Observacions de Pedro Plans d'aquest diumenge 5/3/2017 a Sant pol de Mar...
Cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Coloms roquers (Columba livia)
Tudons (Columba palumbus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Garses (Pica pica)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Merles (Turdus merula)
1 Tord comú (Turdus philomelos)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
1 Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Pedro Plans
dilluns, 6 de març del 2017
mínim 8 Gavines corses (Larus audouinii) a Arenys de Mar 5/3/2017 Xavi Escobar. Font: ornitho.cat
Observacions de Xavi Escobar d'aquest diumenge 5/3/2017 a Arenys de Mar...
mínim 8 Gavines corses (Larus audouinii)
16:35 1 adult anellat aturat a la sorra de la platja. PVC de fons blanc amb inscripció negra 'ANSB' (lectura de baix a dalt) al tars de la pota esquerra. Anella metàl·lica a la dreta.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Xavi Escobar
mínim 8 Gavines corses (Larus audouinii)
16:35 1 adult anellat aturat a la sorra de la platja. PVC de fons blanc amb inscripció negra 'ANSB' (lectura de baix a dalt) al tars de la pota esquerra. Anella metàl·lica a la dreta.
mínim 1 Mascarell (Morus bassanus)
Passa bastant a prop de la platja d'Arenys.
1 Aligot comú (Buteo buteo)
Niu d'Oreneta cua-rogenca (Cecropis daurica)
Un niu (de l'any passat segurament) que es veu sencer i unes poques restes d'un antic enganxat al primer. Sota el pont de la C-32 (amb la C-61) Extrem SO
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
4 Cotorres de Kramer (Psittacula krameri)
Observades en vol i reclamant
Observador: Xavi Escobar
Gamarús (Strix aluco) a Santa Susanna 6/3/2017 Antoni Abad. Font: ornitho.cat
1 Gamarús (Strix aluco) observat per l'Antoni Abad avui a Santa Susanna.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Abad
Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Abad
Desembocadura de la Tordera 4/3/2017 Pedro Plans. Font: ornitho.cat
Observacions de Pedro Plans d'aquest dissabte 4/3/2017 a la desembocadura de la Tordera...
5 Baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
4 Baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
10 Puffinus no identificats (Puffinus / Calonectris sp.)
1 Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
1 Mascarell (Morus bassanus)
2 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
1 Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
24 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
1 Martinet blanc (Egretta garzetta)
Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
Coloms roquers (Columba livia)
Tudons (Columba palumbus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
1 Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
1 Merla (Turdus merula)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
2 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
2 Mallerengues carboneres (Parus major)
Garses (Pica pica)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Gafarrons (Serinus serinus)
1 Verdum (Carduelis chloris)
3 Caderneres (Carduelis carduelis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Pedro Plans
5 Baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
4 Baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
10 Puffinus no identificats (Puffinus / Calonectris sp.)
1 Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
1 Mascarell (Morus bassanus)
2 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
1 Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
24 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
1 Martinet blanc (Egretta garzetta)
Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
Coloms roquers (Columba livia)
Tudons (Columba palumbus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
1 Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
1 Merla (Turdus merula)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
2 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
2 Mallerengues carboneres (Parus major)
Garses (Pica pica)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Gafarrons (Serinus serinus)
1 Verdum (Carduelis chloris)
3 Caderneres (Carduelis carduelis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Pedro Plans
Hivern pluviomètricament irregular i càlid a la major part de Catalunya 6/3/2017 Meteocat
Hivern pluviomètricament irregular i càlid a la major part de Catalunya
Servei Meteorològic de Catalunya 6/3/2017
L’hivern del 2016-2017 ha estat càlid a gran part del país, i només es pot qualificar de normal a la depressió de l’Ebre i al fons d’algunes valls del Pirineu
La precipitació ha presentat una distribució irregular, amb unes àrees seques i altres plujoses o fins i tot molt plujoses als extrems nord i sud
L’hivern del 2016-2017 (mesos de desembre, gener i febrer) globalment ha resultat càlid, si bé cal puntualitzar que no ha estat així a la totalitat del país, ni tampoc durant tot el període hivernal. A certs sectors, sobretot de Ponent, la temperatura ha estat similar als valors mitjans climàtics, o fins i tot lleugerament inferior. D’altra banda, s’ha d’esmentar també que, malgrat el balanç càlid estacional, el mes de gener va ser fred a pràcticament tot el país.
Pel que fa a la pluviometria, s’ha observat una distribució contrastada. Àmplies àrees de Ponent i del Prepirineu occidental i punts del litoral i prelitoral Central han tingut dèficit pluviomètric, mentre que a gran part del Pirineu, Prepirineu oriental, litoral i prelitoral Nord i Sud i punts del prelitoral Central, la pluja recollida ha estat per sobre dels valors mitjans climàtics.
Continua llegint...
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/299256/ca/hivern-pluviometricament-irregular-i-calid-major-part-catalunya.do
Servei Meteorològic de Catalunya 6/3/2017
L’hivern del 2016-2017 ha estat càlid a gran part del país, i només es pot qualificar de normal a la depressió de l’Ebre i al fons d’algunes valls del Pirineu
La precipitació ha presentat una distribució irregular, amb unes àrees seques i altres plujoses o fins i tot molt plujoses als extrems nord i sud
L’hivern del 2016-2017 (mesos de desembre, gener i febrer) globalment ha resultat càlid, si bé cal puntualitzar que no ha estat així a la totalitat del país, ni tampoc durant tot el període hivernal. A certs sectors, sobretot de Ponent, la temperatura ha estat similar als valors mitjans climàtics, o fins i tot lleugerament inferior. D’altra banda, s’ha d’esmentar també que, malgrat el balanç càlid estacional, el mes de gener va ser fred a pràcticament tot el país.
Pel que fa a la pluviometria, s’ha observat una distribució contrastada. Àmplies àrees de Ponent i del Prepirineu occidental i punts del litoral i prelitoral Central han tingut dèficit pluviomètric, mentre que a gran part del Pirineu, Prepirineu oriental, litoral i prelitoral Nord i Sud i punts del prelitoral Central, la pluja recollida ha estat per sobre dels valors mitjans climàtics.
Continua llegint...
