divendres, 8 de març del 2019
Esplugabous (Bubulcus ibis) entre Malgrat de Mar i Palafolls 7/3/2019
1 Esplugabous (Bubulcus ibis) aquest dijous 7/3/2019 al voral de l'N-II entre Malgrat de Mar i Palafolls, gens freqüent aquí.
Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu) 2/3/2019 Ignacio López González. Font: ornitho.cat
Observacions de l'Ignacio López González del dissabte 2/3/2019 al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu)...
4 Aligots comuns (Buteo buteo)
2 Xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
2 Corbs (Corvus corax)
4 Cornelles negres (Corvus corone)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 Picot verd (Picus viridis)
Tudons (Columba palumbus)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
3 Merles (Turdus merula)
mínim 1 Cogullada vulgar (Galerida cristata)
mínim 10 Titelles (Anthus pratensis)
mínim 7 Passerells comuns (Carduelis cannabina)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
2 Trists (Cisticola juncidis)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
1 Rossinyol bord (Cettia cetti)
1 Bruel (Regulus ignicapilla)
1 Mallerenga carbonera (Parus major)
2 Pardals roquers (Petronia petronia)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Gafarrons (Serinus serinus)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Ignacio López González
4 Aligots comuns (Buteo buteo)
2 Xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
2 Corbs (Corvus corax)
4 Cornelles negres (Corvus corone)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 Picot verd (Picus viridis)
Tudons (Columba palumbus)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
3 Merles (Turdus merula)
mínim 1 Cogullada vulgar (Galerida cristata)
mínim 10 Titelles (Anthus pratensis)
mínim 7 Passerells comuns (Carduelis cannabina)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
2 Trists (Cisticola juncidis)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
1 Rossinyol bord (Cettia cetti)
1 Bruel (Regulus ignicapilla)
1 Mallerenga carbonera (Parus major)
2 Pardals roquers (Petronia petronia)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Gafarrons (Serinus serinus)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Ignacio López González
Vídeos de Llúdriga (Lutra lutra) i Gorjablancs (Martes foina) a la Tordera 7/3/2019 Arnau Tolrà. Font: Twitter.com
Vídeos...
Per la llúdriga gran part del riu actua fonamentalment com un gran corredor entre refugis i punts d’interès tròfic, la distribució dels quals varia constantment segons el nivell de l’aigua, la fenologia de les preses, l’estructura de la vegetació, entre d’altres.
En canvi, per la fagina, força hidròfoba, el curs fluvial actua com un obstacle. Les concentracions en els comptats passos de fauna entre la serralada litoral i prelitoral acaben en persecucions territorials.
1min després, retorna. Havent superat l'AP-7, el polígon industrial i la carretera local, sembla que creuar el riu nedant no és un impediment prou important.
Cabirol (Capreolus capreolus) a Santa Susanna 7/3/2019 Sílvia Blanch Herrerias. Font: Grup de Natura Vall d'Alfatà
El cabirol (Capreolus capreolus), nova espècie pel projecte del #GNVdA del @SSOM_StaSusanna.
Força abundant al Montnegre per reintroductions cinegètiques dels 90'. En aquest cas s'acosta fins a Can Batlle. Obs: @8cb2d3d8a200436
#biodiversitat #SantaSusanna
Algunes notícies per llegir 5-8/3/2019...
Doncs quina riera més rara
...
...
Planten una 30a de freixes a la riera d’en Jordà de #Palafolls.
http://ow.ly/4R7v30nWovL
Planten una 30a de freixes a la riera d’en Jordà
Ràdio Palafolls 6/3/2019
Entre ahir i avui el consistori ha plantat una trentena de freixes de fulla petita a la ribera de la riera d’en Jordà al seu pas per trama urbana.
Ja fa unes setmanes l’Ajuntament va explicar la seva intenció d’eliminar les canyes al voltant de les lleres de les rieres locals ja que el seu manteniment és molt car i per que els pagesos ja no les utilitzen com feien anteriorment.
Fa uns dies es van eliminar aquestes canyes i ara el consistori ha plantat aquesta espècia autòctona de zona de ribera per tal d’incorporar una vegetació pròpia d’aquests espais. A banda del seu cost de manteniment, el consistori recorda que l’eliminació de les canyes ha de servir per evitar que causin problemes en episodis de forts aiguats, en els quals la seva presència podrien comportar problemes perquè circuli l’aigua. A la vegada, la seva eliminació ajudarà a evitar la proliferació de mosquits i altres espècies.
De tot plegat en parla el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Palafolls, Juan Andrés Osorio.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
L’objectiu de l’Ajuntament és eliminar les canyes de les rieres que passen dins la zona urbana del nostre municipi. De moment ha començat per aquesta actuació a la riera d’en Jordà, però amb la intenció d’anar-ho estenent a la resta de rieres palafollenques.
