dissabte, 17 de novembre del 2007

Algunes notícies per llegir d'avui 17/11/07

La sequera no és broma, val la pena llegir aquestes dues notícies d’avui...

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2632919

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2877_3_231026__Comarques-LAjuntament-Llan-pren-mesures-reduir-consum-daigua-garantir-labastament

.........................................


Sobre les vies de comunicació ...

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2632483

......................................


Sobre l’agricultura i la biomassa (molt interessant si tenim en compte que als nostres municipis abunden masses forestals i explotacions agrícoles importants)...
.


Ho podeu llegir tot al suplement “el Camp” del Diari de Girona (trobareu els articles a les pàgines 10, 11 i 12)...
http://media.epi.es/www.diaridegirona.es/media/suplementos/2007-11-24_SUP_2007-11-17_00_58_22_camp.pdf

.........................................


Sobre les infraccions urbanístiques als nostres municipis...
.

Podeu llegir la notícia aquí…

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2877_3_231049__Comarques-Fiscalia-denuncia-passivitat-dels-ajuntaments-fomenta-delictes-urbanistics

Quin descobriment!!! ... I ...???

Anellament a l'estany de Can Torrent (Tordera) 16/11/07

Aquest vespre-nit s’ha realitzat la primera jornada d’anellament a l’estany de Can Torrent (Tordera) de la temporada per part del Grup de natura PARUS, concretament l’Ignasi Toranzo i Antonio España han anellat més de 115 exemplars al dormidor del canyís, principalment repicatalons (Emberiza schoeniclus), algunes recuperacions d'anellats l’any passat, alguns rossinyols bords (Cettia cetti), mallerengues blaves (Parus caeruleus), pit-roig (Erithacus rubecola), trist (Cisticola juncidis), pardals comuns (Passer domesticus), 2 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild) i un grasset de muntanya (Anthus spinoletta).
.


Un dels repicatalons (Emberiza schoeniclus)
.

Grasset de muntanya (Anthus spinoletta)

.


L’any passat ja es van realitzar unes jornades similars.

Podeu veure els resultats al Butlletí naturalista del Vallès TOTESTIU Núm. 2, abril 2007, pàgina 16...

http://www.parusnatura.org/Totestiu_2.pdf

divendres, 16 de novembre del 2007

Coses d'aquell temps, per Salvador Martínez


En aquell temps el riu era més important el la vida del poble. La gent vivia més cara al riu i en contacte amb ell. Per als nens era el lloc ideal per a tota classe de jocs. Es podia jugar a la sorra, amagar-se i imaginar aventures entre els matolls, banyar-se..., per a les dones, era la bugaderia més important del poble i lloc de reunió per fer petar la xerrada mentre rentaven la roba.

També era molt important la pesca que a més de diversió era solució per algun àpat. Hi havia diferents formes de pesca, alguns eren afeccionats a la canya i cercaven els llocs de més profunditat per pescar exemplars grossos, altres arrossegaven una petita xarxa a contra corrent i en poca estona recollien peixets per fer una bona fregida, i alguns aprofitaven les riades de determinades èpoques per pescar anguiles amb un cistell.

Les tardes d’estiu era molt agradable anar amb tota la família a berenar a la vora del riu. Mentre la mestressa preparava el pa amb tomàquet i el pare posava el meló en fresc, la canalla jugava a la sorra i algun avi feia la becaina a l’ombra més propera. Uns en tenien prou amb mullar-se els peus i altres es banyaven a la primera bassa prou fonda que trobaven, i altres feien una partideta de cartes. Ens ho passàvem bastant bé.

Passant pel pont de ferro, vèiem a baix les dones rentant la roba i era una vista molt bonica per a una postal, però no era una feina lleugera. Les dones havien de traginar des de casa seva fins al riu la roba i els estris necessaris per fer la bogada: la banca i el picot. La banca, era un banc o tauleta amb potes curtes, més curtes les de davant que eren les que introduïen a l’aigua. Les de darrera quedaven a la sorra seca, lloc on agenollada treballava la bugadera. El picot era una pala de fusta dura que feien servir per picar la roba al rentar-la. A mesura que rentaven, estenien la roba neta sobre els matolls per assecar-la. Acabada la feina, carregaven roba i estris i cap a casa.

