divendres, 6 de febrer del 2009

Sobre la regeneració de la platja de s’Abanell de Blanes, 6/2/09…

El CEAB considera "una bestiesa" aportar 250.000 m3 de sorra a s'Abanell
Diari de Girona 6/2/09

Recomanable llegir també els comentaris a la notícia de l'edició digital del Diari de Girona

Els científics recorden que la regeneració de la platja de l'any 94 i la canalització de la Tordera són els culpables dels problemes de s'Abanell

Aspecte que presenta el delta de la Tordera, en l´actualitat. carles colomer

BLANES DDG
Un dels barems per determinar si s'ha de menester la regeneració de platges o no és la importància d'aquesta en els diferents sectors econòmics. En el cas de Blanes és ben clar: preval el sector turístic abans que el pesquer, per exemple. Els mateixos científics del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) ho reconeixen així i també per aquest motiu, el Departament de Costes va comprometre's a realitzar una aportació de 250.000 m3 de sorra.El socioecòleg del CEAB, Rafael Sardà, considera "una bestiesa" l'aportació de 250.000m3 a la qual s'ha compromès el Departament de Costes per regenerar la platja de s'Abanell. "Per solucionar una qüestió de temporada es desestabilitza el delta", denuncia. I és que en aquest punt és on el científic es mostra més crític ja que, tal com explica, la solució al problema de s'Abanell passa "per deixar de canalitzar l'aigua del riu i enderrocar el mur" que aguanta els transformadors de la dessaladora de Blanes, a part d'evitar captar sorra per regenerar la platja del mateix lloc on va extreure's l'any 94.
Sardà comenta que en l'actualitat, tant la canalització com el mur que hi ha al delta evita que s'Abanell pugui regenerar-se de forma natural. Aquest és un dels motius pel qual Blanes es veu forçada a la regeneració constant de les platges. Un sistema d'aportació de sorra que genera polèmica en altres indrets de Catalunya, com per exemple la costa del maresme, on els pescadors d'Arenys acusen el Ministeri de Medi Ambient de destrossar l'ecosistema marí amb aquests procediments de regeneració.
En el cas de Blanes, el socioecòleg comenta que la regeneració de s'Abanell l'any 94, "feta amb sorra de davant el delta" va provocar greus danys als petxinaires blanencs a causa de l'afectació d'aquesta actuació. "Aquí hi havia quatre barques que es dedicaven a la petxina i van haver de plegar després del 94", exemplifica.
"La regeneració afecta l'estabilització del delta i s'ha de tenir clar que el delta és el riu i la part submergida d'aquest, on s'acumulen sediments", explica el científic per manifestar la seva postura contrària a la regeneració anunciada a Blanes.
Finalment, Sardà reitera la necessitat "d'un pla integral estatal" i evitar els "municipalismes per impedir que cada platja faci el que vulgui, ja que el que es fa en un lloc afecta la resta".