Algunes notícies més per llegir 16/2/09...

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT PERE ES POSICIONA EN CONTRA DE LA CONSTRUCCIÓ D’UNA ÀREA RESIDENCIAL ESTRATÈGICA AL VEÏNAT
Ràdio Tordera 16/2/09

L’Associació de Veïns de Sant Pere es va reunir dimarts per debatre la construcció d’una Àrea Residencial Estratègica al veïnat, després que els grups municipals de l’Ajuntament de Tordera (CIU, ERC, PSC i MAT) acordessin en el darrer ple municipal realitzar una consulta popular sobre la construcció d’aquesta ARE al veïnat de Sant Pere, moció que va ser presentada pel MAT. En l’assemblea de dimarts, la junta de l’Associació de Veïns de Sant Pere va decidir per majoria posicionar- se en contra de l’Àrea Residencial Estratègica. Es van fer dos tipus de votació. Així ho explica el president de l’Associació de Veïns de Sant Pere, Josep Mediavilla.

L’Associació de Veïns de Sant Pere, per donar informació i/o facilitar el coneixement de la propera consulta popular del diumenge 1 de març, ha organitzat un acte informatiu sobre l’Àrea Residencial Estratègica al veïnat amb Agapit Borràs, Arquitecte urbanista especialista en aquest tema. La sessió informativa tindrà lloc el proper divendres 20 de febrer, a les 7 de la tarda, al local de l’Associació de Veïns de Sant Pere

Consulta sobre l'ARE de Sant Pere
Bloc d’en Bernat Costas 15/2/09

Fa un parell de setmanes escrivia unes notes sobre el Ple municipal del gener ("El Ple d'aquest vespre, previsió en poques ratlles"), on explicava que Esquerra donaríem suport a la realització d'una consulta popular sobre la conveniència d'una Àrea Residencial Estratègica (ARE) al Veïnat de Sant Pere.

El projecte d'AREs és un programa (enllaç) del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya que impulsa el desenvolupament de sectors urbanístics per a destinar-los de forma majoritària a la construcció d'habitatge de protecció oficial. Reprodueixo el què deia en aquell post:

Finalment, al Ple d'avui hi ha presentada una moció del MAT instant a promoure una consulta popular sobre si cal o no una ARE (Àrea Residencial Estratègica) al veïnat de Sant Pere. És un tema on els arguments a favor i en contra de la seva implantació són nombrosos: és un pla parcial amb uns 350 habitatges, dels quals més del 50% de protecció oficial, i un bon percentatge més de preu regulat, que dotarà el veïnat d'una gran zona verda i de sòl per equipaments que ens permetria, com a mínim, promoure-hi el segon institut per Tordera. Molts arguments en totes direccions, que des d'Esquerra considerem que globalment juguen en positiu. Estem a favor d'aquesta ARE. De la mateixa manera, però, creiem que és bo que existeixi un debat ampli, sa i distès sobre la qüestió; i una consulta ho pot permetre. Per això donarem suport a la moció. Com, quan, amb quins mitjans, etc. s'ha de fer aquesta consulta? Parlem-ne.

En vam començar a parlar, i vam acordar un seguit de qüestions:

http://www.tordera.cat/document.php?id=2256

Ara la paraula serà de la ciutadania de Tordera. En propers posts explicaré detalladament la posició d'Esquerra, però em sembla imprescindible que tothom pugui disposar de la màxima informació possible. Així, em permeto prendre del bloc d'en Javier Romera (bloc) els enllaços al projecte d'ARE al veïnat de Sant Pere que crec són molt explicatius, tot i que molt densos.

http://www.gencat.cat/ptop/actuacions/informacio_publica/pdu_ares_maresme/LLIBRE_4_4/LLIBRE_4_4_PLANOLS_ARE_TORDERA.pdf
http://www.gencat.cat/ptop/actuacions/informacio_publica/pdu_ares_maresme/LLIBRE_1_4/LLIBRE_1_4_MEMORIA_ARE_TORDERA.pdf
http://www.gencat.cat/ptop/actuacions/informacio_publica/pdu_ares_maresme/LLIBRE_6_4/LLIBRE_6_4_ESTUDIS_JUSTIFICATIUS_ARE_TORDERA.PDF
http://www.gencat.cat/ptop/actuacions/informacio_publica/pdu_ares_maresme/LLIBRE_3_1/LLIBRE_3_1_BASES_TECNIQUES_ECONOMIQUES.pdf
http://www.gencat.cat/ptop/actuacions/informacio_publica/pdu_ares_maresme/LLIBRE_1





Els tiradors del camp de tir de Malgrat de Mar no podran traslladar la seva activitat a Lloret
Malgrat confidencial 16/2/09

En la darrera junta de portaveus celebrada a l’Ajuntament de Lloret de Mar, es va acordar la cessió dels terrenys per a la construcció d’una galeria de tir, que desbanca el projecte inicial de fer un camp de tir. L’espai estarà ubicat en el que es coneix com l’antic abocador de les Alegries.Les instal·lacions permetran que els diferents cossos policials que hi ha a Lloret de Mar realitzin les pràctiques obligatòries sense haver de desplaçar-se a Mollet del Vallès. L’espai també facilitarà l’entrada als aficionats a la pràctica d’aquest esport.Tot i que encara està pendent d’aprovació per part del plenari municipal, la construcció de la galeria de tir a Lloret de Mar tanca definitivament les portes als aficionats al tir al plat ja que es necessita d’un espai a camp obert per a fer-ho.Tot plegat, deixa en una situació delicada al camp de tir “La Gaviota” de Malgrat de Mar, ubicat a la llera del riu Tordera. La regidora de Medi Ambient del municipi, Ma. Lluïsa Mérida, va manifestar durant el ple del mes de novembre que els responsables del camp de tir li havien assegurat el trasllat de les seves activitats a Lloret de Mar, la qual cosa, i pel que sembla, ja no serà possible.Les activitats del camp de tir de Malgrat de Mar han estat sempre motiu de polèmica. Des de diferents sectors polítics i socials, s’ha vingut denunciant el fort impacte ambiental i paisatgístic que produeix a la zona del riu Tordera i se n’ha demanat en reiterades ocasions la seva retirada. Des del consistori malgratenc sempre s’ha “tirat pilotes fora”, contestant que les competències són de l’Agència Catalana de l’Aigua i que poca cosa s’hi pot fer des de l’Ajuntament.

Lloret acorda cedir l'antic abocador de les Alegries per construir-hi un heliport
Diari de Girona 14/2/09

En el mateix espai també es preveu ubicar una galeria de tir i un "parc temàtic" sobre el món de l'helicòpter
.

Estat actual de l'antic abocador de les Alegries. carles colomer

LLORET DE MAR MARTÍ SANTIAGO
L'antic abocador de les Alegries, a Lloret de Mar, es convertirà finalment en heliport i galeria de tir. Així ho va acordar ahir la junta de portaveus, que va donar llum verda a cedir aquests terrenys per aquest ús, i ara faltarà que ho ratifiqui el ple municipal.
A vegades, alguns projectes sorgits de la iniciativa privada aconsegueixen el suport de les institucions públiques, que acaben confiant en les idees nascudes fora dels despatxos de l'administració. Un cas semblant és el que ha provocat que les diferents forces municipals de Lloret, en major o en menor mesura, considerin convenient i beneficiosa la creació d'un heliport i una galeria de tir a l'antic abocador de les Alegries.
L'emplaçament d'aquesta infraestructura pot decidir-la l'Ajuntament, ja que els terrenys són de propietat municipal. Pel que fa a les condicions de navegació, l'alcalde de la vila, Xavier Crespo (CiU), explica que els estudis realitzats asseguren que l'antic abocador té unes condicions idònies.
El batlle assegura que la prioritat de l'heliport serà, fonamentalment, els serveis públics d'emergències i sanitaris, però no descarta la possibilitat de destinar part de l'equipament a una explotació privada enfocada al turisme. En aquest sentit, destaca la possibilitat de realitzar "vols turístics per la costa, transport de turistes al circuit de Fórmula 1 de Montmeló, seguiment d'esdeveniments importants com el ral·li o la volta ciclista o fins i tot transport de turistes aficionats al golf que vulguin visitar diversos camps del territori".
El portaveu d'ERC, Eduard Coloma, afirma que l'Ajuntament "no és gastarà ni un cèntim" amb aquest heliport, ja que sols posarà el terreny. La construcció i gestió de la infraestructura es farà de forma privada. És a dir, en un principi, es licitarà l'obra -a la qual podrà presentar-se l'empresari lloretenc impulsor de la iniciativa- i l'empresa que guanyi el concurs s'encarregarà de la resta. Als grups municipals d'ICV i GRILL, els preocupa l'estudi d'impacte ambiental i les contrapartides que tindrà l'Ajuntament amb la cessió del terreny per a la realització d'una infraestructura d'aquest estil.

