divendres, 3 de març del 2017

Platja de Pineda de Mar 3/3/2017


Aquesta tarda passejant una estoneta per les platges de Poblenou i de La Riera de Pineda de Mar...

desenes de Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis), arreu

uns 10 Ratpenats comuns (Pipistrellus pipistrellus)

uns 30 Puffinus no identificats (Puffinus sp.) costa amunt
mínim 3 Mascarells (Morus bassanus) mar endins
mínim 7 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
pescant a prop de la platja
2 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
1 pescant i altre costa amunt
6 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) costa amunt
3 Cabussons emplomallats (Podiceps cristatus) pescant
s'observa a un empaitant uns 20 metres a altre que acaba allunyant-se
unes 10 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
mínim 6 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
uns 20 Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)
uns 20 Pardals xarrecs (Passer montanus)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Garses (Pica pica)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)

1 Atalanta (Vanessa atalanta)
3 Blanquetes de la col (Pieris rapae)

i desenes de cucs d'Escarbat de Sant Joan (Melolomtha melolontha) sota qualsevol pedra o fusta.

Sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis)...

Puffinus no identificats (Puffinus sp.)...

Cabussons emplomallats (Podiceps cristatus)...

Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)...

Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)...

Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)...

cucs d'Escarbat de Sant Joan (Melolomtha melolontha)...

Amfibis entre Arenys de Munt, Sant Iscle de Vallalta i Vallgorguina 27/2/2017 Enric Badosa. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Enric Badosa d'aquest dilluns 27/2/2017 entre Arenys de Munt, Sant Iscle de Vallalta i Vallgorguina...

Arenys de Munt

3 Tritons verds (Triturus marmoratus)

Sant Iscle de Vallalta

1 larva de Salamandra comuna (Salamandra salamandra)...

5 Tòtils comuns (Alytes obstetricans)...
Comentari : A la bassa està ple de capgrossos

1 Gripau comú (Bufo spinosus)
4 Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi)

Vallgorguina

1 Salamandra comuna (Salamandra salamandra) femella...

Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Enric Badosa

Amfibis a Olzinelles (Sant Celoni) 26/2/2017 Enric Badosa. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Enric Badosa d'aquest diumenge 26/2/2017 a Olzinelles (Sant Celoni)...

3 Tritons verds (Triturus marmoratus)...

unes 4 Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi) escoltades

També 2 Cabirols (Capreolus capreolus) escoltats
Comentari : Borden molt intensament

Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Enric Badosa

L'Estat estudia dragar sorra del port d'Arenys per abocar-la a la Platja de Pineda i Malgrat 3/3/2017

L'Estat estudia dragar sorra del port d'Arenys per abocar-la a la Platja de Pineda i Malgrat
Ràdio Pineda 3/3/2017


L'Estat central sondeja la possibilitat de dragar la sorra de les bocanes dels ports d'Arenys i del Masnou per abocar-la a les platges de Pineda i Malgrat. El sector pesquer aprova el “dragatge selectiu” i la plataforma Salvem el Litoral ho estudia. La responsable de la demarcació de Costes a Catalunya, Maria Toledano, s'ha reunit a Arenys de Mar amb el sector pesquer, el consistori i també membres de la plataforma ciutadana Salvem el Litoral. La proposta que fa el Ministeri de Medi Ambient per aportar un altre cop sorra a l'Alt Maresme és tornar a dragar la bocana del port d'Arenys com ja es va fer el 2015. Aleshores es van extreure un total de 112.000 metres cúbics de sorra. La proposta que fa Costes ha rebut l'aprovació del sector pesquer. Asseguren que si es fa un dragatge selectiu allà on toca i on s'acumula més sorra els fan un favor, perquè s'acumula molta sorra a la boca del port.

Actualment, el port del Masnou s'ha arribat a tancar durant diverses setmanes perquè els vaixells no hi trobaven prou fondària.


Sondegen el territori per fer dragar la sorra dels ports
El Punt Avui 3/3/2017

Costes proposa extreure la sorra acumulada a les bocanes d'Arenys i del Masnou per abocar-la a les platges de Malgrat i Pineda

El sector pesquer aprova el “dragatge selectiu” i la plataforma Salvem el Litoral ho estudia

Una imatge d'arxiu amb el vaixell draga al fons abocant sorra en una platja del Maresme Foto: QUIM PUIG.