El regidor aclareix, però, que no s’eliminaran totes les canyes, ja que en alguns punts del municipi es mantindran per a usos agrícoles.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
A banda del freixe de fulla petita, el consistori preveu anar eliminant gradualment les canyes amb un tractament físic i substituint-les per arbustos autòctons com l’aloc i per altres arbres propis de ribera com el gatell, entre d’altres.
Els #AgentsRurals rescatem una guineu que ha estat a punt de morir ofegada en caure a una bassa de rec a Can Bellsolell, a Arenys de Munt #Maresme
Vídeo...
Ho sabeu que gravem un vídeo per ensenyar-vos per què l’INS Ramon Turró farà el curs vinent un CFGM dual d’Agricultura ecològica? @ajmalgrat @smalgratoficial @educaciocat
Fals
No millora la mobilitat d cap municipi, incrementa el nombre de vehicles que hi accedeixen des de l'Àrea Metropolitana. No és una infraestructura necessària, es fa per allargar la concessió que caduca. I és causa de conflictivitat a la costa brava perquè fomenta l'urbanisme
No millora la mobilitat d cap municipi, incrementa el nombre de vehicles que hi accedeixen des de l'Àrea Metropolitana. No és una infraestructura necessària, es fa per allargar la concessió que caduca. I és causa de conflictivitat a la costa brava perquè fomenta l'urbanisme
conseller @damiacalvet: "Des del @govern creiem que la c-32 és una infraestructura necessària. Municipis com Tordera, Lloret, Tossa, etc. necessiten aquesta millora de la mobilitat, i no s’hauria de barrejar amb altres conflictivitats de la costa brava"
Pescadors francesos visiten el Port per conèixer el pla de cogestió del sonso
Ràdio Arenys 5/3/2019
Els pescadors estaran tot el dia a la nostra vila
Una desena de pescadors francesos de la ciutat de Varois han visitat el Port d’Arenys de Mar per conèixer el pla de cogestió del sonso que s’aplica a nivell català. Els pescadors han conegut de primera mà aquest pla a través del pescador arenyenc Mauricio Pulido i, a la tarda, es reuniran amb Sergi Tudela, director general de pesca, també a la nostra vila. Ahir també van visitar un altre port, com és el de Palamós.
Un dels pescadors francesos ha explicat que l’objectiu és conèixer el model de cogestió, ja que considera que és una forma de treballar en què el pescador hi té un paper més protagonista. Aquests pescadors, provinents de la zona de Marsella, afirmen que la seva activitat és basa en arts menors amb embarcacions petites i tradicionals que es dediquen, principalment, a la palangre. Afirma que troben a faltar un treball en comú i creuen que coneixent el model català podran agafar idees per aplicar-les a la seva feina diària.
El pescador francès lamenta la manca de suport de l’administració pública que sí que es troba, aquí a Catalunya. Segons diu, se senten aïllats a l’hora de prendre decisions, ja que no tenen cap intercanvi directe amb els representants polítics. De fet, és un dels aspectes que destaca dels plans de cogestió que han vingut a conèixer.
Com dèiem, aquesta tarda participaran a la sessió de control permanent del comitè de cogestió del sonso amb la presència de Sergi Tudela. Demà, es reuniran amb científics de la Universitat de Girona.
Precinten la part il·legal del Blanc d’Eivissa de Blanes
El Punt Avui 6/3/2019
Una comitiva municipal i policial ha certificat que l’amo del càmping ja ho havia fet
Un detall de la zona precintada i que ahir responsables municipals van poder certificar POLICIA DE BLANES.
JORDI CASAS - BLANES
Efectius de la policia local de Blanes han precintat la part il·legal del càmping Blanc d’Eivissa amb l’autorització del jutjat contenciós administratiu número 2 de Girona, en compliment de la resolució del decret d’alcaldia del 21 de novembre del 2018. L’Ajuntament de Blanes ha pogut així, finalment, certificar el tancament de la part il·legal d’aquest càmping, situat a la zona turística d’Els Pins.
El decret preveia que s’havia de cessar l’activitat i l’ús urbanístic de càmping i precintar les instal·lacions,i també que calia implantar un tancament que separi la part il·legal de la que és correcta a l’establiment. L’alcalde de Blanes, Mario Ros, i el cap de la policia local, Joan Garcia, han informat que no ha calgut utilitzar l’autorització judicial per donar compliment al decret.
El propietari del càmping els ha mostrat com, de manera voluntària i mitjançant acta notarial amb data d’aquest dilluns 4 de març, ja havia procedit a delimitar totalment la zona afectada per l’esmentat decret. Acompanyats del propietari, els efectius policials i l’arquitecte tècnic municipal han comprovat que realment tota la zona afectada està delimitada i fermada amb una tanca metàl·lica d’enreixat d’una altura aproximada de dos metres que garanteix la delimitació de l’espai ampliat de manera il·legal.
Es culmina així un procés administratiu i judicial llarg, iniciat l’octubre del 2018 i amb una pròrroga respecte al termini inicial fixat per complir les obligacions pertinents.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
