Malgrat Confidencial 29/4/10
.
.
A finals del mes de juny s'inicia oficialment la temporada de platges a Malgrat de Mar. És per això, que des de fa uns dies, operaris de la brigada municipal ja han començat els treballs de millora i arranjament del mobiliari urbà del Passeig de Mar. Entre d'altres, aquests treballs consisteixen en pintar els bancs dels parcs infantils que hi ha en el Passeig. També sestan arranjant algunes de les fonts d'aigua. A banda daixò, per aquest estiu es tornarà a instal·lar el servei de dutxes i rentapeus. Un altre dels serveis que també es posarà en marxa és el relacionat amb les activitats esportives. En aquest cas, es posaran les xarxes per practicar voleibol i futbol. Pel que fa a la seguretat, aquest estiu hi haurà menys socorristes vigilant els banyistes ja que el pressupost ha baixat degut a la crisi. Tot i això, des de l'Ajuntament de Malgrat de Mar, s'ha assegurat que lempresa adjudicatària seguirà oferint el mateix servei que la passada temporada. Des del consistori també s'ha recordat i s'ha insistit sobre la prohibició de portar els gossos a la platja.
.
La temporada de platges d'aquest estiu a Malgrat de Mar presenta una novetat. I és que la platja de la Tordera se senyalitzarà com a zona nudista.
.
Tallen quatre mesos la BV-6001 a Malgrat
Diari Maresme 28/4/10
.
Foto: Aj. Malgrat
.
L’ajuntament de Malgrat de Mar ha informat aquesta setmana que la carretera BV-6001, que comunica Malgrat amb Blanes, quedarà tallada al trànsit de vehicles a partir del proper dimarts 4 de maig i fins el 27 d’agost, aproximadament. Aquesta via es tallarà per les obres de construcció de l’accés enlairat a la carretera de Mas Bages per substituir el pas a nivell del Molí Vell, el darrer del municipi.
.
La construcció del pas enlairat de Mas Bages suposarà una inversió de 2,3 milions d’euros. Les actuacions, a càrrec d’Adif, contemplen la construcció d’una variant i un pas superior per la supressió d’aquest pas a nivell situat al punt quilomètric 58,260 de la línia ferroviària. Les obres també preveuen la construcció d’una rotonda i l’arranjament de dos camins d’accés. Aquest projecte té com a objectiu incrementar la seguretat de vehicles, vianants i circulacions ferroviàries, així com garantir la permeabilitat de la infraestructura ferroviària al seu pas per Malgrat.
.
Pas a nivell tràgic
.
El pas a nivell del Molí Vell, el darrer a Malgrat de Mar, és un punt on s’ha produït greus accidents. El darrer, va tenir lloc el passat 4 de març, quan un tren va envestir un cotxe amb dos ocupants. El sinistre va provocar una víctima mortal i un ferit greu.
.
Alternatives
.
Amb motiu del tall d’aquesta carretera, la Policia Local de Malgrat ha habilitat rutes alternatives per garantir les entrades i sortides de vehicles, i en concret de camions, al sector industrial i turístic del Camí de la Pomereda.
.
Els itineraris que es posaran en funcionament són els següents:
.
- En el cas dels turismes i ciclomotors procedents del poble tenen l’accés garantit des del poble a través del pas soterrani que enllaça amb el carrer de l’Abat Oliba.
.
- En el cas de camions, el recorregut d’entrada al sector de la Pomereda serà a través de l’avinguda Costa Brava i el carrer de Girona, per enllaçar amb el vial perimetral que uneix amb la Cooperativa Progrés-Garbí, i després a través del vial que hi ha entre les fàbriques Boehringer Ingelheim i Henkel.
.
- En el cas de camions, el recorregut de sortida del sector de la Costa Brava, serà per Camí de la Pomereda, carretera de Mas Bages fins al trencament amb Camí del Pla per on es circularà fins a la Cooperativa Progrés-Garbí per anar en direcció el polígon industrial de can Patalina a través del pas inferior, el vial perimetral l’avinguda de Joaquima de Vedruna per enllaçar amb l’avinguda Costa Brava. El document adjunt mostra gràficament les rutes a seguir.
