divendres, 4 de setembre del 2009

Algunes notícies més per llegir 4/9/09...

L'Ajuntament de Malgrat de Mar i els naturistes acosten posicions
Malgrat Confidencial 4/9/09

L’Ajuntament de Malgrat de Mar i el Club Català de Naturisme han iniciat un procés de diàleg per mirar de resoldre amistosament el conflicte obert arran de la moció d’Esquerra de delimitar una zona per a la pràctica del nudisme a la platja del municipi. Aquesta formació va explicar que calia fer-ho ja que l’ordenança de civisme preveia multes de fins a 200 euros per a les persones que anessin nues fora de les zones delimitades.
Tal i com va explicar en primícia MC, el Club Català de Naturisme va qualificar d’il·legal l’ordenança explicant que contrariava lleis de rang superior. El seu president, Joaquim Plana, va explicar que tenien intenció d’emprendre accions legals contra ella. Abans, però, l’entitat es reuniria amb l’alcaldessa per mirar de solucionar-ho amistosament.
La reunió ha tingut lloc aquest divendres a l’Ajuntament de Malgrat de Mar. Durant més d’una hora, l’alcaldessa i dos representants del Club Català de Naturisme –el seu president i el seu assessor legal- han intercanviat opinions. Els portaveus de l’entitat han expressat el seu rebuig a la creació d’una zona específica per als naturistes, han reclamat que s’elimini el punt de l’ordenança que preveu sancions per anar nu a la platja i han manifestat el seu desig que qui ho vulgui pugui anar despullat sense prohibicions ni normatives pel mig. L’alcaldessa, Conxita Campoy, els ha explicat que mai s’ha multat ningú per anar nu i que si s’ha inclòs aquest punt en l’ordenança de convivència ciutadana és perquè la policia tingui una eina per actuar en el supòsit que es generés un conflicte. En aquest sentit, l’alcaldessa ha manifestat que es tracta d’un tema sovint polèmic ja que hi ha persones a favor i altres en contra.
Després de la reunió, les dues parts han assegurat que continuaran en contacte per mirar d’arribar a una entesa. Els representants del Club de Naturisme explicaran com ha anat la trobada a la resta de socis la propera setmana i els plantejaran una possible via de solució. El president del Club ha manifestat que estarien satisfets si es retirés aquest punt de l’ordenança o bé es modifiqués per garantir la llibertat d’anar nu sense ser represaliat. També veurien bé que Malgrat de Mar recomanés una platja com a idònia per a la pràctica del nudisme, sempre i quan això no signifiqués sancionar la nuesa en altres punts.
L’alcaldessa ha assegurat que es mirarà si és possible modificar l’ordenança de manera que quedin clars els casos en què la policia podria actuar, com ara els de contingut sexual. Campoy també ha dit que veu bé recomanar un indret concret. Segons l’alcaldessa aquest lloc hauria de ser la platja del delta del riu Tordera ja que és on tradicionalment s’ha practicat el nudisme. Conxita Campoy ha explicat que Blanes no tindria inconvenient a fer-ho. Ha precisat, però, que caldria garantir la compatibilitat de tots els usos de la zona del delta com ara els passejos per observar la fauna i la flora que sovint es fan en família.
En el ple d’ahir dijous tres de setembre, Esquerra va tornar a presentar la seva proposta de delimitar un tall de la platja com a nudista. El grup va defensar dos espais a la platja de La Conca. La resta de partits van mostrar la seva oposició a la tria i van fer una contraproposta: la platja del delta de la Tordera.


Vessament de gasoil al mar de Blanes
Diari de Girona 4/9/09

Sis embarcacions van dividir la taca de 150 m2 en fragments perquè s'evaporés el carburant

