Algunes notícies més per llegir 20-21/7/10...

El tresorer del Club de Tir La Gaviota acusa els portaveus de l'oposició d'estar incapacitats per governar
Malgrat Confidencial 20/7/10
.
A través d’un comunicat, el tresorer del Club de Tir La Gaviota de Malgrat de Mar, Ricardo Machado, acusa els portaveus dels grups polítics a l’oposició -Esquerra, CiU i ICV- de voler tancar les instal·lacions del club sense aportar cap tipus d’alternativa. Machado, explica que la prioritat d’aquest partits és “la desaparició del camp de tir”, en funcionament des de fa més de trenta anys i que compta entre els associats amb tiradors de renom mundial.
A més, el tresorer del club denuncia la manca d’interès sobre les activitats del club que han mostrat tenir els portaveus de l’oposició. Ricardo Machado assegura que el passat dia 12 de juny se’ls va convidar a entrar per mostrar-los les instal·lacions i van rebutjar l’oferta. És per això, que considera que “la gent que vol donar solucions a un problema ha de posar tots els mitjans per tal que això passi”. En el mateix comunicat, el tresorer del club de tir reconeix que unes instal·lacions d’aquestes característiques requereixen un espai adequat. Segons Machado, Malgrat de Mar “no disposa de gaires indrets on es pugui ubicar i realitzar aquest esport olímpic”. El tresorer demana arribar a un acord satisfactori per a totes les parts implicades i assegura mantenir les portes obertes del club a tothom qui hi vulgui entrar.
Finalment, Ricardo Machado critica amb duresa als portaveus dels grups polítics a l’oposició. Els acusa de no estar preparats per governar, ja que “no volen trobar solucions als problemes a través del diàleg”.
.
Regeneració de la platja, com a mal menor
Diari Maresme 21/7/10
.
Des d’aquest dilluns i fins al 28 de juliol el vaixell draga torna a posar sorra a la platja de Vilassar de Mar. L’Ajuntament no està d’acord ni amb les dates, ni amb les formes en què s’esta tornant a regenerar la platja del municipi.
.
Platja de Vilassar de Mar. Foto: Aj. Vilassar de Mar
.
Desacord

L’Ajuntament de Vilassar de Mar ha manifestat públicament el seu desacord amb les formes en què es fa aquesta regeneració, mitjançant el vaixell draga, i tampoc està d’acord en que l’actuació coincideixi amb la temporada de bany. Malgrat això, el consistori ha acceptat la mesura per evitar que els temporals de l’hivern puguin tornar a produir destrosses al passeig Marítim o fins i tot arribar a les vies del tren.

100.000 m3 de sorra

L’actuació, a càrrec del Ministeri de Medi Ambient, té previst posar un total de 100.000 m3 de sorra a la part del litoral vilassarenc més afectat, des del Museu Monjo fins a l’estació de tren de Vilassar de Mar, i també a la zona de la Xinesca.

Notícies relacionades:

Costes comença la regeneració de la platja d’Arenys de Mar
Obren la platja de Vilassar un cop finalitzats els treballs de reposició de sorra
Comença la regeneració de les platges del Maresme malmeses pel temporal del passat hivern

La denúncia de la canonada d’ATLL a TV Cardedeu 19/7/10

Denúncia contra Medi Ambient
Rtv Cardedeu 19/7/10

Sobre la pèrdua de sorra a les platges 18/7/10...

Les platges, desnodrides
El Punt 18/7/10
.
L'erosió a causa dels temporals i el descens dels sediments que aporten els rius fan retrocedir bona part de les platges de la Costa Brava
.
Són cares i d'abast temporal, i els experts són pessimistes amb vista al futur
.La platja de Sa Riera de Begur , fa 50 anys. Foto: EL PUNT.