ELENA FERRAN - ARENYS DE MAR
La sorra per consolidar el tram de Malgrat de Mar i Pineda malmès pels temporals s'ha de transportar des d'algun lloc un cop estiguin fetes les esculleres que han de protegir el litoral. La responsable de la demarcació de Costes a Catalunya, Maria Toledano, es va reunir dimecres a Arenys de Mar amb el sector pesquer, el consistori i també membres de la plataforma ciutadana Salvem el Litoral. La proposta que fa el Ministeri de Medi Ambient per aportar un altre cop sorra a l'Alt Maresme és tornar a dragar la bocana del port d'Arenys com ja es va fer el 2015. Aleshores, també amb l'objectiu de reomplir la platja a la zona de càmpings de Malgrat de Mar, es van extreure un total de 112.000 metres cúbics de sorra.

La proposta que fa Costes, segons va explicar ahir Antoni Marzoa, patró major del port d'Arenys i president de la Federació Territorial de Confraries de Barcelona, ha rebut l'aprovació del sector pesquer. “Si es fa un dragatge selectiu allà on toca i on s'acumula més sorra ens fan un favor, perquè anem perdent calat, i això és un problema per a l'entrada i sortida de vaixells”, apunta Marzoa. Això és el que ha passat per culpa del darrer temporal al port del Masnou, que s'ha arribat a haver de tancar durant diverses setmanes perquè els vaixells no hi trobaven prou fondària.

“Si es fa ben fet tots hi sortirem guanyant, però s'haurien de revisar les actuacions pendents i evitar obres d'urgència”, hi afegeix el responsable del port d'Arenys, que recorda que el pla anunciat pel Ministeri de Medi Ambient es va fer a petició dels municipis. “No podem tenir una línia continua de sorra, perquè no hi ha sigut mai”, explica Marzoa, sense oblidar les contínues regeneracions de sorra del fons marí que van acabar malmetent la reproducció d'espècies com ara la petxina lluenta.

LA XIFRA

112.000 són els metres cúbics de sorra que es van extreure el 2015 per portar a Malgrat, davant del port d'Arenys.

LA FRASE

Si es fa un dragatge selectiu allà on s'acumula la sorra ens fan un favor perquè anem perdent calat
Antoni Marzoa
PATRÓ MAJOR DEL PORT D'ARENYS DE MAR

La plataforma neix contra la draga

La Plataforma ciutadana Salvem el Litoral es va constituir l'any 2015 arran de la presència del vaixell draga davant del port d'Arenys per fer la última regeneració de platges abocant sorra a la zona de càmping de Malgrat de Mar que ara s'ha de tornar a reomplir. Aleshores la plataforma va buscar el suport dels ajuntaments, que van aprovar mocions per reclamar que s'aturés el pla d'actuacions al litoral maresmenc anunciat pel Ministeri per als pròxims anys i també l'elaboració d'un pla consensuat.

Ahir una de les portaveus d'aquesta entitat, Noemi Pineda, va assegurar que havien de valorar en assemblea la proposta del Ministeri per actuar d'urgència a Malgrat i Pineda dragant i posant la sorra de les bocanes.

En el darrer comunicat arran dels desperfectes del temporal, la plataforma reclamava que es revisessin les actuacions pendents, per fer les regeneracions amb sorra de les platges i construir espigons en diferents trams de la costa. També insistien en l'obligació dels ports de transportar els sediments d'un costat a l'altre del port, cosa que, segons ells, incompleixen.

Reportatge i tertúlia política sobre els càmpings de Blanes 2/3/2017 a Ràdio Blanes

Pots escoltar el programa especial d'ahir dijous 2/3/2017 amb reportatge i tertúlia política aquí...

Es dijous del 2/3/2017 de Ràdio Blanes

http://radioblanes.cat/#/programs/esdijous/radioblanes_podcast_2668


🔴En Directe a . Podeu seguir la tertúlia a o al 97.7 de la fm

Jaume Pujadas: "Tenim una oportunitat d'or perquè els que sempre guanyen perdin ni que sigui per una vegada"

L’Ajuntament de Blanes ajorna pel proper dilluns el ple extraordinari per tractar les sancions dels càmpings

L'Ajuntament de Blanes ajorna pel proper dilluns el ple extraordinari per tractar les sancions dels càmpings
L'Ajuntament de Blanes ajorna pel proper dilluns el ple extraordinari per tractar les sancions dels càmpings
GironaNotícies.com 1/3/2017

dijous, 2 de març del 2017

Ja hem pagat 4 vegades el tram de l'autopista C-32 entre Mataró i Palafolls 27/6/2016 Cercle Català de Negocis

.Quantes voltes hem pagat les autopistes catalanes? (Seieu...)

