dimecres, 19 d’abril del 2017

Les conques fluvials del Món per colors... Colorful River Basin Maps 18/4/2017

La de la Tordera surt en vermell ;)...
https://decolonialatlas.files.wordpress.com/2017/04/watershedseurope1.jpg

Per ampliar les imatges accediu a l'enllaç...

Colorful River Basin Maps
THE DECOLONIAL ATLAS 18/4/2017

Maps as art: The veins of Africa, Australia, Europe, South America, China, India, Mexico the United States, and California. Rivers and river basins visualized by Hungarian geographer Robert Szucs.

“Rivers are amazing. I worked a lot with spatial data during my studies in geography and GIS, and you just see what nature can draw is incredible. Still, all the river maps you see look the same, boring, unspectacular. All lines blue, all the same width. It’s quite amazing how you can make such bad maps from such great source material.”

Llengües de frare (Serapias lingua) al Pla de la Júlia (Tordera) 19/4/2017 Enric Badosa

Fotografies de l'Enric Badosa de Llengües de frare (Serapias lingua) avui al Pla de la Júlia (Tordera)...

Posta abandonada de Tòtil comú (Alytes obstetricans) al Repiaix (Breda) 19/4/2017 Arnau Tolrà. Font: Twitter.com

Posta de tòtil (Alytes obstetricans) abandonada. Probablement per depredació del mascle progenitor quan aquest la duia a remull. Repiaix.

Comparativa fotogràfica 1970-2016 d'un tram de la platja de s'Abanell (Blanes) 19/4/2017 Enric Sagristà. Font: Twitter.com

: El gran depredador de la costa catalana. Platja o passeig? Tovallola o etiqueta? Natura o estructura? Preservar o destruir?

El Parlament insta el Govern a protegir Es Codolar de Tossa per impedir el port i l'hotel 19/4/2017 Diari de Girona

El Parlament insta el Govern a protegir Es Codolar de Tossa per impedir el port i l'hotel
Diari de Girona 19/4/2017

Tots els grups donen suport a una proposta de JxSí però li retreuen que no sigui el Departament de Territori qui ho faci "de manera automàtica"

Un fotomuntatge que mostra, des de l´aire, la situació del port esportiu a la zona d´Es Codolar de Tossa de Mar acn



El Parlament ha instat el Govern a protegir l'àmbit d'Es Codolar i impedir que un privat construeixi el port esportiu i l'hotel de luxe projectat en aquesta zona de Tossa de Mar. Tots els grups de l'hemicicle han donat suport a una proposta de resolució presentada per Junts pel Sí (JxSí) a la comissió de Territori, però no s'han estat de retreure que no sigui el Departament qui preservi "automàticament" l'indret.

La resolució esmenta explícitament que, si es pot, s'estengui l'àrea del PEIN de Cadiretes per fer que abraci també Es Codolar. El diputat de JxSí Jordi Orobitg, que ha defensat el text, ha recordat que el conveni subscrit entre l'Ajuntament i el promotor "amenaça de ple" l'indret, on s'hi vol fer un port de gairebé 400 amarratges, un hotel de 5 estrelles i deu xalets de luxe.

El projecte del port esportiu es troba pendent ara de la consulta popular que vol impulsar el consistori perquè els tossencs l'avalin o no. Una consulta que un jutjat ja va suspendre però que, després, un informe de la Generalitat va avalar.

La proposta de resolució que JxSí ha presentat a la comissió de Territori rebutja frontalment el projecte que afecta Es Codolar. Ja d'entrada, l'escrit recorda que el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC) qualifica el sector com a "sòl no urbanitzable de màxima protecció" i que el Pla de Ports de la Generalitat del 2007 tampoc preveu que, a curt termini, se n'hi faci cap a Tossa de Mar.

El text passa aleshores a desgranar el conveni que l'Ajuntament va signar amb els promotors l'any 2012 (les societats Star Assets i Feanda 2). Un escrit on es recull la intenció de construir un port esportiu als sectors d'Es Cars i Vinya d'en Puig, situats a l'oest de la platja d'Es Codolar. Un acord en virtut del qual l'actual Ajuntament va convocar la consulta popular, que un jutjat gironí va anul·lar pocs dies abans que se celebrés.

Un actiu de primer ordre, amenaçat

El diputat de JxSí Jordi Orobitg, que s'ha encarregat de defensar la proposta en comissió, ha subratllat que el projecte "amenaça un actiu cultural i paisatgístic de primer ordre" i que, si el port s'arriba a fer, "això suposarà també alteracions a la platja Gran de Tossa de Mar". "Estem parlant d'un port esportiu de 33.000 metres quadrats, amb capacitat per a 396 amarratges, amb magatzems, locals comercials i un aparcament de 400 metres quadrats, que es complementa amb un hotel de 5 estrelles i deu xalets de luxe", ha recordat.

Per això, l'escrit de JxSí insta el Govern a protegir "els valors mediambientals i paisatgístics" de la zona, per impedir que el projecte acabi tirant endavant. I de fet, la proposta ja esmenta que, entre les fórmules per preservar l'indret, hi ha la d'estendre l'àmbit del PEIN del massís de Cadiretes fins a l'àmbit d'Es Codolar. "Volem que la zona tingui la màxima figura de protecció", ha dit Orobitg.

