Sargantana cuallarga (Psammodromus algirus) fotografiada per Gauvain Saucy a Lloret de Mar el passat 23/6/2016.
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Gauvain Saucy
dimarts, 28 de juny del 2016
Sargantana cuallarga (Psammodromus algirus) a Lloret de Mar 23/6/2016 Gauvain Saucy. Font: ornitho.cat
Sargantana cuallarga (Psammodromus algirus) fotografiada per Gauvain Saucy a Lloret de Mar el passat 23/6/2016.
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Gauvain Saucy
Siboc (Caprimulgus ruficollis) atropellat a Sant Pol de Mar 28/6/2016. Enric Badosa. Font: ornitho.cat
Fotografia de l'Enric Badosa d'un Siboc (Caprimulgus ruficollis) atropellat a Sant Pol de Mar avui 28/6/2016.
Comentari :Està atropellat a la NII just sobre la Riera de Vallalta
Font: www.ornitho.cat
Obsevador i fotografia: Enric Badosa
Caixa niu amb polls de Xot (Otus scops) a Palafolls 22/6/2016 Enric Badosa. Font: ornitho.cat
Caixa niu amb 2 polls de Xot (Otus scops) fotografiada per Enric Badosaa a Palafolls el passat 22/6/2016. També la femella.
Font: www.ornitho.cat
Obsevador i fotografia: Enric Badosa
Oposición unánime a la extracción de arena en Arenys para regenerar playas de Blanes. La Vanguardia 28/6/2016
Oposición unánime a la extracción de arena en Arenys para regenerar playas de Blanes
La Vanguardia 28/6/2016
El Ministerio de Medio Ambiente prevé dragar 150.000 m³ en el Delta del Tordera y la zona portuaria de Arenys de Mar
Un nuevo proyecto de regeneración de playas en Blanes ha vuelto a levantar las protestas de los colectivos ecologistas, cofradías, pescadores y ayuntamientos del Maresme. El Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente (MAGRAMA) contempla extraer 150.000 m³ de arena de la zona portuaria de Arenys de Mar y del Delta del Tordera para regenerar las playas de S’Abanell y La Marina en Blanes. En esta ocasión, al no declarar la urgencia del proyecto como sucedió en el 2015, el promotor de la actuación está obligado a redactar un informe de impacto ambiental, al que pueden presentar alegaciones los colectivos afectados.
La plataforma ecologista Preservem el Litoral ha sido la primera en movilizarse contra el proyecto. Consideran que plantea acciones que afectan directamente la comarca del Maresme, con la extracción de arena de la zona portuaria de Arenys de Mar y en el cauce del río Tordera, que incidirían negativamente en la franja litoral. En este sentido, recuerdan los estudios sobre el impacto de los dragajes del fondo marino en Arenys de Mar, que se llevaron a cabo de forma casi consecutiva desde 1986 y que arrasaron los caladeros de una especie de almeja autóctona muy apreciada “la petxina lluenta”. En la misma línea, la acción de la draga, prevista a una cota batimétrica de entre 15 y 25 metros de profundidad, dañaría los bosques de algas posidonias y asolaría los criaderos de alevines de las especies que habitualmente capturan los pescadores artesanales del trasmallo y palangre. Igualmente, los opositores a la regeneración, mantienen que la construcción de dos diques de 130 metros de longitud cada uno, paralelos a la costa de Blanes, para contener los 150.000 m3 de sedimentos mixtos -100.000 del Delta y 50.000 de Arenys- es una actuación muy agresiva con el medio ambiente y negativa desde el punto de vista paisajístico.
El hecho de que por primera vez se actue con extracciones de arena del cauce del río Tordera, en el tramo comprendido entre Palafolls y Tordera, preocupa en los municipios próximos. Así, los expertos alertan que extraer 100.000 m³ de arena del río puede afectar negativamente a los acuíferos que nutren de agua potable las poblaciones. Asimismo, consideran que dragar el cauce provocará un inmenso socavón que impedirá desembocar sedimentos al mar, lo que también afectará cualquier regeneración natural de las playas.
La presión ecologista ha propiciado que el Consell Comarcal del Maresme (CCM) active de urgencia la comisión del litoral para apoyar las críticas. Así, exigen al Ministerio que evite la “contínua adopción de medidas agresivas” y que estudie otras fórmulas que “no dañen el fondo marino”. Los políticos, también lamentan no tener noticias en relación al proyecto de estabilización de las playas que MAGRAMA anunció en 2014 y que preveía una inversión de 50 millones de euros, aunque a invertir a un ritmo de un millón al año. Recuerdan igualmente que el proyecto tramitado por urgencia el año pasado para implantar espigones de geotextil y aportar arena en la zona sur del Delta del río “fue un completo fracaso”. Por todo ello, los políticos maresmenses apoyan los argumentos ecologistas y, como apuntó Miquel Ángel Martínez, presidente del CCM “es preciso trabajar desde una visión global de la cuenca y no a nivel local”.
Miquel Lupiáñez. Alcalde de Blanes
“No es una emergencia, consensuaremos con el territorio”
Ante la polémica suscitada en la comarca vecina a causa del nuevo anuncio del Ministerio sobre la regeneración de las playas de S’Abanell y la Marina, el alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, es partidario de no imponer el proyecto sin contar con el consenso del territorio. “No es una emergencia” apunta, sino un proyecto para “del que llevamos 20 años pendientes para regenerar una playa urbana” de la que aún quedan dos kilómetros por regenerar. Sobre la extracción de 100.000 metros cúbicos de arena del cauce del río Tordera, el alcalde asegura que pese a la moratoria impuesta por la ACA desde 2004, trasvasarla con camiones no supondría una gran afectación medioambiental ya que sólo desgastaría medio metro de profundidad la zona, por lo que no impediría la libre circulación de sedimentos hasta la desembocadura. Además, el edil blanense propone que la arena se saque a la altura de la Mota, una barrio con 10.000 habitantes ubicado en una zona inundable sobre el Delta del Tordera, cuyos elementos de contención “se pueden romper como sucedió en los años 50”. Lupiáñez, también está dispuesto a estudiar la idoneidad de los espigones emergentes y consultar con todos los agentes implicados.