.
La construcció del pas elevat del Molí Vell a Malgrat farà tallar la carretera de Blanes fins a l'agost
El Punt 28/4/10
.
Les obres eliminaran el pas a nivell del Molí Vell. Foto: T.M.
.
Les obres que han d'eliminar l'últim i perillós pas a nivell a Malgrat de Mar, el del Molí Vell, obligaran els pròxims dies a tallar la circulació de vehicles per la carretera que uneix el municipi amb Blanes, la BV-6001. Segons han informat fonts municipals, les restriccions es faran efectives el pròxim dimarts dia 4 i s'allargaran fins a final d'agost.
.
L'actuació, que serà a càrrec de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif), inclou la construcció d'un pas elevat que permetrà als cotxes travessar la via del tren. També incorpora la creació d'una variant, una rotonda que permetrà distribuir el trànsit i l'adequació de dos camins d'accés.
.
Segons van informar ahir fonts municipals, amb l'objectiu d'evitar problemes circulatoris a la via i garantir l'accés especialment dels camions a la zona industrial i turística del Camí de la Pomereda, la policia local ha previst rutes alternatives. En concret, els turismes i ciclomotors procedents del poble podran accedir a la zona sense problemes pel pas subterrani del carrer Abat Oliba. Els camions, però, hauran d'accedir al Camí de la Pomereda per l'avinguda Costa Brava i el carrer Girona, per enllaçar amb el vial perimètric que uneix amb la cooperativa Progrés-Garbí i, posteriorment, pel vial que hi ha entre les fàbriques Boehringer Ingelheim i Henkel. D'altra banda, el recorregut de sortida del sector de la Costa Brava per als camions començarà al Camí de la Pomereda, seguirà per la carretera de Mas Bages fins al trencant amb el Camí del Pla, per on se circularà fins a la cooperativa Progrés-Garbí per anar en direcció al polígon industrial de Can Patalina a través del pas inferior, el vial perimetral i l'avinguda de Joaquima de Vedruna per enllaçar amb l'avinguda Costa Brava.
.
Les obres de construcció d'aquest nou pas tenen un cost de 3,2 milions d'euros.
.
El tresor vermell
El Punt 30/4/10
.
Un dels conreus històrics de la zona nord del Maresme, la maduixa, protagonitza unes jornades que agermanen el paladar dels cinc pobles que formen i envolten la Vallalta
.
Maduixes de la Vallalta
.
De maduixes, en tastarem moltes aquesta temporada, però només les conreades a la Vallalta ens portaran a cada bocí el gust de la Mediterrània i del Montnegre. Al nord del Maresme la muntanya comença a endinsar-se en el mar. I és en les suaus serralades litorals on els pagesos han trobat el lloc idoni i el microclima especial per conrear aquestes maduixes de vermell intens i sabor molt dolç.
.
Durant la segona meitat del segle XX el conreu de la maduixa va ocupar moltes de les terres inclinades dels turons que van del mar a la muntanya i ara, davant la competència d'altres d'altres zones agrícoles, els pagesos de la zona nord del Maresme busquen l'excel·lència d'aquest tresor vermell. Prova d'això és la Diada de la Maduixa, unes jornades que agermanen el paladar dels cinc pobles que formen i envolten la Vallalta.
.
Sant Pol de Mar i Sant Iscle de Vallalta (2 de maig), Sant Cebrià de Vallalta i Canet de Mar (1 i 2 de maig) i Arenys de Munt (9 de maig) celebren la setena edició de la Diada de la Maduixa de la Vallalta amb diverses propostes. Els municipis aposten per treure les fires al carrer, fer tastets i activitats adreçades als infants i buscar la complicitat de restauradors i establiments comercials per tal de donar valor «a tot allò que és de casa». D'aquesta manera, la diada ens permet degustar les maduixes del Maresme, collides el mateix dia, sense que hagin patit un transport i en el seu punt òptim de maduració, una bona ocasió per gaudir d'un dels gustos i aromes més arrelats a la comarca.
