drenar el territori o un ecosistema amb les seves funcions geomorfològiques i biològiques? I pel que fa al foment de la biodiversitat... Sense bosc de ribera la Tordera demostra que no cal ser un riu “estàndard” per ser dels més biodiversos de Catalunya (en referència al punt anterior). Tot el contrari... Què passaria amb els corriols petits, les tortugues de rierol o amb totes les espècies que aquí tenen les poblacions més importants si la llera deixa de ser assolellada per un bosc de ribera a banda i banda o ocupant els herbassars secs de les ribes?

I com exponent de les bondats sempre ens diuen que serveix per “protegir” marges i motes... Qui ha decidit que a la Tordera no ha d’haver talussos?


Això és un BLAUET (Alcedo atthis), a dalt a la dreta, anellat a la Tordera.

Tothom l’associa automàticament amb el bosc de ribera i és fals... que faci servir branques d’un arbre per pescar no vol dir que necessitin un bosc, ho pot fer a qualsevol tija o tronc sobre l’aigua, o fins i tot fent l’aleta quan no hi ha res on posar-se... Lo que si necessita són els talussos que crea el riu erosionant la riba, nia a un petit forat que escaven a la vertical, normalment sobre l’aigua.

I a Tordera encara nia perquè aquí el riu “encara” erosiona els marges a molts llocs. Ja poden dir on vulguin que es recupera per l’aigua neta o pels peixos (ironia)... sense talussos no hi ha blauets nidificants, la resta de l’any (no nidificants) es poden veure a qualsevol lloc, fins i tot al mar.

Cas semblant tot i que no tant depenent del riu, l’ABELLEROL (Merops apiaster), a sota a l’esquerra, també nidificant abundant a Tordera.

EL BOSC DE RIBERA NO FOMENTA LA BIODIVERSITAT, SINÓ QUE LA REDUEIX I ESTANDARIFICA als rius anastomosats com la Tordera.

Sé que és un tema complicat per massa arrelat el fals imaginari col·lectiu que ens han ficat al cap des de petits, i quan arribem a aquest punt sempre hi ha qui et diu... “Lo que cal és més educació ambiental”.

Aquest tema per sí sol dóna per un debat sencer, però la meva opinió és que és la sortida de a qui ja li va bé com estem, llençant pilotes cap endavant i que els nanos ja ho solucionin tot quan siguin grans (ironia), i si és per continuar com fins ara, millor deixar-ho estar i deixar d’enganyar als nens...


Això és un exercici de Crèdit de Síntesi de 3er d’ESO, és només un exemple però és la norma a tot arreu i a tots els nivells quan es tracta de l’educació ambiental a la Tordera.

“El següent perfil representa la vegetació primitiva d’una secció del riu Tordera en la desembocadura, o en el curs baix”... Tota la llera amb aigua o vegetació aquàtica (en aquest cas canyís), i bosc de ribera amb pendents suaus (no talussos o terrasses) a banda i banda de la llera... TOT EL CONTRARI DE LO QUE REALMENT ERA (I ÉS) EL PERFIL I LA VEGETACIÓ CARACTERÍSTICA DE LA TORDERA.

I a sota un “perfil en blanc” perquè dibuixin la vegetació actual i la comparin amb “la primitiva”... UFFFF... I després ens preguntem per què tothom té arrelat al seu imaginari col·lectiu que la Tordera és un riu degradat i s’ha de “recuperar” el bosc de ribera... i creieu-me que no és l’exemple més greu (ironia).

Fa un temps em van explicar una anècdota a una excursió al riu d’una escola local (aplicable a totes les sortides al riu de totes les escoles i de totes les edats)...

La profe (amb els nens dins el riu): Què hem estudiat a classe que hi ha a banda i banda dels rius?

Els nens: Bosc de ribera!!!

La profe: Veieu que aquí hi hagi bosc de ribera?

Els nens: No!!!!

La profe: Per tant, el riu està...?

Els nens: Malament!!!

... No cal més educació ambiental (o com es digui això), sinó comprendre com és i com funciona realment la Tordera (nosaltres, no els nens petits) i després, si ho aconseguim, educar als educadors... no continuar repetint el fals i erroni imaginari col·lectiu arreu.


Resumint... La Tordera, al seu tram baix, és un riu anastomosat (no meandriforme) amb unes característiques i uns hàbitats propis ben conservats que no necessita més bosc de ribera del que ja té (més que mai).

