El DPTOP rectifica i diu que la connexió viària entre la C-32 i Tossa morirà a Canyelles Diari de Girona 6/6/08
E.B, Lloret de Mar / Tossa de Mar.
El secretari per a la Mobilitat del Govern, Manel Nadal va afirmar ahir que la perllongació de l'autopista C-32 de Lloret a Tossa de Mar començarà al paratge de les Alegries i acabarà l'alçada de la platja de Canyelles, a prop de l'entrada del terme municipal de Tossa de Mar.
Després que ahir el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) afirmés ahir que la connexió de la C-32 amb Tossa suposaria l'obertura d'una carretera de dos carrils, recuperant així el polèmic projecte aprovat el 2001, que passava pel mig del Massís de Cadiretes, espai protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN)finalment.
De tota manera, el que en aquests moments està clar segons el PTOP és que sortirà des del paratge de les Alegries de Lloret de Mar i que mitjançant un túnel s'arribarà a la zona de Canyelles.
Manel Nadal veu aquesta via del tot necessària, ja que un cop Lloret tingui la variant que l'unirà amb Blanes, que també serà una prolongació de l'autopista C-32, "no volem que Lloret quedi embussat", ressalta el secretari per a la Mobilitat.
Reaccions a la nova infraestructuraL'alcalde de Lloret, Xavier Crespo (CiU), va afirmar que el projecte de traçat que discorre per Cadiretes, "és un traçat dibuixat de fa molts anys". En aquest context, va considerar "impossible" un canvi de traçat després del compromís al qual van arribar el conseller Joaquim Nadal i els alcaldes de Blanes, Lloret i Tossa fa quatre anys, el de fer una ronda que desemboqués a la zona de Canyelles. Crespo va explicar que el compromís de la Generalitat és "redactar el projecte aquest any" i va ressaltar que "si fan el que es va acordar no hi haurà cap problema, i sinó ens queixarem".
Des del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, el socioecòleg, Rafa Sardà afirma que les dades que tenen sobre el trànsit entre Blanes i Tossa de Mar no justifiquen la creació d'una autopista i que l'única solució és la variant fins a Canyelles sempre respectant el medi natural. Sardà ressalta que si s'acaba fent una gran carretera que agredeixi el territori, Tossa ja no serà la mateixa i el poble s'ampliarà i per tant, "perdrà el seu encant de poble petit".
L'entitat ciutadana SOS Lloret per la seva banda ha apostat sempre per fer un traçat no agressiu al medi natural. Ahir, el seu portaveu, Sebastian Braden, va criticar la Generalitat per ser poc transparent a l'hora de donar informació sobre aquesta carretera, "que se sap que es farà des de fa molts anys", afegeix.
Braden recorda que "Lloret i Tossa tenen dret a saber què es fa en el territori", per això demana més concreció al Dptop a l'hora d'explicar els seus projectes. Davant d'aquestes reaccions, manca que el Departament de Política Territorial defineixi ara la seva proposta de traçat.
.
Com portar aigua des del Roine en un any
Diari de Girona 6/6/08
Un conglomerat d'empreses catalanes, espanyoles i estrangeres van presentar ahir a la Cambra de Comerç el projecte per transvasar aigua dolça des del riu Roine fins al Ter en màxim un any
R.R.B., Girona.
Instal·lar una torre de captació a entre 100 i 200 metres mar endins des de la desembocadura del francès riu Roine, on per les característiques del delta l'aigua encara és dolça. Captar així entre 10 i 20 metres cúbics d'aigua per segon. Transportar-la mitjançant dues canonades -col·locades sobre el fons marí a 2 milles de la costa- i amb l'energia de bombes d'impulsió, alimentades per aerogeneradors. Fer-la arribar fins a Llançà, on es construiria un embassament d'aigua dolça i una depuradora, des de la qual aquest líquid es conduiria amb unes altres canonades cap als pantans de Susqueda i Sau, d'una banda, o cap a Cardedeu per abastir Barcelona, d'una altra. En total, entre 2 i 6 milions de metres cúbics trasvasats cada dia, en un projecte que va avançar Diari de Girona el març passat.
Aquesta és, segons un conglomerat d'empreses agrupades sota el nom d'Alba-UE, la forma de portar aigua des del riu Roine fins a terres gironines en entre vuit mesos i un any, pressupostada en al voltant de 1.400 milions d'euros i que ha estat presentada a tots els grups polítics catalans. Ahir la Cambra de Comerç de Girona va acollir la presentació d'aquest projecte a la província, i el seu president, Domènec Espadalé, va qualificar-lo d'"interessant", alhora que va coincidir amb els empresaris que perquè sigui possible cal un acord entre Espanya i França. De moment, l'Estat espanyol l'està estudiant.