.
Recórrer el Maresme que hi ha als peus del Montnegre és una experiència a qualsevol època, però especialment ara que el vermell i el verd de les plantacions ressegueixen la Vallalta, un territori unit històricament per la riera que li dóna nom. La Vallalta és un espai allargassat entre dos pols: el mar Mediterrani i el Montnegre. D'un extrem a l'altre hi ha una distància de set quilòmetres, curt camí per un paisatge que passa dels boscos de Sant Iscle a l'entorn més rural i menys muntanyós de Sant Cebrià, fins a un poble que mira clarament al mar com és Sant Pol. Així, aquest contrast es converteix en una mena de passeig natural que porta de la muntanya al mar o del mar a la muntanya. Al seu voltant, Canet de Mar i Arenys de Munt acaben d'arrodonir un paisatge que neix entre pins i aigua salada.
.
Conegut com la porta del Montnegre, Sant Iscle de Vallalta aplega tradició i modernitat. Del centre, se'n pot visitar l'església, del segle XIX, la plaça de les Basses i la de l'Onze de Setembre i, a poca distància, hi trobem un indret màgic: les Dones d'Aigua, amb el Casalot de ca l'Oller, el salt, el llac i l'entorn ombrívol per assaborir llegendes.
.
A mesura que avancem cap al mar, el territori, muntanyós i abrupte, es cobreix de verd, de boscos de pins, alzines sureres i castanyers. Hem arribat a Sant Cebrià de Vallalta, centre d'estiueig i segona residència. A l'esquerra de la riera, emergeix el centre urbà, presidit pel campanar de la seva església parroquial.
.
En arribar al mar, la Vallalta es torna blava gràcies a un dels pobles amb més encant de la costa del Maresme, Sant Pol de Mar. El treball artesanal del ferro forjat, la rajola catalana i el mosaic de moltes de les seves façanes modernistes li donen encant i personalitat. Un passeig per la Punta –construït entre els penya-segats i la mar– ens abocarà a un mirador de la platja i la mar de tota la comarca. Al capdamunt del turonet situat a l'est de la població s'alça l'ermita de Sant Pau, que ofereix al visitant una panoràmica excel·lent de la costa. Situades fora del terme urbà, entre la platja del Morer i la Roca Grossa, hi ha ruïnes romanes del Morer, un centre de producció de vi, del segle I.
.
De gran tradició marinera i turística és també Canet de Mar, alhora que ha esdevingut un important centre cultural gràcies a l'empremta de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. Nombrosos edificis modernistes són també un atractiu de la població.
.
Arenys de Munt tanca la nostra particular ruta. Cal visitar l'església de Sant Martí, d'estil gòtic tardà tot i que incorpora elements renaixentistes i refrescar-nos sota les frondoses c opes dels arbres de la Riera
.
De maduixes, en tastarem moltes aquesta temporada, però només les conreades a la Vallalta ens portaran a cada bocí el gust de la Mediterrània i del Montnegre. Al nord del Maresme la muntanya comença a endinsar-se en el mar. I és en les suaus serralades litorals on els pagesos han trobat el lloc idoni i el microclima especial per conrear aquestes maduixes de vermell intens i sabor molt dolç.
.
Durant la segona meitat del segle XX el conreu de la maduixa va ocupar moltes de les terres inclinades dels turons que van del mar a la muntanya i ara, davant la competència d'altres d'altres zones agrícoles, els pagesos de la zona nord del Maresme busquen l'excel·lència d'aquest tresor vermell. Prova d'això és la Diada de la Maduixa, unes jornades que agermanen el paladar dels cinc pobles que formen i envolten la Vallalta.
.
Sant Pol de Mar i Sant Iscle de Vallalta (2 de maig), Sant Cebrià de Vallalta i Canet de Mar (1 i 2 de maig) i Arenys de Munt (9 de maig) celebren la setena edició de la Diada de la Maduixa de la Vallalta amb diverses propostes. Els municipis aposten per treure les fires al carrer, fer tastets i activitats adreçades als infants i buscar la complicitat de restauradors i establiments comercials per tal de donar valor «a tot allò que és de casa». D'aquesta manera, la diada ens permet degustar les maduixes del Maresme, collides el mateix dia, sense que hagin patit un transport i en el seu punt òptim de maduració, una bona ocasió per gaudir d'un dels gustos i aromes més arrelats a la comarca.