EL BOSC DE RIBERA LINEAL (no l’arbrat dispers o les bosquines que insisteixo... ja té també de més) no és cap “recuperació” o “millora” del riu, i molt menys un paràmetre que ens indiqui un bon estat de conservació de res, tot el contrari... ÉS UN PARÀMETRE QUE ENS INDICA LA SEVA ALTERACIÓ O ARTIFICIALITZACIÓ, aquí sempre en perjudici dels hàbitats i de les espècies que si s’han de protegir i potenciar com a tresors.

Sé que és un dels temes més difícils de tractar perquè és el que més ha arrelat a l’imaginari col·lectiu, i encara avui es continua repetint les mateixes mentides per totes bandes (per molt “Doctor” o “Professor” que es digui). No us talleu i digueu la vostra.

La meva opinió és que aquí s’hauria de prohibir plantar arbres de ribera, fins i tot hauria de ser sancionable (just el contrari que ara, que es fomenta, i per molt que ho digui un manual de “restauració fluvial” de lo que sigui), per tal de no perdre els valors naturals (que no són pocs, i en molts casos únics) i la identitat pròpia de la Tordera... no enjardinar el riu com excusa per passar un passeig o un carril bici consolidant motes i estrenyiments.


Continuarà...

7) Els estanys de Tordera estan protegits? (inclou la resta d’espais naturals i descripcions sobre la biodiversitat local)

8) Esteu informats de la natura del vostre poble? (inclou lo que ha passat a la Roureda de Can Verdalet)

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Molt bon article, estaria d'acord en la major part d'aquest article, tot i que hi ha algun matís, quan parlem de riberes sempre pensem en comunitats arbrades més o menys denses i seguint la gradació freatòfila però hi ha comunitats arbustives, helòfiles, que també conformen riberes i poden fer-ho com taques discontinues segons dinàmica sedimentària i flux del corrent i a la part baixa de la Tordera seria possiblement les riberes més comunes si el riu no estigués regulat per motes i el transport de sediments fos el "que se li suposaria"

Javier Romera ha dit...

Gràcies Evelyn,

Estem d'acord en part, parlem de temes molts locals i jo també crec que a la franja litoral (platja) les helòfiles i altres comunitats típicament relacionades amb els cursos fluvials i les zones humides eren abundants (també documentat a la tesi del Dr. Pere Montserrat, on hi ha les millors descripcions de les comunitats vegetals de la Tordera i voltants de començaments i mitjans del segle passat), però mai dominants. De fet, fent repassada bibliogràfica i perdent la vista amb cartografia i fotos antigues, fins i tot aquí (a la platja i plana deltaica més propera a mar) abundaven comunitats típiques de muntanya mitjana (com vernedes, càrex i prats de dall) barrejades amb els teròfits. Ara bé, al tram baix en general eren poc abundants i formant part d'un gran mosaic que variava segons ens allunyem del curs principal (o llit sorrenc i trenat), cas semblant al bosc de ribera que en cap moment dic que no hi havia, sinó més relacionat amb la plana al·luvial que amb el curs principal del riu. Al riu ocuparia petites zones amb cabal lent o nul però sempre que no estigués afectat per les grans torderades, o efímers, com ara.

Al riu i ribes, entre Fogars i Malgrat (que és lo que més he mirat), dominaven en mosaic (depenent de la cota/barres sedimentades i de la maduració de les comunitats entre crescudes, i sovint en terrasses) els arenys fluvials amb o sense vegetació esparsa, gespes i pradells de teròfits, fenassars i falgars, i aquí i allà petites clapes arbustives o bosquines ocupant les cotes més altes i menys afectades per crescudes regulars (tant espècies de ribera com estepars o bruguerars silicícoles), així com arbrat dispers... lo típic d'un riu anastomosat, res a veure amb les comunitats "de ribera". I encara ens queden petits retalls que s'haurien de mimar com tresors.

En cap moment dic que no hi havien helòfiles o fins i tot bosquines i petits trams de bosc de ribera, però sempre molt puntuals i localitzats augmentant en maduració i extensió com més lluny del riu, mai la norma. Aquí fomentar aquestes comunitats és perjudicar a les espècies més interessants i característiques de la baixa Tordera, i mai per guanyar res que no tingui ja.

Realment el tema botànic m'està fascinant, i és abrumador lo poc que s'ha mirat aquí aquests temes, o la importància de les espècies i comunitats "no aquàtiques" a aquest riu. És una prioritat recuperar amplada de llera en alguns trams per guanyar fenassars.

Xavi.