BLANES MARTÍ SANTIAGO
Eren prop de les 12 del migdia quan l'helicòpter de Salvament Marítim va detectar dues taques de carburant al mar de Blanes. Una estava situada entre la cala Treumal i la cala de Santa Cristina i era de dimensions reduïdes. L'altra era a menys d'un quilòmetre del port de Blanes i feia entre 90 i 150 m2, tal com van apuntar fonts de Protecció Civil.
Realitzat l'avís, la Creu Roja va agafar dues embarcacions i va desplaçar-se al vessament davant el port. Acte seguit, una embarcació de Protecció Civil i tres mes de l'Agència Catalana de l'Aigua també van dirigir-se allà mateix per coordinar l'operatiu de neteja del fluid.
En comprovar que es tractava d'un taca de gasoil extremadament liquada les sis embarcacions van començar a fragmentar-la en trossos més petits per afavorir que la calor del sol evaporés tot el carburant. A les 3 de la tarda, l'operatiu es va donar per finalitzat i no va caldre tancar les platges al bany ni arriar la bandera blava.
Els serveis de Protecció Civil desconeixien ahir la procedència de la taca tot i que asseguren que no va arribar del vessament produït els darrers dies a Mataró. La tesi més probable és que pugui tractar-se d'alguna embarcació amb problemes al motor o bé el buidament d'alguna sentina per part del propietari d'algun vaixell, acte totalment prohibit.
Des de Protecció Civil recorden que cada any resulta habitual realitzar accions com la d'ahir.


Les platges mataronines tornen a la normalitat després de retirar-ne el fuel
El Punt 4/9/09

Les restes de cru, que van tacar la totalitat de la costa, només van aparèixer al rompent de les onades


Els operaris de la neteja de Mataró van haver de retirar ahir al matí les taques de fuel manualment./ Foto: LL.M.

La bandera verda onejava ahir al migdia a totes les platges de Mataró després de retirar-ne les restes de fuel que van aparèixer dimecres a la tarda. Les taques, de prop d'un centímetre de diàmetre, s'havien dipositat a la sorra just on rompen les onades. Segons el regidor de Via Pública, Francesc Melero (PSC), en total s'ha pogut recollir de manera manual poc més d'un quilo de residus. Tot i que no se sap l'origen d'aquestes restes d'hidrocarburs, s'apunta que es tractaria «d'un vessament antic» d'algun vaixell. Malgrat el bon estat de l'aigua, els serveis de vigilància mantenen l'alerta per si apareixen més taques.

L'Ajuntament va decidir desactivar ahir al matí el pla d'actuació municipal per contaminació accidental a les aigües marines, que des de dimecres estava en fase d'alerta per la presència a les platges de taques de fuel. Els residus, segons va explicar ahir el regidor de Via Pública, Francesc Melero, van aparèixer a la tarda a les tres platges situades a llevant del port –Sant Simó, el Callao i Varador– en una extensió d'uns tres quilòmetres. Des d'aleshores es va hissar la bandera groga, però en cap moment es va optar per prohibir el bany i col·locar la bandera vermella. Melero va assegurar que a primera hora del matí les tres zones ja estaven en un estat òptim després de la feina dels serveis de neteja, però en canvi havien arribat algunes taques de cru a la platja de Ponent. Per aquest motiu, durant el matí en aquest sector del litoral hi va lluir la bandera groga fins al migdia, en què es van recollir totes les restes de cru, una feina que es va haver de fer manualment.

El regidor va admetre que és difícil determinar l'origen d'aquest vessament, però en tot cas apunta que es tractaria d'un d'antic, ja que en cap moment s'ha detectat cap taca dins del mar. A banda de la inspecció de la Creu Roja, durant el matí un helicòpter de Salvament Marítim va sobrevolar la costa mataronina, fins a tres milles endins, i no va localitzar cap residu. Per la seva banda, l'Agència Catalana de l'Aigua de la Generalitat va recollir mostres de les restes d'hidrocarburs per analitzar-les i determinar-ne l'origen, si és possible.

Llavaneres, també

L'episodi de contaminació també va afectar altres municipis, com ara Llavaneres, on durant unes hores va onejar la bandera vermella que prohibia el bany. Segons l'Ajuntament, el litoral llavanerenc també va quedar afectat, en part, per la taca de fuel. La prohibició es va mantenir fins a les tres de la tarda, en què es va canviar per la bandera groga. Malgrat la neteja del litoral, tots els serveis de vigilància continuen en estat d'alerta per l'evolució que pugui tenir aquest vessament.

Tacats de cru

Els banyistes més matiners es van trobar ahir amb la desagradable sorpresa de les taques de fuel. Si bé en cap cas es va prohibir el bany, alguns van optar per marxar perquè van sortir de l'aigua tacats d'oli d'hidrocarbur. «Ens hem banyat abans que arribessin els escombriaires i hem acabat ben bruts», es lamentava una parella que s'esperava per assecar-se i marxar. «Venim cada dia i això no és habitual, i menys aquest any, que l'aigua ha estat molt neta», hi afegia la dona. Mentre els serveis de la neteja continuaven traient manualment les restes de fuel, d'altres banyistes no tenien cap problema per fer una capbussada.