Una galeria de tir

Aprofitant que a Lloret hi ha diversos cossos policials i aficionats al tir, es preveu que a la construcció de l'heliport s'incorpori una galeria de tir que faciliti als agents la realització de les pràctiques obligatòries sense haver-se de desplaçar a l'acadèmia de Mollet del Vallès i brindi la possibilitat als aficionts d'aquest esport a disposar d'un espai equipat per a tal efecte.
El portaveu del GRILL, Joaquim Teixidor, recorda que ell ja va proposar la construcció "d'un polígon de tir" en el mateix emplaçament. La diferència d'un polígon i una galeria de tir és que el primer, a part d'incorporar la galeria -que és un espai tancat- també disposa d'un camp obert en el qual pot realitzar-se la modalitat esportiva de tir al plat.
A banda d'aquests dos projectes, també hi hauria la possibilitat, i així ho ha donat a conèixer l'alcalde, de dedicar una part de l'espai de l'abocador a la creació d'un "parc temàtic" amb la voluntat que la gent que ho desitgi pugui passejar-s'hi per veure com s'enlairen i aterren els helicòpters, així com descobrir curiositats relacionades amb aquests vehicles. Seria un espai semblant al que ja existeix, per exemple, a l'exterior de l'aeroport d'El Prat, a Barcelona, on tothom qui ho vol té la possibilitat d'estirar-se en unes gandules de pedra per observar els avions que volen arran de terra en sortir o entrar a pistes o passejar pels voltants de les terminals.
El portaveu del Partit Popular, Santiago Ontañón, va justificar la necessitat d'habilitar un heliport a Lloret amb el record de l'incendi que va patir el municipi l'any 1979, a l'urbanització dels Pinars, en el qual van morir 21 persones. "Si haguéssim disposat d'una infraestructura així quan es van incendiar, el desastre potser no hauria estat tan gran", explica.
Finalment, l'alcalde de la vila assegura que la Generalitat probablment acceptarà la proposta i incorporarà Lloret dins el Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya.


Observadors de fauna denuncien l'impacte de les tanques del TAV sobre les aus al Baix Montseny
L’Actualitat al Baix Montseny 16/2/09

Diversos observadors han denunciat els efectes de les tanques perimetrals de la línia del Tren d'Alta Velocitat (TAV) sobre la fauna i especial sobre les aus, per a les que tenen els mateixos efectes que els paranys.

Algunes entitats com Ecologistes en Acció han posat de manifest que les aus estan experimentant un increment important de la mortalitat a causa de l'acció humana. L'entitat assegura que si bé als Estats Units agències governamentals de protecció de la natura, consultors ambientals i associacions ecologistes i conservacionistes han realitzat multitud d'estudis sobre les causes de mortalitat d'aus d'origen humà, a Catalunya no s'han fet estudis sistemàtics comparatius.

Tot i això, disposen de dades que asseguren que més de 30 milions de vertebrats, dels quals 11 milions aus, moren atropellats cada any a les carreteres espanyoles. També assenyala les Les col·lisions i electrocucions amb les línies elèctriques i la caça, sobretot amb barraca o parany.

Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme

ORCHIS, NATURALISTES DE LA SELVA I L’ALT MARESME.

15 de febrer de 2009



Ha nascut Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, una entitat sense ànim de lucre que té com a objectius principals conèixer i donar a conèixer la Natura més propera, la flora, la fauna i els espais naturals de les comarques de la Selva, l'Alt Maresme i territoris propers.

El nostre territori té un enorme valor natural, amb espècies, hàbitats i espais que estan catalogats d'interès comunitari per la UE, alguns d'ells també sota l'empara de diferents figures de protecció locals i autonòmiques. Alhora però, pateixen del desconeixement per part de la població en general i d'actuacions al territori que les malmeten. Pensem que és imprescindible la creació d'una Associació que treballi en el seu coneixement, en la divulgació d'aquests valors i en la seva protecció, amb especial atenció a tres dels espais més rics en biodiversitat i alhora més amenaçats de les nostres comarques: la plana de la Selva, el tram baix i delta de la Tordera i l'estany de Sils.

A Orchis hi col·laboren biòlegs i naturalistes provinents de diversos àmbits professionals però amb objectius i interessos comuns, entre els que destaquen l'estudi, la gestió i la recuperació dels ecosistemes, la fauna, la flora i la resta del patrimoni natural i cultural de les comarques de la Selva, el Maresme, el Gironès i territoris propers, així com l'educació i la seducció ambiental, a més de la custòdia del territori en col·laboració amb particulars i administracions.

Tot això mitjançant activitats de seguiment d'espècies i ecosistemes, l'elaboració d'informes tècnics, articles i altres documents destinats a administracions, altres entitats i públic en general, i mitjançant la divulgació d'aquests valors en xerrades, cursets i altres activitats de participació, ja siguin d'elaboració pròpia o amb col·laboració amb altres entitats, administracions o particulars.

Així mateix, l'associació, quan sigui necessari, denunciarà i posarà en coneixement de les diferents administracions i del públic en general tots aquells fets i delictes ecològics o incompliments de les normes previstes per les Lleis en la defensa i protecció de la Natura.

Alguns dels projectes ja iniciats per l'Associació són el seguiment de les poblacions de rèptils i amfibis de la conca de la Tordera, amb especial atenció a les tortugues d'aigua, el seguiment de l'avifauna de Sils i la caracterització de les poblacions d'ocells d'espais agrícoles de la plana de la Selva.

Per a més informació,

orchis.naturalistes@gmail.com

Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme

Tordera, 15 de febrer de 2009

Més notícies per llegir 14 i 15/2/09...

El desdoblament de la N-II passarà a 500 metres del paratge del Vilar de Blanes
Diari de Girona 14/2/09

Foment aprova inicialment el projecte del traçat de la futura A-2 de Maçanet i Tordera, i Blanes s'hi mostra satisfeta tot i no ser "l'opció òptima"
.

L´autovia circularà a 500 metres de la zona del santuari del Vilar.
carles colomer

BLANES / MAÇANET / TORDERA E.BATLLE
El Ministeri de Foment acaba d'aprovar de forma inicial el projecte de l'últim tram del desdoblament de la N-II a la comarca de la Selva: fet que farà arribar la futura autovia A2 des de Maçanet de la Selva fins a Tordera. Aquest tram, d'uns onze quilòmetres de longitud, ha sofert canvis de traçat que beneficien el terme municipal de Blanes, ja que el projecte preveu que la futura autovia transcorri a 500 metres del paratge del santuari del Vilar i no només a 330, com es preveia al principi.
Que la carretera circulés tant a prop del paratge va suscitar que l'Ajuntament blanenc presentés tres contenciosos contra el traçat de desdoblament de la carretera, ja que segons el consistori afectava espais de valor ecològic. D'aquests recursos, els jutjats ja n'han desestimat dos i un encara s'ha de resoldre. Ara, aquest canvi de traçat per part de Foment, segons l'alcalde, Josep Trias (CiU), "ens fa sentir contents, tot i que no és una opció òptima".
Segons el batlle, el nou projecte, que fa pocs dies que ha arribat al consistori, "ens dóna una mica la raó, ja que passa per una zona més tangencial i més per Tordera", que és el que volia Blanes. Pel que fa l'últim recurs, Trias explica que "no es deu haver contestat pel col·lapse en la justícia".
Els treballs de desdoblament d'aquest tram que va de Maçanet de la Selva fins a Tordera tenen un cost de 250 milions d'euros, un pressupost elevat a causa de la seva complexitat orogràfica. Un cop s'hagi fet l'expropiació dels terrenys, es licitarà l'obra i es preveu adjudicar-la i poder engegar les obres durant el segon semestre d'aquest any.
Des de Maçanet de la Selva, l'alcalde, Alfons Soms (PSC), explica que encara no han pogut valorar el traçat del nou projecte perquè els acaba d'arribar, però "no sembla que hi hagi cap modificació aparent" al pas per aquest municipi. Tot i això, afirma que estudiaran si les al·legacions de tipus ambiental que van presentar "s'han inclòs en el projecte, ja que la carretera afecta molt territori de Maçanet": en concret, 58 finques. Pel que fa a Tordera, Diari de Girona va intentar localitzar l'alcalde d'aquesta població, Joan Carles Garcia (CiU), però no va ser possible.
La Selva, en obres
La N-II es troba en obres a bona part de la comarca de la Selva, ja que alberga quatre trams de la futura autovia. Per una banda, hi ha el projecte que s'acaba d'aprovar entre Maçanet i Tordera; de l'altra, el que va de Fornells (Gironès) a Riudellots de la Selva, que ha es va inaugurar el desembre del 2007 i que va acumular dos anys de retard. També hi ha en curs el tram que va de Caldes de Malavella fins a Sils, on les obres avancen a marxa lenta i es preveuen inaugurar a finals d'any; i finalment el que va de Sils fins a Maçanet de la Selva, que ha portat polèmica perquè a causa d'un sobrecost en el pressupost de les obres de desdoblament, l'empresa adjudicatària va decidir deixar de fer els treballs. Això ha obligat a la redacció d'un nou projecte d'aquest tram, on s'incorporaran al·legacions que en l'anterior projecte no s'havien inclòs. De moment, però, no hi ha data per reprendre aquestes obres.


L'Estat allunya de Blanes el traçat de l'N-II
El Punt 14.02.2009 JORDI COLOMER

Foment va publicar ahir l'aprovació provisional del traçat de l'N-II entre Tordera (Maresme) i Maçanet, que durant els darrers anys ha provocat una disputa entre la localitat maresmenca i Blanes. El traçat que ara defensa l'Estat és bàsicament el de l'opció nord, és a dir, el que s'allunya més de Blanes i passa més a prop de Tordera.

L'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), es va mostrar ahir satisfet del traçat que ha aprovat el Ministeri de Foment, ja que en gran part recull les demandes de Blanes. «La diferència fonamental d'aquest nou traçat és que s'ha reculat cap a Tordera», va assenyalar Trias. L'alcalde va indicar que «passa poc pel terme municipal de Blanes» i va destacar com al més important que «la separació del santuari del Vilar passarà ara de 300 metres a 500». «Contents del tot, no ho estem, perquè tampoc no és ideal, però almenys no passa gairebé per Blanes», va dir com a balanç.

