Diari de Girona 25/7/10
.
Després de l'abocament de sorra artificial, ara apareix una escala per accedir a la cala Rajols de Lloret. diari de girona.
LLORET DE MAR JORDI VERA
Després d'haver abocat sorra artificial a la platja de cala Rajols de Lloret de Mar, la que queda sota la finca de Can Juncadella, per fer-la més còmoda, ara han decidit construir-hi una escala, per poder accedir-hi amb més facilitat.
Aquesta cala és de còdols i a finals de la setmana passada va apàreixer recoberta de sorra artificial per fer-la més còmoda al bany. La mesura ha portat certa polèmica al poble i ha fet que s'obrís una investigació. Ara, però, ha aparegut una escala de fusta per accedir-hi. Sembla, doncs, que s'estan construint una platja a mida, malgrat els expedients i les investigacions que hi ha engegades per part de l'Ajuntament i de la Generalitat i Costes de l'Estat.
Cal recordar que aquesta mateixa setmana representants del Departament de Medi Ambient i Política Territorial de la Generalitat i de Costes de l'Estat van visitar la platja i estan estudiant quines mesures aplicaran. A més, van remarcar que a banda de les sancions que s'apliquin caldrà tornar-la al seu estat original. Abans que puguin prendre cap decisió, però, els treballs han continuat. Aquesta vegada per construir l'escala de taulons de fusta.
.
.
L'ACA té 8 mesos una depuradora sense funcionar perquè no hi arriba la llum
Diari de Girona 25/7/10
.
Veïns del Martorell es queixen que les aigües negres de la urbanització Maçanet Residencial continuen anant a la Tordera
.
Les instal·lacions romanen tancades per la manca d'electricitat que permeti que funcioni. CARLES COLOMER.
MAÇANET DE LA SELVA E.BATLLE
La urbanització Residencial Park de Maçanet de la Selva segueix abocant les aigües negres al riu Tordera malgrat que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va construir una depuradora per poder-ho solucionar i en va acabar les obres fa vuit mesos. Una planta que encara no funciona i que es troba tancada i per tant segueix permetent que les aigües residuals d'una de les àrees residencials més grans del país amb, amb aproximadament 2.500 parcel·les i una població de fins a 6.000 persones a l'estiu, acabin a la Tordera.
I és d'aquesta infracció medi ambiental del que es queixen habitants del veïnat del Martorell de Maçanet, perquè és a la seva zona de masies disseminades per on transcorre una riera que va a la Tordera i per tant, per "on passa tota la brutícia", recorda un veí, i afegeix que fa 35 anys que viuen aquesta situació i que els indigna més ara, en veure com a pocs metres tenen "una nova depuradora que no funciona".
El motiu que fa que no s'hagi pogut posar en funcionament, segons el veí, és la manca d'electricitat a la planta i així ho confirma el regidor d'Obres públiques i serveis de Maçanet Antoni Guinó (CiU) que diu que "no hi ha prou potència de llum per poder-la fer funcionar, segons ens diu l'ACA" i ressalta que no acaba d'entendre aquest motiu perquè "ja hi ha instal·lat un transformador en aquella zona".
Per tot això, es mostra decebut amb l'ACA perquè "és una deixadesa que tota l'aigua bruta vagi cap al Tordera i més quan s'ha estat lluitant per tenir una depuradora a la urbanització des del 1993". I afegeix que des que està construïda la depuradora s'ha "reunit i parlat amb gent de l'ACA durant aquests vuit mesos i sempre ens diuen que falta la llum, és una vergonya". Pel que fa a l'ACA, aquest diari va posar-s'hi en contate, però en tancar l'edició encara no s'havia donat cap explicació.
"Aigua negra i pudors"
Des del veïnat del Martorell de Maçanet també asseguren que des de sempre aguanten "aigua negra i pudors" i que tenien l'esperança que la depuradora hi posaria fi però vist el que hi ha ara, asseguren que no confien en l'ACA perquè "quan es va decidir fer la depuradora van prometre que a l'octubre del 2008 funcionaria" i no ha estat així.
Per la seva banda, el regidor d'Obres i serveis Antoni Guinó assegura que comprèn la indignació dels veïns i assegura que "cal queixar-se i els veïns tenen tota la raó per fer-la" i afegeix que davant les gestions que s'ha fet des del consistori "potser l'ACA s'hauriade dedicar a una altra cosa", afegeix, vist que fa vuit mesos que hi ha una instal·lació nova i sense fer-ne cap mena d'ús.
I és que la història d'aquesta depuradora arrenca als anys 90, quan l'Ajuntament de Maçanet de la Selva va demanar que se'n construissin en les diverses urbanitzacions que hi ha al municipi i finalment, es va arrencar el compromís que se n'edificarien a Montbarbat, Mas Altaba i finalment, a Maçanet Residencial.
.
.
Can Bundància
El Punt 25/7/10. LA CONTRA
.
La gent pensava que rere les taules dels despatxos importants hi havia gent preparada, però ara s'ha vist que això no ha estat així. Creien que l'abundància no s'acabaria mai
.
Entre els pobles d'Oix i Montagut, en plena muntanya, emboscat entremig de rouredes i pins vells, hi ha una antiga casa de menjars –avui dia restaurada– que en diuen Can Bundància. Aquest nom sempre ens ha cridat l'atenció.
Imaginem els antics traginers, contrabandistes, pagesos i viatgers, esgotats pel dur camí, trobant-se en aquell lloc en què es podrien assadollar i atipar-se a cor què vols per unes monedes. No és d'estranyar que la coneguessin amb el nom de Can Bundància, fent cas omís de les regles gramaticals, però representant amb un mot precís la teca i el mam que els esperava al seu interior. Tota la resta eren trons.