.
Recórrer el Maresme que hi ha als peus del Montnegre és una experiència a qualsevol època, però especialment ara que el vermell i el verd de les plantacions ressegueixen la Vallalta, un territori unit històricament per la riera que li dóna nom. La Vallalta és un espai allargassat entre dos pols: el mar Mediterrani i el Montnegre. D'un extrem a l'altre hi ha una distància de set quilòmetres, curt camí per un paisatge que passa dels boscos de Sant Iscle a l'entorn més rural i menys muntanyós de Sant Cebrià, fins a un poble que mira clarament al mar com és Sant Pol. Així, aquest contrast es converteix en una mena de passeig natural que porta de la muntanya al mar o del mar a la muntanya. Al seu voltant, Canet de Mar i Arenys de Munt acaben d'arrodonir un paisatge que neix entre pins i aigua salada.
.
Conegut com la porta del Montnegre, Sant Iscle de Vallalta aplega tradició i modernitat. Del centre, se'n pot visitar l'església, del segle XIX, la plaça de les Basses i la de l'Onze de Setembre i, a poca distància, hi trobem un indret màgic: les Dones d'Aigua, amb el Casalot de ca l'Oller, el salt, el llac i l'entorn ombrívol per assaborir llegendes.
.
A mesura que avancem cap al mar, el territori, muntanyós i abrupte, es cobreix de verd, de boscos de pins, alzines sureres i castanyers. Hem arribat a Sant Cebrià de Vallalta, centre d'estiueig i segona residència. A l'esquerra de la riera, emergeix el centre urbà, presidit pel campanar de la seva església parroquial.
.
En arribar al mar, la Vallalta es torna blava gràcies a un dels pobles amb més encant de la costa del Maresme, Sant Pol de Mar. El treball artesanal del ferro forjat, la rajola catalana i el mosaic de moltes de les seves façanes modernistes li donen encant i personalitat. Un passeig per la Punta –construït entre els penya-segats i la mar– ens abocarà a un mirador de la platja i la mar de tota la comarca. Al capdamunt del turonet situat a l'est de la població s'alça l'ermita de Sant Pau, que ofereix al visitant una panoràmica excel·lent de la costa. Situades fora del terme urbà, entre la platja del Morer i la Roca Grossa, hi ha ruïnes romanes del Morer, un centre de producció de vi, del segle I.
.
De gran tradició marinera i turística és també Canet de Mar, alhora que ha esdevingut un important centre cultural gràcies a l'empremta de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. Nombrosos edificis modernistes són també un atractiu de la població.
.
Arenys de Munt tanca la nostra particular ruta. Cal visitar l'església de Sant Martí, d'estil gòtic tardà tot i que incorpora elements renaixentistes i refrescar-nos sota les frondoses c opes dels arbres de la Riera
.
.
Medi Ambient estudia reduir el nombre de corbs marins pel dany que causen als peixos
Diari de Girona 28/4/10
.
El departament ha detectat la presència d'aquesta espècie en un total de 21 dormidors de les comarques gironines
.
Medi Ambient estudia reduir el nombre de corbs marins pel dany que causen als peixos
Diari de Girona 28/4/10
.
El departament ha detectat la presència d'aquesta espècie en un total de 21 dormidors de les comarques gironines
.
.
GIRONA EUROPA PRESS/DDG La Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat estudia la manera de reduir les poblacions de corb marí que hivernen a l'interior de Catalunya, davant l'"alarmisme" que ha creat la seva presència entre el sector de la pesca esportiva per les seves captures de peix en els cursos fluvials.
.
GIRONA EUROPA PRESS/DDG La Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat estudia la manera de reduir les poblacions de corb marí que hivernen a l'interior de Catalunya, davant l'"alarmisme" que ha creat la seva presència entre el sector de la pesca esportiva per les seves captures de peix en els cursos fluvials.
