Observacions de Miquel Àngel Pérez-de-Gregorio Capella amb el seu fill Oriol d'aquest divendres 21/7/2017 a la Cala Sant Francesc (Blanes)...
1 Papallona zebrada (Iphiclides feisthamelii)
1 Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
1 Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
1 Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
mínim 5 Mallerengues petites (Periparus ater)
mínim 3 Gaigs (Garrulus glandarius)
1 Garsa (Pica pica)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Miquel Àngel Pérez-de-Gregorio Capella
dissabte, 22 de juliol del 2017
Apunts de biodiversitat 22/7/2017 Arnau Tolrà i Pastor de Morella. Font: Twitter.com
Un dels tants tresors dels erms i guarets, autèntics reservoris de biodiversitat subjugats per la intensificació agrària. Empusa pennata
Aloc (Vitex agnus-castus) i papallona zebrada (Iphiclides podalirius). Joies del nostre patrimoni!!! #pollinators #simbiosi
Nova senyalitazació per part de l'Ajuntament de Malgrat de Mar a la desembocadura de la Tordera, i retorn de l'antiga, 21/7/2017
1/3 Vull felicitar a @ajmalgrat per haver recuperat la senyalització de la desembocadura de la Tordera, tant a la platja com al camí d'accés
2/2 però per sí mateixa no val per res si no s'acompanya de vigilància, control i si cal sanció. La prova és que tothom s'ho passa pel ...
3/3 no hi ha espai natural que aguanti tanta pressió per moltes figures de protecció que tinguin. O ens ho creiem o no, gràcies...
Sobre la suspensió cautelar de la prolongació de la C-32 per Blanes i Lloret de Mar 21/7/2017 Víctor Catalan. Font: Twitter.com
El TSJC ens dóna la raó i suspen cautelarment l'ampliació de l'autopista C32 pels paratges de Blanes i Lloret 
http://www.ccma.cat/324/el-tsjc-suspen-cautelarment-la-prolongacio-de-la-c-32-entre-blanes-i-lloret/noticia/2801052/ …
http://www.ccma.cat/324/el-tsjc-suspen-cautelarment-la-prolongacio-de-la-c-32-entre-blanes-i-lloret/noticia/2801052/ …
Una demanda on @iniciativa i @jovesev hem sigut part demandant amb companyes @aturemc32 contra Govern Gene i Abertis
És imprescindible agraïr la tasca de @SalvadorMilaS com advocat, @joanmoracrespo per incombustible, @ernesturtasun per dur-ho a Parlament EU
I a tota la gent de @aturemC32 i la ciutadania de Blanes i Lloret que va votar contra el projecte en les consultes populars Guanyarem!
Guanyarem!La Platja de Blanes i el Delta de la Tordera: passat, present i futur en una exposició científica i històrica 21/7/2017 Ajuntament de Blanes
La Platja de Blanes i el Delta de la Tordera: passat, present i futur en una exposició científica i històrica
Ajuntament de Blanes 21/7/2017
Principals autoritats protagonistes de la inauguració
Presentada sota el títol La Platja de Blanes i el Delta de la Tordera: passat, present i futur, l’exposició es basa en dos estudis inèdits. Un d’ells tracta sobre l’evolució històrica de la platja de Blanes des de l’època medieval fins el segle XX. L’altre ha estat desenvolupat pel Grup de Recerca de Sistemes Socioecològics en Ambients Marins i Costaners del CEAB-CSIC en el qual es presenta la situació actual del Delta de la Tordera i les seves platges i es fan prediccions del seu futur a curt, mig i llarg termini, a més de proposar possibles solucions per a una correcta gestió integrada.
La inauguració l’han presidit l’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, acompanyat del primer tinent d’alcalde de Cultura, Festes i Arxiu, Quim Torrecillas, així com del director del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, Emili O. Casamayor, i el cap del grup de recerca de Sistemes Socioecològics, Rafael Sardà. Els han acompanyat regidors i regidores de l’Ajuntament de Blanes, membres del CEAB-CSIC i l’arxiver municipal, Toni Reyes. Tots ells i elles han estat els primers en visitar la mostra, que s’allotjarà a la Sala Ma Luisa García-Tornel i Casa Oms fins el 12 d’agost.
El paper de la platja de Blanes en el desenvolupament socioeconòmic
L’exposició pretén donar una visió general del què és i ha estat la platja de Blanes al llarg del temps, abastant geogràficament tota la franja marítima que va des del port pesquer fins a la desembocadura de la Tordera. Ara bé, sense renunciar a fer propostes de millora i projeccions sobre quin pot ser el futur d’aquest territori, molt desitjat i explotat, i com a conseqüència, molts cops maltractat per l’acció de l’home. Això també denota com el passat, el present i el futur de Blanes va estar, està i seguirà estant lligat a la seva façana marítima, amb base en el comerç, la indústria i el turisme.
