



I Moltes més. De la web...
Barri S'Auguer
Associació de Veïns del Barri de S'Auguer
Web-blog amb la voluntat de compartir i donar a conèixer a qui ho desitgi els valors naturals del tram baix del riu Tordera, les zones humides associades i el seu entorn en general, així com les novetats i curiositats referides a la seva gestió, divulgació o protecció.




I Moltes més. De la web...
Barri S'Auguer
Associació de Veïns del Barri de S'Auguer

juvenil de llangardaix ocel·lat (Timon lepidus)
corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) a la Roca Grossa (Calella).


Un centenar d'ocells cantaires protegits a Barberà del Vallès i Sant Adrià de Besòs intervinguts pels Mossos d'Esquadra. Foto: EL PUNT.
.
La directora de Medi Natural, Núria Buenaventura, va declarar dimecres acompanyada del seu advocat com a inculpada per un presumpte delicte de prevaricació administrativa arran de la resolució que va signar el juliol del 2009, en què autoritzava la captura excepcional d'ocells fringíl·lids, protegits per llei, amb el sistema del vesc; una cola que es posa com a parany en els arbustos perquè els ocells hi quedin enganxats. La captura era subjecta a un estudi experimental. El mes de gener l'entitat ecologista Depana va denunciar el cas a la fiscalia de Medi Ambient acusant d'emmascarar una caça il·legal d'ocells protegits a través d'aquest estudi. El febrer d'aquest any la fiscalia va decidir obrir diligències prèvies per investigar el cas, ja que considera que la resolució “constitueix una flagrant i grollera vulneració de la normativa comunitària, estatal i autonòmica”. La fiscalia va ordenar investigar els fets al Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil.
Durant l'estudi que es va portar a terme el 2009, es van concedir com a mínim 3.374 llicències, una xifra que el mateix fiscal considera “notòriament excessiva i fins i tot desorbitada per a la realització d'un estudi científic experimental”. El fiscal també argumenta que l'activitat que es va portar a terme tampoc es pot tractar de mesura excepcional per controlar les poblacions de les quatre espècies d'ocells que es van capturar, ja que, a més de ser ocells protegits, figuren en una situació de risc i vulnerabilitat d'acord amb els informes tècnics del mateix Departament de Medi Natural.
La captura d'ocells fringíl·lids és una pràctica que té un fort arrelament a Catalunya, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona, on se celebren concursos d'ocells cantaires, una pràctica que, a més, ha propiciat la compra i venda d'exemplars, prohibits per la llei. A Catalunya hi ha 120 societats d'ocellaires i uns 8.000 socis.
Sense caça, aquest any
L'obertura de la investigació per part de la fiscalia va coincidir amb la temporada de caça d'aquest any, que s'inicia l'agost i acaba al desembre. Al maig, la Federació de Caça va rebre de mans de Medi Ambient un calendari provisional de captures que no es va arribar a aprovar mai. A canvi, el 5 d'agost Medi Ambient publicava al DOGC una ordre en què prohibeix tot tipus de captura en viu dels ocells fringíl·lids i redueix la tinença i exhibició d'ocells a la seva cria en captivitat. Medi Natural també s'ha compromès a reembossar les taxes que els ocellaires ja havien pagat per aquesta temporada.
Fonts del Departament de Medi Ambient van confirmar la investigació, però Buenaventura va declinar fer declaracions.
LES XIFRES
120
societats ocellaires
hi ha a tot Catalunya, sobretot al Bages i al Barcelonès i que tenen prop de 8.000 socis.
3.374
llicències
que, com a mínim, es van atorgar el 2009 per estudiar la captura amb vesc d'ocells protegits.
.
Nuria Buenaventura, directora de Medi NAtural
Foto: Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda
.
El darrer ple de setembre de l’Ajuntament de Pineda de Mar va tractar la construcció d’un futur passeig de Ribera a la carretera d’Hortsavinyà en direcció al parc del Montnegre-Corredor. Totes les forces polítiques amb representació municipal van aprovar el projecte de l’equip de govern de desplaçar la carretera i la relació detallada de drets que s’expropien i s’ocupen per a l’execució del futur projecte. El procés ha de culminar amb la creació d‘un passeig per a vianants al marge dret de la riera i, en una segona fase, un vial per a bicicletes a l’altre costat de la carretera, paral·lel als camps de conreu.