Aquesta feina feixuga ho era més a l’hivern amb el fred i la roba més gruixuda i que pesava més, sense contar quan calia rentar llençols o una manta. Qui ho faria ara?

El riu sempre portava aigua, les riuades eren més freqüents que ara i sovint part del pont de les boques o feien trontollar el pont de ferro, i per anar a l’estació calia utilitzar les passeres que improvisava l’ajuntament que a més d’incomoditat també tenien el seu encant.

A la llera del riu hi havia diferents tipus de matolls, un era un arbust que en deien “aloc”, les branquetes del qual tenien l’interior tou. S’hi passava fàcilment un filferro, es tallaven pels junts i en feien cortines. Un altre era una espècie de xiprer que es feia servir pel verd de la catifa de Corpus.

En aquell temps Tordera i el seu riu convivien.
.
.
.
El Pont de Ferro. Número 20 - Octubre 2007

dijous, 15 de novembre del 2007

Subvenció de Medi Natural per a la instal•lació de plafons informatius als Espais d’Interès Natural de Tordera 15/11/07

Aquest nit, en convocatòria a la sessió de la Junta de Govern Local de Tordera, s’ha acordat l’acceptació de la subvenció per import de 25.646,60 € concedida per la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya per a la instal·lació de plafons informatius als visitants dels Espais d’Interès Natural del municipi.

Desembocadura del riu Tordera i port de Blanes 15/11/07 (Xavi Larruy) i 14/11/07

Aquesta tarda a la desembocadura del riu Tordera, en Xavi Larruy ha vist 93 collverds (Anas platyrhynchos), polles d’aigua (Gallinula chloropus), un blauet (Alcedo atthis), i poca cosa més... realment portem uns dies molt fluixets, amb poca aigua a la llacuna i obres amb maquinària pesada a banda i banda. Al mar algun grup de gavines capnegres (Larus melanocephalus) amb la resta.

Al port de Blanes aquesta tarda ... la gavina capnegra americana (Larus atricilla) en companyia de les vulgars.

Ahir a la tarda hi havia un xarxet (Anas crecca) femella amb els collverds, i des de la banda de Blanes es van aixecar un parell de becadells comuns (Gallinago gallinago) amb el bernat pescaire (Ardea cinerea) al pas d’un ciclista. Als camps de conreu de Blanes un aligot comú (Buteo buteo) – aquesta tarda en Xavi Larruy l'ha tornat a veure, a més a més d'un esparver vulgar (Accipiter nisus) - empaitat per estornells (Sturnus vulgaris), una puput (Upupa epops), un picot verd (Picus viridis), un mussol comú (Athene noctua), ...

Arribada del fred i amb ganes!!!

Fred, molt fred!!!... aquest és el comentari que es repeteix a tot arreu els darrers dies, i avui encara més.

Realment han baixat força les temperatures, i el vent et deixa els dits glaçats si et trobes a la platja, deu ni do!!!

Aquesta nit ja ha glaçat a Tordera, i en David Caballé comenta el mateix sobre Fogars de la Selva i la mitjana Tordera. Explica que avui ha vist 4 fredelugues (Vanellus vanellus) a un camp de Fogars amb 14 cornelles (Corvus corone), i tot sembla indicar que aquests dies continuarà glaçant i força.

Podeu llegir l’avís del servei meteorològic aquí...

http://www.meteocat.com/pagines/Premsa/notainformativa14112007.pdf

Es presenten uns dies força interessants per l’arribada d’ocells hivernants.

Malauradament de pluja ni gota.

Més fotografies de la gavina capnegra americana (Larus atricilla). Port de Blanes 15/11/07

.
Un cop acabat el dragatge de sorra torna la normalitat i novament s’omple el Port de Blanes d’aus marines... Aquest matí...

5 xatracs becllargs (Sterna sanvicensis)
més de 1000 gavians argentats (Larus michahellis) per tots els racons.
Unes 200 gavines vulgars (Larus ridibundus)
10-12 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
almenys 15 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
20-25 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
i entre les vulgars, la gavina capnegra americana (Larus atricilla)

Abundants ja pel port les cueretes blanques (Motacilla alba) i les cotxes fumades (Phoenicurus ochruros).

Algunes fotografies de la gavina capnegra americana...