La Vanguardia 28/6/2016
El Ministerio de Medio Ambiente prevé dragar 150.000 m³ en el Delta del Tordera y la zona portuaria de Arenys de Mar
Acción de la draga en la bocana del puerto de Arenys de Mar (Fede Cedó / Fede Cedó)
La plataforma ecologista Preservem el Litoral ha sido la primera en movilizarse contra el proyecto. Consideran que plantea acciones que afectan directamente la comarca del Maresme, con la extracción de arena de la zona portuaria de Arenys de Mar y en el cauce del río Tordera, que incidirían negativamente en la franja litoral. En este sentido, recuerdan los estudios sobre el impacto de los dragajes del fondo marino en Arenys de Mar, que se llevaron a cabo de forma casi consecutiva desde 1986 y que arrasaron los caladeros de una especie de almeja autóctona muy apreciada “la petxina lluenta”. En la misma línea, la acción de la draga, prevista a una cota batimétrica de entre 15 y 25 metros de profundidad, dañaría los bosques de algas posidonias y asolaría los criaderos de alevines de las especies que habitualmente capturan los pescadores artesanales del trasmallo y palangre. Igualmente, los opositores a la regeneración, mantienen que la construcción de dos diques de 130 metros de longitud cada uno, paralelos a la costa de Blanes, para contener los 150.000 m3 de sedimentos mixtos -100.000 del Delta y 50.000 de Arenys- es una actuación muy agresiva con el medio ambiente y negativa desde el punto de vista paisajístico.
El hecho de que por primera vez se actue con extracciones de arena del cauce del río Tordera, en el tramo comprendido entre Palafolls y Tordera, preocupa en los municipios próximos. Así, los expertos alertan que extraer 100.000 m³ de arena del río puede afectar negativamente a los acuíferos que nutren de agua potable las poblaciones. Asimismo, consideran que dragar el cauce provocará un inmenso socavón que impedirá desembocar sedimentos al mar, lo que también afectará cualquier regeneración natural de las playas.
La presión ecologista ha propiciado que el Consell Comarcal del Maresme (CCM) active de urgencia la comisión del litoral para apoyar las críticas. Así, exigen al Ministerio que evite la “contínua adopción de medidas agresivas” y que estudie otras fórmulas que “no dañen el fondo marino”. Los políticos, también lamentan no tener noticias en relación al proyecto de estabilización de las playas que MAGRAMA anunció en 2014 y que preveía una inversión de 50 millones de euros, aunque a invertir a un ritmo de un millón al año. Recuerdan igualmente que el proyecto tramitado por urgencia el año pasado para implantar espigones de geotextil y aportar arena en la zona sur del Delta del río “fue un completo fracaso”. Por todo ello, los políticos maresmenses apoyan los argumentos ecologistas y, como apuntó Miquel Ángel Martínez, presidente del CCM “es preciso trabajar desde una visión global de la cuenca y no a nivel local”.
Miquel Lupiáñez. Alcalde de Blanes
“No es una emergencia, consensuaremos con el territorio”
Ante la polémica suscitada en la comarca vecina a causa del nuevo anuncio del Ministerio sobre la regeneración de las playas de S’Abanell y la Marina, el alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, es partidario de no imponer el proyecto sin contar con el consenso del territorio. “No es una emergencia” apunta, sino un proyecto para “del que llevamos 20 años pendientes para regenerar una playa urbana” de la que aún quedan dos kilómetros por regenerar. Sobre la extracción de 100.000 metros cúbicos de arena del cauce del río Tordera, el alcalde asegura que pese a la moratoria impuesta por la ACA desde 2004, trasvasarla con camiones no supondría una gran afectación medioambiental ya que sólo desgastaría medio metro de profundidad la zona, por lo que no impediría la libre circulación de sedimentos hasta la desembocadura. Además, el edil blanense propone que la arena se saque a la altura de la Mota, una barrio con 10.000 habitantes ubicado en una zona inundable sobre el Delta del Tordera, cuyos elementos de contención “se pueden romper como sucedió en los años 50”. Lupiáñez, también está dispuesto a estudiar la idoneidad de los espigones emergentes y consultar con todos los agentes implicados.
dilluns, 27 de juny del 2016
Papallones a la Riera de Pineda 26/6/2016 Jordi Corbera. Font: ornitho.cat
Morada del freixe (Laeosopis roboris) Foto: Jordi Corbera
Papallones observades per Jordi Corbera aquest diumenge 26/6/2016 a la Riera de Pineda...
2 Capgrossos comuns (Carcharodus alceae)
1 Daurat fosc (Thymelicus acteon)
1 Dard ros (Ochlodes sylvanus)
2 Papallones reina (Papilio machaon)
mínim 5 Blanquetes de la col (Pieris rapae)
mínim 3 Safraneres de l'alfals (Colias croceus)
9 Cleòpatres (Gonepteryx cleopatra)
1 Llimonera (Gonepteryx rhamni)
1 Morada del freixe (Laeosopis roboris)
mínim 10 Marronetes de l'alzina (Satyrium esculi)
1 Bruna boscana (Pararge aegeria)
4 Margeneres comunes (Lasiommata megera)
8 Saltabardisses cintades (Pyronia bathseba)
1 Escac ibèric (Melanargia lachesis)
1 Mirallets (Issoria lathonia)
1 Papallona de la c blanca (Polygonia c-album)
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Jordi Corbera
Serp de collaret (Natrix astreptophora) i Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus) a Santa Susanna 25/6/2016 James Manresa i Paddon. Font: ornitho.cat
Observacions de James Manresa i Paddon aquest dissabte 25/6/2016 a la part alta de Santa Susanna...
1 Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus)
Comentari :Assolellant-se sobre l'asfalt, ha fugit cap al bosc, aturant-se primer, permetent-me identificar-lo. S'ha col·locat càmera trampa.