.
Les observacions que ha anat efectuant la conselleria de Medi Ambient i Habitatge han permès constatar la presència d'aquesta espècie en un total de 21 dormidors a les comarques de Girona. En total, a Catalunya s'ha comptabilitzat la presència d'aquesta espècie en 70 dormidors de 28 comarques diferents (21 a Barcelona, 18 a Lleida i 10 a Tarragona).
.
.
En aquest sentit, Medi Ambient treballa en l'avaluació de mètodes ja experimentats en altres països europeus per fer compatible la supervivència de les espècies piscícoles amb la dels corbs marins, fet per al qual té previst realitzar una proposta d'actuacions que minimitzin els danys en la pròxima temporada hivernal.
.
.
La nova llei de pesca continental aprovada en el Parlament demana a la Conselleria el·laborar "en el termini més breu possible" un pla de gestió de la població de corbs marins de la xarxa fluvial catalana per conèixer l'estat de les seves poblacions i "poder avaluar la possibilitat de reduir-les". Durant el passat hivern la població de corbs marins (Phalacrocorax carbo) va ascendir a Catalunya fins als 11.000 exemplars, dels quals "gairebé tots" han emigrat ja cap als seus llocs d'origen situats en la costa del mar Bàltic i nord d'Europa.
.
.
Tot i que l'espècie és principalment litoral, prop de 10 colònies que acullen a uns 300 exemplars es troben al Pirineu. Si bé l'espècie prefereix captures de talles grans que habiten en el curs baix dels rius i aiguamolls litorals, Medi Ambient assumeix que en algunes zones podrien estar-se alimentant de truites, una espècie protegida en molts punts de l'interior de Catalunya, la captura de les quals s'exigeix que sigui sense mort.
.
.
La millora de la protecció dels corbs marins en els països d'origen a partir dels anys 90, ha fet que l'espècie experimentés un "creixement notable", juntament amb la millora de la qualitat dels rius.
.
Rieres plenes de canyes al Maresme
Diari Maresme 30/4/10
.
.
Rieres plenes de canyes al Maresme
Diari Maresme 30/4/10
.
Foto: Natura
.
A punt d’iniciar-se el mes de maig, considerat el període amb major risc de pluges i d’aiguats de la comarca, “encara no s’han començat a mantenir les rieres i torrents del Maresme“, segons informa el grup ecologista Natura.
.
Concretament, aquesta entitat ha manifestat que municipis com Cabrils, Cabrera de Mar, Teià, Arenys de Mar, Mataró, Palafolls, Tordera, Sant Cebrià de Vallalta o Sant Pol de Mar, “tenen les rieres plenes de canyes i altres materials que dificultaran molt el pas de les aigües pluvials”. Això, segons Natura, podria comportar diferents riscos ambientals, “com l’erosió dels marges, la destrucció d’infraestructures i especialment el risc d’inundacions i afectació de persones i béns“, apunten.
.
Molta canya i pocs pagesos
.
El retrocés de la pagesia a la comarca, afegit al creixement natural de les canyes, comporta majors trams de canyers que anteriorment eren utilitzats amb finalitats agrícoles. “Era l’agricultor el que mantenia la canya a ratlla“, subratllen des de Natura. A aquest fet, cal afegir que enguany, a causa de les ventades i nevades del passat mes de març, hi ha un gran quantitat de vegetació tombada damunt les lleres.
.
Sol·licitud de subvencions
.
Natura també assegura que el pla de manteniment de lleres de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) “no s’aplica en la intensitat, ni en l’extensió territorial que caldria pel Maresme“. A més, aquesta comarca parteix en desavantatge quan ha de demanar subvencions a l’ACA per a la restauració del medi natural de rieres i torrents respecte a d’altres territoris catalans. Aquesta situació, “lluny d’arranjar la situació, qui en té les competències han de ser els Ajuntaments qui, amb coneixements tècnics o sense, han d’assumir actuacions de manteniment de rieres que no els hi pertoquen“. Aquesta situació, segons Natura, es repeteix any rere any, “esperem que les pluges no ens facin mal“, conclouen.