Més sobre el dragatge de 180.000 m3 per a la dessaladora de Blanes 15/11/07


Ara s'ha de pagar als pescadors, la Generalitat haurà de mediar entre la cofraria que representa a 21 barques de Blanes i Arenys de Mar, i l'Agència Catalana de l'Aigua. Podeu llegir la notícia aquí...
.
.
Cal recordar que aquest dragatge no és cap solució definitiva, només un nyap provisional i d'urgència per poder protegir les canonades de les instal·lacions mentre es prenguin (o no) mesures definitives.

dimecres, 14 de novembre del 2007

Fotografies de la gavina capnegra americana (Larus atricilla) i del bec de serra mitjà (Mergus serrator) d'en Marcel Gil, desembocadura 10/11/07


Les fotografies fetes a la desembocadura del riu Tordera per en Marcel Gil el passat dissabte...
.

Gavina capnegra americana (Larus atricilla)

.

Bec de serra mitjà (Mergus serrator)

dimarts, 13 de novembre del 2007

ocells nidificants de Catalunya... Utitlitats i recerca.

Si voleu saber les espècies que nidifiquen als vostres municipis o comarques, podeu fer servir una sèrie d’aplicacions informàtiques...

Atlas dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002.

En aquesta web trobareu una eina molt útil per poder conèixer els espais on nidifiquen les espècies d’aus a Catalunya, així com localitzar un espais naturals protegits, municipi o comarca, i superposar al mapa les espècies presents, entre altres...

http://oslo.geodata.es/ftp/ocells/


Servidor d’informació ornitològica de Catalunya

A aquest aplicació podeu seleccionar una espècie i veure dades sobre la seva presència, estat de conservació, legislació aplicable, mapes d’abundància i de distribució, selecció d’hàbitat, anellament...

http://www.ornitologia.org/icoinfo/

Així com la localitazació de diferents estacions de seguiment d’alguns progarmes de seguiment que es fan a Catalunya...

http://www.ornitologia.org/icoinfo/estacions.php


Projecte Orenetes

En aquesta web podeu trobar els nius d’oreneta cuablanca (Delichon urbica) del vostre municipi (sempre que hagi estat prospectat), així com dades sobre l’espècie, on, com i quan la podem veure, o sobre el propi projecte...

http://www.orenetes.cat/

i més concretament els resultats obtinguts fins ara per municipi...

http://www.orenetes.cat/dades/

dilluns, 12 de novembre del 2007

Al YouTube… Flying low in Malgrat de Mar – Spain…

http://www.youtube.com/watch?v=LX936OhfZ-Y

El primer minut i una mica més és el que interessa, la resta és repetitiu, però mostra molt bé la manca d’ordenació de l’espai i els usos que pateix.

Made in Spain!!!

BUTLLETÍ NATURALISTA. SETEMBRE 2007

Ja podeu accedir al Butlletí Naturalista SETEMBRE 2007. Recull de cites naturalistes de la Selva, la Garrotxa, el Gironès i el Maresme, Any 5, Número 74, editat per l'Alfons Delgado...

http://natura-selva.blogspot.com/2007/11/butllet-naturalista-setembre-2007.html

Ensurt químic al Polígon de Gualba 12/11/07


Dormidor d'eplugabous (Bubulcus ibis) a Cal Raba (Tordera)

Aquesta tarda al pollancres de l’estany de Cal Raba (Tordera) es reunien uns 110 esplugabous (Bubulcus ibis) per passar la nit com cada any durant els mesos freds.

Tot i que sempre els veurem als camps de conreu, herbassars, amb els ramats, a les granges, i per qualsevol racó on poder buscar aliment, i en grups d’entre 10 i 40, cada tarda es reuneixen tots al dormidor (o ajocador) per passar les nits...

Desembocadura del riu Tordera 11/11/07

Aquesta tarda a la desembocadura del riu Tordera amb en David Caballé...

A la llacuna poca cosa a fer per tanta gent amb gossos i tan poca aigua...Un blauet (Alcedo atthis), uns 40 ànecs collverds (Anas platyrhynchos) que s’anaven al mar quan els empaitaven massa, les polles d’aigua (Gallinula chloropus) i gràcies.