Obres de canalització
L’impuls del projecte coincideix amb les obres de canalització que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) fa a la carretera d’Hortsavinyà per soterrar les canonades que condueixen l’aigua cap a la depuradora de l’Alt Maresme a la seva planta situada a la pedrera del Montpalau. A hores d’ara, l’equip de govern pinedencs (PSC i ERC) manté converses amb l’empresa adjudicatària de les obres perquè condicioni l’espai per a vianants, arrencant els canyissers i aplanant el vial. De fet, aquesta seria la primera fase del projecte que hauria de culminar amb el vial per a les bicicletes. Aquesta segona fase només té inicialment el beneplàcit dels agricultors propietaris dels diferents terrenys afectats, als quals se’ls hauria d’expropiar un màxim de 2,5 metres d’amplada del terreny per habilitar els carrils.
Problemes de finançament
Malgrat tot, el consistori pinedenc ha admès que serà “complicat” executar i fer realitat aquesta actuació sense l’ajut econòmic de les administracions, com ara la Generalitat i la Diputació. La regidora de Medi Ambient, Mònica Palacín, va apuntar en el ple que l’aposta de l’ajuntament “és garantir un accés segur al parc natural en aquests 2,5 quilòmetres que separen l’IES Joan Coromines i el pont de l’autopista“.
La Plataforma
Per la seva banda, la plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda ha enviat un comunicat a la nostra Redacció expressant la seva posició respecte les modificacions al passeig de Ribera. Aquesta entitat, en conèixer l’endarreriment que patirà el projecte de carril-bici a l’eix de la riera, ha manifestat que “aquesta no és una bona noticia” i ha mostrat el seu “escepticisme per les noves mesures que s’han anunciat al respecte”.
El Comunicat de la plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda
De carril-bici a voral estret per a vianants. Un compromís incomplert?
La nostra entitat, en conèixer l’endarreriment que patirà el projecte de carril-bici a l’eix de la riera, vol manifestar que aquesta no és una bona notícia. Així mateix vol mostrar el seu escepticisme per les noves mesures que s’han anunciat al respecte.
1.- La nostra entitat expressa la disconformitat amb la manera com s’ha pres la decisió de modificar un carril bici que ja estava projectat i que s’havia d’executar aprofitant el reasfaltatge del Passeig d’Hortsavinyà. Aquests canvis s’haurien d’haver discutit, prèviament, en la comissió de seguiment de les obres de la depuradora.
2.- La nostra entitat, davant la situació creada, vol denunciar l’incompliment del compromís de l’Agència Catalana de l’Aigua de convocar la comissió amb una regularitat de 2-3 mesos. La darrera reunió es va realitzar el mes d’abril tot i l’acord que es va prendre llavors per convocar la següent pel mes de juliol.
3.- El mes de setembre, la Plataforma va sol·licitar als responsables de l’ACA la convocatòria de la reunió sense que, de moment, s’hagi obtingut cap resposta. És per això que demanem a l’Ajuntament què exigeixi a l’ACA la realització immediata d’aquesta reunió per acabar amb aquesta política de fets consumats.
4.- El carril-bici no es farà, com a mínim a curt termini, per una manca de possibilitat pressupostària del consistori que l’obliga a no poder fer front a la despesa d’uns 60.000 euros que significa l’expropiació d’uns 2 m. d’amplada als terrenys adjacents al passeig d’Hortsavinyà.
5.- Aquesta limitació ha obligat a replantejar un projecte molt acurat que ja estava redactat i que proposava la ubicació del carril-bici en un espai d’uns 2 m. d’amplada comprès entre la riera i el passeig d’Hortsavinyà. Això suposava separar el passeig d’Hortsavinyà uns 2 m. de la riera per incloure el carril.
6.- L’opció que s’ha pres és la de fer un voral estret per a vianants d’uns 50 cms. d’amplada entre el límit de l’asfaltat i la riera i deixar, sense data d’execució, el carril-bici que s’havia de situar a tocar de la riera. Entenem que separar el carril bici de l’eix de la riera i, substituir-lo per un voral estret de vianants, és una actuació que desnaturalitza i devalua el conjunt del projecte.
7.- La nostra entitat vol agrair la bona predisposició del sector agrari de la zona i reconeix la idoneïtat del projecte que ara s’ha deixat de banda, ja que contemplava una ocupació mínima de l’espai agrícola de la Vall de la Riera. Tanmateix es demanarà a l’Ajuntament que el carril-bici compromès s’executi ABANS de les eleccions municipals del maig de 2011
Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda de Mar
Pineda de Mar, 13 d’octubre de 2010
.
Les fites de l'Estat a Blanes faran que part de quatre càmpings siguin públics
El Punt 15/10/10
.