1 Serp de collaret (Natrix astreptophora)
Comentari :A la bassa de casa, ja porta tres dies. Fa entre 100 i 110 cm i es deixa observar amb facilitat, si no està excessivament amagada entre la vegetació.
Font: www.ornitho.cat
Observafor: James Manresa i Paddon
1 Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus)
Comentari :Assolellant-se sobre l'asfalt, ha fugit cap al bosc, aturant-se primer, permetent-me identificar-lo. S'ha col·locat càmera trampa.
1 Serp de collaret (Natrix astreptophora)
Comentari :A la bassa de casa, ja porta tres dies. Fa entre 100 i 110 cm i es deixa observar amb facilitat, si no està excessivament amagada entre la vegetació.
Font: www.ornitho.cat
Observafor: James Manresa i Paddon
Serp verda (Malpolon monspessulanus) al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu) 25/6/2016 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat
Serp verda (Malpolon monspessulanus) observada per Arnau Tolrà aquest dissabte 25/6/2016 al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu).
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà
Àguila calçada (Aquila pennata) al Riu Tordera a La Verneda (Sant Celoni) 26/6/2016 Ignacio López González. Font: ornitho.cat
Àguila calçada (Aquila pennata) observada per Ignacio López González aquest diumenge 26/6/2016 al Riu Tordera a la Verneda (Sant Celoni).
Comentari :Fase clara. Lleva una presa (ave) en las garras. Muy baja sobre las copas de unos populus. Se queda circleando mientras me alejo rápido
També...
Capsigranys (Lanius senator)
1 Corb (Corvus corax
Tórtores (Streptopelia turtur)
4 Puputs (Upupa epops)
1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
1 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
Cogullades vulgars (Galerida cristata)
Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 Martinet blanc (Egretta garzetta)
Bernats pescaires (Ardea cinerea)
4 Corriols petits (Charadrius dubius)
Oriols (Oriolus oriolus)
Tudons (Columba palumbus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
Merles (Turdus merula)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Verdums (Carduelis chloris)
Falciots negres (Apus apus)
Ballesters (Apus melba)
Rossinyol bord (Cettia cetti)
Trist (Cisticola juncidis)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Gafarrons (Serinus serinus)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Verdums (Carduelis chloris)
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Ignacio López González
Comentari :Fase clara. Lleva una presa (ave) en las garras. Muy baja sobre las copas de unos populus. Se queda circleando mientras me alejo rápido
També...
Capsigranys (Lanius senator)
1 Corb (Corvus corax
Tórtores (Streptopelia turtur)
4 Puputs (Upupa epops)
1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
1 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
Cogullades vulgars (Galerida cristata)
Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 Martinet blanc (Egretta garzetta)
Bernats pescaires (Ardea cinerea)
4 Corriols petits (Charadrius dubius)
Oriols (Oriolus oriolus)
Tudons (Columba palumbus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
Merles (Turdus merula)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Verdums (Carduelis chloris)
Falciots negres (Apus apus)
Ballesters (Apus melba)
Rossinyol bord (Cettia cetti)
Trist (Cisticola juncidis)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Gafarrons (Serinus serinus)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Verdums (Carduelis chloris)
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Ignacio López González
poll volanter de Pardal xarrec (Passer montanus) a Riells i Viabrea 23/6/2016 Matilde Londner. Font: ornitho.cat
Poll volanter de Pardal xarrec (Passer montanus) fotografiat per Matilde Londner a Riells i Viabrea aquest dijous passat 23/6/2016.
Font: www.ornitho.cat
Observadora i fotografia: Matilde Londner
Lloret de Mar 20-23/6/2016 Gauvain Saucy. Font: ornitho.cat
Observacions de Gauvain Saucy a Lloret de Mar entre els dies 20, 21, 22 i 23/6/2016...
1 Merla blava (Monticola solitarius)
Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)...
Gavians argentats (Larus michahellis)...
Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
Estornells negres / vulgars (Sturnus unicolor / vulgaris)...
1 Puput (Upupa epops)
Tudons (Columba palumbus)
Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Mallerenga carbonera (Parus major)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
Bruels (Regulus ignicapilla)
Gaig (Garrulus glandarius)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Ballesters (Apus melba)
Falciots negres (Apus apus)
Pardal comú (Passer domesticus)
Coloms roquers (Columba livia)
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Gauvain Saucy
1 Merla blava (Monticola solitarius)
Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)...
Gavians argentats (Larus michahellis)...
Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
Estornells negres / vulgars (Sturnus unicolor / vulgaris)...
1 Puput (Upupa epops)
Tudons (Columba palumbus)
Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Mallerenga carbonera (Parus major)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
Bruels (Regulus ignicapilla)
Gaig (Garrulus glandarius)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Ballesters (Apus melba)
Falciots negres (Apus apus)
Pardal comú (Passer domesticus)
Coloms roquers (Columba livia)
Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Gauvain Saucy
diumenge, 26 de juny del 2016
Explosió demogràfica de Vespes de Galet (Megascolia maculata flavifrons) a Tordera 26/6/2016
Avui hi ha una autèntica explosió demogràfica de Vespes de Galet (Megascolia maculata flavifrons) a Tordera, per tot arreu però especialment pul·lulant pels esbarzers en companyia de centenars d'Abellots (Bombus lucorum i Xilocopa violacea), Abelles de la mel (Apis mellifera), Vespes (Polistes gallicus), etc,
És la vespa més gran d'Europa i és totalment inofensiva per a nosaltres. La seva abundància depèn de la presència i abundància de l'Escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis), ja que les larves s'alimenten de larves d'escarabats de la subfamília Dynastinae, especialment d'Oryctes nasicornis. Les femelles busquen per terra cavitats i forats, per on entren cercant larves d'aquests escarabats. Un cop en troben una, la paralitzen i ponen un sol ou. S'alimentaran d'aquesta fins que pupin.
la seva presència avui ha despertat la curiositat d'altres torderencs...