Seguiu el fil de tuits,... recomanable.

Desembocadura de la Tordera 2/3/2017 Pere Alzina i Bilbeny. Font: ornitho.cat

Pere Alzina Bilbeny ha añadido 2 fotos nuevas.
7 h
Entre martinets, baldrigues i mascarells

Observacions d'en Pere Alzina i Bilbeny d'avui a la desembocadura de la Tordera...

60 Baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
1 Mascarell (Morus bassanus)
1 Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
1 Martinet blanc (Egretta garzetta)
1 Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
3 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
1 Gavià argentat (Larus michahellis)
6 Tudons (Columba palumbus)
1 Puput (Upupa epops)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
1 Merla (Turdus merula)
2 Rossinyols bords (Cettia cetti)
2 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
4 Garses (Pica pica)
8 Pardals comuns (Passer domesticus)
8 Pardals xarrecs (Passer montanus)
4 Gafarrons (Serinus serinus)
3 Caderneres (Carduelis carduelis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Pere Alzina i Bilbeny

Quart hivern (tercer any) consecutiu a la Baixa Tordera amb precipitacions per sota de la mitjana climàtica 2/3/2017 Meteo.cat

(1/3) Precipitació acumulada a Catalunya al llarg de l'hivern climàtic 2016-17 (desembre, gener i febrer)
(2/3) Respecte de la mitjana climàtica, l'hivern ha estat pluviomètricament irregular, amb àrees plujoses als dos extrems del país
(3/3) Pel que fa a la temperatura, ha estat un hivern càlid a gran part de Catalunya, però normal a la depressió de l’Ebre

Una plaga està matant els pins del Maresme 28/2/2017 Espai Terra TV3



Una plaga està matant els pins pinyers del Maresme
Espai Terra 28/2/2017

Si viuen o han estat fa poc al Maresme, potser s'han fixat en les grans extensions de pins que estan totalment marrons. La plaga de l'escarabat anomenat "Tomicus" els ha matat. La raó són les sequeres continuades fruit del canvi climàtic que han debilitat tant els arbres, que han quedat molt exposats als atacs de l'insecte. L'única solució que, segons els experts, es pot dur a terme és la tala massiva dels pins. "Espai Terra" ha pogut veure a vista de dron quins són els efectes d'aquesta plaga i ha assistit a una de les jornades de tala dels tècnics del Departament d'Agricultura.

--------------------------------

I recupero una entrada d'ahir...

Rull explica al Parlament el pla de xoc per reactivar les polítiques de biodiversitat a Catalunya 1/3/2017 Territori i Sostenibilitat

Al meu entendre, continuar pensant que la "biodiversitat" és cosa d'illes verdes "turístiques" és més del mateix per molt que inverteixin i facin proclames facilones per quedar bé mentre es fa just el contrari, vaja... o algú es pensa que diuen això quan un ajuntament vol "dinamitzar" l'economia local malmetent els seus espais naturals "protegits"?...

Rull explica al Parlament el pla de xoc per reactivar les polítiques de biodiversitat a Catalunya
Territori i Sostenibilitat 1/3/2017

El conseller de Territori i Sostenibilitat destaca que amb el pressupost de 2017 es doblaran els diners destinats l’any passat a biodiversitat i es crearà el Fons de patrimoni natural

“Aquesta legislatura hem reactivat la maquinària de planejament i d’ordenació dels espais amb la redacció de plans de gestió dels parcs naturals”, ha recalcat

Rull durant la seva compareixença aquesta tarda. / Foto: Parlament de Catalunya.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha exposat avui el pla de xoc del Departament per reactivar les polítiques de biodiversitat a Catalunya. Ho ha fet durant una compareixença, a petició pròpia, a la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya. Rull ha explicat que el sistema d’espais protegits encaren una nova etapa amb quatre grans àmbits d’actuació: la seva delimitació, ordenació i regulació; la seva gestió; la concertació d’una visió estratègica de les actuacions prioritàries per protegir la biodiversitat; i la consolidació d’una estructura de planificació i gestió de la natura.
 