En paral·lel, l'escrit que s'ha debatut a la comissió de Territori demana a més que el Pla de Ports de Catalunya "mantingui la tipologia actual de fondeig" que hi ha a Tossa. És a dir, els amarratges i les zones de boies a les platges i cales del municipi.

Unanimitat però retrets a JxSí

La proposta de resolució ha rebut el suport unànime de tots els grups del Parlament. Els diputats portaveus a la comissió de C's, el PSC, CSQP, el PP i la CUP han recolzat la iniciativa, no sense estar-se però de retreure a JxSí que, directament, no sigui el Govern (i en aquest cas, el Departament de Territori) qui tiri endavant la preservació "de manera automàtica".

"L'àmbit de Tossa s'ha de protegir i el port és innecessari; però sí que ens preocupa que el grup que dona suport al Govern ho porti a comissió, i que el Departament no ho faci directament", ha dit Sergio Sanz de C's. "Nosaltres no estem a favor que aquest sector s'urbanitzi, ni tampoc volem més ports al litoral; però també ens estranya que no sigui la conselleria qui assumeixi de manera més directa la protecció de l'espai", hi ha afegit el socialista Jordi Terrades.

El portaveu de CSQP, Marc Vidal, ha aprofitat el seu torn de paraula per recordar a JxSí que allò que es vota en comissió no necessàriament acaba passant. I com a exemple, ha posat la proposta de resolució que l'any passat es va aprovar per protegir, també a Tossa de Mar, l'àmbit de Cala Morisca (on es projectava fer un hotel de quatre estrelles).

"Quan passats uns mesos vam demanar al Govern com es trobaven els tràmits, ens van acabar contestant, amb un cert desistiment, que no havien fet res", ha criticat Marc Vidal. I ha afegit: "Per tant, espero que en el cas d'Es Codolar tinguem més sort".

Per la seva banda, el diputat del PP Alberto Villagrasa ha manifestat que s'adherien a la resta de grups. I el de la CUP Sergi Saladié ha subratllat que "de ports, a Catalunya no en falten més" i ha criticat que es vulgui "transgredir" el PDUSC "construint un port, aixecant una urbanització i fent un macrohotel" a la zona.

Presentació de la Plataforma Cívica en contra de la Festa al Cel el 21/4/2017 a Santa Susanna. Dani Carulla. Font: Twitter.com

A Santa Susanna el 21 d'abril presentació Plataforma Cívica en contra de la Festa al Cel

dimarts, 18 d’abril del 2017

Els Falciots negres (Apus apus) ja omplen el cel 18/4/2017

Ja es poden veure Falciots negres (Apus apus) a desenes i arreu entre Calella i Pineda de Mar, alguns entrant ja a forats, caixes de persiana o sota teules dels terrats.

Molt amunt també es poden veure grans quantitats que semblen de pas.

Sobre la prolongació de la C-32 entre Tordera i Lloret de Mar 18/4/2017

Xerrada a favor de la C-32 fins a Lloret, avui al teatre (21h)
Nova Ràdio Lloret 18/4/2017

IMATGE: UN DELS CARTELLS QUE ANUNCIEN LES OBRES DE L'AUTOPISTA | FONT: NOVA RÀDIO LLORET

Aquesta nit es fa a Lloret una xerrada a favor de l’arribada de l’autopista C-32 fins al municipi, les obres de la qual han de començar de forma imminent. De fet, els cartells que anuncien els treballs es poden veure en diferents punts del terme municipal lloretenc i blanenc (on ara acaba la C-32).

El ponent de l’acte és un veí de la vila, Pascal Soriano, que ja s’ha significat a favor del projecte viari i que mesos enrere va oferir una conferència en el mateix sentit.

En aquesta ocasió, l’acte es duu a terme al teatre municipal i comença a les 21 hores. L’organitza l’associació Sí la C32 per Lloret.



Aturar el projecte de la C32 és responsabilitat de tots. No truqueu al 012, sortiu al carrer


La autopista C-32 asumirá tráfico de la N-II
La Vanguardia 18/4/2017

El diagnóstico de movilidad que Territori i Sostenibilitat ha presentado a los alcaldes prevé que la autopista asuma el tránsito de largo recorrido en el 2020

Carretera Nacional II a su paso por la comarca del Maresme. N-II en Calella Para Vivir 31-03-2015 Pedro Catena (.)

Una de las medidas reclamadas históricamente por el territorio, plasmadas en el Pacto por la Movilidad del Maresme que la Generalitat ha tenido en cuenta para elaborar en el ultimo Diagnóstico de Movilidad, es la transformación de la carretera N-II, entre Montgat y Palafolls en una vía pacificada e integrada en el entorno urbano que atraviesa. Para ello es preciso desviar el tráfico comarcal y de largo recorrido por el corredor de la C-32. Una propuesta que, municipios y plataformas sociales, acogen con escepticismo ya que no contempla, en ninguno de los escenarios analizados, la gratuidad de los peajes.

El Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) fija la transformación de la N-II en el 2020, aunque no especifica si la autopista será gratuita en el 2021 una vez finalice la concesión actual. Si se desvía parte de los 40.000 vehículos que en la actualidad transcurren por el litoral costero, la carretera que ahora funciona como una vía interurbana, se transformaría en vía de carácter local, lo que permitiría un mayor grado de integración urbana. Según las mismas estimaciones, por la C-32 en el tramo de Mataró sólo circulan 87.000 vehículos diarios.

Carretera Nacional II a su paso por la comarca del Maresme. N-II entre Sant Pol y Calella Para Vivir 31-03-2015 Pedro Catena (.)

Mientras que desde la Generalitat aseguran estar abordando las actuaciones necesarias, en paralelo describen que se redactarán los proyectos de integración urbana de la N-II y también aquellos que consideren la mejora y adecuación de los tramos interurbanos. Para ello, los municipios interesados tienen como plazo límite este mes de abril para presentar sus propuestas.

De atender a la planificación prevista, el gobierno catalán cuantifica en 40 millones de euros las acciones que persiguen la integración urbanística de la N-II en el Maresme, aunque “los proyectos se redactarán de forma que su ejecución pueda llevarse a cabo por etapas” según reza la documentación a la que ha tenido acceso La Vanguardia. Los costes asociados directamente al pacto de Movilidad Sostenible del Maresme contemplan entre 17 y 25 millones de euros la urbanización de la N-II en el tramo entre Montgat y Mataró. En el trayecto entre Mataró y Pineda de Mar, la cuantificación oscila de 15 a 23 millones de euros.

El Pacto por la Movilidad del Maresme prioriza la seguridad viaria e identifica los puntos de congestión y de mayor peligrosidad

Otra de las prioridades que va implícito en el Pacto por la Movilidad del Maresme es la mejora de las seguridad viaria en la N-II. El diseño actual de la carretera está condicionado por puntos de congestión y afectaciones a la seguridad viaria, especialmente en las tramas urbanas por donde discurre, dificultando la accesibilidad desde la franja habitada hacia el mar y las estaciones de ferrocarril.

El diagnóstico identifica como principales puntos de congestión en la N-II la rotonda con la carretera de Alella a su paso por El Masnou; la rotonda con la carretera de Argentona en Vilassar de Mar y los tramos urbanos de Calella y Pineda de Mar. Por otro lado, el indicador de peligrosidad EuroRAP indica que la N-II presenta un riesgo medio-alto entre el Masnou y Mataró. Además, cuenta con dos tramos de un kilómetro con dos o más accidentes con víctimas graves o mortales, en los puntos kilométricos 642 entre Vilassar y Mataró y 674 en Malgrat de Mar.

Para mejorar la seguridad viaria, el DTES propone redactar un estudio previo que tenga en cuenta las condiciones actuales de movilidad transversal de peatones y de conectividad con la red urbana. El estudio identificará los tramos prioritarios y propondrá las acciones oportunas para redactar y ejecutar los proyectos que desarrollen las actuaciones de mejora propuestas.

Priorizar la gratuidad del peaje en 2021

El Consell Comarcal del Maresme aprobó por unanimidad a finales del 2016 una moción que incluye una de las claves para abordar las mejoras en movilidad, como es garantizar la gratuidad de la autopista C-32. Desde entidades como Preservem el Maresme, interpretan “como un engaño” la última propuesta del conseller Rull, el pago a través de una nueva tarifa plana comola viñeta, ya que sigue siendo una fórmula de pago por circular por una vía que es de peaje desde 1969 y cuya concesión, que vence en el 2021, ya se ha prorrogado en dos ocasiones. Las plataformas ciudadanas advierten que sólo cejarán en sus reivindicaciones ante una vía gratuita.


L’N-II desviarà trànsit del Maresme a la C-32
La Vanguardia 18/4/2017

Una de les mesures reclamades històricament pel territori, plasmades en el Pacte de Mobilitat del Maresme que la Generalitat ha tingut en compte per incloure en l’últim diagnòstic de mobilitat, és la transformació de la carretera N-II entre Montgat i Palafolls en una via pacificada i integrada a l’entorn urbà que travessa. Per fer-ho cal desviar el trànsit comarcal i de llarg recorregut pel corredor de la C-32, una proposta que municipis i plataformes socials acullen amb ...

http://www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20170418/421775419713/la-n-ii-desviara-trafico-del-maresme-a-la-c-32.html


ABERTIS PIDE A LA U.E. UN PEAJE OBLIGATORIO PARA EL TRANSPORTE EN TODAS LAS AUTOVÍAS EUROPEAS
Diario de Transporte 17/4/2017


Abertis, compañía líder en la gestión de autopistas, ha defendido ante la Comisión Europea en Bruselas la instauración en la Unión Europea de un peaje armonizado y único, que sea obligatorio para todo el transporte por carretera. Josep Lluís Giménez director general de Desarrollo Industrial de Abertis participó la semana pasada en la presentación de un estudio encargado por la ONG Transport & Environment que concluye que “los peajes pueden ser una fuente significativa de ingresos para los gobiernos que incentive a los usuarios a una movilidad más racional”.

La ofensiva de la empresa española coincide con la recta final de la revisión de la llamada Euroviñeta, el recargo al tránsito de camiones que algunos países europeos aplican desde 1999. La Comisión Europea tiene previsto aprobar el próximo mes de mayo el nuevo proyecto de directiva de la Euroviñeta y Bruselas sopesa la posibilidad de extender la aplicación de ese recargo.

La primera directiva permitió la imposición de peajes a los camiones de más de 12 toneladas. Las revisiones posteriores (en 2006 y 2011) extendieron la posibilidad a los camiones de más de 3,5 toneladas incluyeron a los camiones de más de 3,5 toneladas y añadieron criterios medioambientales además de los de congestión. Abertis defiende que la nueva directiva suprima la voluntariedad del recargo e imponga un peaje universal para los grandes ejes viarios europeos, una red de gran capacidad que lidera España con 14.701 kilómetros, por delante de los 12.879 de Alemania y los 11.465 de Francia.

PUBLICIDAD

El Gobierno español ha descartado repetidamente (la última vez en 2014) aplicar el recargo en un país donde sólo el 20% de las grandes vías son de peaje y donde el camión copa el 95% del mercado del transporte de mercancías. Pero la resistencia de Madrid parece cada día más difícil de mantener. La consulta pública de la Comisión Europea sobre la revisión de la directiva, cuyos resultados se dieron a conocer en enero, muestran que el 72% de los participantes consideran que la situación actual, con modelos de peaje diferentes en cada país, distorsiona la competencia.La CE interpreta ese resultado como un apoyo a la armonización. Los participantes en la consulta también abogan por suprimir las viñetas actuales (un recargo fijo) por un sistema de peajes basado en los kilómetros recorridos, tal y como propone Abertis.

Bruselas apuesta desde hace años por esa armonización, para combatir la congestión de las grandes vías y penalizar el impacto medioambiental. Pero los países de la periferia, como España, se niegan a una reforma que podría reducir la competitividad de sus exportaciones. El propio estudio de Transport & Environment reconoce que en el caso de España el peaje prácticamente sólo afecta a los camioneros españoles, mientras que en Alemania el 40% del peaje procede de camioneros extranjeros. En 2014, por las carreteras alemanas transitaron 77.123 millones de toneladas de carga procedentes de otros países de la UE; por las españolas, 6.301 millones.

INGRESOS MILLONARIOS

El 48% de los 60.000 kilómetros de autopistas y autovías europeas son de peaje, lo que genera facturación de 23.000 millones de euros al año, según Abertis. En España, donde el 20% de las grandes vías son de peaje, los ingresos rondan los 1.600 millones de euros, según un estudio de la ong Transport & Environment (T&E).

Alemania, país de tránsito de transportes por excelencia, puso en marcha el sistema de peajes en 2005. Y ha ampliado su aplicación y elevado las tarifas incluso durante la crisis financiera, pasando de una recaudación de 3.000 millones de euros al año a 4.500 millones, el 40% abonado por camioneros de otros países europeos. Los peajes, según el estudio, se han convertido en la mayor fuente de financiación del Ministerio alemán de Transportes. Agencias.

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) a Poblenou (Pineda de Mar) 18/4/2017

Aquest matí a primera hora, 1 Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) al Càmping Caballo de Mar de Poblenou (Pineda de Mar).

Surt de l'interior del càmping, vola una estona sobre la platja i el carrer, i es torna a posar a un arbre de l'interior del càmping.

Més fotografies (Hortolà, terrerola vulgar, còlit gris,...) al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu) 16/4/2017 Arnau Tolrà. Font: Twitter.com

A afegir a l'entrada...

Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu) 16/4/2017 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat


Migradors de llarg recorregut aprofitant l'hàbitat efímer que ofereix un camp a mig llaurar. Hortolà, terrerola vulgar,còlit gris. La Selva

Sant Iscle de Vallalta 15-17/4/2017 Cristòfol Jordà Sanuy. Font: ornitho.cat

Observacions de Cristòfol Jordà Sanuy a Sant Iscle de Vallalta els dies 15,16 i 17/4/2017...

Dissabte 15/4/2017

1 Sargantana cuallarga (Psammodromus algirus)

2 Tritons verds (Triturus marmoratus)
mínim 10 Reinetes meridionals (Hyla meridionalis)
1 Granota verda indeterminada (Pelophylax sp.)

1 Aligot comú (Buteo buteo)
4 Tudons (Columba palumbus)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
1 Cucut (Cuculus canorus)
1 Puput (Upupa epops)
1 Picot verd (Picus viridis)
1 Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
1 Merla (Turdus merula)
3 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
12 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
8 Mallerengues carboneres (Parus major)
3 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
3 Gafarrons (Serinus serinus)

Diumenge 16/4/2017

1 Sargantana cuallarga (Psammodromus algirus)

1 Tritó verd (Triturus marmoratus)
5 Reinetes meridionals (Hyla meridionalis)
1 Granota verda indeterminada (Pelophylax sp.)

1 Cucut (Cuculus canorus)
4 Tudons (Columba palumbus)
2 Gaigs (Garrulus glandarius)
1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
1 Picot verd (Picus viridis)
1 Pica-soques blau (Sitta europaea)
1 Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
2 Merles (Turdus merula)
5 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
1 Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
4 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
5 Mallerengues carboneres (Parus major)
3 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
3 Gafarrons (Serinus serinus)

Dilluns 17/4/2017

1 Papallona zebrada (Iphiclides feisthamelii)

3 Reinetes meridionals (Hyla meridionalis)
1 Granota verda indeterminada (Pelophylax sp.)

2 Tudons (Columba palumbus)
1 Puput (Upupa epops)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
1 Picot verd (Picus viridis)
1 Pica-soques blau (Sitta europaea)
1 Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
1 Merla (Turdus merula)
4 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
1 Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
1 Mallerenga petita (Periparus ater)
10 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
5 Mallerengues carboneres (Parus major)
2 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
3 Gafarrons (Serinus serinus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Cristòfol Jordà Sanuy

Can Jordà (Santa Susanna) 16 i 17/4/2017 Oriol Clarabuch. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Oriol Clarabuch a Can Jordà (Santa Susanna) els dies 16 i 17/4/2017...

Diumenge 16/4/2017

5 Tudons (Columba palumbus)
3 Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
3 Gaigs (Garrulus glandarius)
1 Picot verd (Picus viridis)
1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
1 Pica-soques blau (Sitta europaea)
1 Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
1 Tord comú (Turdus philomelos)
3 Merles (Turdus merula)
8 Falciots negres (Apus apus)
3 Roquerols (Ptyonoprogne rupestris)
2 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
1 Cargolet (Troglodytes troglodytes)
4 Pit-rojos (Erithacus rubecula)
5 Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
2 Bruels (Regulus ignicapilla)
4 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
3 Mallerengues carboneres (Parus major)
uns 10 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
uns 20 Pardals comuns (Passer domesticus)
5 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
4 Gafarrons (Serinus serinus)
2 Verdums (Carduelis chloris)
1 Cadernera (Carduelis carduelis)
3 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
1 Gratapalles (Emberiza cirlus)

Dilluns 17/4/2017

1 Cucut (Cuculus canorus)
2 Puputs (Upupa epops)
7 Tudons (Columba palumbus)
5 Coloms roquers (Columba livia)
3 Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
4 Gaigs (Garrulus glandarius)
1 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
1 Picot verd (Picus viridis)
1 Pica-soques blau (Sitta europaea)
3 Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
1 Tord comú (Turdus philomelos)
8 Merles (Turdus merula)
4 Falciots negres (Apus apus)
1 Roquerol (Ptyonoprogne rupestris)
2 Piules dels arbres (Anthus trivialis)
1 Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
5 Cargolets (Troglodytes troglodytes)
5 Pit-rojos (Erithacus rubecula)
2 Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
1 Rossinyol bord (Cettia cetti)
7 Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
2 Tallarols de garriga (Sylvia cantillans)
2 Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
uns 10 Mosquiters pàl·lids (Phylloscopus bonelli)
1 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
1 Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
2 Bruels (Regulus ignicapilla)
2 Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
1 Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
1 Mallerenga petita (Periparus ater)
5 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
3 Mallerengues carboneres (Parus major)
2 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
uns 15 Pardals comuns (Passer domesticus)
4 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
6 Gafarrons (Serinus serinus)
1 Cadernera (Carduelis carduelis)
2 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
2 Gratapalles (Emberiza cirlus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Oriol Clarabuch

Sobre la legalització dels càmpings de Blanes 18/4/2017

El gobierno de Blanes organiza un debate para divulgar argumentos favorables al POUM que quiere aprobar
Blanesaldia.com 18/4/2017


El equipo de gobierno de Blanes organiza el próximo jueves día 20 a partir de las 20:30 horas un debate en el teatro de la población que lleva por título «Hablemos de Territorio, Cámpings y Turismo». Tras este enunciado genérico se tratará el nuevo Plan de Ordenación Urbanístico Municipal (POUM), que se debatirá y votará en el pleno de abril, que se celebrará el día 27.

Uno de los participantes en el acto será el urbanista Esteve Corominas, que fue redactor en 2010 del POUM, cuando era alcalde Josep Trias (CiU). En el momento de elaborar esta información se desconocen los nombres y número de los restantes ponentes que le acompañarán. Habrá, según informa la oficina de prensa del Ayuntamiento, un representante de la Generalitat y otros expertos en urbanismo y turismo.

El acto, previsiblemente, servirá para divulgar argumentos a favor de varias modificaciones del POUM que han polarizado el debate político durante las últimas semanas. Se trata de que el documento legalice los terrenos agrícolas que ocupan desde hace muchos años los dueños de los cámpings Blanc d’Eivissa y Bellaterra.

A favor de la legalización están los grupos municipales de PSC, CiU y PP. Estas fuerzas políticas solo suman nueve votos, con lo cual por ahora no está claro que se vaya a aprobar el POUM. Porque Ciutadans no es por ahora partidario de avalar la modificación y ERC, que participa en el gobierno de la ciudad, tampoco, si mantiene la postura que adoptó a finales del pasado mes de febrero.

Los grupos de la oposición de izquierdas, ICV-EUiA, Batega per Blanes y CUP rechazan legalizar la actividad lucrativa en terrenos agrícolas y han solicitado participar en la organización del debate, mediante la inclusión de ponentes contrarios a la legalización, petición que no ha sido atendida.


En un comunicado explicitan que han pedido que el debate cuente con «mayor pluralidad, mayor diversidad» y que no se «manipule» el debate entorno al POUM, pues afecta a toda la ciudadanía ya que regula cuestiones como «las políticas de vivienda pública, la cohesión de los barrios, las reservas agrícolas, las zonas verdes, el acceso al mar, etc.».

En otro párrafo, los grupos de la oposición subrayan que «esta forma de actuar es un acto de prepotencia política por parte del gobierno, que pretende validar y blanquear las irregularidades de unos empresarios que se han saltado todas las reglas de juego de manera continuada y que cuentan con la cobertura y el amparo de PSC, CiU y PP».

El asunto ya se trató en los plenos de febrero y marzo, pues se abordaron sanciones a dos cámpings por vulneración de la normativa urbanística. Entonces, la concejala de Urbanismo, Pepa Celaya, argumentó en el plenario que es conveniente legalizar los terrenos que utilizan los cámpings porque, en caso contrario, se perderán puestos de trabajo.

Conviene recordar que el actual POUM fue declarado nulo mediante una sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fechada en marzo de 2015. La sentencia se debió al recurso que interpuso la Asociación de Cámpigns de Blanes.


L’oposició es nega en rodó a fer el paripé en el debat del POUM
Diari de Blanes 18/4/2017

BY XARXA DE DIARIS · PUBLISHED 18 D'ABRIL DE 2017 · UPDATED 18 D'ABRIL DE 2017

ICV-EUiA, Batega i la CUP denuncien el vet a participar del debat obert sobre el POUM.

L’Equip de Govern ha convocat un debat públic sobre el nou POUM centrat en el turisme i els càmpings.

L’oposició demanava un debat obert i plural amb ponents a favor i en contra de la proposta del nou pla general d’urbanisme que pretén regularitzar els càmpings il·legals.

Imatge EM

NOTA DE PREMSA.- El proper dijous 20 d’abril, l’Equip de Govern de l’Ajuntament de Blanes, format per PSC, CiU, ERC i PP organitzarà un debat públic al Teatre de Blanes sobre el nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), que es pretén presentar per la seva aprovació inicial al ple d’abril que tindrà lloc el dijous 27 d’aquest mes.

El POUM, que ordenarà, regularà i planificarà l’urbanisme dels propers 25 anys a la vila, ha hagut de repetir-se donada l’anul·lació per part del TSJC, ratificat pel Tribunal Suprem, per defectes en els estudis d’inundabilitat i  que va ser denunciat precisament per l’Associació de Càmpings de Blanes.

El sector dels càmpings, ha estat objecte de polèmica els darrers mesos donat que dos d’ells ocupen una plana agrícola i mantenen una activitat d’ús irregular del sòl ja que l’activitat d’acampada no està permesa en aquelles zones. Els darrers anys, diversos equips de govern i grups municipals han intentat regularitzar aquestes ocupacions que duren ja prop de 15 anys.

Sobre aquest aspecte, per primera vegada hi ha una majoria de regidors i regidores (12) que s’han manifestat contraris a regularitzar les ocupacions dels càmpings. Així, ICV-EUiA, Batega, ERC, C’s i CUP s’han manifestat públicament contraris, mentre PSC, CiU i PP (9 regidors) s’han mostrat favorables a requalificar les ampliacions irregulars i permetre els usos d’acampada. Malgrat això, l’Equip de Govern durà al Ple d’abril l’aprovació inicial del POUM que contempla aquesta requalificació dels usos.

En aquest context s’ha organitzat el debat públic sobre el POUM, on l’Equip de Govern proposa debatre sobre turisme i càmpings, amb ponents a favor d’aquesta regularització. Per aquest motiu, els grups municipals de Batega, CUP i ICV-EUiA han demanat les darreres setmanes al govern major pluralitat i major diversitat en l’exposició dels arguments, i no manipular un debat públic sobre el POUM. Consideren que l’aprovació del pla general afecta també les polítiques d’habitatge públic, la cohesió dels barris, les reserves agrícoles, les zones verdes, l’accés al mar, etc. i no només  a un sector concret del municipi com poden ser els càmpings.

Tanmateix, l’oposició denuncia la manipulació d’un debat on el govern, 2 setmanes més tard de les peticions de consensuar l’organització del debat, encara no ha fet arribar cap resposta. “Entenem que aquesta manera d’actuar és un acte de prepotència política per part del govern que pretén validar i blanquejar les irregularitats d’uns empresaris que s’han saltat totes les regles de joc de manera continuada i que compten amb la cobertura i empara de PSC, CiU i PP”. L’oposició tanmateix denuncia la irresponsabilitat del govern en matèria urbanística doncs, si cap dels grups modifica la seva posició, no s’aprovarà el nou POUM i, sumat a la suspensió del TS a finals de mes passat, implica l’entrada en vigor del Pla General dels anys vuitanta, el que pot suposar estralls urbanístics importants.