Els propietaris dels tres càmpings i d'un d'afectat en part faran front comú amb l'Ajuntament i la Generalitat en contra de l'atermenament que fa l'Estat

Joquim Rabassa, diu que l'Estat està fent 'una expoliació amb la llei a la mà' © ACN
.
A les onze del matí, puntuals. Un grup de tècnics de Costes ha començat a marcar una per una les fites que delimiten el domini públic marítimo-terrestre a la zona dels càmpings Blanes sota l'atenta mirada dels propietaris afectats per l'atermenament. Feia mesos que s'esperava aquest dia. De fet, la trobada s'havia de fer abans de l'estiu però finalment, i per no perjudicar la temporada turística, es va arribar a l'acord de posposar-la fins a l'octubre.
En total, s'han col·locat disset fites. Durant les hores que ha durat l'afitament, alguns propietaris no han pogut dissimular el seu enuig a l'hora de mirar-les. 'Aquesta marca suposa que tot el terreny del meu càmping passarà a ser de l'Estat', s'ha queixat el propietari del càmping Blanes, Antoni Trincheria. 'Què faré doncs amb el meu negoci?', ha dit preocupat.
La proposta d'atermenament de l'Estat suposa la cessió de bona part dels terrenys dels càmpings i en dos casos, el del càmping Blanes i Vora-Mar, implica la cessió de la totalitat dels terrenys. 'L'atermenament arriba en el cas del meu càmping fins a 200 metres respecte a la platja', ha explicat Trincheria.
Els propietaris dels quatre càmpings afectats -càmping Blanes, Vora-Mar, El Pinar i Bella Terra- s'oposen fermament a la proposta i asseguren que l'atermenament que proposa l'Estat els farà perdre entre un 25 i un 30% de les places de càmpings que disposen actualment. 'És un atermenament injust i que en un futur perjudicarà l'activitat dels càmpings', ha afirmat el president de l'Associació de càmpings de Blanes, Joaquim Rabassa. Segons Rabassa, amb aquesta proposta de delimitació del domini públic marítimo-terrestre l'Estat està fent 'una espoliació amb la llei a la mà'.
Aprofitant l'acte d'afitament d'aquest matí, Generalitat, ajuntament i càmpings han firmat en contra de l'atermenament. A partir d'avui, i durant quinze dies, s'obre el termini per presentar al·legacions a la proposta que fa l'Estat. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DTOP), l'ajuntament i els càmpings ja han avançat que faran constar per escrit la seva queixa formal. Falta saber si l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) -també implicada en el procés perquè l'atermenament afecta part de la zona del riu- presentarà al·legacions.
Els càmpings estudien presentar un ERO
El propietari del càmping Blanes, Antoni Trincheria, ha explicat que els responsables dels quatre càmpings afectats per l'atermenament estan estudiant la possibilitat de presentar un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO). 'Si aquest atermenament tira endavant, ens haurem de replantejar la viabilitat del negoci', ha afirmat Trincheria. Tot i que no ha volgut concretar en quants llocs de treball podria repercutir l'ERO, el propietari ha assegurat que si la proposta d'atermenament de l'Estat tira endavant, la 'situació jurídica dels càmpings quedarà molt malmesa' i hauran de buscar vies alternatives per mantenir l'activitat econòmica de l'empresa.
La zona dels càmpings ha quedat inundada amb el temporal
.
El Ple d’octubre va emetre l'informe favorable del projecte de Passeig similar al ja construït davant del municipi. Es tracta del tram-I que va des de la plaça Xesco Boix fins al camí Mas Bages. El Ple va demanar a la Demarcació de Costes del Ministeri de Medi Ambient que procedeixi a l’aprovació i execució de les obres d’un cost de 9.598.728 €.
La redacció original del projecte l’any 1998, abastava des de la plaça Xesco Boix fins al delta de la Tordera, i posteriorment i per raons d’ordre pressupostari es va preveure la seva realització en dos trams: tram-I i tram-II.
tram-I: des de la plaça Xesco Boix (pas a nivell Abat Oliba) fins el camí de Mas Bages
tram-II: des del camí de Mas Bages fins la delta de la Tordera
El Ple en sessió del 18.12.2003 per unanimitat dels 17 regidors va resoldre manifestar a la Demarcació de Costes del Ministeri de Medi Ambient el compromís de l'Ajuntament de Malgrat d’adquirir els terrenys de titularitat privada afectats per aquest “projecte de restitució mediambiental del delta del riu Tordera tant del tram-I com del tram-II”.