Montserrat Candini denuncia al Senat "errades" en l'actuació contra la taca de cru de Mataró
Diari Maresme 4/9/09

La portaveu adjunta de CiU al Senat, Montserrat Candini, ha denunciat "la cadena d'errors del protocol d'actuació" contra la taca de fuel apareguda aquesta setmana al litoral del Maresme a les platges de Mataró.

Abocaments tòxics

En aquest sentit, la senadora convergent ha manifestat que resulta "inacceptable la falta de coordinació de les Administracions implicades per acabar amb aquests abocaments tòxics que vénen apareixent des de fa uns anys" a la capital del Maresme.

Mesures

Candini ha recollit les queixes del Grup Municipal de CiU de Mataró i ha presentat al Senat una bateria de sis preguntes exigint explicacions al Govern espanyol sobre les mesures que pensa adoptar al respecte.

dijous, 3 de setembre del 2009

Flamencs (Phoenicopterus ruber) davant la desembocadura del riu Tordera 3/9/09

Aquest matí a primera hora han passat volant 24 flamencs (Phoenicopterus ruber) sobre el mar davant la desembocadura del riu Tordera direcció Blanes...

.
Al mar també...

Mínim 36 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis), la majoria volant direcció Malgrat.
8 gavines vulgars (Larus ridibundus)
gavians argentats (Larus michahellis)
3 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
>50 orenetes vulgars (Hirundo rustica) menjant sobre el mar prop de la sorra.
.
corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)...
.
.
gavians argentats (Larus michahellis) darrera d'un dels vaixells que tornen al port de Blanes...

.

A la desembocadura, molt poca aigua i arraconada a la platja, i encara poc moviment d’aus...

1 martinet ros (Ardeola ralloides) juvenil
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 blauet (Alcedo atthis)
1 corriol petit (Charadrius dubius) juvenil
25 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
7 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
... com a més destacat.


martinet ros (Ardeola ralloides) juvenil...
.

corriol petit (Charadrius dubius) juvenil...


bernat pescaire (Ardea cinerea)...


ànecs collverds (Anas platyrhynchos) amb plomatge d'eclípsi...


polla d'aigua (Gallinula chloropus)...

El riu Tordera al Mulla’t: espai de participació ciutadana del projecte SELWA

Ho trobareu aquí... La Tordera


Mulla’t: espai de participació ciutadana

“Mulla’t” és el nom del procés participatiu del SELWA dirigit a la ciutadania de la comarca. Aquest procés consisteix en una consulta trimestral, de temàtica concreta i diferent cada tres mesos (l’ús domèstic, els espais naturals aquàtics, l’agricultura, l’aigua i la indústria, etc.).

El sistema de participació que utilitza el “mulla’t” es materialitza en un format butlleta, molt simple i de ràpida resposta, en el que es plantegen algunes qüestions senzilles. Cada tres mesos, aquesta consulta canvia i es formulen noves preguntes sobre un nou tema relacionat amb l’aigua.

L’anàlisi de les diferents consultes trimestrals, que les podeu consultar al butlletí SELWA o a l’apartat de processos participatius anteriors de la mateixa pàgina web, serveix perquè des del projecte SELWA es puguin definir noves accions a realitzar.

La Tordera al butlletí SELWA 9. Juliol-Setembre 2009

Trobareu el butlletí aquí...

Selwa 9. Juliol - Setembre 2009 (0,7 Mb)
“La Tordera i la Selva”

Coses d’una cursa absurda entre Blanes i Lloret per veure qui guanya en nombre d’habitants...

Lloret supera Blanes i es converteix en la tercera ciutat gironina amb més empadronats
El Punt 3/9/09

El 42 per cent dels 40.345 empadronats procedeix de fora de l'Estat espanyol

Lloret ha superat finalment aquest mes de setembre la localitat veïna de Blanes en població, i ha esdevingut la tercera ciutat gironina en nombre d'empadronats. Lloret actualment té 40.345 persones censades, mentre que Blanes, força estancada en els últims mesos, en té 40.271. El 42% dels empadronats a Lloret és de fora de l'Estat espanyol, i majoritàriament es tracta de població masculina. Els col·lectius de fora de l'Estat més nombrosos són els procedents de Romania, l'Índia i Rússia.

