Una de les tortugues de rierol (Mauremys leprosa) capturades avui...
.
Durant tota la setmana s’ha realitzat un seguiment intensiu de l’estany de Cal Raba (Tordera) dins el treball iniciat l’any passat d’estudi i seguiment dels quelonis aquàtics de la baixa Tordera, mitjançant trampes, captures manuals i observació d’exemplars assolellant-se, i a tots i cadascun dels racons de l’espai. Com a resultats parcials més significatius d’aquest any a aquest estany...
S’han invertit les proporcions entre les espècies autòctones (
Mauremys leprosa i
Emys orbicularis) i les al·lòctones (
Trachemys scripta), essent aquest any més abundant les primeres, mentre que l’any passat ho eren les al·lòctones, i gràcies a les abundants captures realitzades.
No ha augmentat el nombre d’exemplars de les espècies autòctones, ja que majoritàriament s’han capturat exemplars marcats l’any passat. Les escasses captures d’exemplars sense marcar es corresponen segurament a comptabilitzats el 2008 mitjançant recompte visual però no capturats. A més, tots aquests exemplars han estat recapturats a l’igual que els de l’any passat vàries vegades fins que, aquests darrers dies, només es produïen recaptures. Així doncs, la població de tortugues de rierol (
Mauremys leprosa) de l’estany de Cal Raba no supera els 34 exemplars, i la de tortugues d’estany (
Emys orbicularis) es troba entre 4 i 6 exemplars diferents, tots adults i capturats o recapturats entre els dos anys.
L’èxit reproductiu d’enguany de les 2 espècies autòctones pressents a l’estany ha estat nul, amb cap nou nat (o exemplar nascut enguany) detectat durant les 4 setmanes de seguiment (en 4 mesos diferents). S’han detectat postes i nou nats de
Trachemys scripta mesos enrere però no han sobreviscut i ara només es capturen o visualitzen exemplars adults. L’any passat per contra, la captura de nou nats de
Mauremys leprosa i de
Trachemys scripta es va donar al llarg dels mesos.
Per contra, ha hagut una elevada supervivència dels exemplars de
Mauremys leprosa marcats l’any passat com a nou nats i que han estat recapturats enguany amb un creixement important.
La presència durant més temps d’aigua a l’estany i l’augment del nivell de l’aigua a tot l’estany no sembla haver contribuït a l’èxit reproductor però sí a la supervivència dels nou nats de l’any passat, mentre que l’any passat es va detectar una manca absoluta d’exemplars de curta edat coincidint amb els llargs períodes de sequera que van deixar sense aigua a l’estany durant la major part de l’any.
Pel que fa a les tortugues d’estany (
Emys orbicularis), es constata un any més la seva presència a l’estany, tant mascles com femelles, però també la seva manca de reproducció, essent tots els exemplars adults.
Degut a la presència a l’espai d’hàbitats idonis per a la supervivència i reproducció de les dues espècies autòctones, i d’una variada i abundant font d’aliment, s’apunten com a possibles causes de la nul·la reproducció d’enguany... o l’inundació de les zones de posta degut a les importants pluges d’enguany, o una elevada depredació de postes principalment degut a l’assentament aquest any a l’espai d’una important població de senglars (
Sus scrofa).
La absència cada vegada major d’exemplars de
Trachemys scripta, implica una major observació d’exemplars autòctons assolellant-se (que no implica un major nombre a l’espai) i, suposadament, una menor competència pels recursos tròfics i d’espais idonis d’assolellament. Aquest fet però no es pot assegurar fins que no es pugui detectar una millora en les poblacions autòctones, tant en nombre d’exemplars com en la seva relació d’edats, i no relacionada amb la pèrdua de postes.
Un any més, es constata l’aïllament actual d’aquest estany amb la resta de masses d’aigua amb presencia de quelonis aquàtics, principalment el riu Tordera, sense cap recaptura d’exemplars marcats a l’estany fora d’aquest, i amb una única recaptura d’un exemplar de
Mauremys leprosa marcat l’any passat a l’estació d’aforament de Fogars de la Selva però que segurament hagi estat capturat primer i alliberat desprès d’un lloc a l’altre. Això es degut a que totes dues localitats són zones importants de retirada i alliberament d’exemplars degut a la seva elevada freqüentació. Per contra, a altres espais de la baixa Tordera es continuen detectant desplaçaments tant entre les masses d’aigua i els trams de riu adjacents, com entre diferents trams de riu. Aquest fet també pot ser la causa de la diferenciació existent entre les estructures de població de
Mauremys leprosa de Cal Raba (amb abundants adults enfront escassetat de juvenils i absència de grups d’edats intermedis) i la resta de masses d’aigua estudiades (amb abundants juvenils i presència de tots els grups d’edats), ja que no existeix una connexió entre poblacions que permeti corregir aquesta diferència.
Cara l’any vinent es recomanable continuar amb les captures de tortugues aquàtiques exòtiques, ja que el mètode ha estat molt efectiu (malgrat implicar un elevat esforç personal, el descens de
Trachemys scripta a l’estany de Cal Raba ha estat espectacular) i que malauradament encara s’observen alguns exemplars nedant o assolellant-se. Per altre banda, la irrupció cada vegada major d’espècies exòtiques als mercats locals autoritzats i l’augment de la població del municipi, indiquen un necessari seguiment i control d’aquestes espècies al medi natural degut al fort impacte negatiu que causen a les autòctones i a l’hàbitat. Les senyalitzacions al respecte, l’informació a la ciutadania o la sensibilització mitjançant xerrades o sortides, han resultat mesures ineficaces a altres espais on s’han aplicat degut a una manca de gestió (vigilància, continuïtat de les actuacions,...), a l’augment del negoci amb les espècies exòtiques, a la inexistència d’un centre de recollida de mascotes accessible a la població (proper), i a l’impossibilitat d’arribar a tota la població, principalment a aquella que ignora les senyalitzacions i que mostra una manca absoluta de voluntat o respecte.
Referent a les espècies autòctones, tant
Mauremys leprosa com
Emys orbicularis, és necessari continuar amb el seu seguiment a l’igual que al conjunt de espais de la Baixa Tordera per poder respondre a tots els interrogants apareguts i per poder conèixer i resoldre les problemàtiques que afecten a la seva supervivència. Especialment important és conèixer les causes de la manca d’èxit reproductor d’
Emys orbicularis i definir més acuradament una relació entre l’èxit reproductor de
Mauremys leprosa i el règim hídric de l’estany. Altre factor important és determinar la relació entre les poblacions de quelonis aquàtics i la recent aparició de senglars (
Sus scrofa) i la seva possible incompatibilitat a un espai tan reduït com aquest. En aquest darrer cas s’ha d’estudiar la possibilitat de controlar la seva població mitjançant actuacions amb l’associació de caçadors, l’ajuntament i els cossos de seguretat degut a que l’espai es troba a una zona de seguretat i adjacent a una via de comunicació i una zona habitada.
Es descarta la possibilitat d’un reforç de les poblacions autòctones amb exemplars d’espais excedents (localitzats i també estudiats enguany) degut a la supervivència dels exemplars adults reproductors presents a l’estany i fins que no es determinin i corregeixin les causes de manca d’èxit reproductor d’aquestes.
Per contra, és molt recomanable corregir les causes d’impermeabilitat de l’espai que aquests darrers anys han provocat l’aïllament de l’estany amb el riu Tordera (manca de connectivitat amb la principal massa d’aigua amb presència de quelonis aquàtics autòctons i eix principal de desplaçaments d’exemplars entre diferents masses d’aigua de la Conca del Tordera). Degut a que no s’han adoptat cap mena de mesures correctores a les diferents i abundants actuacions urbanístiques de l’entorn adjacent a l’estany de Cal Raba durant els darrers anys, a la degradació dels cursos d’aigua propers, a l’augment d’elements artificials (tanques metàl·liques o d’obra principalment) entre l’estany i el riu, així com a les diferents activitats irregulars aparegudes en terrenys intermedis entre les dues masses d’aigua, és necessària l’adopció de mesures que possibilitin el correcte desplaçament de la fauna, ja sigui amb la retirada o adaptació d’elements artificials, ja sigui amb la recuperació ecològica del curs d’aigua que connecta l’estany amb el riu, o mitjançant la creació de passos de fauna que facin permeables les vies de comunicació (via del tren, principalment).
Altre factor a tenir en compte, però que sobrepassa l’àmbit de l’estany, és l’ús dels espais aquàtics protegits per part de la població, especialment la manca de regulació i gestió que pateixen tots i cadascun dels espais i que afecta molt negativament tan a la fauna autòctona local com a l’hàbitat.
Pel que fa a la qualitat de l’aigua, no s’ha detectat cap afectació important, ni sobre la massa d’aigua, ni sobre la fauna aquàtica, que és molt variada i algunes espècies d’amfibis i macroinvertebrats són molt abundants. La abundància i permanència d’aigua a l’estany ve donada per la precipitació local, amb la recollida per un torrent i emmagatzemada a la depressió que conforma l’estany. El seu assecament estival permet l’absència de peixos a l’estany (factor molt positiu per als amfibis i rèptils), però no evita la presència i abundància de crancs vermells americans (
Procambarus clarkii) que també afecten a la resta d’espècies aquàtiques, a l’hàbitat i a la qualitat de l’aigua quan aquesta escasseja.
Malgrat sigui una empresa impossible l’eliminació total del cranc vermell americà, es podria estudiar la possibilitat d’una retirada important d’exemplars periòdica, ja que s’ha demostrat fàcil i efectiva a altres espais aquàtics (fent disminuir considerablement la seva densitat i millorant la qualitat de l’aigua i les poblacions de moltes espècies aquàtiques d’amfibis i macroinvertebrats), ja que l’estany de Cal Raba és un espai actualment aïllat d’altres masses d’aigua (motiu pel qual la seva efectivitat és major i més duradora), i ja que s’afavoriria no només a les poblacions de quelonis aquàtics autòctons, també a la resta d’espècies animals i vegetals de l’espai.
Per últim, cal ressaltat l’absoluta manca d’interès de totes i cadascuna de les administracions competents, directa o indirectament, envers les tortugues aquàtiques autòctones i les zones humides protegides de Tordera, l’estany de Cal Raba inclòs. Malgrat existir una legislació per a la protecció d’aquestes espècies i d’aquests espais, tant a nivell europeu, autonòmic o municipal, la realitat és que no existeix cap voluntat d’aplicar-la per part de cap de les administracions. Tot al contrari, existeix una voluntat de transformar aquests espais en zones lúdiques sense cap mena de gestió encaminada a la protecció dels seus valors naturals, i molt preocupant és la manca de coneixement i d’interès que mostren els tècnics, funcionaris i càrrecs de les diferents Administracions i Departaments, i alguns privats, sobre els quelonis aquàtics, sobre la seva distribució i sobre els seus requeriments ecològics, però que decideixen sobre la gestió i/o protecció d’aquests espais aquàtics.
.Rastres de senglars (Sus scrofa) a l'estany...
.
Una de les granotes verdes (Pelophylax perezi) d'avui...
granotes pintades (
Discoglossus pictus)...
.
La urbanització de Can Carreras, a cavall de Pineda i Calella. Foto: T.M.
L'equip de la Fundació CRAM amb pescadors de Blanes
Pescador utilitzant una perxa de tall
Imatge d'arxiu de les obres de la depuradora de l'Alt Maresme. Foto: T.M.
.jpg)