Han passat 7 anys i com diu la dita, el més calent està a l'aigüera. Des d’ERC defensem la millora urbanística del tram proposat sempre que no condicioni la segona fase de l’obra de restitució ambiental del delta de la Tordera, perquè és la joia de la corona del municipi, una zona de gran potencial ecològic, mediambiental i a la vegada econòmic per al poble de Malgrat.
Actualment, el tram-I (camí de la Pomareda) és millorable, però és una zona que compta amb accesibilitat i serveis a les empreses, càmpings i a l'equipament municipal (pistes d'atletisme), el tram disposa d'una circulació fluida de vehicles i un accés fácil a la platja. En canvi, a la zona del delta de la Tordera és urgent reordenar uns càmpings que fa molts anys que esperen resoldre una situació complicada tant pel que fa a la seguretat com a l'accessibilitat, agreujada per la problemàtica dels temporals que els deixa sense platja i malmet moltes vegades les seves instal.lacions.
A l’entorn del delta de la Tordera s’ofereixen 2.686 unitats d’acampada que representen unes 10.774 persones en època d’estiu. Per ERC és urgent començar a posar fil a l’agulla per resoldre una situació enquistada de fa anys, per aquest motiu ERC va qüestionar la necessitat de començar el Passeig pel tram-I i va demanar al PSC que pressionés al Ministeri per la realització del projecte en el tram-II.


La platja de s'Abanell de Blanes, ahir al migdia. Foto: JOAN CASTRO.
.
Aquest temporal ja és història. Les pluges d'ahir al matí a bona part de les comarques gironines i el fort onatge que es va mantenir ahir a tota la costa van servir per acabar amb un episodi que, tot i haver deixat grans quantitats d'aigua, no ha provocat danys personals destacats. Només l'home desaparegut a Cotlliure, a la Catalunya Nord, que ahir els serveis de recerca no van poder seguir buscant a causa de les males condicions meteorològiques. Els danys materials més importants es van concentrar dilluns al matí a la Jonquera, on el Llobregat d'Empordà es va endur tres cotxes, i a primera línia de costa, amb passejos inundats com els de Roses o l'Estartit. En aquests dos municipis ahir s'anava recuperant la normalitat i l'aigua s'anava desguassant mica en mica. A Roses es va poder tornar a obrir bona part del passeig, i a la zona del Freu de l'Estartit encara hi havia molta aigua embassada. Segons l'alcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí, els problemes més greus són a la zona de Griells, on el temporal ha fet desaparèixer encara més la poca platja que hi quedava. En d'altres pobles també hi havia rastres de la llevantada, i a Blanes el passeig de s'Abanell va tornar a quedar ple de sorra, igual que alguna part del de Sant Antoni de Calonge. Molts curiosos es van apropar a primera línia per veure les destrosses i el mal estat de la mar.
El Fluvià, ple
Respecte a les precipitacions, abans del migdia va ploure en bona part del territori. A l'Alt Empordà en molt poca quantitat, mentre que a la Garrotxa es van superar els 30 litres per metre quadrat. Això va fer que el Fluvià baixés molt ple, ja que havia recollit també les aigües de tots aquests dies, i que superés els 500 m³/s a Garrigàs a la matinada. Durant el dia es va estabilitzar al voltant de 250 m³/s. El Ter va voltar els 80 m³/s tot el dia, mentre que la Muga va tenir una baixada espectacular i va portar una mitjana d'uns 50 m³/s.
Al Baix Empordà i Gironès les pluges del matí van superar els 20 l/m², i també en algunes zones de la Selva i el Ripollès. Al vespre va tornar a ploure prop del mar, precipitacions que avui es podrien repetir, tot i que no seran abundants i de mica en mica tornarà el bon temps.
http://www.tv3.cat/videos/3146090
TV3 12/10/10
El temporal a la baixa dimecres
Les pròximes hores el vent seguirà bufant a la costa, però sembla que el temporal té les hores comptades. Aquest dimecres ja hi haurà clarianes a ponent que a la tarda també arribaran a la costa. Les temperatures aniran a la baixa i l'ambient serà més fresc.

Les onades arribaven pràcticament al passeig marítim de Premià de Mar, ahir al matí. Foto: G.ARIÑO.
.