Històricament, aquí i arreu del món, la platja és la zona d’interacció entre el medi marí i el medi terrestre i sempre ha estat un espai que ha ocupat un lloc molt important per a la vida i les activitats de les societats que s’han establert al seu voltant. Les platges tenen una forta rellevància des el punt de vista social i econòmic i la indústria turística, que es va desenvolupar ràpidament a partir de la dècada dels anys 60, hi ha establert lligams indiscutibles. Per altra banda, les indústries extractives i la falta de gestió i coneixement d’aquests ecosistemes han fet entrar els deltes i platges en un conflicte permanent des del punt de vista ambiental i ecològic.
A través de la visita a la mostra s’hi poden trobar desenvolupats aspectes com la significació de la platja per Blanes, l’ocupació de la zona costanera marítima d’antic règim com la blanenca o bé els usos i costums propis de l’espai fins a la transformació dels gèneres de vida tradicionals al llarg del segle XX. Al mateix temps, també s’hi expliquen els conceptes de platja des de la vessant purament geològica, des de la més socioecològica i des del Sistema de Gestió Integrada de la Costa que s’impulsa actualment des de la Unió Europea.
Evolució històrica recent de la platja de Blanes i el delta de la Tordera
Un dels aspectes més interessants pel gran públic i que també es recull a l’exposició és l’evolució històrica recent que han experimentat la platja del municipi de Blanes i el delta de la Tordera. L’estudi a partir del qual s’ha desenvolupat la mostra és l’anàlisi realitzat sobre l’estat actual de la zona i el plantejament de propostes de futur que ens aquests moments s’està duent a terme al CEAB-CSIC. Aquest treball s’està elaborant en el marc d’una tesis doctoral que busca comparar l’estat actual respecte dels anteriors, d’aquí que comencés la col·laboració amb l’Arxiu Municipal per tenir accés a fotografies antigues de la zona.
En aquest darrer sentit, les propostes plantejades deixen veure amb claredat que la solució passa per la implicació de les administracions i institucions on la participació ciutadana també serà clau perquè puguin o no ser una realitat Per últim, un altre aspecte molt atractiu que el visitant podrà veure durant el recorregut és el make in off de l’exposició, és a dir que coneixerà a través de quines tècniques científiques s'han realitzat els diferents estudis de la franja costanera de Blanes i el delta de la Tordera.
La visita de l’exposició es complementa amb un catàleg que recull els punts més destacats de la mateixa, publicat conjuntament pel CEAB-CSIC i l’Ajuntament de Blanes, i que recopila de forma àmplia la recerca que s’ha dut a terme sobre el tema. Pel que fa a la mostra La Platja de Blanes i el Delta de la Tordera: passat, present i futur, es podrà visitar a la Sala Municipal d’Exposicions Maria Luisa García-Tornel i Casa Oms fins el proper 12 d’agost. Estarà oberta de dilluns a diumenge amb un horari que pels matins serà de 11 a 13 h i per les tardes de 18 a 21 h.
Ajuntament de Blanes 21/7/2017
La mostra, organitzada pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i l’Arxiu Municipal de Blanes (AMBL), es podrà visitar fins el 12 d’agost
La tarda d’aquest divendres s’ha inaugurat una exposició que interessarà tant als amants de les mostres històriques i retrospectives com als qui els agrada conèixer el perquè dels fenòmens a través de la ciència. Es tracta de l’habitual mostra que sol organitzar cada estiu l’Arxiu Municipal de Blanes coincidint amb la Festa Major de Santa Anna, aquesta vegada per donar a conèixer un interessant treball conjunt amb el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) sobre un tema actual i polèmic que desperta curiositat a tothom.
Principals autoritats protagonistes de la inauguració
La inauguració l’han presidit l’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, acompanyat del primer tinent d’alcalde de Cultura, Festes i Arxiu, Quim Torrecillas, així com del director del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, Emili O. Casamayor, i el cap del grup de recerca de Sistemes Socioecològics, Rafael Sardà. Els han acompanyat regidors i regidores de l’Ajuntament de Blanes, membres del CEAB-CSIC i l’arxiver municipal, Toni Reyes. Tots ells i elles han estat els primers en visitar la mostra, que s’allotjarà a la Sala Ma Luisa García-Tornel i Casa Oms fins el 12 d’agost.