Ja s'havia parlat de portar aigua des del Roine, però per via terrestre i no submarina -el projecte és pioner al món-, "cosa que significava més pressupost, més despesa energètica i entre vuit i nou anys de temps d'execució", va explicar el director gerent del projecte, Antonio Ibáñez, que va assegurar que, en aquest cas, el trasvasament estaria llest en un màxim d'un any, i que va defensar la qualitat de l'aigua del riu francès, fortament qüestionada darrerament."De metalls pesats n'hi ha al fons de tots els rius espanyols. L'aigua del Roine és riquíssima, i no s'abocarà sense passar controls fisicoquímics i microbiològics, tant a la zona d'extracció com a la depuradora de Llançà", va subratllar Ibáñez.
Pel que fa al cost, construir cada canonada significaria 600 milions d'euros, i canalitzar l'aigua des de Llançà prop de 200 milions d'euros més, de manera que el total del projecte es calcula en uns 1.400 milions. I quant al seu consum energètic total, seria de 30.000 quilovats l'hora, enfront els 400.000 que, segons va indicar Ibáñez, consumeix la dessaladora del Prat.En aquest sentit, el director gerent va afirmar que aquest "és ara mateix l'únic projecte sostenible i permanent en el temps". "No arribem tard", va afegir Ibáñez, que va qualificar les dessaladores com a "necessàries en moments puntuals", però que va assegurar que cal una instal·lació permanent per garantir les necessitats dels regadius i dels usos industrials.
El projecte, que Ibáñez va indicar que tindria un impacte ambiental de menys de l'1% sobre el delta del Roine, ha de permetre també nodrir de sorra les platges gironines mitjançant uns mòduls d'autoneteja -instal·lats cada 20 quilòmetres dels 150 que ?ocuparia la canalització-, que arrossegarien la sorra acumulada a les tuberies. En una primera fase es construirien dues canalitzacions, però el projecte preveu instal·lar-ne més tard dues més per abastir d'aigua dolça València i Múrcia, des d'on es podria arribar a Castella-la Manxa i Andalusia.
La Cambra de Comerç avala el projecte de transvasament submarí des del Roine
Diari de Girona 6/6/08
Instal·lar una torre de captació a entre 100 i 200 metres mar endins des de la desembocadura del francès riu Roine, on per les característiques del delta l´aigua encara és dolça. Captar així entre 10 i 20 metres cúbics d´aigua per segon. Transportar-la mitjançant dues canonades -col·locades sobre el fons marí a 2 milles de la costa- i amb l´energia de bombes d´impulsió, alimentades per aerogeneradors. Fer-la arribar fins a Llançà, on es construiria un embassament d´aigua dolça i una depuradora, des de la qual aquest líquid es conduiria amb unes altres canonades cap als pantans de Susqueda i Sau, d´una banda, o cap a Cardedeu per abastir Barcelona, d´una altra. En total, entre 2 i 6 milions de metres cúbics trasvasats cada dia, en un projecte que va avançar Diari de Girona el març passat.
Els regants aproven el projecte de portar aigua des del Roine per via submarina
Diari de Girona 7/6/08
El Consorci Alba-Ter també el valida com a una nova proposta del debat sobre l'aigua
R.R.B., Girona.
Tant els regants del Baix Ter com el consorci Alba-Ter -que agrupa 46 ajuntaments i cinc consells comarcals- van explicar ahir que veuen amb bons ulls la proposta de portar aigua des del francès riu Roine per via submarina fins al Ter, presentada per un conglomerat empresarial el dijous a la Cambra de Comerç de Girona. En opinió de Jordi Aulet, un dels portaveus dels regants del Baix Ter, tot projecte que signifiqui menys pressió per al riu que els abasteix d'aigua és bo. I segons el president del consorci Alba-Ter, Francesc Camps, "com que el Ter està pitjor que mai, qualsevol proposta tècnica que vingui a salvar la situació és benvinguda". En qualsevol cas, Camps va insistir que l'administració ha de liderar el debat per evitar que es repeteixi la "greu" situació a la qual s'ha arribat aquest any.
"Vingui d'on vingui, dels partits que sigui o d'empreses privades, del nord o del sud, si un projecte ens permet alliberar la pressió que estem vivint al camp ens semblarà perfecte", va assegurar Aulet. El portaveu dels regants del Baix Ter va subratllar que aquest any el problema de la manca d'aigua per al reg s'ha solucionat "a curt termini i prou", i va dubtar que la dessaladora del Prat sigui una solució a curt plaç, tenint en compte que "ara el consum d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona és mínim, i es preveu que vagi creixent, entre d'altres coses perquè la població també ho farà". Per això Aulet va aprovar totes les propostes que signifiquin solucions a més temps vista.
En la mateixa línia que Aulet, Francesc Camps va qualificar de "fracàs com a país" la recent crisi de l'aigua a Catalunya. "No només hi ha hagut cinc milions de persones amb una gran precarietat d'abastament, sinó que la situació ha portat conseqüències ecològiques molt greus a la conca del Ter", va dir el president del consorci Alba-Ter.
Camps va demanar al govern català que, ara que ha plogut, actuï perquè la situació no es repeteixi mai més. "Qui ha de liderar el debat és l'administració competent", va insistir Camps, que va valorar positivament la portada d'aigua des del Roine com a una solució tècnica més de les que s'han de discutir en el marc del debat de l'aigua a Catalunya.