És la vespa més gran d'Europa i és totalment inofensiva per a nosaltres. La seva abundància depèn de la presència i abundància de l'Escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis), ja que les larves s'alimenten de larves d'escarabats de la subfamília Dynastinae, especialment d'Oryctes nasicornis. Les femelles busquen per terra cavitats i forats, per on entren cercant larves d'aquests escarabats. Un cop en troben una, la paralitzen i ponen un sol ou. S'alimentaran d'aquesta fins que pupin.
la seva presència avui ha despertat la curiositat d'altres torderencs...
La vespa més gran d'Europa a Tordera @Monica_Usart @Aj_Tordera
Preocupante si esto es una #avispaasiatica. Encontrada en #Blanes
#AvispaAsiatica en #Blanes? Después de zapatillazos aún se mueve
dissabte, 25 de juny del 2016
Desembocadura de la Tordera 24/6/2016 Pere Abelló i Sala. Font: ornitho.cat
Observacions de Pere Abelló i Sala aquest divendres 24/6/2016 a la desembocadura de la Tordera...
2 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
1 Gavina corsa (Larus audouinii)
1 Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
unes 30 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
mínim 2 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 Falciot negre (Apus apus)
1 Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
Tudons (Columba palumbus)
mínim 1 Merla (Turdus merula)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Garses (Pica pica)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Gafarrons (Serinus serinus)
Trists (Cisticola juncidis)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
1 Conill de bosc (Oryctolagus cuniculus)
Font: www.ornitho.cat
Observadro: Pere Abelló i Sala
2 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
1 Gavina corsa (Larus audouinii)
1 Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
unes 30 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
mínim 2 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 Falciot negre (Apus apus)
1 Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
Tudons (Columba palumbus)
mínim 1 Merla (Turdus merula)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Garses (Pica pica)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Gafarrons (Serinus serinus)
Trists (Cisticola juncidis)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
1 Conill de bosc (Oryctolagus cuniculus)
Font: www.ornitho.cat
Observadro: Pere Abelló i Sala
divendres, 24 de juny del 2016
La Generalitat emet un informe favorable a l’avanç de la revisió del POUM de Blanes. Blanesaldia.com 23/6/2016
La Generalitat emet un informe favorable a l’avanç de la revisió del POUM de Blanes
Blanesaldia.com 23/6/2016
Blanesaldia.com 23/6/2016
Arxiu / Xavier Pou
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona ha emès un informe favorable a l’avanç del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Blanes, que adapta el creixement residencial previst al descens de l’activitat constructiva registrat els darrers anys. Així ho ha dictaminat en la sessió de la comissió que ha tingut lloc aquest matí, on també s’han tractat altres temes relacionats amb aquest municipi.
L’actual POUM vigent a Blanes, que es va aprovar l’any 2010, va ser declarat nul per una sentència emesa el 2015, que considerava insuficient l’estudi d’inundabilitat que incorporava. L’Ajuntament de Blanes va recórrer a aquesta sentència però, en previsió que pugui esdevenir ferma, va iniciar la revisió del POUM. Durant els mesos de març i abril el consistori va organitzar tres sessions obertes a la participació ciutadana formant part dels treballs de revisió del POUM.
La revisió refarà les deficiències detectades en l’estudi d’inudabilitat, però mantindrà els mateixos criteris i objectius que ja es recollien en el planejament urbà aprovat al 2010. També incorporarà les modificacions legislatives urbanístiques que s’han anat produint durant aquests darrers sis anys, actualitzant les previsions que s’hi havien inclòs.
Un dels canvis més rellevants del nou POUM respecte el del 2010 és que el desenvolupament residencial s’adaptarà a l’actual context d’estancament del sector immobiliari. Durant el període 1002-2007 es va construir una mitjana de 506 habitatges anuals a Blanes, mentre que del 2008 al 2014 la xifra es va reduir a 189. Malgrat el refredament del sector, Blanes encara té pendents de construcció 10 sectors residencials, que representarien 3.704 nous habitatges.
D’altra banda, l’avanç del POUM qüestiona la necessitat que s’hagi de disposar de tant d’espai per a sòl urbanitzable delimitat preparat per ser construït a curt termini, i proposa que el desenvolupament de sis sectors residencials –al nord de la Carretera de Lloret i en l’àmbit de S’Abanell- se supeditin a que l’Ajuntament de Blanes així ho decideixi, en funció de les necessitats de cada moment. Per això, fins que no es programin, tindran la regulació de sòl no urbanitzable.
Regularització dels càmpings del Delta de la Tordera
El nou POUM de Blanes també incorpora les modificacions de planejament que ha impulsat el consistori des de l’any 2010, així com totes aquelles que consideri adients per resoldre determinats conflictes. Dins aquesta mateixa categoria es troba la regularització dels càmpings del Delta de la Tordera. No obstant, atès que el nou POUM encara s’està treballant, l’Ajuntament de Blanes ha decidit modificar el vigent per abordar la situació més ràpidament.
La Comissió Territorial d’Urbanisme d’aquest dimecres ha emès un informe favorable a l’avanç d’aquesta modificació, que afectarà més concretament els càmpings El Pinar, Bella Terra, Roca i Blanc, situats a la plana de la Tordera. També abastarà altres establiments que estan fora d’aquest mateix àmbit: els càmpings La Masia, Sol i Mar, Cavall de Mar i Blanes.
La proposta del municipi és canviar la qualificació dels sòls on es troben tots aquests establiments, perquè l’activitat quedi regularitzada. Per fer-ho, s’acull a la modificació del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC). Es tracta de l’instrument de planejament que protegeix el litoral català de la urbanització.
L’any 2014, però, es va introduir un canvi per fer compatible aquesta protecció amb el manteniment de les activitats turístiques preexistents, com ara els càmpings: el manteniment és possible si el planejament de cada municipi així ho decideix. La modificació del POUM, doncs, regularitzarà l’existència d’aquests càmpings costaners, que podran modernitzar i millorar les seves instal·lacions. Així serà sempre que tramitin abans un pla especial i presentin plans d’autoprotecció en cas d’inundació.