.
Denuncien possibles enderrocs arqueològics
Diari Maresme 28/4/10
.
.
A punt d’iniciar-se el mes de maig, considerat el període amb major risc de pluges i d’aiguats de la comarca, “encara no s’han començat a mantenir les rieres i torrents del Maresme“, segons informa el grup ecologista Natura.
.
Concretament, aquesta entitat ha manifestat que municipis com Cabrils, Cabrera de Mar, Teià, Arenys de Mar, Mataró, Palafolls, Tordera, Sant Cebrià de Vallalta o Sant Pol de Mar, “tenen les rieres plenes de canyes i altres materials que dificultaran molt el pas de les aigües pluvials”. Això, segons Natura, podria comportar diferents riscos ambientals, “com l’erosió dels marges, la destrucció d’infraestructures i especialment el risc d’inundacions i afectació de persones i béns“, apunten.
.
Molta canya i pocs pagesos
.
El retrocés de la pagesia a la comarca, afegit al creixement natural de les canyes, comporta majors trams de canyers que anteriorment eren utilitzats amb finalitats agrícoles. “Era l’agricultor el que mantenia la canya a ratlla“, subratllen des de Natura. A aquest fet, cal afegir que enguany, a causa de les ventades i nevades del passat mes de març, hi ha un gran quantitat de vegetació tombada damunt les lleres.
.
Sol·licitud de subvencions
.
Natura també assegura que el pla de manteniment de lleres de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) “no s’aplica en la intensitat, ni en l’extensió territorial que caldria pel Maresme“. A més, aquesta comarca parteix en desavantatge quan ha de demanar subvencions a l’ACA per a la restauració del medi natural de rieres i torrents respecte a d’altres territoris catalans. Aquesta situació, “lluny d’arranjar la situació, qui en té les competències han de ser els Ajuntaments qui, amb coneixements tècnics o sense, han d’assumir actuacions de manteniment de rieres que no els hi pertoquen“. Aquesta situació, segons Natura, es repeteix any rere any, “esperem que les pluges no ens facin mal“, conclouen.
.
Denuncien possibles enderrocs arqueològics
Diari Maresme 28/4/10
.
Foto: Salvem la Vall de la Riera La troballa, abans i després
.
La Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda ha denunciat el possible enderrocament de restes arqueològiques que van aparèixer durant les obres de construcció dels col·lectors de la depuradora de l’Alt Maresme, al terme municipal de Pineda de Mar, sense que s’hagi informat d’aquesta actuació a la comissió de seguiment.
.
La plataforma ha informat en un comunicat que el passat 21 d’abril, una persona que circulava pel Passeig d’Hortsavinyà va posar en coneixement de l’entitat que havia aparegut un mur enterrat de manera perpendicular a l’indret per on s’han d’emplaçar els col·lectors de la depuradora de l’Alt Maresme. Aquest mur, d’uns 8 metres de llargada, es trobava sota el mateix passeig i a uns 500 metres de l’institut Joan Coromines. L’endemà, la plataforma va prendre unes fotografies en les què s’identificava clarament un contrafort per la banda que mira cap a mar. Segons informa la plataforma, aquestes imatges van ser enviades a l’alcalde, a diversos regidors de l’ajuntament de Pineda, així com al tècnic que realitza el seguiment de les obres. Paral·lelament, l’entitat els va notificar de “la conveniència que es dugués a terme una intervenció arqueològica preventiva per inventariar les restes i valorar la seva rellevància”, amb l’objectiu que es seguís un procediment similar al de les excavacions del denominat ‘Pont del Diable‘.
.
.
La Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda ha denunciat el possible enderrocament de restes arqueològiques que van aparèixer durant les obres de construcció dels col·lectors de la depuradora de l’Alt Maresme, al terme municipal de Pineda de Mar, sense que s’hagi informat d’aquesta actuació a la comissió de seguiment.
.