Actualment l'Ajuntament de Blanes estava esperant també una sentència judicial que fa referència al traçat. L'alcalde va dir ahir que el fet que aquesta sentència s'estigui endarrerint tant de temps podria ser perquè ja sabien que es produirien aquests canvis en el traçat.

Des de Tordera, fonts de l'Ajuntament van assenyalar ahir que aquest és el traçat que sempre havien defensat i que ara «el debat serà real», ja que el projecte ferm és sobre la taula. Tot i així, l'Ajuntament de Tordera esperarà uns dies a examinar el projecte i decidir si hi fa o no al·legacions.

El traçat de l'N-II entre Tordera i Blanes ha estat mol polèmic, i des de la vila selvatana es van tirar endavant tres recursos judicials, dos dels quals es van perdre, i fins i tot es va organitzar una manifestació l'any 2007 en defensa del santuari de Vilar que no va ser gaire reeixida i només va aplegar un centenar de persones. Des d'aquell moment la unitat d'acció política que hi havia hagut a Blanes contra aquell traçat va anar de baixa.



El PSC acusa l'alcalde de dir mentides en el tema de l'N-II
El Punt 15.02.2009 J.C.

El portaveu del PSC de Blanes, Josep Marigó, va acusar ahir l'alcalde, Josep Trias (CiU), de fer afirmacions falses amb referència a les declaracions en què afirmava que amb el nou traçat de l'N-II s'havia aconseguit augmentar la distància del santuari del Vilar de 300 a 500 metres. Marigó va afirmar que aquests 500 metres «hi han estat des del principi de la negociació, l'any 2002», i que totes les millores que recull ara el projecte es van negociar quan ell era l'alcalde de Blanes, i ara Trias, diu, les vol «capitalitzar».


Crítiques a l’alcalde de Blanes pel seu desconeixement sobre el traçat de la N-II
Malgrat confidencial 15/2/09

El Ministeri de Foment ha aprovat inicialment el projecte de desdoblament de la N-II entre Maçanet i Tordera. Aquest traçat avarca uns onze quilòmetres, la seva construcció costarà 250 milions d’euros i les obres està previst que comencin en poc més de sis mesos.Des de Blanes, l’alcalde Josep Trias (CiU) ha manifestat la seva satisfacció pel futur traçat ja que transcorrerà a 500 metres del Santuari del Vilar, i no a 330 metres com estava previst en un principi.Davant les manifestacions de Trias, el PSC de Blanes considera que l’afirmació de l’alcalde blanenc “és falsa ja que aquesta distància de 500 metres i el fet que la via passi tangencialment pel límit de Blanes són dues de les condicions que es van assolir l'any 2002 i es van anar millorant fins l'any 2004 a través de les negociacions entre els Ajuntament de Blanes i Tordera, la Generalitat, l'Estat i les entitats mediambientals i econòmiques amb interessos a la zona”.El desdoblament de la N-II al seu pas per Blanes ha estat motiu de discòrdia entre els diferents partits polítics locals. Ha provocat intensos debats socials i mobilitzacions i protestes veïnals. L’Ajuntament de Blanes va presentar tres contenciosos administratius entenent que el traçat afectava espais considerats de gran valor ecològic. Dos d’aquests contenciosos ja han estat desestimats i l’últim està pendent de resolució per part del jutge.




RIELLS I VIABREA E.BATLLE
Riells es gasta 180.000 euros en millores a la xarxa per deixar de contaminar el riu
Diari de Girona 15/2/09

L'ACA preveu actuacions a llarg termini i l'Ajuntament s'ha avançat connectant les noves canalitzacions a la depuradora
.

El riu Tordera. carles colomer

RIELLS I VIABREA E.BATLLE
L'emplaçament de la depuradora de Riells i Viabrea, situada al nucli urbà, i la manca d'unes bones canalitzacions que hi connectin han provocat que l'Ajuntament, després de detectar l'any passat que més d'un 70% de les aigües negres contaminen el riu Tordera, hagi decidit actuar i arreglar tot el sistema de bombament i, per tant, aconseguir que la major part de les aigües vagin a parar a la depuradora.
Aquest fet, explica el regidor de Medi Ambient, Manel Ortí (PSC), l'ha hagut de materialitzar el mateix Ajuntament fent una modificació de crèdit de 260.000 euros perquè l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) "no preveu actuar fins d'aquí a uns anys en aquest sentit". "Per coherència i per posar fi al delicte ecològic", el consistori ha invertit 180.000 euros en l'aprofitament de la depuradora, posant-hi bombes noves, reparant les basses i els decantaments de sòlids i líquids i, finalment, connectant a través d'un tub la major part de la xarxa de clavegueram a la depuradora.
Segons Ortí, gràcies a aquesta nova actuació, en aquests moments hi ha "prop d'un 80% de les aigües negres que ja van a la depuradora" i, per tant, han deixat de contaminar el riu Tordera, malmès durant anys per indústries i municipis que hi han abocat els seus residus de forma indiscriminada.
Aquesta mala pràctica, explica Ortí, fa tota la vida que es duu a terme en el municipi de Riells i Viabrea i "l'ACA ha de tenir en compte que és un delicte ecològic", assegura. Per aquest motiu, després que es fes una auditoria mediambiental del municipi durant l'any 2008, l'Ajuntament va informar l'ACA del que s'havia detectat però aquesta "ens va dir que tot anava a llarg termini i per això vam actuar".
Tot i això, explica l'edil, les converses entre ambdós institucions han continuat i ara, en breu, tindran una reunió on l'Ajuntament demanarà que se'ls subvencionin aquestes despeses, que no els pertocaven, explica Ortí. A més d'aquest ajut, la Diputació "ens ha dit de paraula que segurament n'obtindrem una de 90.000 euros", afirma l'edil.
Pel que fa als 80.000 euros restants que encara l'Ajuntament té per gastar en aquest tema de la reconducció de les aigües negres, els preveu invertir en breu en "acabar d'arreglar el bombament i deixar tota la xarxa de clavegueram de Riells i Viabrea connectada a la nostra depuradora".

Canviar la depuradora de lloc
Una de les altres lluites de Riells i Viabrea és el canvi d'ubicació de la depuradora. Ja que amb el nou Planejament Urbanístic que s'està gestant en aquests moments aquesta, que es va inaugurar l'any 2003, es trobaria "al mig de tots els serveis i quedaria tancada pel nucli urbà que s'està constituint". És per aquest motiu que el consistori ha sol·licitat a l'ACA que se'ls resitueixi aquesta planta en un altre indret.
De moment l'Ajuntament de Riells i Viabrea té tres propostes de l'ACA a sobre la taula i una de les que tindria "més sentit és aprofitar el creixement del polígon de Sant Celoni i Riells" i també, explica Ortí, "compartir-la amb Breda i la Batllòria (Vallès Oriental)", municipis veïns.

De com es passa d’un espai natural a un parc urbà ajardinat...

Si voleu veure com es passa d’un espai natural (XN2000 RIU TORDERA) a un parc urbà ajardinat (PROJECTE DE CONDICIONAMENT D’UN PASSEIG FLUVIAL AL MARGE DRET DEL RIU TORDERA. T.M. TORDERA)…

Per veure el projecte complert cliqueu sobre la imatge...
.

Projecte de condicionament d'un passeig fluvial al marge dret del riu Tordera

DATA DE PUBLICACIÓ AL BOP: 13/12/2009.
.
Anunci al Butlletí Oficial de la Província, de 13 de febrer de 2009, núm. 038 1
.
DATA MÀXIMA DE PRESENTACIÓ DE PROPOSTES:18/02/2009
.
Projecte Passeig Fluvial.
El tamany d'aquest arxiu és molt extens. La descàrrega del projecte és un procés lent.

Algunes imatges extretes del projecte...
.

Pla de Gaserans (Sant Feliu de Buixalleu) 13/2/09. David Caballé

fotografies de David Caballé...

.

Avui al Pla de Gaserans (Sant Feliu de Buixalleu) en David Caballé ha vist...

1 aligot comú (Buteo buteo)
4 corbs (Corvus corax)
Almenys una cornella (Corvus corone) escoltada
2 sits negres (Emberiza cia)
>15 gratapalles (Emberiza cirlus)
Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
5 cotolius (Lullula arborea)
>10 bruel (Regulus ignicapillus)
1 corb marí gros (Phalacrocorax carbo) en vol
>5 durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
.

corb (Corvus corax)

Desembocadura del riu Tordera 12/2/09, David Caballé.

fotografies de David Caballé...

.
Ahir a la desembocadura del riu Tordera, en David Caballé va veure...

Almenys 71 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 fotges vulgars (Fulica atra)
>5 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
Rascló (Rallus aquaticus) escoltat
>100 esplugabous (Bubulcus ibis)
5 cabussons emplomallats (Podiceps cristatus), 4 en plomatge d’estiu
3 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
3 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
>100 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
>300 gavines vulgars (Larus ridibundus)
3 gavians foscos (Larus fuscus), 2 adults i 1 2w
3 gavines corses (Larus audouinii) adultes
3 xatracs becllarg (Sterna sandvicensis)
10 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) direcció Blanes
18 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) direcció Blanes
1 paràsit gros (Stercorarius skua) direcció sud
4 mascarells (Morus bassanus), 2 adults i 2 subadults
1 blauet (Alcedo atthis)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
Algun repicatalons (Emberiza schoeniclus)
>5 cueretes blanques (Motacilla alba)
Alguna titella (Anthus pratensis)
1 pinsà comú (Fringilla coelebs)
mallerenga carbonera (Parus major)
tudó (Columba palumbus)
3 merles (Turdus merula)
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
Lluer (Carduelis spinus) escoltat
>50 pardals xarrecs (Passer montanus)
>10 pardal comú (Passer domesticus)

Als camps propers del Pla de Grau (Malgrat de Mar)...