La Generalitat emet un informe favorable a l’avanç de la revisió del POUM de Blanes. Blanesaldia.com 23/6/2016
La Generalitat emet un informe favorable a l’avanç de la revisió del POUM de Blanes
Blanesaldia.com 23/6/2016
Blanesaldia.com 23/6/2016
Arxiu / Xavier Pou
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona ha emès un informe favorable a l’avanç del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Blanes, que adapta el creixement residencial previst al descens de l’activitat constructiva registrat els darrers anys. Així ho ha dictaminat en la sessió de la comissió que ha tingut lloc aquest matí, on també s’han tractat altres temes relacionats amb aquest municipi.
L’actual POUM vigent a Blanes, que es va aprovar l’any 2010, va ser declarat nul per una sentència emesa el 2015, que considerava insuficient l’estudi d’inundabilitat que incorporava. L’Ajuntament de Blanes va recórrer a aquesta sentència però, en previsió que pugui esdevenir ferma, va iniciar la revisió del POUM. Durant els mesos de març i abril el consistori va organitzar tres sessions obertes a la participació ciutadana formant part dels treballs de revisió del POUM.
La revisió refarà les deficiències detectades en l’estudi d’inudabilitat, però mantindrà els mateixos criteris i objectius que ja es recollien en el planejament urbà aprovat al 2010. També incorporarà les modificacions legislatives urbanístiques que s’han anat produint durant aquests darrers sis anys, actualitzant les previsions que s’hi havien inclòs.
Un dels canvis més rellevants del nou POUM respecte el del 2010 és que el desenvolupament residencial s’adaptarà a l’actual context d’estancament del sector immobiliari. Durant el període 1002-2007 es va construir una mitjana de 506 habitatges anuals a Blanes, mentre que del 2008 al 2014 la xifra es va reduir a 189. Malgrat el refredament del sector, Blanes encara té pendents de construcció 10 sectors residencials, que representarien 3.704 nous habitatges.
D’altra banda, l’avanç del POUM qüestiona la necessitat que s’hagi de disposar de tant d’espai per a sòl urbanitzable delimitat preparat per ser construït a curt termini, i proposa que el desenvolupament de sis sectors residencials –al nord de la Carretera de Lloret i en l’àmbit de S’Abanell- se supeditin a que l’Ajuntament de Blanes així ho decideixi, en funció de les necessitats de cada moment. Per això, fins que no es programin, tindran la regulació de sòl no urbanitzable.
Regularització dels càmpings del Delta de la Tordera
El nou POUM de Blanes també incorpora les modificacions de planejament que ha impulsat el consistori des de l’any 2010, així com totes aquelles que consideri adients per resoldre determinats conflictes. Dins aquesta mateixa categoria es troba la regularització dels càmpings del Delta de la Tordera. No obstant, atès que el nou POUM encara s’està treballant, l’Ajuntament de Blanes ha decidit modificar el vigent per abordar la situació més ràpidament.
La Comissió Territorial d’Urbanisme d’aquest dimecres ha emès un informe favorable a l’avanç d’aquesta modificació, que afectarà més concretament els càmpings El Pinar, Bella Terra, Roca i Blanc, situats a la plana de la Tordera. També abastarà altres establiments que estan fora d’aquest mateix àmbit: els càmpings La Masia, Sol i Mar, Cavall de Mar i Blanes.
La proposta del municipi és canviar la qualificació dels sòls on es troben tots aquests establiments, perquè l’activitat quedi regularitzada. Per fer-ho, s’acull a la modificació del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC). Es tracta de l’instrument de planejament que protegeix el litoral català de la urbanització.
L’any 2014, però, es va introduir un canvi per fer compatible aquesta protecció amb el manteniment de les activitats turístiques preexistents, com ara els càmpings: el manteniment és possible si el planejament de cada municipi així ho decideix. La modificació del POUM, doncs, regularitzarà l’existència d’aquests càmpings costaners, que podran modernitzar i millorar les seves instal·lacions. Així serà sempre que tramitin abans un pla especial i presentin plans d’autoprotecció en cas d’inundació.
dijous, 23 de juny del 2016
Urbanisme aprova regularitzar els càmpings situats al delta de la Tordera. Diari de Girona 23/6/2016
Urbanisme aprova regularitzar els càmpings situats al delta de la Tordera
Diari de Girona 23/6/2016
Aprova també els tràmits per ampliar una granja de porcs a Peralada però atura la sol·licitud d'una explotació avícola a Foixà
GIRONA | F.B./ACN
La Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona va aprovar aquest dimecres un canvi en el planejament urbanístic de Blanes per regularitzar els càmpings situats al delta del riu Tordera.
Atès que el nou POUM encara s'està treballant, el consistori ha decidit modificar el vigent per abordar la situació més ràpidament. La Comissió va emetre un informe favorable a l'avanç d'aquesta modificació del POUM. El canvi afectarà els càmpings el Pinar, Bella Terra, Roca i Blanc, situats a la plana del riu Tordera. També abastarà altres establiments que estan fora d'aquest àmbit, com els càmpings la Masia, Sol i Mar, Cavall de Mar i Blanes. La proposta del municipi és canviar la qualificació dels sòls on es troben tots aquests càmpings de manera que l'activitat quedi regularitzada.
Per fer-ho, s'acull a la modificació del Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC). El PDUSC és l'instrument de planejament que protegeix el litoral català de la urbanització, però el 2014 es va introduir un canvi per fer compatible aquesta protecció amb el manteniment de les activitats turístiques preexistents, com ara els càmpings.
El manteniment és possible si el planejament de cada municipi així ho decideix. Un dels canvis més importants és que els sis sectors residencials que es preveien en aquests dos àmbits només tiraran endavant si hi ha necessitat de nous habitatges. Sinó, seran sòl no urbanitzable.