Lloret va superar el llindar dels 40.000 habitants per primer cop en la seva història el mes de juny passat. Tot i l'estancament pel que fa al creixement que va tenir lloc durant l'hivern, a partir del maig la població lloretenca ha tornat a créixer notablement, i segons dades de l'1 de setembre hi ha empadronades 40.345 persones. Des de principis d'any, l'augment poblacional és d'unes vuit-centes persones. Aquesta embranzida ha servit per superar per primer cop la seva ciutat veïna –Blanes–, que actualment té 40.271 empadronats. La localitat de Blanes va superar la xifra dels quaranta mil el mes d'agost de l'any passat, però des d'aleshores el seu creixement ha estat mins, i per exemple ara té menys empadronats que el novembre del 2008.

Lloret és essencialment masculina, i segons dades també de principis de setembre hi ha 21.338 homes, que representen un 52,89% de la població, i 19.007 dones, un 47,11%. Segons dades del 3 d'agost, el 42% dels empadronats són de fora de l'Estat. Per nacionalitats, els col·lectius de fora de l'Estat més nombrosos són els procedents de Romania, l'Índia i Rússia. Actualment hi ha empadronats 1.889 romanesos, 1.557 indis, 1.237 russos, 1.109 marroquins, 941 argentins, 895 italians i 881 búlgars. Aquesta població de fora de l'Estat és majoritàriament masculina, ja que els homes representen el 55,45% del col·lectiu. En canvi, entre els que tenen nacionalitat espanyola, la diferència entre homes i dones no és tan important, ja que els primers representen el 51,19% d'aquest col·lectiu. El cas indi és especialment peculiar, ja que un 75,72% dels empadronats d'aquesta nacionalitat són homes. Hi ha, en canvi, més russes que no pas russos.

No hi ha més canvis

En el rànquing de ciutats gironines més poblades no hi ha més canvis. Girona continua acostant-se als 100.000, i ja té 97.139 empadronats. Figueres a principi d'any tenia 44.630 habitants, i a uns 4.000 empadronats de distància se situen Lloret i Blanes, que ara han intercanviat posicions. Olot té aquest setembre 33.942 habitants, i Salt, amb dades del mes de gener, en tenia 31.211. Les poblacions empordaneses de Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Roses en tenen entre 20.000 i 30.000. Palafrugell té actualment 22.862 habitants, mentre que Sant Feliu de Guíxols perd una mica de població respecte a les dades del febrer i es queda amb 22.184 empadronats. Roses a principi d'any tenia 20.583 habitants. Banyoles s'acosta lentament als 20.000 i ja té 19.071 censats, mentre que Palamós en té 18.297.

dimecres, 2 de setembre del 2009

Continua el remena-rocs (Arenaria interpres) al Port d’Arenys de Mar 2/9/09. Enric Badosa

Observacions i fotografies de l’Enric Badosa, avui al Port d'Arenys de Mar...
.
Remena-rocs (Arenaria interpres)...
.

Encara continua a la punta vella del port d'Arenys. És molt confiat i menja a prop dels molts pescadors de canya que hi ha a l'espigó, pels quals passa completament desapercebut. Sembla un mascle amb plomatge nupcial, tot i que ja comença a mudar a plomatge d'hivern. Les plomes de l'ala les té força desgastades.

També a l’espigó del port...

1 blauet (Alcedo atthis)
gavians argentats (Larus michahellis)
gavines capnegres (Larus melanocephalus)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
uns 20 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis) juvenils

Tant els gavians argentats adults com les gavines capnegre adultes i de segon any estaven mudant.

Gavina capnegra (Larus melanocephalus)...
.

Gavina capnegra (Larus melanocephalus) acabant de mudar...
.

Gavina capnegra (Larus melanocephalus) de segon any mudant a adult...
.

Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)...
.

EL SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA REGISTRA L’AGOST MÉS CÀLID I SEC DELS DARRERS ANYS. 2/9/09

Ho trobareu aquí...

EL SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA REGISTRA L’AGOST MÉS CÀLID I SEC DELS DARRERS ANYS (pdf)

L’avanç del Butlletí Climàtic Mensual d’Agost de 2009 constanta que l’agost ha estat un mes càlid a Catalunya i fins i tot molt càlid en punts de la Costa Central. Pel que fa a les precipitacions, l’agost ha estat sec en general i molt sec a la major part del litoral i prelitoral, així com a la Segarra, el sud de l’Urgell i a l’Alta Anoia.
A dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten a l’inici del segle XX la temperatura mitjana de l’agost de 2009 ha estat la segona més alta de la sèrie, només per darrere dels registres de l’agost de 2003, el valor més elevat de la sèrie en tots dos casos.

L’agost de 2009 ha estat caracteritzat per la poca variabilitat atmosfèrica a Catalunya. La persistència de l’anticicló de les Açores a l’oest de la Península Ibèrica només ha permès que tres pertorbacions afectessin el Principat. Paradoxalment, en un mes tan sec en algunes zones i en què en punts del litoral central no ha arribat a ploure de manera apreciable, cada dia s’han produït precipitacions en algun indret o altre del país excepte els dies 20 i 21. Com és habitual en aquesta època de l’any, ha estat la zona del Pirineu i Prepirineu la que ha rebut les precipitacions més freqüents.

La forta calor ha estat persistent durant bona part del mes, especialment entre els dies 11 i 24, i va tocar sostre entre els dies 16 i 20. Durant aquestes 5 jornades es va assolir la temperatura més alta del mes a la majoria d’estacions gestionades pel SMC.

Si ens centrem en els observatoris amb les sèries històriques iniciades a principis del segle XX destaquem que l’Observatori Fabra ha enregistrat unes temperatura mitjana de 26,3 ºC, només per darrere dels 28,5 ºC de l’agost de 2003 i que a l’Observatori de l’Ebre la temperatura mitjana ha estat de 28,2 ºC que s’aproxima als 28,5 ºC de l’any 2003.

Més informació www.meteo.cat

2 de setembre de 2009

Servei Meteorològic de Catalunya

.......................................................................

A la Baixa Tordera, amb una temperatura mitjana al voltant dels 24ºC, ha estat un mes d’agost entre 1 i 2ºC per sobre de la mitjana climàtica mensual. I amb una precipitació acumulada d’entre 5 i 10mm, ha estat un mes molt sec, per sota del 30% de la mitjana climàtica mensual.

Veieu L’avanç del Butlletí Climàtic Mensual d’Agost de 2009 del Servei Meteorològic de Catalunya.

Algunes notícies més per llegir 2/9/09...

Protecció Civil activa l'alerta del Pla Camcat per una taca de cru que afecta el litoral de Mataró
El Punt 2/9/09

El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, Cecat, ha activat, a les 19.00 hores d'avui, la fase d'alerta el Pla Especial d'Emergències per contaminació accidental de les aigües marines a Catalunya (CAMCAT) per l'aparició d'una taca de cru al litoral de Mataró (Maresme).

La taca, aproximadament d'uns tres quilòmetres de longitud, afecta més de la meitat del litoral de Mataró i està formada per aglomerats semblants a una galeta, aproximadament d'un centímetre de diàmetre, que es dipositen en filera a la costa.

L'Ajuntament de Mataró ha activat el seu pla d'actuació municipal per contaminació accidental de les aigües marines i està procedint a la neteja del que ja s'ha dipositat a la sorra. Tècnics de Sasemar informen que la taca no afecta mar endins i que podria tractar-se d'un vessament antic. Altres poblacions veïnes estan, també, lleument afectades.

Els petxinaires aturats un any i mig sense pescar tornen pràcticament sense captures el primer dia
El Punt 2/9/09
.

Pulido a la seva embarcació de pesca artesanal. Foto: E.F.

Una dotzena d'embarcacions artesanals del port d'Arenys de Mar van sortir ahir a pescar després d'un any i mig d'estar aturades. Els petxinaires esgotaven així la veda biològica que fan per mirar de deixar temps a regenerar el fons marí. La decepció, però, va ser general ja que les captures del primer dia van ser molt minses. «Hem agafat 47 quilos de petxina lluenta quan en una jornada se'n recollien uns 150 quilos», explicava el patró major del port arenyenc, Mauricio Pulido. Els pescadors artesanals que feinegen més a prop de la costa veuen com les captures disminueixen després d'un estiu en què s'han portar a terme noves actuacions per regenerar les platges. «Després d'un any i mig sense collir res s'hauria d'haver notat i aquesta és la prova més objectiva del que fa temps que denunciem», explica. Segons Pulido no només l'extracció de sorra del fons marí destrueix l'hàbitat d'aquestes espècies, sinó que també la proliferació de depuradores al litoral fa que es redueixin els nutrients dels quals s'alimenten. Els professionals reclamen des de fa temps a l'administració que faci un estudi per avaluar l'impacte que poden tenir les aigües tractades. Arran de la regeneració de les platges, el govern estatal es va comprometre amb els pescadors a estudiar la viabilitat del sector pesquer artesanal de la comarca, que està en regressió des de fa anys, i mirar de buscar solucions.

TORDERA COMENÇA A TREBALLAR PER DESENVOLUPAR EL MERCAT, L’ENTORN NATURAL, L’ESPORT I LA HISTÒRIA LOCAL PER A LA PROMOCIÓ TURÍSTICA DEL MUNICIPI.
Ràdio Tordera 2/9/09

La Regidoria de Promoció de la Vila vol començar els propers mesos a desenvolupar el Pla de Desenvolupament Turístic de Tordera. Aquest pla defineix les possibilitats turístiques del municipi i que passen, per redimensionar les oportunitats paisatgístiques, naturals i esportives de Tordera.

En aquest sentit, es proposa crear de rutes de senderisme i millorar les existents, crear circuits de BTT, oferir l’oportunitat d’estudiar les aus que viuen o aprofiten les zones humides en els viatges migratoris, elaborar un producte turístic amb base històrica, potenciar la gastronomia i redimensionar el mercat com a producte exclusiu de Tordera. El regidor de promoció de la vila explica les actuacions a seguir a partir d’ara.

El municipi vol esdevenir en un futur proper un pol d’atracció turística i defensa que disposa dels recursos propis suficients per singularitzar-se davant l’oferta actual.

dimarts, 1 de setembre del 2009

Continua el remena-rocs (Arenaria interpres) al Port d'Arenys de Mar 31/8/09. Jordi Novell


Remena-rocs (Arenaria interpres) fotografiat per en Jordi Novell aquest dilluns al Port d'Arenys de Mar.
.
Vist també allà per l'Enric Badosa el diumenge... tornarà a hivernar al port com l'any passat???...
.

dilluns, 31 d’agost del 2009

Cigonyes negres (Ciconia nigra) al riu Tordera (Fogars de la Selva) 31/8/09. David Caballé

Avui en David Caballé ha vist 2 cigonyes negres (Ciconia nigra) juvenils sedimentades al tram de riu Tordera al seu pas pel Pla de Can Simó (Fogars de la Selva), primera citació postnupcial. Desprès marxen direcció sud-est.

A la zona també...

6 bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 blauet (Alcedo atthis)
1 cornella negra (Corvus corone)
1 oreneta de ribera (Riparia riparia)
1 picot garser gros (Dendrocopos major)
raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
mínim 4 aligots comuns (Buteo buteo)
11 abellerols (Merops apiaster)
oriols (Oriolus oriolus)
1 trist (Cisticola juncidis)
becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
... entre altres.

diumenge, 30 d’agost del 2009

Remena-rocs (Arenaria interpres) al Port d’Arenys de Mar 30/8/09. Enric Badosa

Avui l’Enric Badosa ha vist un remena-rocs (Arenaria interpres) a l’espigó de la Punta Vella del Port d’Arenys de Mar.

Imatges del remena-rocs (Arenaria interpres) de la desembocadura del riu Tordera 29/8/09. Joan Bernils

Imatges del remena-rocs (Arenaria interpres) captades per en Joan Bernils aquest matí a primera hora a la desembocadura del riu Tordera...
.

dissabte, 29 d’agost del 2009

Desembocadura del riu Tordera 29/8/09


Aquest matí a la desembocadura del riu Tordera amb en Joan Bernils, que era des de més d’hora...