La platja de Sa Riera de Begur , aquesta setmana. Foto: MANEL LLADÓ.
.
Les platges de la Costa Brava tenen un problema greu d'aportació de sorra. I res no indica que deixin de tenir-lo en un futur a curt i mitjà termini. Les modificacions en els cursos fluvials i el litoral han fet que es redueixin exponencialment els canals a través dels quals les platges s'anaven regenerant de manera natural, i el procés d'erosió actual sembla imparable. Històricament, la Costa Brava era excedentària en l'aportació de sorres, i ara és deficitària. De les platges més importants, actualment tres quartes parts retrocedeixen més d'un metre cada any. I en els estudis, que també abasten les cales i les platges més petites, el resultat és que una tercera part han perdut sorra els últims 50 anys, una altra tercera part s'ha mantingut igual i que el 33% restant n'ha guanyat. Les perspectives, però, són que les primeres i les segones tinguin una evolució negativa.
.
El motiu és que els rius i les rieres, els grans subministradors de sorra, s'han fet més artificials: canalitzacions, pantans... A més, cada cop plou menys, i tot plegat ha fet que actualment arribin a la costa només una desena part dels sediments que els rius i els aiguats portaven fa mig segle. Un cop a la desembocadura, és el mateix onatge el que va distribuint la sorra per les platges, normalment en direcció sud, pel predomini dels vents del nord, sobretot la tramuntana. Els ports esportius i els espigons s'han convertit en obstacles que dificulten aquest moviment, i tot i que provoquen que al seu vessant nord s'hi acumuli més sorra i les platges s'engrandeixin, deixen totes les que vénen al darrere sense bona part de la seva alimentació. Els espigons, la solució típica d'aquest problema durant els anys 80, s'han substituït per la regeneració amb sorra de dins de mar. Josep Pintó, cap del laboratori d'anàlisi i gestió del paisatge de la UdG, assegura que “és una política de pedaços, que duren 4 o 5 anys com a molt i en funció dels temporals, perquè el problema de l'erosió no té solució”. Rafael Sardà, del Centre d'Estudis Avançats de Blanes del CSIC, creu que la solució és recuperar les funcions ecològiques dels rius, i per això demana que l'ACA tingui un paper més actiu en les platges: “ara mateix el futur és negre, perquè la majoria de platges necessitaran unes actuacions suplementàries que requeriran uns diners a fons perdut. Potser ens haurem de començar a plantejar la taxa turística”.
.
Sa Riera, el cas contrari
.
La dimensió del problema a la Costa Brava és menor que en altres zones, com al Maresme, on s'ha actuat molt més en rieres, ports, espigons i usos just a sobre de la platja, com el tren i edificacions. Al litoral gironí, les platges on més sorra es perd és a Blanes, Lloret o Sant Antoni de Calonge. El cas contrari és el de sa Riera, a Begur. En els últims 50 anys ha guanyat una mitjana d'un metre de sorra cada any, i el que eren dues cales de poca amplada, ara és una sola gran platja. El motiu és que està orientada al nord, just al final del sistema de la badia de Pals, i forma un cul de sac que rep bona part de la sorra, que els corrents mouen amb tota llibertat en la zona, sense cap obstacle artificial.
.
S'Abanell de Blanes, el gran exemple
.
La platja de s'Abanell és el gran exemple de com l'erosió dels temporals no se substitueix per cap altra aportació. La Tordera havia sigut el gran subministrador de sorra, però les captacions d'aigua que al llarg del seu curs s'han anat fent per a usos d'abastiment, industrials o de regadiu, així com les extraccions de grava, prohibides actualment, han debilitat el riu, que ja gairebé no desemboca. A més, es va construir el passeig just a sobre la platja, i alguns càmpings estan a tocar de la llera, en espais que sempre havien sigut part del delta i per on el riu hi dipositava la sorra. Tot plegat ha provocat la pèrdua de la platja cada vegada que hi ha un temporal.
.

Una vista de la platja de s'Abanell, fa 50 anys. Foto: REVISTA BLANES. ARXIU MUNICIPAL DE BLANES.

El passeig de S'Abanell, després d'un temporal recent. Foto: ANNA PUIG
.
Recuperar i restaurar les dunes, una necessitat
.

Vegetació a les dunes de la platja de Pals, unes de les més ben conservades. Foto: MANEL LLADÓ.
.
Les dunes són uns espais oblidats, molt importants per aconseguir la regeneració natural de les platges. Així ho defensa Josep Pintó, de la UdG, que afirma que, “tret de llocs puntuals, estan en estat crític”, i que pel seu valor paisatgístic, natural i com a reservori de sorra requeririen més conservació. La rapidesa i el baix cost econòmic són un altre punt a favor de les actuacions.
.
L'augment del nivell del mar, a tenir en compte
El Punt 18/7/10
.
Els experts preveuen una pujada de cap a 20 cm a la Costa Brava fins al 2050
.
Les cales i desembocadures dels rius poden ser els punts més afectats
.