Rull ha detallat que el Departament ha elaborat “un pla de xoc per al 2017 amb un calendari realista i transparent que ens permeti explicar on som i comprometre el que realment es pensa fer i és possible fer”. En aquest sentit, ha destacat que aquesta legislatura “hem engegat, d’acord amb el territori, els Plans Rectors d’Ús i Gestió del Parc Natural del Cap de Creus i la revisió del de la Reserva Natural de les Illes Medes, i de sis plans especials: els dels parcs naturals del Cadí-Moixeró i de Collserola; i els de les reserves naturals del Delta del Llobregat, l’Alta Garrotxa, les Muntanyes de Begur i la revisió del de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs”. El conseller ha posat en valor que “haver reactivat la maquinària de planejament i ordenació dels espais naturals protegits”.
 
Pel que fa a la gestió, la prioritat se centra en la dels espais naturals de protecció especial, “perquè tenen ens propi de gestió”, i els de la Xarxa Natura 2000, “per la responsabilitat internacional que tenim”, ha dit. “La idea és recuperar l’operativitat dels equips, amb l’aprovació dels pressupostos de 2017, que doblen la partida destinada a la biodiversitat i creen el Fons del patrimoni natural”, ha explicat.
 
L’Estratègia catalana de biodiversitat i patrimoni natural
 
Rull ha anunciat voluntat d’enllestir l’Estratègia catalana de biodiversitat i patrimoni natural aquesta legislatura: “Hem endegat el procés d’elaboració de l’Estratègia; pretenem tenir un projecte abans de l’estiu i voldríem aprovar-lo aquesta legislatura”. Per al titular de Territori i Sostenibilitat, aquest document serà fruit d’un procés de reflexió i de concertació intensiu, “una visió estratègica de les actuacions prioritàries per protegir la biodiversitat”. Rull ha recalcat que gestionar correctament la biodiversitat “és una manera de generar riquesa, en especial als territoris rurals, i de distribuir-la en el conjunt del territori” i ha recordat que per cada euro invertit en un espai natural protegit se’n generen de l’ordre de 9 a 10 euros en el territori que l’acull.
 
El conseller també ha posat sobre la taula la necessitat de crear “una estructura sòlida, integrada i estable en el temps, una Agència del Patrimoni Natural”, que ha qualificat d’”essencial i inajornable”. Es tractaria d’una tercera agència que vindria a complementar els àmbits de l’Agència Catalana de l’Aigua i de l’Agència de Residus de Catalunya, i amb recursos propis.

. al : "Tenim un patrimoni natural excepcional a Europa i, per tant, una gran responsabilitat de protecció i gestió"
. al : "La protecció de la natura no és ni ha de ser una política menor perquè afecta gran part del territori"
. al : "La protecció i gestió del patrimoni natural és un motiu d'orgull i un motor de desenvolupament"
. al : "Gestionar correctament la és una manera de generar riquesa i distribuir-la territorialment"
. al : "Cada euro invertit en un espai natural protegit genera de l'ordre de 9 a 10 euros al territori que l'acull"
. al : "L'Estratègia de , que aprovarem enguany, posarà les bases de la futura Llei d'espais naturals"
. al : "Si aprovem els comptes de 2017 doblarem el pressupost de l'any passat destinat a "
és capdavantera en diversitat biològica, d'espècies, d'hàbitats i de paisatge
té 12 vegades més d'interès comunitari per unitat de superfície que el conjunt de l'Estat
la té més diversitat biològica que tot el Regne Unit
a es poden arribar a veure més de 200 espècies d' en menys de 24 hores? Passa en molts pocs llocs d'Europa
a en poques hores en cotxe es pot fer un itinerari paisatgístic com un viatge llarg entre el sud i el nord d'Europa
el 32% del territori català està protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN)
els espais naturals ben conservats retenen la humitat, eviten l'erosió i garanteixen l'abastament i la qualitat de l'aigua
Biodiversitat, Catalunya té 12 vegades + hàbitats d'interès comunitari x unitat d superfície q el conjunt d'Espanya, 6+q Itàlia, 13+q França
A la Comissió de Medi Ambient del explico el Pla de Xoc que està desplegant el en l'àmbit de la biodiversitat.
Hoy en el , la presentación del informe del Observatorio de Gestión Empresarial de la 2016, del
.: No valorem la pèrdua fins que surten notícies alarmants sobre els efectes q té sobre la societat i economia
.: La inversió en Espais Naturals Protegits té un retorn positiu per a l'economia, 1 euro invertit té un retorn de 8 a 10 euros.
. parla de responsabilitat ambiental i gestió a la presentació d informe

i continua... però... els fets contradiuen les paraules, oi?