Més sobre la regeneració de les platges amb dragues 2-4/6/10...

Arenys de Mar recull signatures contra la draga
El Punt 2/6/10
.
Els treballs que es fan a Barcelona amb la sorra del Baix Maresme. Foto: A.P.
.

Els veïns d'Arenys de Mar s'han mobilitzat contra la propera regeneració que l'Estat té previst fer a les platges de ponent del port. A iniciativa d'un grup de veïns s'han començat a recollir signatures i es preparen noves mobilitzacions. Segons s'explica a l'encapçalament del manifest que es pot signar: «Els veïns d'Arenys de Mar exposem que, vistos els resultats dels temporals de llevant, la regeneració de la platja no serveix per res, a part de malmetre el fons marí.» A l'escrit s'hi afegeix: «La despesa és inadequada pels temps en què estem. És per això que demanem que no es facin més extraccions del fons marí per regenerar les platges.»
.
Durant el cap de setmana ja s'havien recollit prop d'un miler de signatures a favor que s'aturi la regeneració. La iniciativa popular coincideix amb les queixes del sector pesquer del port arenyenc, que reclama que es faci d'una vegada un trasllat de la sorra d'un costat a l'altre sense treure-la del fons del mar. És per això que els veïns i la confraria de pescadors uniran esforços i preparen noves mobilitzacions. La plataforma que es reunirà aquest dijous ja ha convocat un acte informatiu per dissabte 12 de juny a dos quarts de set de la tarda al Calisay. També demanaran als grups municipals que aprovin una moció per rebutjar l'actuació que tenen prevista des de la demarcació de Costes. Les firmes que es recullin està previst fer-les arribar a la ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa.
.
D'altra banda, el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, va instar ahir tots els agents que participen en el debat de les platges a «un debat més racional» que posi davant de tot «la necessitat que les platges tinguin sorra». «La platja és important per a la competitivitat econòmica dels municipis i, per tant, si volem que hi hagi sorra, s'hauran de fer dragatges, a Arenys i a altres poblacions», va declarar el representant de la Generalitat. Juntament amb l'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, Nadal va demanar unitat i que es reactivi la comissió del Consell Comarcal per acordar una solució conjunta per estudiar mesures a llarg termini. Igualment, va explicar que s'està en negociacions per aprofitar per al Baix Maresme la draga que ara, pagada per l'Estat, regenera les platges del litoral de Barcelona.
.
CiU impulsa al Parlament estudiar solucions per a les platges
El Punt 4/6/10
.
El diputat de Convergència i Unió Benet Maimí ha aconseguit que tots els grups parlamentaris se sumin a la seva proposta d'estudiar solucions definitives per evitar cada any la regeneració de les platges del Maresme. La iniciativa també reclama al Ministeri de Medi Ambient que inclogui aquestes actuacions com a prioritàries en el seu pla d'inversions. Tal com ha recordat el diputat nacionalista, des de CiU s'està treballant en aquest tema des del 2008, quan ja es proposava la construcció d'espigons. La comissió de política territorial va aprovar el mes de febrer passat una proposta de resolució de CiU sobre regeneració de platges que va ser finalment debatuda i aprovada ahir. Tal com assenyala Maimí, «la solució de la draga és transitòria, perquè cada any l'època de temporals provoca greus destrosses a les platges, que hores d'ara estan novament sense sorra». Per aquest motiu, el diputat nacionalista ha celebrat l'acord assolit i ha destacat que «les solucions suposaran una inversió inicial més elevada, però resultarà a la llarga molt més rendible i evitarà que ens trobem sense sorra a principi de la temporada turística».
.
Blanes redistribueix la sorra que queda a la platja perquè l'Estat no n'hi aporta
El Punt 2/6/10
.
Els treballs duraran dues setmanes
.

Les màquines, treballant ahir a la platja gran de Blanes. Foto: JORDI COLOMER.
.