1.400 milions i un any
El projecte que van presentar els empresaris proposa captar aigua dolça des d'un centenar de metres de la desembocadura del riu Roine i transportar-la mitjançant dues canonades instal·lades sobre el llit marí, a unes dues milles de la costa, fins a Llançà, des d'on s'alimentaria el riu Ter. En principi es preveu construir dues canonades de transport, i el cost global del projecte, que té un termini d'execució d'entre vuit mesos i un any, està al voltant dels 1.400 euros.
Guaita què fan ara
El Punt 07.06.2008 TONI SALA
L'alternativa a l'N-II per als maresmencs serà una carretera gratuïta paral·lela a l'autopistala crònica
Fa uns anys, alguns intel·lectuals, amb el president Pujol al capdavant, van posar de moda l'expressió «cultura del no». Catalunya no pot instal·lar-se en la cultura del no!, deien. No a la cultura del no! Bellíssima paradoxa que demostra que quan tens la paella pel mànec no hi ha millor atac que l'atac preventiu.
Ha calgut que baixés no Zeus, sinó la Moreneta en forma de pluja perquè s'aturés el transvasament. Pel que fa a la MAT, però, al sud dels Pirineus no se soterra, i es comencen a fer les torres sense avisar, com aquelles famoses estaques del transvasament del Segre. Democràticament i sense «cultura del no». Dijous passat van aturar-se les obres a Osona. Red Eléctrica havia obert tranquil·lament camins d'accés en paratges naturals protegits. És una casualitat menor que el director general d'Energia de la Generalitat, Agustí Maura, fa temps hagués format part de l'equip directiu de Red Eléctrica Española.
El Maresme deu ser la comarca paisatgísticament més maltractada d'Europa. Deixant de banda que s'hi han projectat cinc Ares –àrees residencials estratègiques; a Malgrat, l'aixecaran en sòl que el pla urbanístic reservava per a espai agrícola i, a Tordera, en sòl agroforestal–, la gran notícia dels últims mesos és el trasllat de l'N-II.
L'alternativa a l'N-II semblava òbvia: fer gratuïta l'autopista i arreglar un transport públic que, per una comarca tan poblada, és patètic. Doncs no. Ja hi ha uns plànols per construir una altra carretera al Maresme, un territori tan maltractat i tan saturat que qualsevol tros mínimament intacte, per petit que sigui, té la categoria d'una joia. I on es projecta, aquesta carretera? Doncs sembla una broma: paral·lela a l'autopista. Els maresmencs podran anar de franc pel costat de l'autopista, per una carretera que no sé per què m'ensumo plena de rotondes; si volen anar de pressa, que paguin peatge. Jo no ho entenc. L'Estat paga quatre-cents milions d'euros a la Generalitat perquè construeixi una altra carretera al Maresme. Quant costaria, rescatar l'autopista per als maresmencs? Fa cinc anys, el Consell Comarcal del Maresme va encarregar un estudi a Barcelona Regional: costaria 471 milions pel període entre el 2003 i el 2021 (quan s'acaba el peatge). Poden descomptar-s'hi els cinc anys passats, al preu.
En la concreció d'aquesta nova carretera, s'hi veuen fenòmens encara més extraordinaris. A Pineda, és desolador que el brancal que surt de la carretera no segueixi el de l'autopista, sinó que, com qui no vol la cosa, creui la vall de la riera saltant totes les proteccions que la mateixa Generalitat havia establert fa poc al pla director urbanístic del sistema costaner, que declarava la zona corredor ecològic i paisatgístic entre el litoral i l'interior.
Responsabilitat, sostenibilitat... Han notat que últimament ens trobem aquestes paraules fins a la sopa? És la manera. De tant repetir-les, les paraules primer es degraden fins que no volen dir res, fins que són pura xerrameca. Però després hi ha un pas més, que és el definitiu, quan les paraules acaben per legitimar exactament el contrari del que significaven al començament. Atenció, que quan se'ns parla de responsabilitat i de sostenibilitat no se'ns estigui parlant exactament d'irresponsabilitat i d'insostenibilitat: la irresponsabilitat i la insostenibilitat d'anar dient que sí a tot mentre els que mai hauran de dir que no es dediquen a depredar, i encara ben vistos.
EUiA-ICV de Blanes reitera que Pinya de Rosa «no corre perill»
El Punt 06.06.2008 J. COLOMER
El portaveu del grup municipal d'EUiA-ICV a l'Ajuntament de Blanes, Joan Salmerón, va assenyalar ahir que el paratge de Pinya de Rosa «no corre perill», i va remarcar que el seu grup comparteix la decisió del govern de no comprar-lo. «No hi veurem pas grues», va dir el portaveu de la coalició per calmar la preocupació que hi ha en alguns sectors de la vila selvatana. Joan Salmerón també va afirmar que tenen la paraula del Departament de Medi Ambient que abans d'aquest estiu es crearà el consell rector i que d'aquí a un any també s'haurà redactat el pla d'usos.
grup de gavines corses (Larus audouinii) sedimentades al riu amb els gavians argentats (Larus michahellis) darrera
.jpg)