Blanes convoca un debat públic sobre la regularització dels càmpings i el POUM
Diari de Blanes 18/4/2017

L'Ajuntament sosté que són dos temes d'interès i justifica l'acte d'aquest dijous per donar tota la informació als veïns. Batega, CUP i ICV-EUiA no assistiran a l'acte perquè entenen que està manipulat pel govern, que vol legalitzar les activitats

El ple votarà la setmana que ve el nou POUM. ajuntament de blanes

Arxiu: El TSJC declara nul el POUM de Blanes i dóna la raó als càmpings

L'Ajuntament de Blanes ha organitzat per aquest dijous un debat públic sobre la modificació del Pla d'Ordenació Urbanístic Muncipal (POUM) –anul·lat el del 2010– i la regularització d'alguns càmpings que no s'ajusten a la normativa des de fa 20 anys en haver ampliat les instal·lacions en terrenys que no tenen aquests usos. Atès que els dos temes són d'interès per a tota la ciutadania, el consistori blanenc ha entès que calia fer un acte públic per tractar-los. L'acte serà al Teatre de Blanes aquest dijous a partir de dos quarts de nou del vespre.

L'Ajuntament ha justificat el debat per donar tota la informació referent als dos temes perquè tenen a veure amb el present i futur de la planificació urbana del municipi, afecta un dels sectors econòmics més destacats i, per afegit, és decisiu de cara al model de poble pel qual es vol apostar de cara als propers anys.

L'espai de debat públic, que es presenta sota la fórmula genèrica de participació ciutadana «A Debat», abastarà diversos aspecte. Per això hi haurà la participació d'entesos en els principals eixos del tema a tractar: urbanisme, territori, turisme i medi ambient. Entre els convidats com a ponents es compta amb la participació d'Esteve Corominas, urbanista i redactor del POUM de Blanes de l'any 2010 –l'anul·lat–, així com de la modificació que s'ha treballat els darrers mesos.

També hi haurà un representant de la Generalitat de Catalunya, així com d'altres entesos en la matèria. Atès que la problemàtica dels càmpings ha generat des de fa mesos un gran interès i, per afegit, una intensa controvèrsia política, s'espera que el debat atregui un gran nombre de públic, motiu pel qual s'ha triat el Teatre per acollir el debat.

Els grups de l'oposició Batega, CUP i ICV-EUiA ja han anunciat que no hi assistiran ja que afirmen que els ponents són favorables a la regularització de les il·legalitats dels càmpings i entenen que el govern vol manipular un debat públic sobre el POUM.

Les formacions consideren que l'aprovació del pla general afecta també les polítiques d'habitatge públic, la cohesió dels barris, les reserves agrícoles, les zones verdes, l'accés al mar, entre d'altres, i no només a un sector concret del municipi com poden ser els càmpings.

Així mateix, aquestes tres formacions han denunciat «la manipulació d'un debat on el govern, dues setmanes més tard de les peticions de consensuar la seva organització, encara no ha fet arribar cap resposta». «Entenem que aquesta manera d'actuar és un acte de prepotència política per part del govern que pretén validar i blanquejar les irregularitats d'uns empresaris que s'han saltat totes les regles de joc de manera continuada i que compten amb la cobertura i empara de PSC, CiU i PP», han afirmat els tres partits.

Legalització dels càmpings

L'Ajuntament organitza aquest debat una setmana abans que l'aprovació inicial del nou POUM es porti al ple municipal d'aquest mes d'abril, convocat pel dia 27.

La reunió dels grups municipals prèvia al ple, on estan representats tots els grups polítics municipals, donarà a conèixer tots els detalls sobre la proposta de l'equip de govern d'incloure la regularització de la situació dels càmpings.

Fonts de l'Ajuntament han precisat que aquesta possibilitat va quedar oberta el juliol del 2014, a través del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, que permet la continuïtat de les instal·lacions i construccions existents, fruit de l'ampliació dels establiments turístics.

Precisament, les tres formacions de l'oposició han criticat igualment la decisió del govern de portar a aprovació el POUM: Denuncien «la irresponsabilitat del govern en matèria urbanística doncs, si cap dels grups modifica la seva posició, no s'aprovarà el nou POUM i, sumat a la suspensió del Suprem a finals de mes passat, implica l'entrada en vigor del Pla General dels anys vuitanta, el que pot suposar estralls urbanístics importants».

La modificació del POUM que es porta al ple ha estat necessària perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va estimar el març del 2015 un recurs contenciós administratiu. El va interposar l'Associació de Càmpings de Blanes, i va provocar que el Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal es declarés nul.

El setembre del 2015, l'Ajuntament ja va acordar iniciar els treballs previs de revisió del POUM que han culminat ara, malgrat que va recórrer la sentència del TSJC, la qual ha confirmat recentment el Suprem.