Blanes va començar ahir a redistribuir la sorra de les seves platges a causa de la negativa del Ministeri de Medi Ambient de dotar aquest estiu d'una aportació de sorra els punts on gairebé no en queda. Els treballs van començar al matí i es preveu que s'allargaran durant un parell de setmanes.
.
Els darrers temporals van provocar que grans quantitats de sorra s'acumulessin en alguns punts de la platja, mentre que a pocs metres quedaven al descobert roques de grans dimensions que podien comportar un perill per als banyistes. L'actuació, que està previst que duri unes dues setmanes, té un cost d'uns 20.000 euros, als quals s'han de sumar uns 2.500 euros que s'han destinat als treballs per moure les roques perilloses.
.
«Estem obligats com a ajuntament a mantenir la vila tan cuidada com sigui possible», va afirmar ahir l'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), que va dir que és «molt important» per al municipi tenir en bones condicions les platges, ja que la ciutat és «una destinació de turisme familiar i esportiu».
.
Trias va explicar que en aquests darrers dos anys l'Estat ha fet una aportació d'un total de 700.000 m³ de sorra, però que aquesta temporada, després «d'intensificar les reunions, des de Madrid els han dit que no ho farien».
.
.
Blanes i la Generalitat acorden la finalització dels accessos a la platja de s'Abanell
El Punt 4/6/10
.
L'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), i el director general de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat de Catalunya, Oriol Balaguer, han acordat que els quatre accessos nous a la platja de s'Abanell es finançaran a parts iguals entre l'Ajuntament i el govern català. La Generalitat de Catalunya va ser l'encarregada dels treballs de millora del tram final del passeig, i hi va haver certa polèmica sobre qui havia de construir els accessos a la platja. Finalment s'ha arribar a una solució salomònica. Els treballs d'aquesta obra complementària es faran properament. Trias va manifestar ahir «la bona entesa que s'ha produït amb el govern de la Generalitat des de l'inici d'aquests treballs».
.
El litoral busca solucions d'urgència a la falta de sorra
El Periódico de Catalunya 3/6/10
.
La Generalitat insta els municipis afectats a acordar una alternativa conjunta a llarg termini
.
Els vaixells draga ja han començat a reposar material per arreglar el litoral
.

Uns nens juguen a la deteriorada platja de Blanes (Selva), un dels llocs on habitualment el temporal arrossega la sorra, ahir. JULIO CARBÓ
.
Arriba la temporada de bany i amb ella la controvèrsia de cada estiu. Mig litoral català es queda sense sorra –principalment el Maresme, el sud de la Selva i Barcelona– amb els temporals hivernals i, quan s'ha de col·locar la tovallola davant del mar, toca córrer. Actuacions d'urgència en forma de vaixells que draguen el material acumulat als ports; intercanvi d'acusacions sobre qui ha d'assumir el cost de determinades operacions; pescadors i ajuntaments en peu de guerra i, sobretot, banyistes descol·locats que descobreixen que no poden clavar el para-sol enlloc. Un estiu més, la solució definitiva s'haurà d'esperar.
.
«El més important és que el 21 de juny, amb l'estrena oficial de l'època de banys, hi hagi sorra», subratlla el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, i, a continuació, fa una crida a tots els afectats perquè consensuïn una sortida a mitjà i a llarg termini. Tot i així, el número dos de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, departament responsable de la gestió del litoral, avisa que, encara que finalment s'acordi una solució tècnica, «sempre» s'haurà de fer un manteniment de les platges. És a dir que, poca o molta, cada any s'hauran d'afegir alguns metres cúbics de sorra.
.
REBUIG ALS ESPIGONS / La regeneració del litoral continua sent competència del Ministeri de Medi Ambient. La subdirecció general per a la Sostenibilitat és reticent a la construcció d'espigons soterrats, admet un portaveu, una solució que, a més a més, a Barcelona s'ha demostrat que és ineficaç. No obstant, els alcaldes del Maresme continuen demanant aquesta mesura perquè creuen que serà una mica més efectiva que el transvasament anual. I que, encara que en un primer moment suposi un desemborsament més important, a la llarga compensarà econòmicament.
.
Només el 2009 es van dedicar 12 milions d'euros a rehabilitar les platges del Maresme, cosa que el sector pesquer ha censurat perquè adverteix que destrueix l'ecosistema marí. El president de la confraria de pescadors d'Arenys de Mar, Mauricio Pulido, creu que els vaixells draga són sinònim de malbaratament de diner públic. «Ens hem de deixar de debats irracionals i viscerals», invita Manel Nadal.
.
VIA DEL TREN EN PERILL / La Generalitat vol que les administracions s'asseguin en una taula per posar-se d'acord sobre què és el millor de cara ja a l'any que ve. De moment, s'ha començat a treure sorra davant de la costa de Premià de Mar i s'ha recol·locat al litoral de Barcelona. També s'ha aprovat un pressupost de mig milió d'euros per al port de Mataró, ja que les instal·lacions portuàries estan obligades a executar aquests transvasaments, cosa que no sempre passa.
.
Un altre dels problemes derivats d'aquest conflicte a la primera línia de mar és la línia R-1 de Rodalies. Adif ja ha començat a estudiar com protegir el traçat ferroviari que, igual que la sorra, està a mercè dels temporals. Espigons submergits, blocs de formigó mòbils, sorra recol·locada una vegada i una altra perquè actuï com a dic... Les possibles solucions són nombroses però, com passa a les platges, encara s'ha d'aclarir per quina s'optarà.