1 martinet ros (Ardeola ralloides) juvenil
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 ànec cullerot (Anas clypeata) femella volant al voltant de la desembocadura
mínim 6 polles d’aigua (Gallinula chloropus), 1 juvenil
cueretes blanques (Motacilla alba)
1 remena-rocs (Arenaria interpres) vist i fotografiat per en Joan a primera hora
corriols petits (Charadrius dubius) vistos per en Joan a primera hora
mínim 14 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) costa avall en una estoneta, i almenys 8 nedant junts i cabussant-se.
Pas de baldrigues cendroses (Calonectris diomedea) vist per en Joan
1 trist (Cisticola juncidis)
... entre altres.

martinet ros (Ardeola ralloides) juvenil...
.



polla d'aigua (Gallinula chloropus) adulta...
.

polla d'aigua (Gallinula chloropus) juvenil...


corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) al mar...


bernat pescaire (Ardea cinerea)...

garses (Pica pica)...


tudó (Columba palumbus) juvenil...

dimecres, 26 d’agost del 2009

Les Llobateres (Sant Celoni) 26/8/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

3 martinets blancs (Egretta garzetta)
4 bernats pescaires (Ardea cinerea)
2 xivitones (Actitis hypoleucos)
6 corriols petits (Charadrius dubius), la majoria o tots juvenils
2 oques egípcies (Alopochen aegyptiaca)
2 cueretes grogues (Motacilla flava)
2 orenetes de ribera (Riparia riparia)

Pas de ballesters (Apus melba) al Pla de la Vernada (Sant Celoni) 26/8/09. David Caballé

Observacions de David Caballé al Pla de la Verneda (Sant Celoni)...

1 puput (Upupa epops)
1 cornella (Corvus corone)
1 xivita (Tringa ochropus)
uns 160 ballesters (Apus melba)
1 aligot comú (Buteo buteo)

Pas de ballesters (Apus melba) a Sant Feliu de Buixalleu 26/8/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

mínim 100 ballesters (Apus melba) sobre el polígon industrial de Sant Feliu de Buixalleu.

Tallarols grossos (Sylvia borin) al riu Tordera aigües avall del Perxistor (Fogars de la Selva) 26/8/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

2 tallarols grossos (Sylvia borin)

Migració de martinets blancs (Egretta garzetta) a Sant Cebrià de Fogars de la Selva 24/8/09. David Caballé

Observació de David Caballé...

13 martinets blancs (Egretta garzetta) en vol migrant riu amunt

dimarts, 25 d’agost del 2009

Òliba (Tyto alba) atropellada al veïnat de Sant Pere (Tordera) 25/8/09. Enric Badosa

Fotografia d’una òliba (Tyto alba) atropellada a la carretera entre l’N-II i l’estany de Cal Raba, captada per l’Enric Badosa...
.

Primers mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus). L’Arboretum de Santa Maria de Palautordera 23/8/09. David Caballé

Aquest diumenge en David Caballé observa mínim 3 mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus), un d’ells cantant. Primera observació postnupcial.

Les Llobateres (Sant Celoni) 25/8/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

4 bernats pescaires (Ardea cinerea)
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
2 oques egípcies (Alopochen aegyptiaca)
3 xivitones (Actitis hypoleucos)
3 corriols petits (Charadrius dubius)
3 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)

Mussol (Athene noctua) atropellat a l’N-II a Mas Reixac (Tordera-Palafolls) 25/8/09

Hi ha un mussol comú (Athene noctua) atropellat a l’N-II a l’alçada de Mas Reixac, entre Tordera i Palafolls.

El litoral català esdevé un refugi mundial del corb marí emplomallat mediterrani durant l'estiu. DMAH

El litoral català esdevé un refugi mundial del corb marí emplomallat mediterrani durant l'estiu
Nota de premsa del DMAH, 24/8/09
.
· Medi Ambient i Habitatge cartografia i censa els indrets de repòs i muda d’aquesta au. Els primers recomptes d’aquest any comptabilitzen més de 200 exemplars a les Illes Medes i al Cap de Creus

· Després d’un període de recuperació de l’espècie, a Catalunya hi ha establertes unes 40 parelles de manera permanent, el 60% dels individus del litoral de la Península. A diferència del corb marí gros, espècie no amenaçada, el corbmarí emplomallat és estrictament marí

· S’estima que fins un 10% de la població mundial podria dependre de les costes catalanes durant el període d’estiu

.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha constatat la importància del litoral català com a refugi de diverses espècies d’aus marines durant determinats períodes de l’any. Aquest és el cas del corb marí emplomallat mediterrani (Phalacrocorax aristotelis desmarestii), del qual s’estima que fins un 10% de la població mundial podria dependre de les costes catalanes durant l’estiu.