Cala Estreta, una de les més típiques de Palamós. Foto: A.VILAR.
.
El canvi climàtic també serà un element a tenir en compte en l'evolució futura de les platges. L'element principal serà l'augment del nivell del mar, si bé encara no es disposa de prou dades per afirmar en quin grau es pot produir aquest fenomen o bé quines seran les platges més exposades a l'hora de patir-ne les conseqüències, com afectarà als aqüífers o a les construccions de primera línia de costa. Les dades recollides a l'Estartit demostren que entre 1990 i 2005 hi ha hagut un augment de 2,5 mil·límetres cada any, i les estimacions que diversos científics de la UdG fan en l'estudi Avaluació dels efectes del canvi climàtic a la Costa Brava indiquen un creixement de 10 a 25 centímetres a l'entorn del 2050. Per al final de segle, la xifra pujaria a la mediterrània occidental fins a 30 i 40 centímetres. La màxima afectació podria ser a les platges de sorra de les desembocadures dels principals rius gironins, o sigui, el golf de Roses, el Baix Ter i el delta de la Tordera. Les petites cales de sorra també tindran un retrocés per aquest motiu. En tot cas, la gestió de la pujada del nivell del mar serà molt més costós en les zones urbanitzades.

Riu Tordera al seu pas per Hostalric 18/7/10

.
Aquest diumenge pel riu Tordera al seu pas per Hostalric, entre la riera d’Arbúcies i el pont d’accés a l’autopista, com a més destacat...
.
3 blauets (Alcedo atthis)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 martinet de nit (Nycticorax nycticorax) immadur
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
13 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
5 corriols petits (Charadrius dubius)
2 xivitones (Tringa ochropus)
2 xivites (Tringa ochropus)
9 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques (Motacilla alba)
4 trist (Cisticola juncidis)
2 tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
2 abellerols (Merops apiaster)
4 puputs (Upupa epops)
5 oriols (Oriolus oriolus)
3 picot verd (Picus viridis)
1 pica-soques blau (Sitta europaea)
7 raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
2 bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
2 cruixidells (Emberiza calandra)
3 bitxacs comuns (Saxicola torquatus)
3 pit-roig (Erithacus rubecula)
3 tórtores (Streptopelia turtur)
1 pinsà comú (Fringilla coelebs)
... entre molts altres.
.
3 cabirols (Capreolus capreolus)
Conills (Oryctolagus cuniculus)
1 senglar (Sus scrofa)
1 visó americà (Mustela vison)
1 musaranya comuna (Crocidula russula)
.
>50 tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
1 serp verda (Malpolon monspessulanus)
7 serps de collaret (Natrix natrix)
2 serps d’aigua (Natrix maura)
Sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
Sargantaners grossos (Psammodromus algirus)
1 llangardaix ocel·lat (Timon lepidus)
Centenars de granotes verdes (Pelophylax perezi)
.
Barbs de muntanya (Barbus meridionalis)
Bagres (Squalius cephalus)
Carpes (Cyprinus carpio)
Gambúsies (Gambusia holbrooki)
.

tortugues de rierol (Mauremys leprosa)...
.

.

serp de collaret (Natrix natrix) adulta, de 133cm...

.

.

Serp de collaret (Natrix natrix) juvenil...
.

.

granotes verdes (Pelophylax perezi)...
.

.

sargantaner gros (Psammodromus algirus) atropellat...
.

.

Barbs de muntanya (Barbus meridionalis), Bagres (Squalius cephalus) i Gambúsies (Gambusia holbrooki)...
.

.

bernat pescaire (Ardea cinerea), sorprès a un dels tolls de la llera del riu...
.

.

algunes imatges d'aquest tram del riu Tordera...

.

.

... i de l'entorn...

.

.

...I és que després diran que, gràcies al projecte de restauració, el Tordera al seu pas per Hostalric "tornarà a tenir espècies autòctones i a ser maco"... una burla massa repetida a la conca, concretament cada vegada que es vol justificar la urbanització i el mobiliari urbà a ribes, riberes i altres zones humides.