Aquest matí en David Caballé i jo hem trobat el martinet blanc (
Egretta garzetta) de la desembocadura del riu Tordera caminant com podia, perdigonat amb impactes al bec, ala i cos,... , sense poder volar, el bec trencat que l’impedeix alimentar-se, moribund i desorientat.
Tothom sap que els caps de setmana, quan es fa fosc, alguns “
esportistes” del camp de tir al plat de Malgrat ubicat a la riba (i llit) del tram final del riu (XN2000) baixen per caçar. En paraules textuals en conversa amb ells... “
els millors trets arriben quan es fa fosc”, i no són pocs els ànecs abatuts, i vés a saber què més, a aquest “
espai natural” “
zona lliure de caça” “
30% del territori català protegit”.
Conegut, permès i ignorat per tothom,... d’entre totes les paraules que em venen al cap quan penso en l’ajuntament, el cos d’agents rurals, l’agència catalana de l’aigua i el departament de medi ambients, la millor que pot definir-ho és...
Vergonyós!!!.
1 comentari:
Quina desgracia.
Hem perdut alguna cosa pel cami de la civilitzacio i no se com ho farem per recuperarla.
Publica un comentari a l'entrada