2 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
1 aligot comú (Buteo buteo)

Santa Susanna 12/2/09, David Caballé

Ahir a uns tolls de Santa Susanna en David Caballé va veure...

3 esplugabous (Bubulcus ibis)
2 cueretes blanques (Motacilla alba)
2 gavina vulgar (Larus ridibundus)

Martinet blanc (Egretta garzetta) al riu (Tordera) 12/2/09. David Caballé

Ahir en David Caballé va veure 1 martinet blanc (Egretta garzetta) al riu Tordera a l’alçada del pont de l’N-II.

Secans de Breda 12/2/09. David Caballé

fotografies de David Caballé...

.

Ahir als secans de Breda, a la zona de Pagès de Baix, en David Caballé va veure...

38 aloses (Alauda arvensis)
Algun gratapalles (Emberiza cirlus)
>6 durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
Algun tord (Turdus philomelos)
Alguna merla (Turdus merula)
>5 bitxacs (Saxicola torquata)
>30 titelles (Anthus pratensis)
>100 pinsans (Fringilla coelebs)
>5 cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
2 sits negres (Emberiza cia)
5 cornelles (Corvus corone)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 aligot (Buteo buteo)
1 xoriguer (Falco tinnunculus)
1 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
>5 tudons (Columba palumbus)
Algun pardal de bardissa (Prunella modularis)
1 o 2 trist (Cisticola juncidis)
>10 cuereta blanca (Motacilla alba)
3 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Algun raspinell (Certhia brachydactyla)
Mallerenga carbonera (Parus major)
Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
Algun bruel (Regulus ignicapillus)
Algun tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
1 corb marí gros (Phalacrocorax carbo)en vol direcció riu Tordera
>10 estornells (Sturnus vulgaris)
>10 Pit-roig (Erithacus rubecula)
2 rossinyols bords (Cettia cetti)
Alguna garsa (Pica pica)
1 polla d’aigua (Gallinula chloropus) a la bassa de reg.

Àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) sobre Cardedeu 13/2/09

Aquest migdia ha passat volant sobre Cardedeu una àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) adulta direcció al Montseny (Nord Nord-est).

Durant tot el dia també...

3 aligots comuns (Buteo buteo)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 astor (Accipiter gentilis)

I de camí entre Cardedeu i Tordera...

14 aligots comuns (Buteo buteo)
2 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)

Òliba (Tyto alba) al Molí d’en Puigvert (Palafolls) 12/2/09

Ahir a la nit a unes branques a mitja alçada de la freixeda inundada del Molí d’en Puigvert (Palafolls) hi havia una òliba (Tyto alba).

Curiositats animals... nius de boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) parasitats per cucut (Cuculus canorus)

Carrera armamentística entre cucuts i boscarles
Birds and Science 12/2/09

Sobre la regeneració de platges amb dragues, 13/2/09...

Sorra amunt i avall
El Punt 13.02.2009 ELENA FERRAN

Costes anuncia ara que no traurà la sorra del fons marí per regenerar les platges del Baix Maresme
.
el reportatge
ELENA FERRAN. Arenys de Mar

Plataforma de defensa del fons marí. Els pescadors de les confraries de la comarca, amb el suport de la de Blanes i altres associacions del sector, han creat una plataforma per pressionar l'administració perquè no tiri endavant l'actuació de regeneració amb sorra del fons marí.

Els pescadors de la comarca respiren una mica més tranquils. El cap de la demarcació de Costes, Manuel Novoa, ha anunciat aquesta setmana que la regeneració de les platges del Baix Maresme no es farà traient-la del fons marí, sinó que mouran la sorra d'un costat a l'altre dels ports. Ja fa anys que es va fer aquest transvasament al port de Premià, amb camions que movien amunt i avall la sorra. Es tracta de portar-la des de la part de llevant dels ports fins a les platges de ponent, on els temporals de garbí les deixen gairebé desertes. De fet, aquests moviments són els que per llei estarien obligats a fer els ports per compensar l'impacte al medi, ja que trenquen la dinàmica natural dels corrents marins i del moviment de la sorra. El compliment, però, es fa esperar any rere any davant la impotència dels alcaldes, que reclamen platges i passejos a la façana marítima cada vegada que se'n queden sense.

Els mateixos pescadors es van mobilitzar fa una setmana en assabentar-se de les intencions del govern de l'Estat de tornar a dragar el fons del mar per treure més sorra. La pressió del sector denunciant l'impacte mediambiental d'aquestes regeneracions sembla que ha tingut ressò, i s'han canviat els plans. «Ja sabem que el mar no és nostre, però tampoc és d'ells, i nosaltres n'hem de treure un profit», resumia el president de l'Associació d'Armadors d'Arts Menors de Catalunya, Ramon Tarribas.

L'actuació per regenerar les platges del Baix Maresme malmeses pels últims temporals d'aquest hivern s'ha de fer abans de l'estiu, tal com es va comprometre el secretari del Mar davant els alcaldes afectats. La urgència ha estat un dels motius pels quals també s'han mobilitzat els pescadors per evitar una altra regeneració, que seria la novena a les costes del Maresme. La plataforma que han creat aplega les confraries d'Arenys, Mataró, Calella i Montgat-Premià-el Masnou, a més de la de Blanes, i l'Associació d'Armadors d'Arts Menors de Catalunya, la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques, l'Associació Catalana d'Aqüicultura i el Centre de Recuperació d'Animals Marins. «Només demanem que ens diguin què volen fer, s'hauria de comptar amb la nostra experiència», diu Tarribas. La plataforma ha demanat a la direcció general de Pesca de la Generalitat que es creï una taula de treball per fer un seguiment de la regeneració. «Sembla que estan d'acord amb el fet que puguem ser-hi presents, i al mateix temps volem saber quines són les actuacions que es preveuen per fer estables les platges», explica. La demarcació de Costes està estudiant la dinàmica del litoral per evitar que la sorra torni a marxar amb altres temporals. Tot i que sempre s'ha parlat dels espigons submergits davant la costa, ara s'estudien d'altres actuacions com ara fer manteniments constants de sorra. «Més important que els espigons és un espai on establir la sorra; a més, amb tants passejos i dobles vies ens anem menjant platja i encara volem guanyar espai al mar», conclou Tarribas.

Curiositats animals... Com pesca un blauet (Alcedo atthis)?

Enviat per Enric Badosa...

http://www.liveleak.com/view?i=c88_1234305387

Sobre la consulta popular de l’1 de març a Tordera sobre l’ARE...

Com que és important estar informat abans d’opinar, de moment, aquí teniu com serà...

http://www.gencat.cat/ptop/actuacions/informacio_publica/pdu_ares_maresme/LLIBRE_4_4/LLIBRE_4_4_PLANOLS_ARE_TORDERA.pdf

http://www.gencat.cat/ptop/actuacions/informacio_publica/pdu_ares_maresme/LLIBRE_1_4/LLIBRE_1_4_MEMORIA_ARE_TORDERA.pdf

http://www.gencat.cat/ptop/actuacions/informacio_publica/pdu_ares_maresme/LLIBRE_6_4/LLIBRE_6_4_ESTUDIS_JUSTIFICATIUS_ARE_TORDERA.PDF

http://www.gencat.cat/ptop/actuacions/informacio_publica/pdu_ares_maresme/LLIBRE_3_1/LLIBRE_3_1_BASES_TECNIQUES_ECONOMIQUES.pdf

http://www.gencat.cat/ptop/actuacions/informacio_publica/pdu_ares_maresme/LLIBRE_1_1/LLIBRE_1_1_MEMORIA_GENERAL.pdf




I de moment poso un exemple d'altre sector que il·lustra la situació real en que ens trobem a Tordera amb els plans urbanístics...

St.Jaume - TORDERA (MARESME)

.

Superficie total sector: 118.589,00m2

Nombre d'habitatges: 0

Densitat: 0,00 hab/ha

Edificabilitat bruta: 0,00 m2st/m2s

Estat: En Venda

http://www15.gencat.net/opencms/export/www/docs/03001197PRWEBPLECS2200923.pdf


Properament, més informació.

Sobre l'urbanisme al nostre país 12/2/09...

Demoledora crítica de la Eurocámara al urbanismo español
La Vanguardia 12/2/09

TERCER INFORME DE LA UE

PP y PSOE trataron de frenar los pasajes más dañinos para la imagen de España

No pocos europeos ven España como un páramo recubierto de cemento al margen de la ley. Quedó claro en la irreverente obra de arte que la presidencia checa de la UE ha colgado en la sede del Consejo, en Bruselas, y ayer, una vez más, en el Parlamento Europeo, donde la comisión de Peticiones reclamó suspender los fondos estructurales a España si no da respuesta a los abusos urbanísticos. El informe, aprobado por 24 votos a favor, 11 en contra y una abstención, critica duramente la "urbanización masiva" de los últimos años en España y pide la suspensión de todos los nuevos planes urbanísticos que no respeten el derecho a la propiedad y el medio ambiente. Pide además indemnizaciones para quienes compraron pisos "de buena fe" en zonas luego declaradas ilegales. Lejos de aprobar las enmiendas presentadas por los eurodiputados del PP y el PSOE para suavizar el texto - "da una imagen de república bananera", según el popular José Manuel García Margallo-,los diputados de la comisión de Peticiones incluso endurecieron las conclusiones de su colega danesa Margrete Auken (Los Verdes). Su informe responsabiliza a "todos los niveles administrativos" de fomentar un modelo de "desarrollo insostenible" de gravísimas consecuencias medioambientales, sociales y económicas, que fomenta además la especulación. El texto hace referencia a miles de viviendas de Marbella y que "probablemente" violan las normas de la UE, además de a las construcciones en zonas protegidas de la red Natura 2000 en Cabo de Gata (Almería) y Murcia. ...