Dos mesos i mig. Aquest és el temps que ha durat la sorra a les platges de Premià, Vilassar i Cabrera. A finals de juliol, una draga treballava a contrarellotge per regenerar el litoral i crear espai on els banyistes poguessin posar la tovallola. Un procediment criticat per ajuntaments i sectors socials pel fet de considerar-ho poc consistent. Doncs, un cop més, el temps els ha donat la raó i els 2,2 milions gastats per l'administració a principis d'estiu han marxat mar endins amb el primer temporal de llevant. En els darrers cinc anys, l'Estat i la Generalitat han invertit fins a 23 milions d'euros a dragar el fons marí per aconseguir sorra per col·locar-la a les platges.
La situació ahir al matí era força gràfica. Un dels punts més castigats, com ja és habitual, era Cabrera de Mar, on les onades ja picaven amb força contra el mur de pedres construït per salvaguardar el passeig marítim i la via del tren. A Premià de Mar, de la franja de quinze metres de sorra que es va habilitar davant del nucli antic –amb protesta veïnal inclosa– amb prou feines hi quedava ahir un espai de menys de dos metres. En alguns punts, fins i tot, les onades més violentes aconseguien arribar fins al límit del passeig. A Vilassar, la zona al voltant de l'estació és la que es va veure més afectada. “Si això continua així és possible que en pocs dies ens quedem sense passeig, ara ja estem totalment desprotegits”, lamentava ahir Joaquim Ferrer (CiU), alcalde de Vilassar de Mar, que recorda que aquest any ha invertit en fanals nous al passeig i hi ha fet un ascensor. “Ho lamento molt, esperem que la comissió que ha creat l'Estat serveixi per trobar solucions definitives”, va aportar ahir el batlle de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU). Qui va parlar més clar, però, va ser l'alcalde de Cabrera, Joan Vilà, que va assegurar que “això no té cap resolució possible fins que la Generalitat pugui decidir, a banda de l'Estat, si construeix espigons submarins”. De fet, els espigons submergits són la proposta que més ha sonat com a solució a llarg termini. El Ministeri de Medi Ambient, però, mai ha fet cap moviment públic en favor de prendre mesures definitives. El nou cap de la demarcació de Costes, Javier Uzcanga, va prometre al juny crear una comissió a tres bandes (Estat, Generalitat i ajuntaments) per debatre el problema de fons.
La previsió meteorològica per al dia d'avui no permet ser gaire optimista. Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya, es preveu “un temporal d'onatge a tota la costa catalana amb onades de més de 2,5 metres i puntualment per sobre de 4 metres”.
“La propera llevantada picarà contra el passeig”
Joaquim Ferrer
alcalde de vilassar de mar

El passeig de ribera a Pineda inclou un vial per a vianants i un per a bicis. Foto: T.M.
.
L'accés segur a peu per la carretera d'Hortsavinyà en direcció al parc de Montnegre-Corredor és una assignatura pendent a Pineda des de fa anys. En el darrer ple es va encetar el procés que ha de culminar amb la creació d'un passeig per a vianants al marge dret de la riera i d'un vial per a bicicletes a l'altre costat de la carretera, paral·lel als camps de conreu. La regidora de Medi Ambient, Mònica Palacín (ERC), va explicar que tot i emmirallar-se en un projecte inicial del 2005, la nova proposta abandona la idea d'unificar en un mateix espai, al costat esquerre de la riera, persones i bicicletes. “Hem entès que seria anar en contra dels hàbits de la gent, que puja i baixa per la banda de la carretera”, assenyala.
En dues fases
L'impuls al projecte coincideix amb les obres de canalització que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) fa en aquest àmbit cap a la depuradora de l'Alt Maresme. “Estem en converses amb l'empresa adjudicatària perquè ens ajudi a condicionar l'espai per a vianants, arrencant els canyissers i aplanant el vial”, exposa, però afegeix: “Tot i això no creiem que es comenci a actuar fins a principis del 2011, perquè el projecte que s'ha d'aprovar també ha d'incloure el vial per a les bicis”. A més, el condicionament no es pot executar fins que les obres de la depuradora s'hagin acabat del tot. Precisament, la proposta d'aquest vial de circulació –que es faria en una segona fase– només té inicialment el beneplàcit dels agricultors propietaris dels diferents terrenys afectats, als quals se'ls hauria d'expropiar un màxim de 2,5 metres d'amplada del terreny per habilitar els carrils.
Malgrat la ferma voluntat del govern local d'executar l'obra, sense l'ajuda econòmica de les administracions, com ara la Generalitat i la Diputació, serà prou difícil. “La nostra aposta és garantir un accés segur al parc natural en aquests 2,5 quilòmetres que separen l'IES Joan Coromines i el pont de l'autopista”, insisteix Palacín.