Al mar... més de 2500 gavians argentats (Larus michahellis) i gavines vulgars (Larus ridibundus), també algunes sedimentades a la sorra nova de la platja. També...

2 gavians foscos (Larus fuscus)
uns 30 mascarells (Sula bassana)
unes 10 gavines capnegra (Larus melanocephalus)
10-12 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
4-6 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
10-12 baldrigues (Puffinus sp.)

Un dels favians foscos (Larus fuscus)...
.
.
Mascarells (Sula bassana)...

Corbs (Corvus corax) a Sant Cebrià de Fogars 11/11/07.

Aquest matí a Sant Cebrià de Fogars (Fogars de la Selva), en David Caballè ha vist dos corbs (Corvus corax).

FOTODENÚNCIA 11/11/07 Quads a la desembocadura


Com cada cap de setmana... recorregut per tota la platja amb quad, venint per la platja dels càmpings de Malgrat de Mar, creuant tota la barra de sorra de la desmbocadura, i ... bé!!! aquesta vegada no han pogut passar cap a Blanes perquè està tallat, i cap a Malgrat una altre vegada.
On són els municipals, agents rurals, o qui sigui? - desprès diuen que a ells no li consten aquestes conductes quan es passen per la zona... "entre setmana"...
Algú ha vist cap agent a la desembocadura en cap de setmana? - que és quan aquestes coses pasem, no un dimarts.
Gent amb el gos deslligat i dintre de la llacuna, pescant a la bassa, caminant pel llit del riu amb el gos empaitant els pocs ocells que aguanten, parapent a motor en vol rasant per sobre l'aigua, acampades, fogueres,... etc, etc, etc...
ESPAI NATURAL???... UN LLOC SENSE LLEI!!!

Desembocadura del riu Tordera 10/11/07 Marcel Gil i David Caballé

Aquest dissabte 10/11/07 a la tarda a la desembocadura del riu Tordera, en Marcel Gil i en David Caballé han pogut observar...

1 Bec de serra mitja (Mergus Serrator) mascle jove.

També al mar o volant a sobre...

1 gavina capnegra americana (Larus atricilla)

- observada cada hivern per la zona des de fa uns anys -

uns 4 gavians foscos (Larus fuscus)
almenys 10 mascarells (Sula bassana)
uns 10 xatracs becllarg (Sterna sandvicensis)
unes 20 gavines capnegra (Larus melanocephalus)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
Gavina vulgar (Larus ridibundus)
Gavià argentat (Larus michahellis)

En Marcel Gil observa alguns gavots (Alca torda) mar endins.

A més a més dels de sempre a la desembocadura, un torlit (Burhinus oedicnemus) volant per sobre la llacuna direcció al Pla de Grau (Malgrat de Mar).

Desembocadura del riu Tordera i port de Blanes 10/11/07


Aquest dissabte a la desembocadura del Tordera amb el centre excursionista de Terrassa (secció ornitològica)...


Continua la llacuna molt seca i el dragatge de sorra per a la platja davant les instal·lacions de la dessaladora.

Dos bernats pescaires (Ardea cinerea), un martinet blanc (Egretta garzetta), un blauet (Alcedo atthis), una fotja (Fulica atra), ànecs collverd (Anas platyrhynchos), polles d’aigua (Gallinula chloropus), un parell de rasclons (Rallus aquaticus)... i poqueta cosa més. Al mar molt poc moviment de gavians argentats (Larus michahellis) i gavines vulgars (Larus ridibundus) que s’amaguen darrera de la sorra abocada pel dragatge, uns 10 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), 4 emplomallats (Phalacrocorax aristotelis), no més de 10 mascarells (Sula bassana) i un parell de xatarcs becllargs (Sterna sandvicensis).

Blauet (Alcedo atthis)



Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
.

Bernat pescaire (Ardea cinerea)
.

Al port de Blanes poc moviment també... un dia molt fluix....




Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)




Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)


diumenge, 11 de novembre del 2007

REPORTAJE: La destrucción del litoral


Text de elpais.com i fotografies de Joan Sánchez.
.

REPORTAJE: La destrucción del litoral

Demoliciones en una Meca del turismo

Medio Ambiente propone el derribo de hoteles, cámpings, restaurantes y bloques de pisos a lo largo de toda la Costa Brava para preservar su valor paisajístico

El norte del litoral catalán, una zona pionera en la llegada de turistas a España, se enfrenta a la propuesta de derribar varias de las moles de ladrillo que desde hace décadas albergan a los visitantes. El informe de Medio Ambiente sugiere liberar las playas del cemento que resta espacio a los bañistas.