Diari de Girona 23/6/2016
Aprova també els tràmits per ampliar una granja de porcs a Peralada però atura la sol·licitud d'una explotació avícola a Foixà
GIRONA | F.B./ACN
La Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona va aprovar aquest dimecres un canvi en el planejament urbanístic de Blanes per regularitzar els càmpings situats al delta del riu Tordera.
Atès que el nou POUM encara s'està treballant, el consistori ha decidit modificar el vigent per abordar la situació més ràpidament. La Comissió va emetre un informe favorable a l'avanç d'aquesta modificació del POUM. El canvi afectarà els càmpings el Pinar, Bella Terra, Roca i Blanc, situats a la plana del riu Tordera. També abastarà altres establiments que estan fora d'aquest àmbit, com els càmpings la Masia, Sol i Mar, Cavall de Mar i Blanes. La proposta del municipi és canviar la qualificació dels sòls on es troben tots aquests càmpings de manera que l'activitat quedi regularitzada.
Per fer-ho, s'acull a la modificació del Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC). El PDUSC és l'instrument de planejament que protegeix el litoral català de la urbanització, però el 2014 es va introduir un canvi per fer compatible aquesta protecció amb el manteniment de les activitats turístiques preexistents, com ara els càmpings.
El manteniment és possible si el planejament de cada municipi així ho decideix. Un dels canvis més importants és que els sis sectors residencials que es preveien en aquests dos àmbits només tiraran endavant si hi ha necessitat de nous habitatges. Sinó, seran sòl no urbanitzable.
Comença la restauració de praderies de posidònia en camps de fondeig del Baix Empordà. Gencat.cat 23/6/2016
Comença la restauració de praderies de posidònia en camps de fondeig del Baix Empordà
Gencat 23/6/2016
Les actuacions es faran davant dels municipis de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Tossa de Mar
Es retiraran morts de fondeig abandonats dels camps de boies de temporada que malmeten aquestes fanerògames marines
Maniobra de reflotament d'un bloc de formigó, aquesta setmana.
Gencat 23/6/2016
Les actuacions es faran davant dels municipis de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Tossa de Mar
Es retiraran morts de fondeig abandonats dels camps de boies de temporada que malmeten aquestes fanerògames marines
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha dut a terme aquesta setmana la restauració de les praderies de posidònia a l’espai natural protegit del Massís de Cadiretes, en camps de fondeig situats davant dels municipis de Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà) i Tossa de Mar (Selva). Els treballs consisteixen en la retirada de morts de fondeig dels camps de boies de temporada que afecten aquestes plantes marines.
Els blocs es reubicaran o s’extrauran per conservar aquest hàbitat protegit i s’instal·laran fondejos de baix impacte. Un cop enllestida tota l’actuació, es farà un seguiment de la recuperació de la posidònia.
Paral·lelament a aquest projecte, s’està treballant perquè que les autoritzacions administratives dels camps de boies incloguin criteris més restrictius per evitar o minimitzar els impactes dels camps de fondeig sobre aquests hàbitats.
Restauracions a la Xarxa Natura 2000
Aquest és el segon any consecutiu que es retiren blocs de formigó abandonats dins dels espais naturals protegits de la Xarxa Natura 2000. La temporada passada ja es van executar els treballs al Litoral del Baix Empordà, en camps de fondeig situats davant dels municipis de Begur, Palafrugell i Palamós.
La posidònia és una fanerògama marina endèmica del mar Mediterrani, que es troba preferentment sobre substrat tou. Forma praderies que es distribueixen des de la superfície fins a més de 40 metres de fondària. Aquesta espècie juga un paper clau en tota una sèrie de processos geomorfològics i ecològics, com el reciclatge de nutrients –en reduir l’hidrodinamisme-, la millora de l’estabilitat dels sediments, el subministrament d’aliment per a la fauna herbívora i, sobretot, pel fet de ser un hàbitat protector i de cria per a moltes espècies.
Nou cas de furtivisme de fauna salvatge amb presumpte enverinament al Maresme. Gencat 23/6/2016
Nou cas de furtivisme de fauna salvatge amb presumpte enverinament al Maresme
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació 23/6/2016
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació 23/6/2016
Fotografia de la geneta enverinada
Agents Rurals van comissar un important arsenal d’arts prohibits de caça
Membres del cos d’Agents Rurals del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació han culminat una nova actuació de lluita contra el furtivisme i mort de fauna salvatge presumptament relacionada amb l’ús de verins al municipi de Vilassar de Dalt (Maresme).
L’actuació es va iniciar a principis de setmana, arran de l’obertura d’una incidència de trobada d’unes restes cadavèriques de fauna salvatge presumptament enverinada, pertanyents a un exemplar de geneta. Davant la sospita que aquests fets poguessin estar relacionats amb la finalitat d’eliminar diversos animals depredadors a la zona mitjançant la caça furtiva, es va establir un operatiu d’investigació i vigilància. Tanmateix, davant la possibilitat que aquests fets poguessin estar relacionats amb l’ús de verins, el servei de vigilància es va incrementar, ja que aquesta zona està situada a prop del poble i és freqüentada per ciutadans que hi passegen gossos. En aquest servei de vigilància es va poder identificar el presumpte enverinador.
Finalment, els agents van recollir, precintar i custodiar l’exemplar mort, juntament amb d’altres proves trobades a la zona. També es van intervenir diversos esquers presumptaments enverinats i tot un important arsenal per a la pràctica del furtivisme: 20 ballestes, 4 gàbies trampa per a la captura d’ocells, 1 gàbia trampa per a mamífers, 5 xarxes japoneses invisibles més 1 escopeta de balins. Tots són arts de caça prohibits i van ser retirats de la zona a fi d’evitar la mort tant de fauna silvestre com de gossos dels veïns. A part, es va efectuar una inspecció ocular a les instal·lacions en presència de la persona, que va ser identificada, fet que va permetre localitzar i recollir més proves indiciàries de l’ús de verins contra la fauna salvatge.