Bruselas amenaza con congelar los fondos estructurales para España si no se revisan todos los planes urbanísticos
La Vanguardia 11/2/09

Los eurodiputados rechazan las enmiendas que habían presentado el PSOE y el PP para suavizar el informe sobre abusos urbanísticos

Bruselas. (EUROPA PRESS).- La comisión de Peticiones del Parlamento Europeo ha aprobado por 23 votos a favor, 11 en contra y 1 abstención un informe que pide la suspensión y la revisión de todos los nuevos planes urbanísticos nuevos en España que no respeten el medio ambiente y no garanticen el derecho a la propiedad. La Eurocámara amenaza con congelar los fondos estructurales para España si no se resuelven los abusos urbanísticos denunciados en Bruselas y critica la lentitud de las autoridades judiciales españolas a la hora de dar respuesta a estos casos.

Las duras críticas que contiene el informe hacia el urbanismo en España salieron adelante pese a que los eurodiputados del PSOE y del PP habían presentado enmiendas coincidentes para suavizar su contenido y suprimir parte de las denuncias. La mayoría de estas enmiendas fueron rechazadas porque no contaron con el respaldo de sus colegas conservadores y socialistas europeos, que apoyaron el texto original, elaborado por la eurodiputada verde Margrete Auken, e incluso lo endurecieron. El informe todavía debe ser votado por el pleno de la Eurocámara, que está previsto que se pronuncie el próximo 26 de marzo. Si sale adelante, será la tercera vez que el Parlamento Europeo apruebe un informe censurando los abusos urbanísticos en España en la actual legislatura.El Parlamento denuncia que "todas las administraciones, central, autonómica y locales, son responsables de haber puesto en marcha un modelo de desarrollo insostenible, que ha tenido gravísimas consecuencias, por supuesto medioambientales y, además, sociales y económicas". Los eurodiputados expresan en particular "su preocupación acerca de la situación de la planificación urbana en el municipio de Marbella, en Andalucía, donde se han construido ilegalmente decenas de miles de viviendas, que infringen probablemente la legislación comunitaria". También se censura que algunas urbanizaciones se han construido en zonas protegidas por la red Natura 2000, como las urbanizaciones en Cabo de Gata (Almería) y Murcia. El informe critica además que las autoridades judiciales españolas "no están debidamente preparadas" para tratar los casos de abusos urbanísticos, que los tramitan con demasiada lentitud y que "las sentencias dictadas en muchos de tos casos no pueden ejecutarse de forma que compensen a las víctimas de tales abusos". "Ello ha reforzado la impresión, compartida por muchos ciudadanos de la UE de nacionalidad no española, acerca de la falta de actuación y parcialidad de la justicia española", prosigue el texto. Para hacer frente a estos problemas, la Eurocámara "pide a las autoridades españolas que se deroguen todas las figuras legales que favorecen la especulación, tales como el agente urbanizador". También se insta a revisar "urgentemente" y a modificar la Ley de Costas "a fin de proteger los derechos de los legítimos propietarios de viviendas y de aquéllos que poseen pequeñas parcelas en zonas de la costa que no tienen un impacto negativo sobre el medio ambiente costero". El Parlamento asegura que "las personas que hayan adquirido de buena fe una propiedad en España que haya sido declarada ilegal deberían tener derecho a obtener una indemnización adecuada a través de los órganos jurisdiccionales españoles".

Sobre la importància de les basses temporals mediterrànies... enllaç d’interès

Recomanable enllaç sobre les basses temporals mediterrànies...

Basses temporals Menorca

.

Mes observacions de durbecs (Coccothraustes coccothraustes), 11/2/09. David Caballé

Observacions de durbecs (Coccothraustes coccothraustes) d’en David Caballé d’aquest dimecres...

2 reclamant a Sant Corneli (Fogars de la Selva)

1 volant sobre Riells i Viabrea

Pla de La Verneda (Sant Celoni) 10/2/09. David Caballé

Aquest dimarts al Pla de La Verneda (Sant Celoni) en David Caballé va veure...

1 alosa vulgar (Alauda arvensis) en vol
1 picot garser petit (Dendrocopos minor) mascle cantant, sense anellar
>10 passerells comuns (Carduelis cannabina), primera citació anual en zona de cria
algun sit negre (Emberiza cia)
2 puputs (Upupa epops)
3 grives (Turdus viscivorus)
3 durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
2 aligots comuns (Buteo buteo)

Les Llobateres (Sant Celoni) 10/2/09. David Caballé

Aquest dimarts a Les Llobateres (Sant Celoni), en David Caballé va veure...

1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
3 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 fotja vulgar (Fulica atra)
1 gavià argentat (Larus michahellis)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
3 lluers (Carduelis spinus)
... com a més destacat.

1 picot garser petit (Dendrocopos minor) escoltat al bosc de ribera del tram proper del riu Tordera.

Gamarús (Strix aluco) atropellat a Palafolls 8/2/09. David Caballé

Aquest diumenge a la nit, en David Caballé va veure un gamarús (Strix aluco) atropellat a la carretera N-II a l’alçada de Palafolls.

Algunes notícies més per llegir 12/2/09...

Crítiques a la tala d'arbres a Sant Pol en l'obra de connexió de la xarxa del Maresme Nord i l'ATLL
El Punt 12/2/09
.
La rasa feta a la zona dels Garrofers de Sant Pol. Foto: T.M.

La tala d'arbres efectuada pels tècnics de les obres d'interconnexió de la xarxa d'aigua del Maresme Nord amb la del Ter-Llobregat que actualment treballen a Sant Pol ha aixecat crítiques entre els veïns de la zona dels Garrofers. Una profunda rasa en un desnivell proper a la llar d'infants municipals evidencia el pas de les noves canalitzacions, que han de permetre millorar el servei i garantir un major aprofitament hídric de l'aigua generada per la dessalinitzadora de la Tordera.

Les obres han comportat tant la tala d'arbres –la majoria pins– com l'ocupació de zones verdes. El principal grup de l'oposició a l'Ajuntament, Junts per Sant Pol, ha assumit el paper de capdavanter de les queixes d'aquests ciutadans i ha fet arribar un comunicat al govern en minoria de CiU en què critica la seva actuació.

«No estem en contra de l'obra en si, que entenem com a necessària, sinó que la dita obra afecti zones verdes i arbrat, sense considerar possibles vies alternatives pel pas de les canonades», apunta el portaveu de la formació, Joan Vigatà. Per Vigatà, el govern ha actuat «tard i malament» a l'hora d'informar de les obres i «del seu enorme impacte mediambiental».

El primer tinent d'alcalde Sant Pol, Ramon Llastarry (CiU), ha explicat que les obres les du a terme l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i que, segons els tècnics, disposen «d'un estudi ambiental amb una descripció del medi, anàlisi d'alternatives, avaluació d'impactes, pla de vigilància ambiental i mesures correctores». Llastarry assegura que el govern local vetllarà perquè un cop acabada l'actuació s'apliquin «les mesures de reforestació necessàries per pal·liar els efectes de la tala actual». L'episodi de Sant Pol de crítiques ciutadanes davant el que s'entén com un atac al paisatge s'ha repetit en altres municipis inclosos dins l'obra.

Maresme. CiU impulsa al Parlament un carril bici que enllaci el Maresme costaner
El Punt 12.02.2009

Tots els pobles de la costa del Maresme han d'estar units per un carril bici. Aquest és l'objectiu de la proposta que va defensar ahir el diputat de CiU, Benet Maimí, davant la comissió de Política Territorial celebrada al Parlament. «S'han de lligar tots els passejos per poder anar des de la Tordera fins a Barcelona amb bicicleta», defensava Maimí. Per això s'insta el govern català a garantir que tots els projectes de comunicació de les poblacions costaneres mantinguin un espai reservat per a les bicicletes. Maimí va aconseguir negociar amb els grups parlamentaris que donen suport al govern una esmena però en canvi va haver de renunciar a la segona part de la proposta que pretenia impulsar un servei de lloguer de bicicletes entre els municipis, com ara funciona a Barcelona. El diputat nacionalista es va mostrar satisfet, ja que aquesta «connexió marítima» també es guanyarà com a espai de lleure. Tot i això, va reclamar que caldria impulsar des del govern un model supramunicipal que permetés el servei de compartir bicicleta des de Barcelona al llarg de totes les poblacions del Maresme.

Curiositats animals… Quants anys pot viure una tortuga mediterrània (Testudo hermanni)?

http://www.amasquefa.com/uploads/poster__david_bretones3.pdf

Algunes notícies més per llegir 11/2/09...