Hoteles y cámpings en Santa Susanna (Barcelona), ubicados dentro de los primeros 500 metros de costa que el Gobierno quiere dejar libres de ladrillo.El mismo ladrillo que sirvió para convertir la Costa Brava en la Meca del turismo español se revela varias décadas después como un atentado al territorio. La Estrategia para la Sostenibilidad, el informe encargado por el Ministerio de Medio Ambiente, fija medidas drásticas sobre todo para el tramo norte de la costa barcelonesa y el sur de la gerundense, donde están las localidades que registran las mayores concentraciones de turistas en verano. El Gobierno de la Generalitat ya decidió blindar parte del litoral impidiendo o limitando nuevos planeamientos, pero el Ministerio de Medio Ambiente va más allá: propone derribos y en algunos casos la suspensión de algún plan vigente todavía no desarrollado.

La reparación que propone el informe incide de forma especial en la costa Brava y del Maresme, donde el plan prevé el derribo de decenas de hoteles, restaurantes, edificios de apartamentos y cámpings, en ocasiones urbanizados entre las playas y la línea del tren. En muchos casos se levantaron durante las décadas de los sesenta y setenta -con anterioridad a la Ley de Costas, de 1988- cuando esta parte del litoral se convirtió en la Meca para los turistas del resto de Europa. Además, el informe también sugiere la demolición de algunos puertos cuando finalice el periodo de concesión.

El mayor valor paisajístico está, en todo caso, en el norte de la Costa Brava. A pesar de la protección ejercida por la Generalitat, el Ministerio de Medio Ambiente ha detectado varios sectores urbanizables, con planeamiento aprobado, en áreas muy valiosas que están dentro del límite de 500 metros que pretende proteger. La zona más sensible es el cabo de Creus y las localidades que lo rodean, en especial Cadaqués. Pero además de anular estos planeamientos, se proponen operaciones parecidas a la demolición del Club Mediterranée, una ciudad de vacaciones que ocupaba unas 200 hectáreas en un rincón privilegiado y que se está desmantelando. El documento del Ministerio sugiere que el Gobierno adquiera las fincas colindantes con este espacio y que incorpore dentro de los espacios libres de ladrillo, a través de compras y demoliciones, la Ciudad de Vacaciones de Cala Montjoi, en Roses, un complejo con bungalós de obra, restaurantes, terrazas y pistas deportivas. También deberían pasar por la piqueta, según el texto del Gobierno, varios edificios y terrazas de Cadaqués y el Hostal L'Arola de Port de la Selva. En Colera, prevé derribar el Hotel Tocamar, los apartamentos Lido y el puerto deportivo cuando venza la concesión.

Pero las grúas para incorporar al Dominio Público Marítimo-Terrestre (DPMT) varias zonas perjudicadas por el urbanismo deberían extenderse a lo largo de los 260 kilómetros de la Costa Brava. El objetivo es recuperar su paisaje original, que en general atrae a un turismo de alto poder adquisitivo, y el conocido Camí de Ronda, un sendero que discurre paralelo al mar. A diferencia del resto del litoral catalán, las construcciones están muy localizadas: puesto que muchos de sus rincones son muy escarpados, se construyó en las zonas con menor pendiente.

Se trata de un tramo muy urbanizado, sin apenas nuevos desarrollos pendientes. Sin embargo, se detectan ocupaciones del dominio público, por ejemplo aparcamientos en la Marina de Port d'Aro. El documento de Medio Ambiente es tajante: deben caer casas y aparcamientos en las playas de Roses, L'Escala, Pals, Palamós, Platja d'Aro o Sant Feliu de Guíxols. Pero también propone que echen el cierre cámpings como La Laguna y Amatá, en Castelló d'Empúries, y sugiere la demolición del puerto deportivo de Llafranc.

De Lloret de Mar (Girona) hasta Calella de Mar (Barcelona) se extiende la que se considera la zona turística pionera de España. Esta zona turística conserva todavía hoteles y cámpings familiares nacidos al calor del boom de los sesenta, que los empresarios han señalado más de una vez como culpables de arrastrar al "turista de borrachera". El texto critica que las playas de algunas localidades se conviertan en varaderos en verano y que algunos clubes deportivos, como el náutico de Lloret, ocupen parte de la zona de baño. Se sugieren reordenaciones en algunas localidades y, además, que sean demolidas varias edificaciones en Lloret y Blanes.

Pero las mayores incorporaciones al DPMT están en Malgrat de Mar y Santa Susanna, con cuyas edificaciones el informe es especialmente severo. La primera localidad se verá afectada en los límites norte y sur del término municipal. Por el norte, el plan recoge que en el delta de La Tordera, que comparte con Blanes, "hay muchos cámpings situados en zona de servidumbre" y otros ubicados en un "espacio natural". Por ello, el documento reclama incorporar dentro del dominio público los terrenos ocupados por estos establecimientos.

Por el sur, el informe pide que se incluyan al DPTM los terrenos que lindan con Santa Susanna ubicados entre la vía del tren y la playa, donde hay cámpings, restaurantes, chiringuitos playeros, hoteles, una casa privada con pista de tenis, un club deportivo de petanca, apartamentos... Una zona que empezó a levantarse hace cuarenta años y que hoy, en Malgrat, ha quedado desfasada. Lo mismo ocurre con el suelo de Santa Susanna, con establecimientos turísticos también situados entre la vía de ferrocarril y las playas mucho más nuevos que están dentro del límite de los 500 metros que el Ministerio de Medio Ambiente quiere preservar.

Lo mismo ocurrirá en Calella de Mar, en un área en la que también hay restaurantes, aparcamientos, un club náutico e incluso un cementerio. El Ministerio de Medio Ambiente sugiere, además, ampliar la protección del paraje de Pinya de Rosa, en Blanes, que en 2003 logró salvarse de la amenaza de una urbanización de lujo por la presión que ejercieron los ciudadanos tras multitud de movilizaciones.

En el tramo comprendido entre Sant Pol de Mar y Badalona, los principales problemas son la presencia de cinco puertos que provocan "alteraciones" en los sedimentos marítimos. Es la zona que tradicionalmente viene sufriendo complicaciones por la regresión de las playas, que requieren de frecuentes reposiciones de arena. Para este tramo costero, muy urbano y sin demasiadas segundas residencias, también se sugiere incorporar al dominio público, mediante el derribo de inmuebles, una zona de Mataró y el antiguo barrio pescador de Montgat, una pequeña localidad a menos de 15 minutos de Barcelona. En Montgat y en Badalona, además, se contempla incluir en el DPMT edificios que ocupan la playa. En el caso de Badalona, son antiguos baños públicos en el barrio de La Mallorquina que ahora tienen un uso privado. Dependiendo del oleaje, pueden llegar a estar a menos de dos metros de distancia del mar.
.

Santa Susana

.

Malgrat de Mar

.

Badalona

.

Lloret de Mar

.

Platja d'Aro

Podeu ampliar l’informació aquí...

http://www.mma.es/secciones/medios_comunicacion/prensa/notas_pre/2007/08/NotaProgramaAdquisiciondeFincas290807.pdf


Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas. TÍTULO III.UTILIZACIÓN DEL DOMINIO PÚBLICO MARÍTIMO-TERRESTRE...

http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l22-1988.t3.html

http://www.forestales.net/archivos/forestal/pdfs%2024/legisla_dominio_maritimo_terrestre.html


DESTRUCCIÓ A TODA COSTA, JULIO 2006. INFORME SOBRE LA SITUACIÓN DEL LITORAL ESPAÑOL. Greenpeace...

http://www.greenpeace.org/raw/content/espana/reports/destrucci-n-a-toda-costa-2006.pdf


INFORME BANDERAS NEGRAS 2006: NI UN LADRILLO MÁS. Ecologistas en acció...

http://www.ordoniez.org/documentos/documentos/EeA_Informe_Banderas_Negras_2006.pdf


CAMPAÑA BANDERAS NEGRAS: ECOSISTEMAS LITORALES EN PELIGRO DE EXTINCIÓN. Ecologistas en acción...

http://www.ecologistasenaccion.org/IMG/pdf/BanderasNegras2005.pdf