Es dóna el cas que el lloc dels fets es troba localitzat molt a prop de l'Espai d'Interès Natural protegit del Parc de la Serralada Litoral, cosa que podia comportar que la fauna salvatge que hi habita es veiés afectada per aquesta pràctica delictiva.
D'aquests fets, presumptament delictius i un cop comprovada la toxicitat del producte utilitzat com a esquer mitjançant les analítiques toxicològiques corresponents, se'n presentarà el corresponent atestat a la Fiscalia de Medi Ambient.
Aturem la C-32 iniciarà noves accions a principis de juliol a Tossa. Diari de Girona 23/6/2016
Aturem la C-32 iniciarà noves accions a principis de juliol a Tossa
Diari de Girona 23/6/2016
Després es traslladaran a Lloret i Blanes
BLANES | R.A.
La Plataforma Aturem la C-32 té previst iniciar noves accions a principis de juliol i ho farà primer, a Tossa de Mar. Així ho va avançar ahir el portaveu de l'entitat, Jordi Gaitán qui va precisar que seguiran al llarg del mes amb un acte a Lloret de Mar i un altre a Blanes. «La nostra intenció és començar per Tossa on presentarem la Plataforma i seguir per la Lloret i Blanes coincidint amb les seves Festes Majors» va puntualitzar Gaitán qui va remarcar que les dates «dependran dels permisos dels Ajuntaments».
Segons el portaveu de la Plataforma, es tractarà d'actes festius a través dels quals es vol «retornar a la ciutadania el suport que ens han donat, ens donen i que esperem que mantinguin» va explicar Gaitán, qui va avançar que quan les dates estiguin confirmades s'anunciaran a través de cartells informatius, entre d'altres.
Diari de Girona 23/6/2016
Després es traslladaran a Lloret i Blanes
BLANES | R.A.
La Plataforma Aturem la C-32 té previst iniciar noves accions a principis de juliol i ho farà primer, a Tossa de Mar. Així ho va avançar ahir el portaveu de l'entitat, Jordi Gaitán qui va precisar que seguiran al llarg del mes amb un acte a Lloret de Mar i un altre a Blanes. «La nostra intenció és començar per Tossa on presentarem la Plataforma i seguir per la Lloret i Blanes coincidint amb les seves Festes Majors» va puntualitzar Gaitán qui va remarcar que les dates «dependran dels permisos dels Ajuntaments».
Segons el portaveu de la Plataforma, es tractarà d'actes festius a través dels quals es vol «retornar a la ciutadania el suport que ens han donat, ens donen i que esperem que mantinguin» va explicar Gaitán, qui va avançar que quan les dates estiguin confirmades s'anunciaran a través de cartells informatius, entre d'altres.
L'estat de l'alguer de Mataró és “en general” estable. El Punt Avui 23/6/2016
L'estat de l'alguer de Mataró és “en general” estable
El Punt Avui 23/6/2016
Tot i la regressió de la presència de posidònia en alguns punts, la salut del conjunt d'aquesta zona aquàtica es manté
Fa 20 anys que es porten a terme estudis periòdics per establir-ne les condicions de conservació
LLUÍS ARCAL - MATARÓ
“L'estat de l'alguer de Mataró és en general estable.” Amb aquesta frase tranquil·litzadora, Gregori Muñoz, coordinador de l'estudi de l'alguer de Mataró, va resumir la salut d'un element natural de primer ordre que es troba davant de les costes de Mataró.
Aquesta diagnosi coincideix amb el vintè aniversari de les sessions d'estudi que es fan periòdicament d'aquestes praderes marines on la protagonista absoluta és la planta aquàtica coneguda com a posidònia. Muñoz va explicar que l'estudi de l'estat de les 700 hectàrees d'alguer es fa a partir de les dades que es recullen en les tres estacions repartides per aquesta superfície, situades en diversos punts de fondària. “Tot i la regressió detectada en alguns punts –dues de les tres estacions–, en conjunt podem afirmar que hi ha una estabilitat”, va comentar el coordinador de l'estudi. Concretament, aquesta regressió afecta dues de les tres estacions d'estudi, i s'ha calculat que representa uns 130 centímetres. Per contra, la tercera estació presenta un avanç en el límit de quasi 8 centímetres de mitjana.
Tot i això, Muñoz va voler subratllar que “Mataró pot estar ben orgullosa del litoral que té” i va comentar que “la situació general respecte a les dades del 2014 indica que ha millorat”. En aquest sentit, el coordinador va posar com a exemple la zona d'alguer que hi ha davant del restaurant Pins Mar, a tocar de Llavaneres: “En aquesta franja s'hi han arribat a detectar nacres –el molusc més gran del Mediterrani– i això és una bona notícia”, va dir.
De cara al futur manteniment d'aquesta zona aquàtica, Muñoz va apel·lar a “tenir cura de la qualitat del medi” i va posar com a exemple el tractament de les aigües abans de llençar-les al mar. “Si la planta hi és això indica que la qualitat és bona”, va reblar el coordinador.
Per la seva banda, la regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Mataró, Núria Calpe (CiU), va manifestar la voluntat de continuar l'estudi de l'alguer. “Tenim un tresor aquí davant que és comparable al de les illes Medes”, va assenyalar la regidora, que va recordar que la praderia aquàtica està catalogada per la Generalitat com a zona d'especial conservació. Calpe també es va mostrar partidària de “donar a conèixer més aquest alguer, ja que per a molts és desconegut”.
LA FRASE
Tot i la regressió detectada en alguns punts, en conjunt podem afirmar que hi ha una estabilitat
Gregori Muñoz
COORDINADOR DE L'ESTUDI DE L'ALGUER DE MATARÓ
El Punt Avui 23/6/2016
Tot i la regressió de la presència de posidònia en alguns punts, la salut del conjunt d'aquesta zona aquàtica es manté
Fa 20 anys que es porten a terme estudis periòdics per establir-ne les condicions de conservació
LLUÍS ARCAL - MATARÓ
“L'estat de l'alguer de Mataró és en general estable.” Amb aquesta frase tranquil·litzadora, Gregori Muñoz, coordinador de l'estudi de l'alguer de Mataró, va resumir la salut d'un element natural de primer ordre que es troba davant de les costes de Mataró.