Camps de golf, hotels i parcs temàtics es podran fer sense permís de Medi Ambient
El Punt 11/2/09

El govern aprova el projecte de nova llei ambiental que simplifica tràmits i només requereix autorització al 10% d'activitats

El govern català ha fet el que demanen des de fa anys les empreses que es dediquen a activitats amb impacte sobre el medi ambient: posar-los les coses més fàcils a l'hora de rebre una autorització. Les empreses es queixaven que els tràmits eren llargs, complexos i cars. El projecte de llei de prevenció i control ambiental que ahir aprovava el tripartit d'esquerres simplifica la tramitació i permet que el 90% d'activitats es facin sense que la Generalitat hagi de donar la seva autorització ambiental. Així, els camps de golf, els hotels, els càmpings o els parcs temàtics com Port Aventura es podran construir amb una simple llicència ambiental dels ajuntaments. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, assegura que «no es redueix la qualitat ambiental»

El conseller d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) afirmava ahir que la llei vigent impulsada per CiU el 1998 «entorpia» l'obtenció d'autoritzacions i establia uns «règims d'intervenció molt severs en què la tramitació es feia duradora i cara». És a dir, era tant garantista mediambientalment que resultava feixuga per a les empreses. Aquella llei d'intervenció integral de l'administració ambiental (IIAA) se simplifica ara amb el nou projecte de llei de prevenció i control ambiental (PACA). Tal com explica Baltasar, amb aquesta laxitud de la nova llei, a partir d'ara a les empreses «se'ls pressuposa responsabilitat» ambiental i només a posteriori se'ls farà el control.

De fet, la nova llei serà exclusivament ambiental i evitarà entrar en els àmbits competencials que ja disposen de legislació sectorial pròpia. Per exemple, actualment, un local d'espectacles o una mina s'havien d'acollir a la llei ambiental, de la qual depenien les normatives de prevenció d'incendis, espectacles o explotació minera. Però, a més, la Generalitat també intervenia en l'autorització que afectava els ajuntaments. Ara ja no. L'autorització ambiental de la Generalitat ja només serà requerida per llei a unes 4.900 instal·lacions del país, que són els grans centres de producció d'electricitat, derivats del petroli, metall, ciment, vidre, paper, vehicles o, en les grans extraccions, d'aigua. És el cas de les centrals tèrmiques, les incineradores i les plantes de cogeneració o biomassa de més de 50 MW, així com de les refineries, coqueries i foses de més de 2,5 tones de producció cada hora. També requeriran l'avaluació d'impacte ambiental de la Generalitat les cimenteres amb forns rotatoris amb una producció de més de 500 tones diàries o les de forns no rotatoris de més de 50 tones al dia, així com les vidrieries de més de 20 tones diàries de producció, a més de les grans factories químiques, papereres i lleteres, així com dels grans escorxadors. En darrer terme, també es requerirà el vistiplau de la Generalitat a les fàbriques de cotxes, avions i trens de més de 30.000 m², els parcs eòlics de més de 5 aerogeneradors o bé situats a menys de 2 quilòmetres d'un altre, les centrals fotovoltaiques de més de 2 MW i les extraccions d'aigua de més de 20.000 m³ anuals en domini públic hidràulic.

Centrals eòliques, fotovoltaiques i extraccions gaudiran «d'un règim simplificat de declaració» sense necessitat d'autorització ambiental. Les activitats per sota d'aquests paràmetres de potència elèctrica, producció o superfície només requeriran una llicència ambiental que concediran els ajuntaments.

Així, serà competència exclusiva dels municipis autoritzar camps de golf, hotels, càmpings o parcs temàtics encara que siguin molt grans. L'única condició és que la Generalitat es reservarà el dret d'exigir autorització ambiental si afecten espais naturals protegits per les xarxes PEIN, de zones humides o natura. Són al voltant de 21.600 activitats. Entre les que requeriran permís ambiental de la Generalitat o l'Ajuntament sumen el 10% de les instal·lacions, de les quals només el 22% hauran de disposar, a més, d'una autorització sectorial afegida com la llicència energètica o minera. En canvi, el 90% restant d'activitats, és a dir, al voltant de 235.000 instal·lacions del país, només requeriran una simple comunicació als ajuntaments. «Només hauran de presentar la documentació i podran començar», explica el conseller. Aquest darrer cas inclou hospitals i clíniques, geriàtrics, funeràries, cementiris, cases de colònies, tallers i hotels de fins a 400 habitacions.

Podeu veure la Nota de Premsa del DMAH…

El Govern aprova el Projecte de llei de prevenció i control ambiental de les activitats econòmiques


El govern aprova construir tres noves depuradores al Vallès Oriental i la Selva
El Punt 11/2/09

El govern va aprovar ahir impulsar obres de millora del sanejament d'aigua a les comarques del Vallès Oriental, la Selva i l'Alt Empordà. Les obres representen una inversió total de 8,6 milions d'euros i suposaran una millora sanitària i mediambiental de les lleres de la conca de la Tordera, que donarà servei a 4.600 habitants. També s'impulsa la connexió dels sistemes de sanejament de Sant Pere Pescador i l'Armentera (Alt Empordà) amb l'estació depuradora d'aigües residuals de l'Escala. Això comporta la instal·lació de sis estacions de bombament, que impulsaran l'aigua, i de setze quilòmetres de col·lectors, que la conduiran fins a la depuradora de l'Escala.

Les comarques del Vallès Oriental i la Selva milloraran el sanejament de l'aigua mitjançant la construcció de les depuradores i col·lectors en alta dels municipis del Montseny (Vallès Oriental), Terrafortuna, al terme municipal de Vidreres (Selva), i Fogueres de Montsoriu, al municipi de Riells i Viabrea (Selva). El govern invertirà prop de 2,4 milions d'euros en aquestes actuacions. Concretament, es preveu la construcció de tres estacions depuradores d'aigües residuals de Terrafortuna, per un import d'1,45 milions d'euros; a Fogueres de Montsoriu, per valor de 442.339 euros, i al Montseny, per un import de 481.660 euros. Les obres tractaran un cabal màxim de 921 metres cúbics al dia.

CiU de Malgrat reclama que també es faci una consulta popular per a l'ARE
El Punt 11/2/09

El grup municipal de CiU, a l'oposició de l'Ajuntament de Malgrat, vol seguir l'exemple del municipi veí de Tordera i reclama que també es faci una consulta popular sobre l'àrea residencial estratègica (ARE) prevista a la zona de l'Escultor Clarà. En un comunicat enviat per la portaveu de la federació nacionalista, Neus Serra, s'insta el govern local del PSC i el PP a «iniciar una campanya informativa entre els ciutadans per explicar el projecte urbanístic en la seva totalitat i, alhora, informar i fer publicitat de la celebració d'una consulta popular». Serra demana que el resultat de la consulta sigui vinculant «i serveixi per facilitar el procés de participació ciutadana que exigeix tot projecte urbanístic». Serra va reconèixer ahir que la decisió unànime de l'Ajuntament de Tordera a l'hora de tirar endavant la consulta popular ha estat «un exemple proper que s'ha tingut en compte».

Per CiU, que ja s'ha manifestat des del primer moment en contra de l'ARE prevista per la Generalitat a Malgrat, hi ha altres fórmules més adaptades a la situació actual del mercat immobiliari que s'haurien de tenir en compte. «Hi ha altres solucions per convertir habitatge actualment buit en habitatge social, com ara l'anunci fet pel mateix president Montilla fa poc temps a Mataró de compra, per part de la Generalitat, d'estocs d'habitatges privats als promotors per revendre'ls com a protegits», explica.

Malgrat impulsa un projecte d'explotació agrícola d'horta sostenible a la Baixa Tordera, 9/2/09

Malgrat impulsa un projecte d'explotació agrícola d'horta sostenible a la Baixa Tordera
Diari Maresme 9/2/09

L'Ajuntament de Malgrat de Mar ha signat un conveni amb la Fundació Aspronis per impulsar un projecte d'explotació d'horta sostenible a la zona agrícola de la Baixa Tordera.

Objectius

Aquesta iniciativa té com objectiu tirar endavant aquest projecte adequat a les necessitats pròpies de les persones usuàries de l'espai, promoure un model de transformació i de la comercialització dels productes agroalimentaris. Així es pretén fomentar el potencial educatiu i d'ús públic per difondre els seus valors ecològics, ambientals, productius, culturals i de recerca, sense interferència amb l'activitat agrària que s'hi desenvolupi, i alhora aconseguir un espai integrat en el territori i en harmonia amb el medi natural.

Subvencions

A través del conveni signat, el consistori subvencionarà el lloguer anual dels terrenys agrícoles on es portarà a terme aquesta activitat. En concret, l'Ajuntament ha atorgat una subvenció anual a aquesta entitat per valor de 6.408 euros per aquest any i, també, una subvenció de 4.700 euros per fer front a les despeses de posada en funcionament de l'activitat.

Avantprojecte

De moment, la Fundació Aspronis - que forma part del grup de la Fundació Privada El Vilar - ja ha encarregat als Serveis Mediambientals Marimurtra de la Fundació Privada Carl Faust, l'elaboració d'un avantprojecte de disseny i gestió d'una explotació d'horta sostenible a la zona agrícola de la Baixa Tordera, al terme de Malgrat de Mar.

Signatura

El conveni va ser signat la setmana passada per l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, i la presidenta de la Fundació Privada El Vilar, Maria Dolors Oms.

2on CENS HIVERNAL D΄OCELLS MARINS AL MARESME NORD (CALELLA-SANTA SUSANNA) 10-20/1/09

RESULTATS DEL CENS HIVERNAL D΄OCELLS MARINS AL MARESME NORD (CALELLA-SANTA SUSANNA) (BARCELONA) 10-20.01.09.