El paper de la platja de Blanes en el desenvolupament socioeconòmic
L’exposició pretén donar una visió general del què és i ha estat la platja de Blanes al llarg del temps, abastant geogràficament tota la franja marítima que va des del port pesquer fins a la desembocadura de la Tordera. Ara bé, sense renunciar a fer propostes de millora i projeccions sobre quin pot ser el futur d’aquest territori, molt desitjat i explotat, i com a conseqüència, molts cops maltractat per l’acció de l’home. Això també denota com el passat, el present i el futur de Blanes va estar, està i seguirà estant lligat a la seva façana marítima, amb base en el comerç, la indústria i el turisme.
Històricament, aquí i arreu del món, la platja és la zona d’interacció entre el medi marí i el medi terrestre i sempre ha estat un espai que ha ocupat un lloc molt important per a la vida i les activitats de les societats que s’han establert al seu voltant. Les platges tenen una forta rellevància des el punt de vista social i econòmic i la indústria turística, que es va desenvolupar ràpidament a partir de la dècada dels anys 60, hi ha establert lligams indiscutibles. Per altra banda, les indústries extractives i la falta de gestió i coneixement d’aquests ecosistemes han fet entrar els deltes i platges en un conflicte permanent des del punt de vista ambiental i ecològic.
A través de la visita a la mostra s’hi poden trobar desenvolupats aspectes com la significació de la platja per Blanes, l’ocupació de la zona costanera marítima d’antic règim com la blanenca o bé els usos i costums propis de l’espai fins a la transformació dels gèneres de vida tradicionals al llarg del segle XX. Al mateix temps, també s’hi expliquen els conceptes de platja des de la vessant purament geològica, des de la més socioecològica i des del Sistema de Gestió Integrada de la Costa que s’impulsa actualment des de la Unió Europea.
Evolució històrica recent de la platja de Blanes i el delta de la Tordera
Un dels aspectes més interessants pel gran públic i que també es recull a l’exposició és l’evolució històrica recent que han experimentat la platja del municipi de Blanes i el delta de la Tordera. L’estudi a partir del qual s’ha desenvolupat la mostra és l’anàlisi realitzat sobre l’estat actual de la zona i el plantejament de propostes de futur que ens aquests moments s’està duent a terme al CEAB-CSIC. Aquest treball s’està elaborant en el marc d’una tesis doctoral que busca comparar l’estat actual respecte dels anteriors, d’aquí que comencés la col·laboració amb l’Arxiu Municipal per tenir accés a fotografies antigues de la zona.
En aquest darrer sentit, les propostes plantejades deixen veure amb claredat que la solució passa per la implicació de les administracions i institucions on la participació ciutadana també serà clau perquè puguin o no ser una realitat Per últim, un altre aspecte molt atractiu que el visitant podrà veure durant el recorregut és el make in off de l’exposició, és a dir que coneixerà a través de quines tècniques científiques s'han realitzat els diferents estudis de la franja costanera de Blanes i el delta de la Tordera.
La visita de l’exposició es complementa amb un catàleg que recull els punts més destacats de la mateixa, publicat conjuntament pel CEAB-CSIC i l’Ajuntament de Blanes, i que recopila de forma àmplia la recerca que s’ha dut a terme sobre el tema. Pel que fa a la mostra La Platja de Blanes i el Delta de la Tordera: passat, present i futur, es podrà visitar a la Sala Municipal d’Exposicions Maria Luisa García-Tornel i Casa Oms fins el proper 12 d’agost. Estarà oberta de dilluns a diumenge amb un horari que pels matins serà de 11 a 13 h i per les tardes de 18 a 21 h.
Es retira del litoral de Blanes una xarxa de pesca abandonada d'uns 100m de llarg i 500 kg de plomada 21/7/2017 Gencat
Es retira del litoral de Blanes una xarxa de pesca abandonada d'uns 100m de llarg i 500 kg de plomada
Gencat 21/7/2017
L’acció s’emmarca en el pla de lluita contra la pesca fantasma que el DARP vol impulsar, juntament amb científics i sector, per a minimitzar els possibles efectes negatius sobre els ecosistemes marins que provoca l’ús de xarxes antireglamentàries o els arts de pesca que s’extravien a la mar
Amb aquesta iniciativa, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació fa un pas endavant per a lluitar contra l’anomenada pesca fantasma, i així millorar l’estat dels recursos marins vius dels quals depèn la pesca i altres activitats marítimes com el busseig
La Direcció General de Pesca i Afers Marítims del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha coordinat avui l’operació de retirada d’una xarxa de pesca abandonada al litoral de Blanes, situada sobre una barra rocosa amb coral·ligen a gairebé 40 metres de fondària, d’una allargada aproximada d’uns 100 m i una plomada d’uns 500 kg de pes.
L’extracció de la xarxa ha estat possible gràcies a la col·laboració dels científics de la Universitat de Barcelona, el personal de la Unitat Aquàtica dels Mossos d’Esquadra, una embarcació de pesca de la Confraria de Pescadors de Blanes i l’entitat local s’Agulla, que és qui va detectar la xarxa i va donar l’avís.
El desenvolupament d’aquest dispositiu, que ha integrat tots els actors implicats, servirà per avançar en la definició del Protocol científic-tècnic que el DARP està treballant amb científics de la Universitat de Barcelona, i amb el qual l’administració pesquera catalana fa un pas endavant per lluitar contra l’anomenada pesca fantasma, i així millorar l’estat dels recursos marins vius dels què depèn la pesca i d’altres activitats marítimes com el busseig.
Aquest Protocol detallarà les actuacions a dur a terme per a minimitzar els possibles efectes negatius sobre els ecosistemes marins de l’anomenada “pesca fantasma”, calaments antireglamentaris detectats al llarg de tot el litoral de Catalunya, abandonats o perduts a la mar a causa de temporals.
Els arts de pesca perduts o abandonats a la mar poden tenir diversos impactes sobre els ecosistemes i els recursos marins vius amb conseqüències sobre la pesca i algunes activitats marítimes recreatives. A més de la possible captura continuada d’espècies comercials i no comercials, l’anomenada pesca fantasma; també poden tenir impactes físics negatius sobre hàbitats bentònics d’interès per a la pesca i les activitats marítimorecreatives com el coral·ligen i, a vegades, constituir un risc per a la seguretat de determinades activitats marítimes.
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat i twitter.com/agriculturacat o https://twitter.com/agentsruralscat.
Gencat 21/7/2017
L’acció s’emmarca en el pla de lluita contra la pesca fantasma que el DARP vol impulsar, juntament amb científics i sector, per a minimitzar els possibles efectes negatius sobre els ecosistemes marins que provoca l’ús de xarxes antireglamentàries o els arts de pesca que s’extravien a la mar
Amb aquesta iniciativa, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació fa un pas endavant per a lluitar contra l’anomenada pesca fantasma, i així millorar l’estat dels recursos marins vius dels quals depèn la pesca i altres activitats marítimes com el busseig
La Direcció General de Pesca i Afers Marítims del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha coordinat avui l’operació de retirada d’una xarxa de pesca abandonada al litoral de Blanes, situada sobre una barra rocosa amb coral·ligen a gairebé 40 metres de fondària, d’una allargada aproximada d’uns 100 m i una plomada d’uns 500 kg de pes.
L’extracció de la xarxa ha estat possible gràcies a la col·laboració dels científics de la Universitat de Barcelona, el personal de la Unitat Aquàtica dels Mossos d’Esquadra, una embarcació de pesca de la Confraria de Pescadors de Blanes i l’entitat local s’Agulla, que és qui va detectar la xarxa i va donar l’avís.
El desenvolupament d’aquest dispositiu, que ha integrat tots els actors implicats, servirà per avançar en la definició del Protocol científic-tècnic que el DARP està treballant amb científics de la Universitat de Barcelona, i amb el qual l’administració pesquera catalana fa un pas endavant per lluitar contra l’anomenada pesca fantasma, i així millorar l’estat dels recursos marins vius dels què depèn la pesca i d’altres activitats marítimes com el busseig.
Aquest Protocol detallarà les actuacions a dur a terme per a minimitzar els possibles efectes negatius sobre els ecosistemes marins de l’anomenada “pesca fantasma”, calaments antireglamentaris detectats al llarg de tot el litoral de Catalunya, abandonats o perduts a la mar a causa de temporals.
Els arts de pesca perduts o abandonats a la mar poden tenir diversos impactes sobre els ecosistemes i els recursos marins vius amb conseqüències sobre la pesca i algunes activitats marítimes recreatives. A més de la possible captura continuada d’espècies comercials i no comercials, l’anomenada pesca fantasma; també poden tenir impactes físics negatius sobre hàbitats bentònics d’interès per a la pesca i les activitats marítimorecreatives com el coral·ligen i, a vegades, constituir un risc per a la seguretat de determinades activitats marítimes.
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat i twitter.com/agriculturacat o https://twitter.com/agentsruralscat.
divendres, 21 de juliol del 2017
Sobre el Delta de la Tordera 21/7/2017 Enric Sagristà. Font: Twitter.com
#SabiesQue La població dels municipis del delta de la Tordera ha augmentat de 16.000 a 83.000 habitants (398%) desde 1950 a l'actualitat?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