El viaje del cormorán moñudo mediterráneo 14/4/2017 Baleària.com

El viaje del cormorán moñudo mediterráneo
Baleària.com 14/4/2017

 Concentración de cormoranes jóvenes (blancos ) y adultos (negros) en la Costa Brava (autor: Ricard Gutiérrez)

Aunque estemos acostumbrados a las divisiones administrativas que parten territorios en países o comunidades autónomas, para las aves, y particularmente las marinas, el Mediterráneo es un ámbito en medio de su terreno de juego. Es su mar. Así, algunas especies nidifican en las Baleares y luego van a pasar el resto del año a las costas levantinas peninsulares. Otras tienen el nido en Mallorca, Menorca o las Pitiusas y van a comer cada día a la costa peninsular para volver al nido más tarde, emulando curiosamente lo que hoy día los viajes que realizan los barcos de Baleària.
Con ello,  parece como si para muchas especies de animales fuesen plenamente vigentes los conceptos acuñados por los antiguos romanos e involuntariamente refuerzan el concepto de Mare Nostrum (mar nuestro) o, aún más, Mediterraneum (en medio de la tierra), que justamente le da nombre. Un mar del que todos somos corresponsables en cuanto a su conservación.
Una de las especies que efectuan estos desplazamientos es el cormorán moñudo mediterráneo (Phalacrocorax aristotelis desmarestii). Dentro de las tres subespecies del cormorán moñudo (la nominal, propia del Atlántico norte, una de la costa atlántica de Marruecos y la mediterránea), la presente en el Mare Nostrum está clasificada como vulnerable a la extinción. Algunas de las amenazas que sufre vienen ligadas a su captura ilegal en algunas partes de su área de distribución –pese a ser especie protegida – , la captura accidental en artes de pesca incluso deportiva y la fragilidad de sus zonas de cría.

 Adulto reproductor en las Illes Medes

Cormorán anillado subadulto

El cormorán moñudo mediterráneo es la típica especie de tamaño mediano, algo mayor que una gaviota, que se encuentra en costas rocosas y calas de Baleares y que incluso muchos bañistas han podido ver persiguiendo bajo el agua algún pez que capturar o posando tranquilamente en una roca. Los jóvenes tienen las partes inferiores muy blancas y los pies amarillentos mientras que los adultos son negros, de pico fino con base amarilla, ojo verde turquesa y unas plumas en forma de moño que les dan nombre pero que presentan sobre todo durante el invierno.
Los cormoranes son aves adaptadas al buceo y, a diferencia de los patos por ejemplo, se mojan cuando se meten en el agua, lo que les obliga a secarse luego abriendo las alas mientras descansan en sus posaderos. El motivo de mojarse es el mismo por el cual los submarinistas llevan un cinturón de pesas: el poderse mantener mejor entre dos aguas para perseguir más eficazmente sus presas.
Aunque las islas Baleares tienen una importante población nidificante de más de 1.000 parejas, bastantes ejemplares no se quedan allí todo el año sino que emprenden un viaje hacia las costas de Catalunya y de la Comunitat Valenciana donde pasarán su ‘invierno’. Y digo ‘su’ porque esta especie, a diferencia de la mayoría, funciona al revés: no cría en primavera sino en invierno y cuando todas las especies empiezan a nidificar, el cormorán ya ha acabado la temporada y sus pollos han volado. Y ese momento coincide con el verano ‘humano’. Es la época en que centenares de ejemplares se concentran en las costas peninsulares, en sitios ricos en peces como puedan ser zonas de la Costa Brava (donde también crían casi 50 parejas) o de la comarca barcelonesa del Maresme, donde comparten plácidamente su espacio con bañistas respetuosos a su presencia, aunque también con algunos peligros.
Sin duda el cormorán moñudo, que ya poblaba en tiempos de romanos y cartagineses el Mediterráneo, es un buen indicador de la calidad de sus aguas y costas. Su conservación, tanto en sus áreas de cría como de ‘invernada’ es vital a la vez que símbolo inequívoco de lo que el concepto de Mare Nostrum significa.
En el blog http://cormoranmediterraneoiberico.blogspot.com.es/ hay más información sobre esta especie.

Orquídies a Montpalau (Tordera-Pineda de Mar) 17/4/2017 Delegació de la Serralada Litoral Central - ICHN. Font: Facebook.com

A afegir a l'entrada...

Orquídies a Montpalau (Tordera-Pineda de Mar) 2/4/2017 Delegació de la Serralada Litoral Central - ICHN. Font: Facebook.com

ORQUÍDIES DEL MARESME:
Per aquells que vau assistir a la sortida conjunta amb el Grup Orquidològic de Catalunya sapigueu que després de visitar aquest dissabte la mateixa zona (Montpalau, Pineda) hem pogut comprovar que :
– l'espècie que no es va poder identificar era Orchis anthropophora ( hi havia 4 peus en flor)
– el grup d' Anacamptis pyramidalis que vam veure al costat del camí ha estat destruït (menjat) per algun senglar
– afortunadament, però, hem pogut detectar un altre grup d'uns 16 peus molt aprop d'aquest on començava la floració