OBSERVADORS: Manuel Enrique Carballal, Xavier Larruy, Francesc Xavier Macià, Xavier Romera, Enric Badosa, David Caballé

Punts d’observació:

* no són dormiders
1.- FAR DE CALELLA
2.- ESTACIO DE CALELLA
3.- POBLENOU I PASSEIG DE PINEDA
4.- PLA DE LLOBET
5.- ESTACIO DE SANTA SUSANNA-PLATAFORMA CORBS

ESPECIE 1 / 2 / 3 / 4 / 5 TOTAL

Gavia immer -/1/1/1/1 4
Podiceps cristatus -/-/8/-/- 8
Puffinus yelkouan -/-/5/-/16 21
Puffinus mauretanicus -/-/2/-/4 6
Morus bassanus 9/5/4/4/1 23
Phalacrocorax carbo* -/-/-/14/- 14
Phalacrocorax aristotelis* -/-/-/2/- 2
Bubulcus ibis -/-/-/6/- 6
Falco tinnunculus -/-/-/1/- 1
Larus melanocephalus* -/10/20/90/300 420
Larus ridibundus* -/30/20/400/250 700
Larus fuscus -/-/1/-/- 1
Larus michahellis* 5/40/40/20/70 175
Rissa tridactyla -/-/-/1/- 1
Sterna sandvicensis* -/3/3/3/2 11
Ptyonoprogne rupestris -/-/-/-/1 1

Nº TOTAL D΄ESPECIES: 16

FAR DE CALELLA: 14
ESTACIO DE CALELLA: 89
POBLENOU I PASSEIG DE PINEDA: 104
PLA DE LLOBET: 542
ESTACIO DE SANTA SUSANNA-PLATAFORMA CORBS: 645

Nº TOTAL D’OCELLS: 1394

Podeu veure els censos anteriors aquí...

CENSOS HIVERNALS 2008 I ANTERIORS

Algunes notícies més per llegir 10/2/09...

La Generalitat recuperarà les riberes dels rius Fluvià i Tordera
Diari de Girona 10/2/09

La Generalitat ha aprovat avui en el consell de govern la millora de les xarxes de sanejament d'aigües residuals i depuradores de les comarques del Vallès Oriental, Alt Empordà i La Selva per un import total de 8,6 milions d'euros, que pretenen recuperar les riberes dels rius Fluvià i Tordera.

EFE/DDG
A les comarques de La Selva i el Vallès Oriental està prevista la construcció de tres depuradores als nuclis de Terrafortuna (municipi de Vidreres), Fogueres de Montsoriu (terme municipal de Riells i Viabrea) i Montseny, a més de gairebé tres quilòmetres de col·lectors que permetran donar servei a una població de 4.600 habitants i un cabal màxim de 921 metres cúbics al dia.

A la comarca de l'Alt Empordà es connectaran els sistemes d'aigües residuals de les localitats d'Armentera i Sant Pere Pescador amb la depuradora de L'Escala, per a la qual caldrà instal·lar sis estacions de bombeig i construir 16 quilòmetres de col·lectors.

Al municipi d'Armentera també està projectada la construcció d'un dipòsit d'aigües pluvials i set quilòmetres de canonades.Les actuacions previstes tenen un termini d'execució de nou mesos i permetran la recuperació de les riberes dels rius Tordera i Fluvià, aconseguint una millor qualitat de les aigües fluvials gràcies al seu tractament a les noves depuradores, evitant els abocaments als rius.

Amb aquest acord de govern, la Generalitat pretén no només una millora mediambiental de l'aigua sinó també del sanejament general de la xarxa de proveïment de la població.

Les obres a les comarques del Vallès Oriental i La Selva tenen un pressupost de 2,4 milions d'euros, la resta corresponen a les obres a l'Alt Empordà.



CiU de Malgrat de Mar demanarà que es faci una consulta popular sobre les ARE
Malgrat confidencial 10/2/09

En el pròxim ple municipal, el grup de Convergència i Unió de Malgrat de Mar presentarà una moció perquè es faci una consulta popular sobre la pròxima construcció d’una Àrea Residencial Estratègica (ARE) al municipi.

Segons CiU, amb aquesta moció s’insta a l’Ajuntament a iniciar un procés de participació ciutadana per decidir si l’ARE prevista a Malgrat de Mar ha tirar endavant o no. La formació proposa que primer es realitzi una campanya informativa per explicar el projecte en la seva totalitat i que després es faci la consulta. CiU demana també que el resultat que se n’obtingui sigui vinculant.

Es dóna el cas que al municipi de Tordera, amb CiU i Esquerra a l’equip de govern, es farà una consulta popular sobre la construcció d’una ARE al barri de Sant Pere. El dia 1 de març seran els mateixos veïns els qui decidiran si la volen o no. Però en aquest cas, la consulta no serà vinculant. Tot i això, l’alcalde de Tordera s’ha compromès a remetre els resultats a la Generalitat perquè els tingui en compte.

La moció de CiU se suma a la demanda que ja fer el grup d’Esquerra durant el plenari del passat mes de gener. Precisament, la formació va criticar a l’equip de govern municipal per no haver fet una consulta popular sobre aquest tema.

.
L’ESTUDI SOBRE EL MODEL TURÍSTIC DE TORDERA PROPOSA POTENCIAR L’ELEMENT NATURAL COM A PUNT D’ATRACCIÓ TURÍSTICA.
Ràdio Tordera 10/2/09

Tordera aposta pel turisme natural, cultural i esportiu. L’alcalde, Joan Carles Garcia i el regidor de promoció de la vila, Bernat Costas van presentar ahir la primera fase de diagnosi del pla de desenvolupament del model turístic. En aquesta fase s’han entrevistat 67 persones de diversos àmbits per conèixer la seva opinió. En concret s’ha treballat en vuit àmbits: socioeconòmic, recursos turístics, infraestructures de comunicació, urbanisme, serveis públics, allotjament i oferta complementaria. Cada àmbit planteja unes necessitats com per exemple potenciar la restauració com a sector equilibrador, millorar l’oferta de formació professional, creació d’una associació d’empresaris de Tordera, ampliar l’oferta d’allotjament amb un alberg juvenil o càmping. El regidor de promoció de la vila, Bernat Costas assegura que Tordera ha de caminar cap a l’element natural com a punt d’atracció turística.

Bernat Costas avança quines seran les properes accions a realitzar dins el pla de desenvolupament del model turístic.

L’estudi constata la necessitat de millorar la gestió de l’aigua, els serveis vinculats a la salut i es proposa la necessitat d’una pista d’atletisme. L’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia ha destacat l’importància dels resultats mostrats en aquest estudi.

Per últim, segons l’estudi, la promoció turística de Tordera haurà de ser dinàmica, imaginativa i fonamentada en les sensacions que ofereix el territori.


Promoció de la Vila presenta les conclusions de la primera fase de l'estudi de turisme
Ajuntament de Tordera 10/2/09

El treball sobre les potencialitats turístiques de Tordera s'està redactant des de l'octubre de 2008. Entre les conclusions recollides destaca la necessitat d'estructurar i gestinar els recursos ja existents al muncipi i potenciar-los en l'àmbit turístic. D'entre aquests recursos en destaquen el turisme de natura, l'esportiu i el cultural.

La Regidoria de Promoció de la Vila va presentar dilluns les conclusions de la primera fase de l'estudi de turisme de Tordera. La primera part de l'estudi, que ha analitzat diferents àmbits d'actuació, ha servit per fer una diagnosi de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del municipi per establir un pla d'actuació turística. L'estudi ha estat realitzat en base a 67 entrevistes i visites amb els representants dels diferents sectors vinculats al turisme, passant per l'administració pública, les associacions, l'empresariat, les agències operadores i els visitants anònims.Les conclusions de les entrevistes han destacat la importància dels diferents referents econòmics existents de Tordera (com són el mercat, la fira, la implantació d'Inditex, les zones industrials i les zones agrícola-ramaderes), ha analitzat els diferents recursos turístics existents però no estructurats (com són la ruta de les ermites, la ruta de les fonts, la via verda, l'escenificació de llegendes locals o el turisme esportiu) i finalment, ha establert un seguit de productes turístics existents i estructurats com ara el Parc Montnegre Corredor, el circuit de BTT que recorre l'alt Maresme, el Teatre Clavé o els equipaments esportius. Les conclusions de la primera fase han posat de manifest la necessitat de crear una associació d'empresaris i/o un organisme que permeti gestionar el turisme torderenc i ha destacat la importància de la redacció d'un pla de màrqueting i comunicació que permeti promocionar els recursos i productes turístics de Tordera. A partir d'aquest mes es començarà la segona fase de l'estudi de Turisme, que haurà de redactar els objectius principals i secundaris, les línes estratègiques i les accions que permetran portar de la teoria a la pràctica les conclusions del treball. La tercera fase, que tindrà lloc entre els mesos de maig i juny, servirà per organitzar, gestionar i datar les accions que s'haurien de dur a terme. L'estudi de Turisme de Tordera es va començar a redactar al mes d'octubre de 2008. La intenció de la regidoria de Turisme és que a través d'aquest treball es puguin convertir en atractius turístics els diferents recursos existents a Tordera i que passen sobretot pels recursos naturals i paisatgístics, patrimonials i esportius.

Desembocadura del riu Tordera 8/2/09

Aquest diumenge tarda a la desembocadura del riu Tordera amb en David Caballé...

3 fotges vulgars (Fulica atra)
1 blauet (Alcedo atthis)
dormidor de repicatalons (Emberiza schoeniclus)
dormidor d’esplugabous (Bubulcus ibis)
pas de mascarells (Morus bassanus) prop de la platja
corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) adults
... com a més destacat.

Allà ens em trobat amb en Xesco Macià, que ens comenta que ha vist 2 paràsits grossos (Stercorarius skua) i alguns gavians foscos (Larus fuscus), entre altres.
.

esplugabous (Bubulcus ibis) sedimentant-se a l'interior del riu

.

mascarell (Morus bassanus)

Corbs (Corvus corax) sobre el Mar i Murtra i el Port de Blanes 8/2/09

Aquest diumenge des del Port de Blanes amb en David Caballé, una parella de corbs (Corvus corax) sobrevolant el Mar i Murtra i el Port...
.

Al Port i al mar, gens de moviment...

Uns 10 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
2 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
poques gavines vulgars (Larus ridibundus)
pocs gavians argentats (Larus michahellis)
.

corb marí gros (Phalacrocorax carbo)

Sobre l’ampliació del Port de Blanes 9/2/09…

Els veïns temen que les obres del port de Blanes afectin la muntanya de Sant Joan
El Punt 09.02.2009 JORDI COLOMER

L'Ajuntament assegura que s'han fet els estudis corresponents i que l'ampliació del port no desestabilitzarà la muntanya
.

La muntanya de Sant Joan, al fons, amb el port i els edificis propers, en una imatge presa ahir al matí. Foto: LLUÍS SERRAT

L'esperada i polèmica ampliació del port de Blanes, que ha de començar a finals d'aquest any o a principis del vinent, continua essent una actuació que no deixa indiferent la societat blanenca. Els qui viuen amb més preocupació aquesta ampliació són els veïns del port de Blanes, que temen que una obra de tanta envergadura afecti l'estabilitat de la muntanya de Sant Joan, que ja ha viscut anteriors episodis d'aquesta mena. Els veïns també estan preocupats per com es faran les obres, ja que tenen por que els pas dels camions creï problemes de mobilitat i també afecti la muntanya. Des de l'Ajuntament, l'alcalde, Josep Trias (CiU), afirma que s'han fet tots els estudis corresponents, que no hi ha perill que les obres afectin la muntanya i que les actuacions es faran principalment per mar.

El president de l'Associació de Veïns del Port, Joan Burset, reconeix que hi ha veïns «preocupats» per l'estabilitat de la muntanya de Sant Joan i afirma que li agradaria que l'Ajuntament permetés un seguiment conjunt de les obres i «reactivés la comissió del port», que al seu dia va reunir totes les parts implicades per arribar al consens final sobre el port. També el propietari de la masia de Ca l'Amado, Amat Carreras, alerta que actualment «hi ha més esllavissaments que mai» i que cada any apareixen esquerdes a les cases. Carreras recorda també que l'alcalde, Josep Trias, els «va jurar i perjurar que en les obres mai no barrinarien ni picarien». Carreras demana que l'Ajuntament tingui «memòria de les coses» i recordi que quan es va construir el port, ja fa dècades, hi va haver moltes afectacions a la muntanya de Sant Joan. Qui més preocupat es mostra, però, és Francesc Biosca, un dels propietaris del Convent, que assegura que «la muntanya s'està desfent». «Ens fa por l'estructura de la muntanya; qualsevol moviment ens pot afectar», afirma Biosca, que recorda que té esquerdes i que els anys quaranta el nivell del jardí de casa seva va baixar quatre metres. Biosca assegura que l'any passat els van comunicar que, segons les dades de les sondes col·locades per controlar els moviments, no hi havia cap anomalia, però que fa mesos que no els n'informen.

Una altra preocupació dels veïns del port és com es faran les obres, ja que temen que passin molts camions per una zona que és un cul-de-sac pel que fa a circulació i també creuen que el pas de tants vehicles pesants pot afectar la muntanya.

Per la seva part l'alcalde tranquil·litza els veïns i afirma que les obres es faran «al menys possible» per terra. Trias afirma que s'està pensant a fer-hi «un moll vertical», una construcció «en què no és necessari passar per terra». Pel que fa a l'estabilitat de la muntanya de Sant Joan, l'alcalde assegura que s'han fet tots els estudis corresponents i que cap d'aquests assenyala que hi hagi cap perill.

Des de Ports de la Generalitat s'informa que no s'adverteix cap perill per a la muntanya, ja que el projecte bàsic d'ampliació del port inclou «l'anàlisi topogràfica de la zona, els sondejos per mesurar la profunditat del fons marí, la campanya geofísica i la caracterització ambiental de l'àrea d'actuació, i a més estudis del clima marítim, dinàmica del litoral, propagació de l'onatge, agitació interior, dimensions en planta i alçat, així com l'estudi d'impacte ambiental».

ESTUDI A LA MUNTANYA

Els resultats d'un estudi encarregat per l'Ajuntament de Blanes, que es van fer públics el 2007, assenyalaven que els grans moviments de la muntanya han coincidit amb obres a la part de la base, però que l'ampliació del port no tindrà cap conseqüència sempre que no s'hi faci cap excavació.

Projecte polèmic i solució consensuada

El projecte del port va ser molt polèmic fa uns anys a Blanes. En un principi des d'un sector de la societat blanenca es va presentar un projecte faraònic, que implicava una ampliació molt important del port actual i fins i tot centres comercials dins les instal·lacions. Això va provocar moviments en contra, encapçalats per organitzacions ecologistes i veïnals, i en el camp polític per ERC, encapçalada pel regidor Joan Puig. Aquests grups consideraven que l'ampliació prevista deixava la platja de la badia reduïda a la mínima expressió i tenia greus conseqüències ecològiques i socials. Al final tots els sectors (Ajuntament, partits, pescadors, club de vela, ecologistes, veïns del port i d'altres) van consensuar l'ampliació actual, molt més modesta, que va deixar alguns més contents que d'altres. El nou projecte no deixa guanyar tant d'espai al port esportiu com al principi s'havia previst, ni tampoc hi incorpora la marina seca que va defensar Puig quan era regidor d'Urbanisme.

«És suficient per als pescadors»

El president de la confraria de pescadors de Blanes, Eusebi Esgleas, assenyala que l'actual ampliació «és suficient per als pescadors», però també una «ocasió desaprofitada» per ampliar les possibilitats de Blanes. «Tenim el màxim que es va ser capaç de consensuar», afirma. Sobre la muntanya de Sant Joan, Esgleas creu que el nou mur del port pot servir de «contrafort» i ajudar a l'estabilitat del terreny, però remarca que «hi ha un perill latent».

Sobre la regeneració de platges amb dragues, 9/2/09...

Los pescadores exigen nuevos métodos para regenerar la playa
El Periódico.com

Las cofradías del Maresme creen que dragar el fondo marino es caro e inútil
.

Playa de Arenys de Mar sin arena tras el último temporal. Foto: FEDE CEDÓ

FEDE CEDÓ
MATARÓ

La reciente visita del secretario general del Mar del Ministerio de Medio Ambiente, Juan Carlos Martín Fragueiro, para dar respuesta a las zonas del Maresme más afectadas por los temporales y su afirmación de que las playas estarán en condiciones para el baño antes de verano, ha soliviantado a los pescadores, que auguran que se volverá a regenerar la arena extrayéndola del fondo marino.

Para los pescadores una nueva extracción de arena (que sería la novena desde 1986) en las costas del Maresme "constituye un delito ecológico flagrante" que no dudarán en denunciar ante el fiscal de Medio Ambiente "e incluso llegar hasta Bruselas si es preciso", afirma Mauricio Pulido, patrón mayor de la cofradía de pescadores de Arenys de Mar, y Ramon Tarridas, presidente de la Associació d'Armadors d'Arts Menors de Catalunya. Ambos son miembros de la plataforma en defensa del medio natural marino que integran las cofradías, el sector pesquero y deportivo y entidades ecologistas.

El representante de Medio Ambiente se comprometió a elaborar un estudio del litoral para hallar una solución definitiva a la pérdida de arena. La fórmula no se ha decidido, pero los pescadores avisan que "la solución no es volver a destruir el fondo marino" perjudicando al sector pesquero, "sino otras fórmulas, como la construcción de espigones sumergidos", sugiere Pulido.

El elevado coste de cada regeneración resulta para los profesionales de la pesca "insultante". El sistema de un barco-draga que aspira arena del fondo y la vierte en las playas no impide que los temporales de Levante (el 70% de los que afectan al Maresme) vuelvan a llevarse la arena. Según Pulido, la última regeneración que se efectuó en la costa de Cabrera de Mar, en el 2005, "con un millón de metros cúbicos abocados, tuvo un coste de 6,4 millones de euros". La playa ya ha desaparecido.

VEDAS AUTOIMPUESTAS

Desde el punto de vista ecológico, el dragado del fondo "provoca la desertización irreparable" con graves daños a la flora y la fauna. Tarridas asegura que "cada vez dragan más hacia el interior y la arena que expulsan es más fina", por lo que "también aumenta la extensión de zonas sin ningún tipo de vida".

Los profesionales no están dispuestos "a sufrir más agresiones" y recuerdan que los pescadores ya defienden el medio natural. Los mariscadores del Maresme se autoimponen vedas de 18 meses, sin percibir subvenciones, para permitir la regeneración de especies que, como la almeja, están en peligro. "No dejaremos que nuestro esfuerzo sea inútil", concluye Pulido.

Port d’Arenys de Mar 7/2/09. Enric Badosa

remena-rocs (Arenaria interpres)

fotografies de Enric Badosa

.

Aquest dissabte al Port d’Arenys de Mar, l’Enric Badosa ha vist...

1 remena-rocs (Arenaria interpres)
13 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 blauet (Alcedo atthis) pescant
1 gavines corses (Larus audouinii)
1 gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) adulta davant l’estació de Renfe

Verdum (Carduelis chloris). Fotografia de Jordi Novell