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/299256/ca/hivern-pluviometricament-irregular-i-calid-major-part-catalunya.do
Sobre els efectes dels temporals a la costa 6/3/2017
LA REPARACIÓ DEL TRAM MALMÈS PELS TEMPORALS, SENSE DATA D’INICI
Elmalgratenc.com 6/3/2017
Segons consta en l’informe elaborat per tècnics del departament de Costes, es qualifica com a “molt greus” les destrosses causades pels temporals del passat mes de gener que van afectar “de manera considerable” l’accés a les platges i als càmpings a tocar del delta de La Tordera a Malgrat de Mar, a l’avinguda de la Pomereda. En total, s’ha calculat que el tram afectat és de 150 metres de longitud. L’informe també esmenta que hi ha hagut una pèrdua de platja i dunes d’uns 30 metres d’amplada.
Per tal de protegir de futurs temporals aquesta zona de platja, l’Estat proposa com a solució la construcció d’una escullera i l’aportació de 20.000 m3 de sorra -que serviria per restituir la que s’ha perdut. L’actuació consistiria bàsicament en la col·locació d’unes roques de grans dimensions de manera continua i paral·lela a la costa -resseguint la línia de la platja-, la qual cosa comportaria que les onades perdessin força en trencar-hi. També s’evitaria la pèrdua de sorra.
La inversió per tirar endavant aquesta actuació s’ha previst que sigui d’1.100.000 euros.
Costes, però, encara no ha detallat el calendari d’inici de les obres, tot i que el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va assegurar que començarien la setmana passada i s’executarien en tres mesos, bordejant el període de vacances de Setmana Santa. A més, Malgrat de Mar no podrà reparar els danys de la part que li correspon fins que l’Estat no actuï. Un fet que incrementa l’agonia i la desesperació dels negocis de la zona, que veuen perillar la temporada turística degut al retard que comença a acumular l’inici d’arranjament dels desperfectes.
D’altra banda, des del consistori malgratenc s’insisteix en la necessitat d’un estudi d’impacte mediambiental per saber els efectes que tindria l’escullera. El govern local també ha manifestat recentment la seva intenció de trobar-se amb els responsables dels càmpings, pagesos i pescadors de la zona per conèixer la seva opinió en relació a l’actuació que es vol fer per protegir l’espai. Aquesta setmana hi ha prevista una nova trobada entre membres del govern malgratenc i Costes per intentar desencallar el tema.
La reparació de les destrosses del temporal encara no ha començat
Ràdio Palafolls 6/3/2017
Segons consta en l’informe elaborat per tècnics del departament de Costes, es qualifica com a “molt greus” les destrosses causades pels temporals del passat mes de gener que van afectar “de manera considerable” l’accés a les platges i als càmpings a tocar del delta de La Tordera a Malgrat de Mar, a l’avinguda de la Pomereda. En total, s’ha calculat que el tram afectat és de 150 metres de longitud. L’informe també esmenta que hi ha hagut una pèrdua de platja i dunes d’uns 30 metres d’amplada.
Per tal de protegir de futurs temporals aquesta zona de platja, l’Estat proposa com a solució la construcció d’una escullera i l’aportació de 20.000 m3 de sorra -que serviria per restituir la que s’ha perdut. L’actuació consistiria bàsicament en la col·locació d’unes roques de grans dimensions de manera continua i paral·lela a la costa -resseguint la línia de la platja-, la qual cosa comportaria que les onades perdessin força en trencar-hi. També s’evitaria la pèrdua de sorra.
La inversió per tirar endavant aquesta actuació s’ha previst que sigui d’1.100.000 euros.
Costes, però, encara no ha detallat el calendari d’inici de les obres, tot i que el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo,va assegurar que començarien la setmana passada i s’executarien en tres mesos, bordejant el període de vacances de Setmana Santa. A més, Malgrat de Mar no podrà reparar els danys de la part que li correspon fins que l’Estat no actuï. Un fet que incrementa l’agonia i la desesperació dels negocis de la zona, que veuen perillar la temporada turística degut al retard que comença a acumular l’inici d’arranjament dels desperfectes.
D’altra banda, des del consistori malgratenc s’insisteix en la necessitat d’un estudi d’impacte mediambiental per saber els efectes que tindria l’escullera. El govern local també ha manifestat recentment la seva intenció de trobar-se amb els responsables dels càmpings, pagesos i pescadors de la zona per conèixer la seva opinió en relació a l’actuació que es vol fer per protegir l’espai. Aquesta setmana hi ha prevista una nova trobada entre membres del govern malgratenc i Costes per intentar desencallar el tema.
El temporal vuelve a castigar la costa del Maresme
La Vanguardia 6/3/2017
El Ministerio anuncia que regenerará la playa de Malgrat con nuevas escolleras y dragará arena de los puertos de Arenys y Masnou
Elmalgratenc.com 6/3/2017
foto: MCP
Per tal de protegir de futurs temporals aquesta zona de platja, l’Estat proposa com a solució la construcció d’una escullera i l’aportació de 20.000 m3 de sorra -que serviria per restituir la que s’ha perdut. L’actuació consistiria bàsicament en la col·locació d’unes roques de grans dimensions de manera continua i paral·lela a la costa -resseguint la línia de la platja-, la qual cosa comportaria que les onades perdessin força en trencar-hi. També s’evitaria la pèrdua de sorra.
La inversió per tirar endavant aquesta actuació s’ha previst que sigui d’1.100.000 euros.
Costes, però, encara no ha detallat el calendari d’inici de les obres, tot i que el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va assegurar que començarien la setmana passada i s’executarien en tres mesos, bordejant el període de vacances de Setmana Santa. A més, Malgrat de Mar no podrà reparar els danys de la part que li correspon fins que l’Estat no actuï. Un fet que incrementa l’agonia i la desesperació dels negocis de la zona, que veuen perillar la temporada turística degut al retard que comença a acumular l’inici d’arranjament dels desperfectes.
D’altra banda, des del consistori malgratenc s’insisteix en la necessitat d’un estudi d’impacte mediambiental per saber els efectes que tindria l’escullera. El govern local també ha manifestat recentment la seva intenció de trobar-se amb els responsables dels càmpings, pagesos i pescadors de la zona per conèixer la seva opinió en relació a l’actuació que es vol fer per protegir l’espai. Aquesta setmana hi ha prevista una nova trobada entre membres del govern malgratenc i Costes per intentar desencallar el tema.
La reparació de les destrosses del temporal encara no ha començat
Ràdio Palafolls 6/3/2017
Segons consta en l’informe elaborat per tècnics del departament de Costes, es qualifica com a “molt greus” les destrosses causades pels temporals del passat mes de gener que van afectar “de manera considerable” l’accés a les platges i als càmpings a tocar del delta de La Tordera a Malgrat de Mar, a l’avinguda de la Pomereda. En total, s’ha calculat que el tram afectat és de 150 metres de longitud. L’informe també esmenta que hi ha hagut una pèrdua de platja i dunes d’uns 30 metres d’amplada.
Camí de la Pomereda inundat. RP
Desperfectes de la zona dels càmpings, Camí de la Pomereda. RP
Per tal de protegir de futurs temporals aquesta zona de platja, l’Estat proposa com a solució la construcció d’una escullera i l’aportació de 20.000 m3 de sorra -que serviria per restituir la que s’ha perdut. L’actuació consistiria bàsicament en la col·locació d’unes roques de grans dimensions de manera continua i paral·lela a la costa -resseguint la línia de la platja-, la qual cosa comportaria que les onades perdessin força en trencar-hi. També s’evitaria la pèrdua de sorra.
La inversió per tirar endavant aquesta actuació s’ha previst que sigui d’1.100.000 euros.
Costes, però, encara no ha detallat el calendari d’inici de les obres, tot i que el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo,va assegurar que començarien la setmana passada i s’executarien en tres mesos, bordejant el període de vacances de Setmana Santa. A més, Malgrat de Mar no podrà reparar els danys de la part que li correspon fins que l’Estat no actuï. Un fet que incrementa l’agonia i la desesperació dels negocis de la zona, que veuen perillar la temporada turística degut al retard que comença a acumular l’inici d’arranjament dels desperfectes.
D’altra banda, des del consistori malgratenc s’insisteix en la necessitat d’un estudi d’impacte mediambiental per saber els efectes que tindria l’escullera. El govern local també ha manifestat recentment la seva intenció de trobar-se amb els responsables dels càmpings, pagesos i pescadors de la zona per conèixer la seva opinió en relació a l’actuació que es vol fer per protegir l’espai. Aquesta setmana hi ha prevista una nova trobada entre membres del govern malgratenc i Costes per intentar desencallar el tema.
El temporal vuelve a castigar la costa del Maresme
La Vanguardia 6/3/2017
El Ministerio anuncia que regenerará la playa de Malgrat con nuevas escolleras y dragará arena de los puertos de Arenys y Masnou
El temporal castiga la costa de Pineda de Mar (Aj. Pineda)
FEDE CEDÓ, Pineda de Mar
El temporal que este fin de semana volvió a azotar el litoral del Maresme con olas que en algunos casos superaron los tres metros de altura, volvió a impactar sobre las ya maltrechas instalaciones costeras en Pineda de Mar y Malgrat de Mar. Precisamente, en una reciente visita al territorio, representantes de la Demarcación de Costas del Estado anunciaron varias medidas para regenerar las zonas más erosionadas por los temporales de diciembre y enero.
Durante la visita de los representantes del Ministerio de Agricultura, Pesca, Alimentación y Medio Ambiente (MAGRAMA) a Malgrat de Mar, se dio a conocer uno de los proyectos de regeneración previsto, que cuentan con un dotación de urgencia de 1,1 millones de euros para actuar en una franja de 150 metros de longitud. En Malgrat, en la playa que separa el camino de la Pomareda de los campings, una de las zonas más devastadas por el oleaje, los técnicos plantean la construcción de una escollera paralela a la costa para reducir la fuerza del oleaje y evitar la pérdida de la arena, que ahora ya supera los treinta metros de anchura.
El temporal provocó destrozos en las casetas de cámpings en Malgrat de Mar (Ona Malgrat)
Igualmente, plantean la aportación de unos 20.000 m³ de arena y recobrar el camino que conectaba el paseo con el delta del Tordera. En este punto, el Ministerio prevé descomponer el espigón perpendicular, ya que se considera la principal barrera que impide el transvase natural de arena hacia las playas al sur de la demarcación. Ante la declaración de urgencia decretada por el Consejo de Ministros, existía la posibilidad de que se omita la redacción de un estudio medioambiental, por lo que Ayuntamiento y las entidades ecologistas, exigen un informe detallado que garantice que la actuación no afectará negativamente la zona del delta.
En cuanto a Pineda de Mar, con una previsión de un millón de euros de inversión, la urgencia se centra en la reparación del firme bajo las vías del tren. El oleaje sigue descalzando el tramo de acantilado arenoso sobre el que se posa la estructura ferroviaria. Si bien aún no se ha concretado la actuación en este punto, la visita de los representantes del Ministerio anunciada para la semana próxima, desvelará las labores a realizar, que según las mismas fuentes, no descartan una regeneración exhaustiva de la playa y su consolidación con escolleras sumergidas paralelas a la costa.
Destrozos en el paseo de Pineda de Mar a causa del temporal (Aj. PdM)
El Ministerio ya ha anunciado los puntos de extracción de arena donde actuará el barco-draga para regenerar la costa de Malgrat y Pineda. La responsable de Costas, Maria Toledano, se reunió esta semana con el Ayuntamiento de Arenys de Mar, para dar a conocer que la extracción de arena se realizará en una zona del puerto pesquero, en una gran fosa que funciona a modo de depósito, junto a la bocana. Un proyecto consensuado con la Cofradía de Pescadores y entidades ecologistas. Se trata, según fuentes municipales de un dragaje selectivo que tendría una incidencia mínima en el ecosistema. Otro punto de extracción se localiza en la bocana del puerto del Masnou, una zona a la que desde hace semanas los barcos de gran calado no pueden acceder por la gran acumulación de arena. Si bien aún no se ha concretado, se calcula que la regeneración precisará dragar más de 100.000 metros cúbicos de arena.
Con esta, será la enésima actuación del Estado en la costa norte del Maresme. A finales del 2015, una prueba piloto a nivel europeo que consistía en enterrar espigones de material geotextil en las playas colindantes al delta del Tordera, que se presupuestó en un millón de euros, fracasó estrepitosamente, ya que el temporal engulló los enormes tubos rellenos de arena, dejando la playa a merced del intenso oleaje. Sin embargo, el Ministerio declaró que los espigones blandos, también hacen su labor donde fueron a parar.
La zona de campings de Malgrat de Mar anegada por el temporal (Albert Torner)
Recupero una notícia de fa 2 anys... anys dient el mateix una i una altre vegada i lo que queda...http://www.diaridegirona.cat/selva/2015/06/23/campings-volen-que-lestat-reposi/731074.html … vía @diaridegirona
Diari de Girona 24/6/2015
L'associació gironina ha programat una reunió amb el subdelegat del Govern per trobar una solució a la falta d'arena a la platja de s'Abanell
Un dels punts de s´Abanell en què no hi ha platja. ddg
Representants de l'Associació de Càmpings de Girona i el subdelegat del Govern a Girona, Juan Manuel Sánchez-Bustamante, han acordat dur a terme una reunió el proper dilluns per abordar la problemàtica de la falta de sorra a platja de s'Abanell que està causant importants perjudicis als càmpings de Blanes i en general al sector turístic de la zona. A la trobada, per intentar trobar una solució al problema que fa anys que s'arrossega, també està previst que hi assisteixi el cap de Costes a Girona, Jordi Planella.
L'Estat ha començat aquests darrers dies, seguint els plans del Ministeri de Medi Ambient, els treballs de regeneració i aportació de sorra a la zona de Malgrat de Mar i l'Associació demana que l'actuació s'estengui a tot el delta de la Tordera i que les màquines puguin continuar fins a s'Abanell que és a tocar. A les portes de l'inici de la temporada turística l'Associació de Càmpings de Girona considera urgent trobar una solució al problema de s'Abanell .
«Seria lògic, ara que s'ha iniciat l'actuació, que els treballs po?guessin arribar a la totalitat del delta de la Tordera, ja que les platges que hi ha a l'entorn formen una mateixa unitat morfodinàmica a la qual també pertany la platja de Blanes», remarca l'entitat.
Fa molt anys que el sector turístic reivindica que les administracions s'impliquin en una solució que permeti la regeneració i estabilització de la platja de Blanes. La manca de sorra en uns 500 metres de la platja de s'Abanell s'ha convertit en un greu problema per als càmpings que hi ha a primera línia de mar de Blanes; la situació és crítica perquè veuen que molts turistes se'n van i d'altres cancel·len reserves perquè no hi ha sorra, han informat des de l'Associació gironina. Els càmpings han vist com en cinc anys s'ha passat de tenir entre 60 i 70 metres d'ample a no tenir gairebé sorra.
Possible causa
Les fonts de l'Associació han afegit que es creu que el principal motiu de la manca de sorra a s'Abanell és l'extracció de 2,5 milions de metres cúbics que es va fer davant la zona dels càmpings a mitjan anys 90 per reposar les platges del sud del Maresme. El sector turístic també ho atribueix al problema de la construcció de la dessaladora i als tubs de salmorra que hi ha superficials sobre la llera del riu i que fan que el sediment no arribi a la platja.
Sobre els càmpings de Blanes 6/3/2017
Resum dels fets i posicionament sobre la ocupació http://il.legal d'alguns càmpings al delta de la Tordera #CapgiremLaHistòria
La Selva Informació a Facebook.Ple Extraordinari pels Càmpings infractors.BLANES davant la disjuntiva d' aclarir el seu model de ciutat.
Les polèmiques sancions dels càmpings de Blanes passen avui pel ple
Ràdio Palafolls 6/3/2017
Finalment aquesta tarda passarà pel ple extraordinari de l’Ajuntament de Blanes les multes que el consistori vol imposar a dos càmpings per infraccions urbanístiques, per construccions sense llicència en sòl agrícola.
Una de les sancions és de fins 1,5 d’euros, mentre que l’altre càmping n’hauria de pagar només 20 mil perquè va retirar les instal·lacions que havia construït, però inicialment ascendia fins a uns 100 mil euros.
Però, el complex instal·lat del càmping que hauria de pagar el milió d’euros són estructures fixes, pel que no es podrà restaurar l’espai.
La sessió plenària arriba envoltada de polèmica. Les sancions ja s’havien de tractar fa dues setmanes, però tres partits de l’oposició: ICV-EUiA, Batega per Blanes i la CUP, van amenaçar amb abandonar la sala quan arribés el moment de votar les multes. Les formacions acusaven l’Ajuntament de permetre il·legalitats per no haver actuat abans i qualificaven les multes d’irrisòries per infraccions urbanístiques molt greus. Amenaçaven fins i tot de portar el cas a al Fiscalia. Des del govern, l’alcalde Miquel Lupiáñez apunta, però, que no hi haurà impunitat i que desconeixen el vot de l’oposició.
Reproductor d'àudio
http://www.radiopalafolls.cat/2017/03/06/les-polemiques-sancions-dels-campings-de-blanes-passen-avui-pel-ple/
L’aprovació de les sancions no es pot ajornar gaire més, caduca a finals d’aquest mes.
Reproductor d'àudio
http://www.radiopalafolls.cat/2017/03/06/les-polemiques-sancions-dels-campings-de-blanes-passen-avui-pel-ple/
Finalment es van ajornar fins avui i es va acordar amb l’oposició incloure un tercer punt que si s’aprovés, continuarà la tramitació dels expedients, obligant als propietaris dels al cessament de l’ús de les instal·lacions aixecades en espais no admesos en el planejament urbanístic actual. Això no implica que hagin de tancar l’activitat, però sí que immobilitza bona part de les seves instal·lacions.
Crònica de l’acte final del projecte BeWater a la Tordera 6/3/2017 CREAF
Crònica de l’acte final del projecte BeWater a la Tordera
CREAF 6/3/2017
El passat 24 de gener, es va celebrar a Sant Celoni (Vallès Oriental) l’acte final del projecte europeu BeWater, coordinat des del CREAF.
Durant l’acte, l’Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat de Catalunya, va donar una perspectiva del context de les polítiques de canvi climàtic actual. Alhora va remarcar la importància de projectes com el BeWater, orientats a fomentar un paper actiu de la ciència i de la societat en el dibuix d’estratègies d’adaptació. Aquestes perspectives van emmarcar la taula rodona on en Ramon Rabella (Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona), el Toni Munné (Cap del departament de Control i Qualitat de les Aigües de l’Agència Catalana de l’Aigua), el Francesc Camps (Investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries – Mas Badia i Secretari de la Comunitat d’Usuaris de l’Aigua del Baix Ter), el Gabriel Borràs (Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic) i el mateix Arnau Queralt van obrir el debat amb el públic sobre quins aspectes poden ser clau per a la implementació del Pla d’Adaptació per a la Conca de la Tordera. També van debatre com es pot col·laborar des de les diferents organitzacions implicades fins ara al BeWater en la posta en marxa del Pla, i quin potencial de transferibilitat té el procés i les metodologies emprades i els resultats generats.
CREAF 6/3/2017
El passat 24 de gener, es va celebrar a Sant Celoni (Vallès Oriental) l’acte final del projecte europeu BeWater, coordinat des del CREAF.
L’Anabel Sánchez explicant el projecte durant l’acte a Sant Celoni. Autor: Xavier Carbonell
En un primer moment, la coordinadora del BeWater, Anabel Sánchez, va presentar el procés de desenvolupament del projecte a la conca de la Tordera. Aquest és un dels quatre plans del projecte, juntament amb els de Xipre, Eslovènia i Tunísia, i amb els que ha compartit metodologies i enfocs utilitzats.
Seguidament, l’Annelies Broekman, responsable del cas d’estudi de la Tordera, va presentar els resultats finals del projecte. Són 33 accions recollides al Pla d’Adaptació de la Conca de la Tordera, on han contribuït científics, gestors i un ampli ventall de persones i col·lectius relacionats amb la conca.
Amb l’objectiu d’avaluar de forma conjunta i compartida el procés i la metodologia de treball emprada durant els anys que ha durat el projecte, la Marta Miralles (Ajuntament de Sant Celoni), la Roser Maneja (ICTA-UAB i Observatori de al Tordera) i el Daniel Guinart (Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, Diputació de Barcelona) van explicar l’experiència viscuda i van explorar les possibilitats per donar projecció a la feina feta a la conca de la Tordera i en concret a les opcions de gestió desenvolupades.
Autor: Xavier Carbonell
Autor: Xavier Carbonell
Tots els participants van respondre amb entusiasme i molta positivitat a l’avaluació del procés i dels seus resultats. D’aquesta manera, es fa palès que projectes com el BeWater son útils i que la societat té la capacitat, l’interès i la necessitat de participar activament en el desenvolupament d’activitats orientades a reduir la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic. El resum de l’acte es pot descarregar en aquest enllaç.
Amb aquest acte conclouen les activitats a la conca del la Tordera, i la resta d’activitats del projecte BeWater finalitzen al març. Durant el febrer, els socis del projecte van presentar els resultats a Brussel·les afegint recomanacions que caldria seguir per part d’aquelles persones encarregades del disseny de polítiques destinades a fer front el canvi global a nivell europeu. Finalment, durant els dies 7 i 8 de març tindrà lloc a Eslovènia una conferència internacional sobre l’adaptació a nivell de conca hidrogràfica, per a compartir les experiències d’interacció entre ciència i societat desenvolupades en el projecte BeWater i en altres iniciatives.
PROJECTE BeWater
FER DE LA SOCIETAT UN PARTICIPANT ACTIU EN L’ADAPTACIÓ DE LA
GESTIÓ DE L’AIGUA AL CANVI GLOBAL
ACTE FINAL DEL PROJECTE
Conca de la Tordera – Sant Celoni , 24 de gener de 2017
Algunes notícies per llegir 3-6/3/2017...
Acaben els treballs de neteja del tram nord de cala Bona
El Punt Avui 3/3/2017
Les obres per desbrossar i treure els pins que tallaven el camí de ronda del tram nord de la cala han acabat i, si el departament de Costes posa les baranes, es podria obrir abans de l'estiu
El fort vent d’aquest cap de setmana ha ocasionat diverses destrosses als pagesos de la zona. Majoritàriament, segons la Cooperativa Conca de la Tordera, els principals danys que han patit alguns agricultors són teles i pals de coberts i hivernacles que han arrancat i desplaçat les ventades. De fet a Malgrat de Mar, s’han registrat ratxes de fins a 103,7 km/h, segons el Servei Meteorològic de Catalunya.
El Punt Avui 3/3/2017
Les obres per desbrossar i treure els pins que tallaven el camí de ronda del tram nord de la cala han acabat i, si el departament de Costes posa les baranes, es podria obrir abans de l'estiu
El regidor Salvador Tordera assenyala un dels trams més malmesos del camí, que encara està tancat als visitants. S'observa també que hi ha trams de barana trencats Foto: N. FORNS.
NURI FORNS - BLANES
Una part del camí de ronda de la zona nord de la cala Sant Joan de Blanes podria obrir-se abans de l'estiu, atès que les obres per desbrossar i talar els arbres que tallaven el camí ja han acabat. Ara és el departament de Costes del Ministeri que hauria de fer-se càrrec de posar la barana de protecció, que en molts trams està trencada o és inestable, i el regidor delegat de la ponència d'activitats, Salvador Tordera, confia que es faci aviat.
Segons va explicar Tordera, en desbrossar la zona del camí nord, que encara està tallat per seguretat, tot i que s'hi podria passejar bé, van tenir una sorpresa “agradable” ja que pensaven que el camí estaria molt fet malbé, i en canvi, s'han conservat bé el paviment i alguns trossos de barana, malgrat els anys que ha estat tancat i la quantitat de terra, rocalla i vegetació (fins i tot pins) que cobria el recorregut. Les obres per netejar el camí han costat 13.022,46 euros i han anat a càrrec de l'empresa Construcciones Leinad 2001 SL. El camí arriba fins a la zona que limita amb els jardins de Pinya de Rosa, on hi ha una porta de ferro per impedir el pas. Fer el tram següent fins a l'altura de punta de s'Agulla és ja més complicat, ja que és una zona amb molt més perill d'esllavissades. Per això, Tordera opina que una solució seria utilitzar les escales que pugen des del camí de ronda fins a la urbanització Sant Francesc, que estan en prou bon estat, per després connectar amb el carrer Fragata i fer el traçat cap a Lloret més amunt. Tordera va explicar que es feia difícil calcular el cost real de recuperació del camí sense haver desbrossat abans la zona. “S'havia de netejar per veure com estava, i crec que tindrem una sorpresa positiva”, hi va afegir el regidor. La instal·lació de baranes al camí de ronda anirà a càrrec de Costes, però la de les escales que connecten amb el carrer Fragata anirà a càrrec de l'Ajuntament, segons va dir Tordera. Per altra banda, també s'estan enllestint els treballs per reformar els lavabos de la cala, la pavimentació i l'adequació dels accessos a la platja, així com la modificació del tram final de l'escala que connecta amb l'ermita de Sant Francesc Les obres tenen un cost de 133.686,93 euros i abans de Setmana Santa podrien estar acabades.
El Punt Avui 5/3/2017
Els propietaris i les ADF demanen més recursos per frenar la plaga que arrasa les pinedes
Calculen que fins ara s'han netejat unes 140 hectàrees de les 800 afectades
La Generalitat pensa a ampliar la dotació enguany
Una de les tales que s'han fet en un bosc de Dosrius, on també es tritura la fusta per fer biomassa o. bassa Foto: Arxiu.
ELENA FERRAN - DOSRIUS
La feina al bosc no s'atura. Els propietaris dels terrenys afectats per l'escarabat Tomicus continuen aclarint les pinedes per deixar-hi només els arbres sans. Al febrer van acabar els treballs dels propietaris que s'havien acollit als ajuts de la Generalitat, amb una partida d'urgència de 100.000 euros, que s'han de concedir un cop executades les tasques.
“S'ha fet feina de formiga. Podem dir que s'ha pentinat el gat, però s'hauran de netejar els arbres. S'ha de continuar netejant per treure els arbres morts, perquè, si no plou, aquest estiu serà un polvorí”, assenyala Oriol Bassa, de la federació de les ADF del Maresme. Amb les ajudes concedides per la Generalitat i els 85.000 euros que hi va aportar la Diputació, es calcula que s'han netejat unes 140 hectàrees de pinedes, en una zona on hi ha fins a 800 hectàrees afectades per la plaga.
És una actuació mínima per combatre una plaga endèmica que avança imparable al Maresme a causa de la sequera, que, amb l'efecte del canvi climàtic, està debilitant els arbres.
“S'escampa molt de pressa. Ara trobem escarabats fins i tot quan tallem els arbres secs”, explica un dels propietaris forestals, Pep Canals, que alerta del perill que acabin desapareixent la meitat dels boscos de pi pinyer a la comarca si les administracions no hi destinen més recursos. “Ni els privats ni els ajuntaments poden afrontar aquesta inversió, que s'ha de fer amb urgència si no volem perdre aquest pulmó verd que tenim a tocar de Barcelona”, reclama Canals.
Una actuació urgent que també reclamen les ADF. El seu portaveu, Oriol Bassa, entén que s'han de decretar més recursos i tales per avançar en la lluita contra el Tomicus, que a primer cop d'ull ja es pot percebre com ha arrasat moltes de les pinedes que es veuen des de l'autopista que creua la comarca.
Ampliar els recursos
La Generalitat admet que la situació dels boscos maresmencs és preocupant. “Calen mesures a mitjà termini, perquè, amb els efectes del canvi climàtic, s'han de buscar formes de gestió eficients; si no, ho tenim pelut”, reconeixia el director general dels serveis territorials del DARP a Barcelona, Josep Pena. Per això, va assegurar que dins d'aquest any ja s'està valorant mantenir o fins i tot ampliar els recursos per actuar contra la plaga del Tomicus. Pena assistirà la setmana vinent a les jornades del canvi climàtic que ha organitzat el Consell Comarcal del Maresme, i que tindran lloc a Sant Vicenç de Montalt, per tractar amb tècnics i experts en gestió forestal l'afectació del canvi climàtic. La radiografia dels boscos del Maresme la farà Oriol Bassa, que és tècnic de forest del Consell Comarcal.
Excés de fusta
En les aclarides que s'han fet a les finques més afectades pel Tomicus, s'ha de netejar i triturar la fusta morta, que es reaprofita per fer biomassa. “En triturar el pi, salta l'escorça, on viu l'escarabat i on també hi ha les larves, i és quan es mor”, explica Pep Canals, que reconeix que l'excés de fusta que s'ha generat ha acabat saturant el mercat. “Ara es pot triar, i t'exigeixen tallar-la a una mida que ens n'encareix el cost”, explica.
Des de l'Associació de Propietaris del Montnegre i el Corredor, Martí Rossell explica que fins al setembre no deixaran de treballar, ja que, a més de la tala, ara treballen per triturar i assecar la fusta un cop ja triturada perquè tingui el mínim d'humitat possible per destinar-la a fer biomassa. “Com més seca la vens, més cara es paga”, indica el tècnic, que reconeix que caldria fomentar l'ús de la biomassa com a font d'energia, ja que tanta fusta no tindrà sortida al mercat més proper.
Impacte als parcs
Els treballs de neteja també s'han començat a fer en alguns parcs urbans, com el parc forestal de Mataró i el de Can Jalpí, a Arenys de Munt. Aquestes tasques es porten a terme a través d'ajuts de la Diputació destinats a frenar la plaga. Segons explica Martí Rossell, aquest any l'aportació ordinària de 50.000 euros que rebran de la Diputació es destinarà íntegrament a combatre el Tomicus.
A l'aclarida de pins de Can Jalpí, la seguirà la del parc de Can Muntanyà, a Caldes d'Estrac. Abans d'iniciar els treballs, però, els tècnics, a petició del consistori, faran una xerrada informativa als veïns per explicar l'actuació prevista i l'impacte visual que tindrà sobre el turó, ara atapeït de pins malalts, la neteja fins a la torre dels Encantats.
LES FRASES
Podem dir que s'ha pentinat el gat, però s'han de treure els arbres morts perquè tindrem un polvorí
Oriol Bassa
FEDERACIÓ ADF MARESME
Estem preocupats per la situació i estem valorant mantenir o ampliar la dotació
Josep Pena
DIRECTOR SERVEIS TERRITORIALS DARP BARCELONA
Fins al setembre no pararem de fer neteja per treure pins i només deixar-hi els sans
Martí Rossell
ASSOCIACIÓ PROPIETARIS MONTNEGRE I CORREDOR
Si no s'hi posen més recursos, perdrem la meitat dels boscos de pi pinyer. És imparable
Pep Canals
PRESIDENT ASSOCIACIÓ PROPIETARIS BOSCOS MARESME
140 inscrits en les jornades del canvi climàtic
La jornada tècnica sobre el canvi climàtic i els boscos al Maresme que ha organitzat el Consell Comarcal el dia 10 de març ja té 140 inscrits, un èxit segons els organitzadors. L'objectiu de la trobada, adreçada a tècnics i polítics, és plantejar actuacions i mesures per prevenir els efectes del canvi climàtic que afectaran els boscos. Els experts aportaran els seus coneixements sobre la propagació de les plagues, la pèrdua de producció forestal i els mètodes per evitar els incendis forestals i les inundacions.
La plaga de l'escarabat Tomicus ha estat un dels primers impactes paisatgístics en una de les comarques forestals més importants de Catalunya, on un 65% del territori està cobert de boscos. Un dels aspectes que es tractaran en les jornades és l'adaptació dels boscos, amb la intervenció de Martí Boada, doctor en ciències ambientals, geògraf i naturalista. Una altra de les intervencions serà la que farà Javier Martín Vide, com a catedràtic del departament de geografia física i anàlisi geogràfica regional de la Universitat de Barcelona. En la seva intervenció, parlarà de com podem aprendre a conviure amb el canvi climàtic i com se'n poden minimitzar els efectes negatius.
"Tomicus" als pins del Maresme
Ràdio Tordera 6/3/2017
Prop d’un centenar de persones, entre les quals molts agricultors i ramaders de Tordera i rodalies, van assistir divendres a la xerrada amb la Consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Meritxell Serret. La consellera va ser convidada per Esquerra Republicana del municipi, en el marc de la campanya “La República que farem”, per parlar de les claus de la indústria agroalimentària en una futura Catalunya independent.
Serret va destacar la importància de tenir unes polítiques més ben adaptades a la realitat del nostre territori, així com una administració catalana estructurada de millor manera. Diu que l’actual política agrària europea és esbiaixada, perquè té poca visió Mediterrània i, a més, Catalunya va a la inversa de l’estat en quan a recursos, ja que és més ramadera que no pas agrícola, per la qual cosa en pateix les conseqüències de la gestió. Tampoc podem oblidar que Catalunya és un país molt divers, amb necessitats diferents a cada punta del territori, de manera que les polítiques que es desenvolupin han de tenir una visió ajustada de la realitat de cada indret. Amb tot, cal tenir present que el sector primari, a més de ser la base de l’economia del país, també és estratègic i una bona oportunitat de futur. Escoltem la consellera Meritxell Serret, en declaracions a Ràdio Tordera.
A principis d’any, la Marxa Pagesa que va recórrer tot Catalunya per reclamar la dignitat del sector va aplegar 500 tractors a Barcelona. Des d’Unió de Pagesos estan negociant amb la conselleria per intentar redreçar la situació. Meritxell Serra explica quin és el camí.
Com a la resta de conselleries, a la d’Agricultura, Ramaderia Pesca i Alimentació també treballen amb un ull posat al referèndum del proper mes de setembre, tal i com comenta la consellera Serret.
En definitiva, cal donar eines als productors agrícoles i ramaders perquè puguin desenvolupar el seu model de negoci, aquell que creguin millor, innovant i buscant l’excel·lència i intentant que joves que no tinguin vincles directes amb el sector primari s’incorporin a aquest mercat laboral, perquè es necessiten més pagesos. Per això, segons la consellera Meritxell Serret, és important establir sinèrgies i treballar en xarxa, però encara ho és més que Catalunya pugui gestionar els seus propis recursos, ja que per exemple, en ajuts a la producció, aporta més del que rep.
El Punt Avui 6/3/2017
L'Ajuntament reduirà la població d'ocells amb pinso que n'inhibeix la capacitat de reproducció
La regidora de Salut afirma que hi ha excés d'aus a les muralles del castell
Coloms a les muralles del castell d'Hostalric, en una imatge d'aquest hivern. Foto: LA SELVA COMUNICA.
JORDI FERRER - HOSTALRIC
L'Ajuntament d'Hostalric ha fet els primers passos per estrenar un sistema de contraceptius per a coloms. El mètode consisteix a acostumar les aus a prendre un blat de moro de manera regular en un lloc. Al cap d'un temps, aquest blat de moro és substituït per una substància anomenada nicarbazina, que inhibeix la capacitat reproductora dels coloms. D'aquesta manera, l'equip de govern, de CiU, pretén evitar el sacrifici dels animals i contribuir a la seva pervivència.
La regidora de Salut d'Hostalric, Anna Salamó, explica que a les muralles del castell i en cases abandonades del nucli antic havien detectat un excés de colomars. Per això, van decidir fer-hi front. Salamó explica que tenien referències de Cardona (Bages) i de Molins de Rei (Baix Llobregat), que van poder reduir de manera dràstica el nombre d'aus.
Uns 6.000 euros
L'Ajuntament d'Hostalric confiarà el pla d'anticonceptius per a coloms a l'empresa Ovistop, d'Òdena (Anoia), de llarga experiència a l'Estat espanyol i a Itàlia, informa el consistori. L'esmentat fàrmac (Nicarbazin) hauria de reduir a partir del quart any fins al 80% la població inicial de coloms del poble. El consistori preveu que aquest any invertirà uns 6.000 euros en el pla, incloent-hi el material, la feina dels operaris i el volum de pinso emprat.
LA FRASE
Fins ara, el que es feia era sacrificar els coloms. Aquest sistema anticonceptiu és més ètic i hauria de ser més efectiu
Anna Salamó
REGIDORA DE SALUT (CIU)
Un dispensador a l'institut
L'empresa Ovistop va col·locar dilluns passat un dispensador automàtic de pinso a les teulades de l'institut Vescomtat de Cabrera. Avui els empleats hi ficaran blat de moro per tal que els coloms s'alimentin cada dia. D'aquí unes setmanes, el blat de moro serà recobert amb la substància (nicarbazina) que inhibeix la capacitat reproductora dels coloms. “S'ha decidit posar el dispensador a l'institut perquè s'havia vist que, potser pel fet que els alumnes hi solien menjar, hi havia molts coloms voltant per allà”, indica Salamó. El pla serà efectiu del març al desembre. L'Ajuntament informa que el programa pretén controlar la natalitat de les parelles dominants de coloms i, a més, és segur per a la salut de les aus com també per a la d'altres animals, persones i medi ambient.
La Vanguardia 5/3/2017
El Parlamento balear pedirá que se prohíban los sondeos y la exploración mediante una proposición de ley ante el Congreso de los Diputados
CORREDOR PARA CETÁCEOS EN EL MEDITERRÁNEO (Josep Ramos)
El parlamento balear está impulsando una proposición de ley -que deberá instarse ante el Congreso de los Diputados- con la finalidad de proteger las aguas del mar Mediterráneo bajo jurisdicción española y prohibir las prospecciones de hidrocarburos. El pasado 15 de febrero, todos los grupos políticos con representación en el parlamento de las Islas Baleares acordaron unánimemente registrar de forma conjunta esta proposición de ley. La iniciativa ha sido propuesta por la Aliança Mar Blava, que reúne a las entidades cívicas baleares.
El acuerdo permitirá tramitación esta iniciativa en el Parlament balear en próximas fechas, tras lo cual, inmediatamente, será elevada al Congreso de los Diputados, dado que la materia sobre la que versa es de competencia estatal. En el Congreso, una vez tomada en consideración, la proposición debería ser discutida y aprobada según el deseo de los promotores.
Demostración de unidad
La iniciativa balear del 15 de febrero contó con el apoyo de Més per Mallorca, PP, PSOE, A Balears Podem, Més per Menorca, Gent x Fomentera y C’S. La proposición en trámite establece que quedará excluida la exploración, investigación y explotación de hidrocarburos, u otras sustancias minerales, en el medio marino del mar Mediterráneo sobre el que España tenga jurisdicción. Uno de los argumentos invocados es que el gobierno español ha propuesto la creación de una Zona Especialmente Protegida de Importancia para el Mediterráneo (ZEPIM) en el corredor de migración de los cetáceos en la franja comprendida entre las Islas Baleares y el levante español, según anunció el Ministerio de Agricultura y Medio Ambiente en la conferencia del Convenio de Barcelona celebrada en febrero del 2016 en Atenas.
“Este importante acuerdo político es, sin duda, una nueva e inequívoca demostración de la unidad indiscutible de la sociedad balear frente a la amenaza de las prospecciones de hidrocarburos”, señala Carlos Bravo, coordinador técnico de la citada Aliança.
Igualmente quedará excluido de este espacio marino la exploración a través de adquisiciones sísmicas sea cual sea su finalidad, excepto en el caso de que esté científicamente demostrado que utilizan tecnologías completamente inocuas para el medio marino. Según la Aliança, dado sus nocivos efectos ambientales, la tecnología de exploración sísmica basada en la utilización de cañones de aire comprimido que usan las petroleras y las empresas de servicios petrolíferos quedaría excluida.
Delfines en la costa catalana (Archivo)
“La búsqueda de nuevos yacimientos de hidrocarburos es un sinsentido que va en dirección contraria al de los necesarios esfuerzos acordados internacionalmente en Paris para hacer frente al desafío del cambio climático”, señala Carlos Bravo. La Aliança persigue fomentar el desarrollo y la implantación urgente, en el entorno mediterráneo, de un modelo energético sostenible, basado primordialmente en el ahorro y la eficiencia energética y las energías renovables.
Gran alianza
La Aliança Mar Blava agrupa actualmente a más de 110 entidades, tanto de las administraciones públicas (Govern balear, consejos insulares de Formentera, Ibiza, Menorca y Mallorca, diversos ayuntamientos de estas islas y el Ayuntamiento de Barcelona) como del sector privado (sectores del turismo, la pesca o el náutico) y de la sociedad civil (organizaciones sociales, sindicales y ecologistas).
Una disposición adicional especifica que las explotaciones de hidrocarburos comprendidas en esta ley cuya concesión sea anterior a su entrada en vigor permanecerán vigentes hasta su extinción sin que se puedan otorgar prórrogas de ningún tipo. Mientras tanto, la disposición transitoria subraya que la ley será aplicable a todas aquellas solicitudes de exploración, investigación y explotación de hidrocarburos o de adquisiciones sísmicas en tramitación que no hayan sido resueltas a la entrada en vigor de esta Ley.
Dejar de quemar
Estos grupos resaltan que es no coherente explorar o investigar nuevos yacimientos de combustibles fósiles cuando la Agencia Internacional de la Energía y Naciones Unidas han puesto de manifiesto que “si se quiere evitar los efectos de un cambio climático a gran escala, se debe dejar sin quemar la mayor parte de las reservas disponibles de combustibles fósiles, para no aumentar de forma irreversible las emisiones a la atmósfera de dióxido de carbono (CO2), principal gas causante del calentamiento global del planeta”.
Plataforma Casablanca de Repsol (Xavi Jurio)
El límite para la exploración, investigación y explotación de los hidrocarburos mar adentro ya no puede ser únicamente la capacidad tecnológica, sino que -argumenta la Aliança Mar Blava– es “necesario reservar grandes áreas de la exploración, investigación y explotación de hidrocarburos, no sólo por la protección de los ecosistemas marinos y la diversidad biológica de estos espacios, sino por la necesaria preservación de la geodiversidad que representan estos recursos naturales no renovables”.
En las últimas décadas, la idea conservación ambiental ha evolucionado desde la protección de determinadas especies y lugares concretos a la protección de los ecosistemas, la biodiversidad y geodiversidad en general. “Los hidrocarburos ya no pueden ser regulados y gestionados como meros recursos a explorar, investigar y explotar por su mero interés energético, pues se trata de recursos naturales no renovables que forman parte de los ricos ecosistemas marinos a conservar”, dice la Alianza. / Antonio Cerrillo
Ràdio Palafolls 6/3/2017
El fort vent d’aquest cap de setmana ha ocasionat diverses destrosses als pagesos de la zona. Majoritàriament, segons la Cooperativa Conca de la Tordera, els principals danys que han patit alguns agricultors són teles i pals de coberts i hivernacles que han arrancat i desplaçat les ventades. De fet a Malgrat de Mar, s’han registrat ratxes de fins a 103,7 km/h, segons el Servei Meteorològic de Catalunya.
Hivernacles destrossats pel vent. Fina Yerai
Destrosses del temporal. Fina Yerai
Per aquesta tarda, s’esperen fortes ventades, tot i l’ambient suau del migdia. El Maresme està en alerta moderada i Protecció Civil ja va activar ahir a la tarda en fase d’alertael Pla PROCICAT per la previsió de fort vent avui.
Protecció Civil recomana molta prudència en la pràctica d’activitats a l’aire lliure a zones de boscoses i de muntanya. Aconsellen que es tinguin en consideració les mesures de prevenció i autoprotecció necessàries en aquests casos, especialment pel que fa a fixar bé o retirar els objectes que estiguin a l’exterior (balcons, terrasses,…) i puguin ser desplaçats per l’aire i evitar aturar-se sota bastides o murs inestables mentre durin les ràfegues de vent. En els moments de les ràfegues més intenses cal protegir-se sobretot d’elements que semblin inestables i interrompre puntualment les activitats que suposin estar exposats a aquests forts vents.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