Aquesta diagnosi coincideix amb el vintè aniversari de les sessions d'estudi que es fan periòdicament d'aquestes praderes marines on la protagonista absoluta és la planta aquàtica coneguda com a posidònia. Muñoz va explicar que l'estudi de l'estat de les 700 hectàrees d'alguer es fa a partir de les dades que es recullen en les tres estacions repartides per aquesta superfície, situades en diversos punts de fondària. “Tot i la regressió detectada en alguns punts –dues de les tres estacions–, en conjunt podem afirmar que hi ha una estabilitat”, va comentar el coordinador de l'estudi. Concretament, aquesta regressió afecta dues de les tres estacions d'estudi, i s'ha calculat que representa uns 130 centímetres. Per contra, la tercera estació presenta un avanç en el límit de quasi 8 centímetres de mitjana.
Tot i això, Muñoz va voler subratllar que “Mataró pot estar ben orgullosa del litoral que té” i va comentar que “la situació general respecte a les dades del 2014 indica que ha millorat”. En aquest sentit, el coordinador va posar com a exemple la zona d'alguer que hi ha davant del restaurant Pins Mar, a tocar de Llavaneres: “En aquesta franja s'hi han arribat a detectar nacres –el molusc més gran del Mediterrani– i això és una bona notícia”, va dir.
De cara al futur manteniment d'aquesta zona aquàtica, Muñoz va apel·lar a “tenir cura de la qualitat del medi” i va posar com a exemple el tractament de les aigües abans de llençar-les al mar. “Si la planta hi és això indica que la qualitat és bona”, va reblar el coordinador.
Per la seva banda, la regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Mataró, Núria Calpe (CiU), va manifestar la voluntat de continuar l'estudi de l'alguer. “Tenim un tresor aquí davant que és comparable al de les illes Medes”, va assenyalar la regidora, que va recordar que la praderia aquàtica està catalogada per la Generalitat com a zona d'especial conservació. Calpe també es va mostrar partidària de “donar a conèixer més aquest alguer, ja que per a molts és desconegut”.
LA FRASE
Tot i la regressió detectada en alguns punts, en conjunt podem afirmar que hi ha una estabilitat
Gregori Muñoz
COORDINADOR DE L'ESTUDI DE L'ALGUER DE MATARÓ
dimecres, 22 de juny del 2016
Camps de Can Cassola (Pineda de Mar) 21/6/2016
Fa un parell de dècades els llistonars, prats sabanoides d'abellatge, brolles, safaretjos, parets de pedra, ametllers i garrofers dominaven el paisatge dels vessants costaners dels turons litorals del Maresme, fent de trànsit entre els conreus litorals i les formacions forestals interiors.
Avui aquest paisatge ha estat substituit majoritàriament per urbanitzacions, vies de comunicació com la C-32 o s'han transformat en pinedes joves de pí pinyer. Malgrat tot, encara resten alguns racons on els prats d'abellatge i els llistonars encara perduren i dominen el paisatge. Els Camps de Can Cassola són un exemple perfecte dels que podem trobar arreu de la costa del Maresme.
Aquest dimarts, com a més destacat...
1 Serp de collaret (Natrix astreptophora) juvenil al viver
1 Serp verda (Malpolon monspessulanus)
3 serps sense identificar entre la vegetació
1 Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus)
desenes de Dragons comuns (Tarentola mauritanica)
desenes de Sargantanes cuallargues (Psammodromus algirus)
desenes de Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)
desenes de Conills de bosc (Oryctolagus cuniculus)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 Mussol comú (Athene noctua) i niu
3 Abellerols (Merops apiaster) i nius
1 Puput (Upupa epops)
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
mínim 2 Tallarols de garriga (Sylvia cantillans)
Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
1 Gaig (Garrulus glandarius) jovenet
Trists (Cisticola juncidis)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica) i nius
2 Tórtores (Streptopelia turtur)
1 Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
Merles (Turdus merula)
Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
Garses (Pica pica)
... entre molts altres.
Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus)
Serp de collaret (Natrix astreptophora)
Dragons comuns (Tarentola mauritanica), arreu
Sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis)
Mussol comú (Athene noctua)
Tenia especial interès en visitar els punts d'aigua coneguts de fa anys, i la decepció a estat enorme... o secs o amb peixos...
Safereig de Can Roget...
Aquest safareig era ple de reinetes, granotes, gripaus,... i ara només hi ha carpins vermells (Carassius auratus).
Piques dels Camps de Can Cassola...
Pels voltants hi ha piques d'antics camps de conreu, ametllers i vinyes, i s'han convertit en el refugi per als Tòtils comuns (Alytes obstetricans). Avui vistos uns 50 capgrossos entre totes les piques (7).
Safaretjos de Sant jaume i Cal Reixac...
Tots els safaretjos propers estan abandonats, plens de brossa i completament secs.
Safaretjos de Can Cassola...
Els 2 safaretjos de Can Cassola estan secs i abandonats.
Bassa del Torrent de Sant Jaume...
Torrent amunt a l'altre costat de l'autopista C-32 hi ha una bassa enmig dels camps de conreu del propietari del Restaurant Reverter, amb qui he mantingut conversa i intercanvi d'experiències a la zona amb els bitxos. M'ha mostrat els llocs on s'amaguen els llangardaixos, les serps, els gripaus corredors,.... així com els nius d'orenetes vulgars que hi ha a la caseta.
Aquest dimarts hi havia un mínim de 2 Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi) i centenars de capgrossos de Gripau corredor (Epidalea calamita). Aquesta bassa sembla ser el refugi principal per als amfibis de la zona una vegada revisats la resta de punts d'aigua.
Algunes imatges dels Camps de Can Cassola...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