La plataforma ha informat en un comunicat que el passat 21 d’abril, una persona que circulava pel Passeig d’Hortsavinyà va posar en coneixement de l’entitat que havia aparegut un mur enterrat de manera perpendicular a l’indret per on s’han d’emplaçar els col·lectors de la depuradora de l’Alt Maresme. Aquest mur, d’uns 8 metres de llargada, es trobava sota el mateix passeig i a uns 500 metres de l’institut Joan Coromines. L’endemà, la plataforma va prendre unes fotografies en les què s’identificava clarament un contrafort per la banda que mira cap a mar. Segons informa la plataforma, aquestes imatges van ser enviades a l’alcalde, a diversos regidors de l’ajuntament de Pineda, així com al tècnic que realitza el seguiment de les obres. Paral·lelament, l’entitat els va notificar de “la conveniència que es dugués a terme una intervenció arqueològica preventiva per inventariar les restes i valorar la seva rellevància”, amb l’objectiu que es seguís un procediment similar al de les excavacions del denominat ‘Pont del Diable‘.
.
Foto: Salvem la Vall de la Riera
.
El passat 26 d’abril, un membre de la plataforma va fer una posterior inspecció, constatant que el mur havia estat destruït “sense que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), cap responsable de l’obra o representant de l’ajuntament hagués facilitat cap mena d’informació al respecte”, asseguren.
.
L’entitat ha denunciat aquesta manera de procedir “poc transparent” ja que, segons apunten, “no s’ajusta, en absolut, a la voluntat expressada en la darrera reunió de la comissió de seguiment de la depuradora, duta a terme el dimecres, 14 d’abril”. Per altra banda, l’entitat pinedenca també desconeix hores d’ara “si s’ha seguit o no el procediment legal i tècnic que correspondria fer, davant l’aparició d’aquestes restes”.
.
Elements de judici
.
Els membres de Salvem la Vall de la Riera han admès que ‘malauradament’ no disposen de suficients elements de judici per determinar si aquestes troballes tenien importància. Malgrat això, han denunciat que no s’hagi informat a la comissió de seguiment d’aspectes rellevants de les obres “com és aquest”, ni es comuniqui quines són les passes o procediment previ que s’ha dut a terme abans de decidir l’enderroc d’unes restes d’aquestes característiques.
.
Ara, que la traça dels col·lectors està començant a endinsar-se en la zona més sensible i amb majors possibilitats que apareguin vestigis d’època i tipologia diversa, la plataforma considera que “no és un bon precedent que la velocitat per acabar les obres dins d’uns terminis breus estigui passant per davant d’altres criteris cabdals com els de tipus patrimonial“.
.
El passat 26 d’abril, un membre de la plataforma va fer una posterior inspecció, constatant que el mur havia estat destruït “sense que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), cap responsable de l’obra o representant de l’ajuntament hagués facilitat cap mena d’informació al respecte”, asseguren.
.
L’entitat ha denunciat aquesta manera de procedir “poc transparent” ja que, segons apunten, “no s’ajusta, en absolut, a la voluntat expressada en la darrera reunió de la comissió de seguiment de la depuradora, duta a terme el dimecres, 14 d’abril”. Per altra banda, l’entitat pinedenca també desconeix hores d’ara “si s’ha seguit o no el procediment legal i tècnic que correspondria fer, davant l’aparició d’aquestes restes”.
.
Elements de judici
.
Els membres de Salvem la Vall de la Riera han admès que ‘malauradament’ no disposen de suficients elements de judici per determinar si aquestes troballes tenien importància. Malgrat això, han denunciat que no s’hagi informat a la comissió de seguiment d’aspectes rellevants de les obres “com és aquest”, ni es comuniqui quines són les passes o procediment previ que s’ha dut a terme abans de decidir l’enderroc d’unes restes d’aquestes característiques.
.
Ara, que la traça dels col·lectors està començant a endinsar-se en la zona més sensible i amb majors possibilitats que apareguin vestigis d’època i tipologia diversa, la plataforma considera que “no és un bon precedent que la velocitat per acabar les obres dins d’uns terminis breus estigui passant per davant d’altres criteris cabdals com els de tipus patrimonial“.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada