DISPONIBLE L'AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. JUNY 2009. Servei Meteorològic de Catalunya

Ho trobareu aquí...

DISPONIBLE L'AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. JUNY 2009. (pdf)

El mes de juny ha estat molt càlid, amb anomalies entre 3 i 4,5 ºC respecte la mitjana climàtica, a les comarques del Priorat i la Terra Alta, al massís dels Ports i a gran part de la Ribera d’Ebre, així com a la ciutat de Barcelona. Pluviomètricament ha resultat molt sec a gran part de la franja litoral, així com al prelitoral central i en alguns punts de les muntanyes de Prades i del Pla de Lleida.

A la Baixa Tordera a estat un mes càlid i molt sec, amb una precipitació mensual acumulada igual o inferior als 20mm, que representa només un 30% de la mitjana climàtica mensual, i amb una temperatura mitjana mensual d’entre 20 i 22ºC depenent de la localitat, entre 1 i 1.5ºC per sobre de la mitjana climàtica mensual.

Algunes notícies més per llegir 11 i 12/7/09...

El TSJC desestima la demanda contra la Generalitat i Blanes per haver protegit Pinya de Rosa
El Punt 11/7/09

Els antics propietaris volien indemnitzacions perquè tenien aprovat un pla parcial
.

El paratge natural de Pinya de Rosa, a Blanes. Foto: EUDALD PICAS.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat la demanda presentada pels antics propietaris de Pinya de Rosa, la família Riviere, contra la Generalitat i l'Ajuntament per haver protegit aquest indret declarant-lo paratge natural d'interès nacional (PNIN) l'any 2003. Els antics propietaris de la finca tenien presentat un pla parcial per construir-hi xalets i un hotel. La part demandant reclamava danys i perjudicis a la Generalitat per valor de 30 milions d'euros.

La família Riviere, hereus del fundador del jardí de Pinya de Rosa, el doctor Fernando Riviere de Caralt, reclamava que la Generalitat els indemnitzés amb prop de 30 milions d'euros, i que l'Ajuntament els retornés diverses parcel·les que havien cedit gratuïtament al consistori com a contrapartida a l'aprovació del pla parcial que pretenien portar a terme a la finca. Una d'aquestes finques és on actualment hi ha instal·lat l'hospital comarcal, i una altra, on hi ha el CEIP Carles Faust.

La urbanització de la finca estava prevista en el pla general de Blanes aprovat el 1981, i al llarg d'aquests anys es van presentar dos plans parcials diferents. El 1994 es va aprovar per unanimitat en un ple un projecte per fer 130 xalets i un hotel. El juny del 2002 es va registrar un nou pla parcial per fer 330 xalets, un hotel de cinc estrelles i un centre comercial.

El TSJC considera que l'Ajuntament de Blanes «no té cap responsabilitat» en l'acció que s'exerceix, i es pregunta si els drets o interessos dels quals ha resultat privat l'eventual perjudicat havien estat incorporats realment al seu patrimoni o constitueixen simples expectatives de dret. En aquest sentit, el TSJC afirma que l'«aprovació de les bases i els estatuts de la junta de compensació de cap manera constitueix un acte d'execució que permeti entendre que s'ha patrimonialitzat l'aprofitament urbanístic que reconeixia el pla parcial». El tribunal argumenta així la desestimació del recurs, sense imposar costes, presentat per la família Riviere. La part demandant pot ara interposar un recurs al Tribunal Suprem.

La mobilització

La presentació el juny del 2002 d'un nou pla parcial per fer 330 xalets, un hotel i un centre comercial a la finca de Pinya de Rosa va ser el revulsiu que va provocar la creació d'un gran moviment ciutadà per preservar el paratge. Es va crear la plataforma ciutadana Salvem Pinya de Rosa, i a l'agost ja s'havien recollit 13.000 signatures a favor de protegir la finca. El novembre del 2002 ERC va demanar que es declarés el paratge PNIN, i el gener del 2003 la plataforma ciutadana va presentar al president català, Jordi Pujol, 18.000 signatures. Finalment, a principis del 2003 el Parlament va aprovar una proposició de llei per convertir Pinya de Rosa en paratge natural d'interès nacional i va passar a dependre del Departament de Medi Ambient.

El PSC critica el tracte de l'Ajuntament de Blanes amb la Fundació Carl Faust
El Punt 11/7/09

El PSC de Blanes va criticar ahir el tracte que ha tingut l'Ajuntament amb la fundació Carl Faust, responsable del jardí botànic Marimurtra, pel litigi que mantenen per uns terrenys a la muntanya de Sant Joan. Els socialistes acusen el govern d'«inoperància» i de practicar «el menyspreu» envers la fundació. El PSC va afirmar que va fer de mitjancera, amb el consentiment d'ambdues parts, i que assegura que va presentar una proposta que no havia de comportar cap indemnització econòmica. Els fonaments de la proposta que havia de formular el PSC es basaven en recompondre les relacions entre el consistori i la fundació, en reconèixer els legítims drets de la fundació i trobar una sortida viable per ambdues parts que assegurés que els objectius fundacionals de l'entitat estarien garantits en el futur, i en el reconeixement que Blanes no pot fer front, «ni ara ni en el futur», a l'import econòmic que demanava la fundació. A partir d'aquests objectius, el PSC assenyala que va proposar la requalificació del bosc objecte de litigi com a zona d'equipaments privats amb la finalitat que el jardí botànic es pogués modernitzar i potenciar a tots nivells i complir els fins fundacionals del fundador; aprofundir l'estudi presentat verbalment pel regidor d'Urbanisme en el sentit de dotar la zona del bosc dels metres de sostre suficients per assolir els objectius de la fundació i per fer viable econòmicament tota l'operació, i reconèixer i indemnitzar la fundació, en forma de dotació d'un major sostre, pels anys que la finca ha estat qualificada com a zona verda.

El PSC demana a les dues parts que es pronunciïn sobre aquesta proposta i que s'eviti un camí que hipotequi el futur de la vila, així com que es potenciï el jardí.

Prohibeixen aparcar a l’avinguda del Pins de Malgrat de Mar
Malgrat confidencial 12/7/09

Des d’aquest passat dimarts dia 7 de juliol està prohibit aparcar el vehicle a l’avinguda del Pins del Passeig Marítim de Malgrat de Mar. La mesura afecta a banda i banda de l’avinguda.
Aquesta, és una zona molt transitada, sobretot durant els caps de setmana. La prohibició ha agafat per sorpresa a molts usuaris d’hotels, apartaments, locals d’oci i a persones que van a la platja. Alguns, ja s’han trobat amb la corresponent sanció al parabrises del seu cotxe, que és de 60 euros.

anteriorment a MC...

-Volen tancar l’accés als vehicles a l’avinguda dels Pins del Passeig Marítim de Malgrat de Mar

Ja han nascut els polls de corriol petit (Charadrius dubius) de la desembocadura del riu Tordera 10-11/7/09

Aquesta tarda ja es podien veure els 3 polls de corriol petit (Charadrius dubius) corrent per la barra de sorra de la desembocadura del riu Tordera...

.

I que ja van ser vistos ahir divendres.

Imatges dels adults...

Han estat 24-26 dies d’incubació, al terra, i en un dels pitjors llocs de tots els possibles. Han passat centenars de persones (tot i la senyalització i les cordes), han trencat les cintes del perímetre una i altre vegada, i els corriols han patit la visita de desenes de gossos deslligat i els petards de San Joan (que no dura 1 dia, precisament), entre moltes altres amenaces,... però han respectat la posta de tres ous des de la seva localització i senyalització el passat 17/6/09...

Concentració i màxima activitat reproductora de corriols petits (Charadrius dubius) a la desembocadura del riu Tordera 15/6/09

Desembocadura del riu Tordera 17/6/09

Sobre la posta de corriol petit (Charadrius dubius) a la platja de la desembocadura del riu Tordera 18/6/09

L’ajuntament de Malgrat de Mar prohibeix el pas a la barra de sorra de la desembocadura del riu Tordera 24/6/09

.
Ara, resta veure si els pollets sobreviuen als “desconsiderats” que ignoren la corda i que, pobrissons, no saben llegir.

Malgrat tot, ha quedat demostrat que si es vol, es pot protegir... fins i tot a un lloc amb tanta pressió com la desembocadura... i que a més interès i implicació en aquest sentit... tot és possible.

.

I que no fer res, només té un resultat segur... desprotecció...

Desembocadura del riu Tordera 1/6/09

Desembocadura del riu Tordera 25/5/09

Sobre la posta de corriol petit (Charadrius dubius) a la platja de la desembocadura del riu Tordera 21/5/09

Posta suïcida de corriol petit (Charadrius dubius) a la platja de a la desembocadura del riu Tordera 19/5/09

Pesca furtiva al riu Tordera. Policia Local de Fogars de la Selva, 11/7/09

Policia Local de Fogars de la Selva. 11/7/09

Recenmemt i gràcies a una trucada telefònica del Sr. David Caballé, efectius dels agents locals de Fogars de la Selva conjuntament amb agents rurals de Sta Coloma de Farners van poder identificar a 6 persones de nacionalitat xinessa i amb domicili a Mataró, realitzant pesca furtiva al riu Tordera, en un tram de riera de Fogars de la Selva.

Aquest furtius feien servir xarxes prohibides per pescar, així com un artefacte de pesca elèctrica que van amagar, quan van ser sorpressos pels agents.

Els agents rurals van denunciar els fets, a la vegada que van comissar les diferents xarxes i la motxilla amb pértiga eléctrica que els furtius feien servir pressumptament per inmobilitzar i capturar els peixos.

.

Resolt el misteri dels ballesters (Apus melba) nidificants al centre urbà de Tordera per en Jose Navarro. 10/7/09

Vídeo d’en Jose Navarro d’un dels ballesters (Apus melba) entrant al niu...

Fa un parell de dies en Jose Navarro i jo ens vam trobar al riu, i comentavem entre altres coses que cada matí i cada vespre des de fa uns quants anys hi havia un grup de ballesters pul·lulant per sobre del centre urbà de Tordera (som veïns), i que jo era incapaç de trobar on es ficaven.

Ell, ves per on, al costat de casa seva veu com es fiquen als forats d’una grua, almenys 2 parelles a dos forats diferents, i l’altre vespre va poder captar la imatge d’un dels ballesters ficant-se, com cada vespre.

Misteri resolt, gràcies Jose, fan el niu a la grua!!! I jo mirant els edificis!!!

Gravera de Palafolls 10/7/09

Aquesta tarda a la gravera de Palafolls, com a més destacat...

2 agrons rojos (Ardea purpurea)
1 martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
>50 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
>20 polles d’aigua (Gallinula chloropus), la majoria joves
mínim 4 cabussets (Tachybaptus ruficollis) adults
- i 5 polls petits, 2 i 3 –
2 xivites (Tringa ochropus)
mínim 1 oreneta de ribera (Riparia riparia)
>50 orenetes vulgars (Hirundo rustica)
>50 orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
falciots negres (Apus apus)
>5 trist (Cisticola juncidis)
... entre altres.

Centenars de granotes verdes (Pelophylax perezi)
1 serp d’aigua (Natrix maura) nedant
tortugues de rierol (Mauremys leprosa)

Centenars d’odonats – libèl·lules – arreu, majoritàriament Anax imperator
.

pollets de cabusset (Tachybaptus ruficollis)...

.

agrons rojos (Ardea purpurea)...

ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...

tortuga de rierol (Mauremys leprosa)...

.

Aiguabarreig de la riera de Vallmanya amb el riu (Tordera) 10/7/09

Aquesta tarda a l’aiguabarreig de la riera de Vallmanya amb el riu Tordera, com a més destacat...

1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
14 xivites (Tringa ochropus)
1 xivitona (Actitis hypoleucos)
8 corriols petits (Charadrius dubius), 3 joves
>20 cueretes blanques (Motacilla alba), la majoria joves
9 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
>10 polles d’aigua (Gallinula chloropus), 6 polls petits
>25 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
5 tórtores (Streptopelia turtur)
tórtores turques (Streptopelia decaocto)
caderneres (Carduelis carduelis)
trist (Cisticola juncidis)
bitxac comú (Saxicola torquata)
tudons (Columba palumbus)
gavians argentats (Larus michahellis)
... entre altres.

Granotes verdes (Pelophylax perezi)
Granotes pintades (Discoglussus pictus)
1 serp verda (Malpolon monspessulanus) de grans dimensions
sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)

i infinitat d’invertebrats, destacant les papallones i els odonats.

corriols petits (Charadrius dubius), adult i 2 joves...

.

xivita (Tringa ochropus)...

.

xivitona (Actitis hypoleucos)...

cueretes blanques (Motacilla alba)...

.

bitxac comú (Saxicola torquata)...

.

becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)...

granota verda (Pelophylax perezi)...

.

granota pintada (Discoglossus pictus)...

.

arreu...

.

Algunes notícies més per llegir 9 i 10/7/09...

El Parlament anuncia que intervindrà per fer fora el camp de tir de Malgrat ubicat a tocar de la Tordera
El Punt 10/7/09
.

Imatge d’arxiu del camp de tir de Malgrat de Mar

La comissió d'Afers Institucionals del Parlament, a instància del diputat maresmenc de CiU Benet Maimí, ha confirmat que intervindrà per traslladar el camp de tir La Gaviota de Malgrat de Mar ubicat a tocar del riu Tordera. Segons informa el mateix diputat, «aquest camp de tir es troba en situació irregular i comporta un fort impacte ambiental».

La situació de les instal·lacions no és nova. Fa molt temps que es debat la necessitat de desmantellar el camp de tir atesa la seva situació «dins la franja de servitud inclosa en la Zona de Policia d'Aigües, franja de cinc metres a partir de la llera del riu en què, a priori, està prohibit desenvolupar qualsevol activitat». D'altra banda, es considera que la seva activitat comporta un perjudici directe per a les aus, tant les que nidifiquen a la zona com les que hi ha de pas. «També s'ha considerat el problema que genera l'alliberament indiscriminat de perdigons de plom, amb greus conseqüències sobre diverses espècies d'ocells que els poden ingerir i tenir posteriorment plumbisme», afegeix el diputat. Per aquest motiu, des de la comissió «s'iniciarà un procés de diàleg amb l'Ajuntament de Malgrat i s'impulsaran les actuacions necessàries per satisfer la solució més adient per a la ubicació del camp de tir La Gaviota, al terme municipal de Malgrat, tenint en compte la preservació de l'entorn dels espais de ribera de la Tordera».

L'Ajuntament de Malgrat ja preveu una actuació vinculada al camp de tir que s'integra dins el desenvolupament de l'Agenda 21. En concret, el document especifica que cal «elaborar un informe tècnic que determini els impactes del camp de tir en els sistemes i les comunitats naturals de la zona, amb l'objectiu de valorar la reubicació o la clausura d'aquesta activitat que permetria recuperar l'espai mitjançant un projecte de restauració de vegetació de ribera.

Els pescadors reclamen que deixin de regenerar platges o que els indemnitzin
El Punt 9/7/09

Les confraries de pescadors d'Arenys de Mar i Montgat van reclamar ahir als responsables del Ministeri de Medi Ambient que es deixin de fer regeneracions de les platges amb sorra del fons marí. Si no hi ha un compromís per part de l'administració que es deixin de fer actuacions com les que ara s'estant portant a terme a les platges del Maresme, els pescadors reclamen, a canvi, compensacions econòmiques. «Qui destrueix ha de pagar. Si no tenim garanties que no es faran mai més regeneracions demanem que ens compensin», explicava ahir el patró major del port d'Arenys, Mauricio Pulido després de dues hores de reunió que va qualificar de «tensa i llarga». Les peticions del sector es traslladaran al secretari general del Mar, Juan José Martín Fragueiro, que la setmana vinent està previst que es trobi amb els pescadors en una visita que farà a Catalunya. Fins aleshores, les confraries del Maresme donen una treva per mirar de tancar aquest acord i aparcar les mobilitzacions que havien emprès de protesta contra la regeneració, com ara bloquejar el vaixell que aporta la sorra del fons marí a les platges del Baix Maresme.



Organitzen una concentració per reivindicar l’ús popular del riu La Tordera
Malgrat confidencial 9/7/09

En el marc de la iniciativa europea anomenada Big Jump 2009, la sectorial de Medi Ambient i Política Territorial de les JERC organitza una concentració en el riu La Tordera. Es farà aquest dissabte dia 11 de juliol en el tram del riu al seu pas pel Pont de Ferro de Tordera, al costat del camp de futbol. Començarà a les sis de la tarda. Primer es llegirà un manifest i, tot seguit un ambientòleg oferirà una xerrada relacionada amb l’ús social i ecològic dels rius. L’objectiu de la trobada és el de donar a conèixer la necessitat d’involucrar a la societat en general en el manteniment i conservació dels rius, tal i com contempla la Directiva Marc de l’Aigua. En acabar, tothom qui ho vulgui es podrà banyar al riu.

El Big Jump (Gran Salt) va néixer l’any 1995. Roberto Epple –ecologista- va organitzar una trobada per realitzar un bany popular en el riu Loira (França). Epple, volia cridar l’atenció sobre la necessitat d’aconseguir un bon estat per a les aigües continentals europees. Amb aquesta acció, l’ecologista també pretenia reivindicar que la Directiva Marc de l’Aigua es convertís l’any 2015 en una realitat i que la població pogués finalment fer un ús dels rius, sense que això suposés cap problema per a la seva salut.Des d’aleshores, el Big Jump ha concentrat milers de persones en centenars de rius d’Europa.

informació addicional aquí

Sobre el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) amb anelles de colors observat a la desembocadura del Tordera el 8/6/09

Desembocadura del riu Tordera 8/6/09

.

Vull donar les gràcies a en Tomás Montalvo per la seva identificació.

Malgrat la manca d’una de les anelles de colors (al tars de la pota dreta, segurament perduda per desgast), per la combinació només poden ser dos exemplars... tots dos van ser anellats com a polls al Delta del Llobregat, un al 1999 i l'altre al 2000.