Des de la Direcció General del Medi Natural cada any es realitza un recompte i mapatge de la població nidificant d’aquesta espècie de corb marí a les àrees protegides on nia. Des de fa uns anys s’ha observat que a l’estiu es dóna un augment important en el nombre de corbs marins emplomallats a les costes catalanes. En alguns indrets s’hi observen concentracions de desenes i fins i tot centenars d’exemplars. Hi ha evidències mitjançant l’observació d’ocells marcats que aquests ocells es desplacen des de les Illes Balears i s’afegeixen a la població local catalana.

La població mundial de corb marí emplomallat de la Mediterrània (Phalacrocorax aristotelis desmarestii)es concentra majoritàriament en illes del litoral Mediterrani, amb només uns pocs centenars de parelles que nien al continent. El litoral mediterrani de la Península acull en conjunt la segona població mundial més important d’aquest tàxon amenaçat, per darrera de Croàcia. A les costes mediterrànies continentals, hi nien unes 60-70 parelles, 40 de les quals a Catalunya (2/3 del total de les de l’estat continental). Aquesta població ha sofert un important procés de recuperació en els darrers anys gràcies als esforços de conservació que s’hi ha esmerçat a Catalunya i ha passat de 14 parelles a les prop de 40 actuals.

Aquesta espècie està classificada com en perill al Libro rojo de las aves de España i d’interès especial per a la Unió Europea i amb un pla d’acció vigent. També és qualificada de vulnerable a l’extinció a Catalunya i la presència de les poblacions nidificants a la costa catalana, sobretot a la Costa Brava, ha servit per designar com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) diversos trams del litoral gironí per preservar-los. Aquest és el cas del litoral del Baix Empordà.

El corb marí emplomallat és una espècie sensible a abocaments d’hidrocarburs i a la captura accidental en arts de palangre. No obstant això, a Catalunya els casos d’incidències d’aquest tipus és insignificant. La presència del corb marí emplomallat a la costa constata un bon estat ambiental del litoral i amb presència suficient de peix, que captura en persecucions submarines mentre neda sota l’aigua. El corb marí és doncs, un ocell bioindicador que requereix d’aigües transparents i en bon equilibri ecològic.

No cal confondre’l amb un parent de la mateixa família, el corb marí gros, que arriba a l’hivern a l’interior de Catalunya i que no és amenaçat. El corb marí emplomallat és estrictament marí. Els adults són negres i verdosos i tenen cresta, els joves són més blancs.

La població més important de l’Estat espanyol és la de les Balears, on el 2006 niava un 20% de la població mundial. Cada vegada queda més clar que les espècies amenaçades no són d’un territori en particular, ni d’on nien ni d’on hivernen, sinó del conjunt d’àrees en què se’ls permet viure. Per això, Catalunya juga un paper vital dins la Mediterrània occidental per a moltes espècies marines.

El cicle vital del corb marí emplomallat es divideix en dos etapes: la nidificació (entre gener i maig) i la dispersió postnupcial (entre juny i desembre). Ambdós períodes requereixen de mètodes d’estudi i gestió diferents. Atesa la fragilitat d’aquesta espècie, del seu caràcter bioindicador de la bona qualitat de les aigües marines i de l’elevada freqüentació turística de les nostres costes a l’estiu, cal conèixer tant els llocs de descans i muda, emparats per la legislació com a zones on les espècies protegides no han de ser pertorbades, com el volum total de la població.

Les dades preliminars de 2008 ens van donar resultats positius a nou de les onze comarques costaneres catalanes, amb màxims a l’Alt Empordà i la Selva. Les costes centrals del Garraf i les del Tarragonès també van registrar resultats positius. En canvi, les primeres dades de 2009 ja donen dos indrets de concentració amb 114 i 115 exemplars a les Illes Medes i Cap de Creus respectivament.

Actualment tècnics i ornitòlegs voluntaris, en col·laboració amb els espais naturals protegits, estan recollint dades per elaborar un mapa i un cens que permetrà conèixer amb precisió el paper postreproductor, ja a hores d’ara important, que té Catalunya respecte d’aquesta espècie amenaçada d’extinció pròpia de la Mediterrània, i eventualment avançar en el que en un futur serà el pla de conservació d’aquesta espècie amenaçada d’extinció.
.

.
Exemplar jove de corb marí emplomallat

.
Parella de corbs marins emplomallats



Barcelona, 24 d'Agost de 2009