Ara mateix, amb tot el que està passant, no ens traiem del cap aquest mot, com a símbol de les actuals desgràcies. Havíem viscut una colla d'anys a Can Bundància. Per sobre de les nostres possibilitats. Semblava que el diner no s'havia d'acabar mai. Però el diner fa temps que es va acabar, i ara s'exhaureix també el crèdit. En tots els nivells. I després del diner i del crèdit ja no queda res més que pagar deutes. Els més imprudents: els establiments de crèdit –bancs i caixes– i les administracions públiques. Hom confiava que rere les taules dels despatxos importants hi havia persones amb unes ments organitzades, amb seny i amb estudis suficients. Ara s'ha vist que això no ha estat així. I que no ens vinguin els predicadors de la televisió, esades, taules rodones, cambres de comerç, tribunes i altres contestant amb suficiència i èmfasi: “Nosaltres ja ho vam dir l'any 2006”. Mentida. Mentida podrida! El més sincer va ser un banquer que comentava: “Imaginin una taula ben servida i els comensals a punt de menjar. Entra el cambrer i diu: ‘No mengin, el menú està enverinat'... Nosaltres no podíem dir que s'anava per un camí enverinat. Ens haurien lapidat”. Les corporacions i organismes públics, els ajuntaments, les diputacions, les comunitats autònomes i el mateix govern de l'Estat s'havien cregut que tot era Can Bundància i que això no s'acabaria mai. Però era una fugida endavant, orquestrada i consentida. S'apujava l'IBI d'un any per l'altre, l'impost sobre construccions, i les mil i unes travetes legals que impedeixen qualsevol moviment econòmic, i tot amb un únic afany: recaptar. I recaptar més. Tiraven plans a llarg termini, i s'apujaven els sous i nomenaven estudis i assessors... “Si aquest any s'han demanat dos-cents permisos d'obres, l'any vinent podem pensar que seran tres-cents, i apujant lleugerament els impostos i les taxes, podrem...” l els bancs servien de contrapunt al desastre: “Tireu, tireu... no patiu... ens sobren els diners, no sabem com col·locar-los”.
Encara la gent diu pel carrer: “Bones vacances!” És allò immediat, l'important. No hem deixat de creure que som a Can Bundància! Però el setembre arribarà, inexorablement, i ens pot trobar amb els deures encara per fer, i no hi serem a temps. Tot ho esperem d'uns nous salvadors del món: les exportacions i el turisme. No hi ha gaire res més... el bé ens ha de venir de fora...!
Però des del diari em diuen que el mes d'agost no compten amb aquest cronista. Per tant, i per ritual, bones vacances!
Per la seva banda, el regidor d'Obres i serveis Antoni Guinó assegura que comprèn la indignació dels veïns i assegura que "cal queixar-se i els veïns tenen tota la raó per fer-la" i afegeix que davant les gestions que s'ha fet des del consistori "potser l'ACA s'hauriade dedicar a una altra cosa", afegeix, vist que fa vuit mesos que hi ha una instal·lació nova i sense fer-ne cap mena d'ús.
I és que la història d'aquesta depuradora arrenca als anys 90, quan l'Ajuntament de Maçanet de la Selva va demanar que se'n construissin en les diverses urbanitzacions que hi ha al municipi i finalment, es va arrencar el compromís que se n'edificarien a Montbarbat, Mas Altaba i finalment, a Maçanet Residencial.
.
.
Can Bundància
El Punt 25/7/10. LA CONTRA
.
La gent pensava que rere les taules dels despatxos importants hi havia gent preparada, però ara s'ha vist que això no ha estat així. Creien que l'abundància no s'acabaria mai
.
Entre els pobles d'Oix i Montagut, en plena muntanya, emboscat entremig de rouredes i pins vells, hi ha una antiga casa de menjars –avui dia restaurada– que en diuen Can Bundància. Aquest nom sempre ens ha cridat l'atenció.
Imaginem els antics traginers, contrabandistes, pagesos i viatgers, esgotats pel dur camí, trobant-se en aquell lloc en què es podrien assadollar i atipar-se a cor què vols per unes monedes. No és d'estranyar que la coneguessin amb el nom de Can Bundància, fent cas omís de les regles gramaticals, però representant amb un mot precís la teca i el mam que els esperava al seu interior. Tota la resta eren trons.
Ara mateix, amb tot el que està passant, no ens traiem del cap aquest mot, com a símbol de les actuals desgràcies. Havíem viscut una colla d'anys a Can Bundància. Per sobre de les nostres possibilitats. Semblava que el diner no s'havia d'acabar mai. Però el diner fa temps que es va acabar, i ara s'exhaureix també el crèdit. En tots els nivells. I després del diner i del crèdit ja no queda res més que pagar deutes. Els més imprudents: els establiments de crèdit –bancs i caixes– i les administracions públiques. Hom confiava que rere les taules dels despatxos importants hi havia persones amb unes ments organitzades, amb seny i amb estudis suficients. Ara s'ha vist que això no ha estat així. I que no ens vinguin els predicadors de la televisió, esades, taules rodones, cambres de comerç, tribunes i altres contestant amb suficiència i èmfasi: “Nosaltres ja ho vam dir l'any 2006”. Mentida. Mentida podrida! El més sincer va ser un banquer que comentava: “Imaginin una taula ben servida i els comensals a punt de menjar. Entra el cambrer i diu: ‘No mengin, el menú està enverinat'... Nosaltres no podíem dir que s'anava per un camí enverinat. Ens haurien lapidat”. Les corporacions i organismes públics, els ajuntaments, les diputacions, les comunitats autònomes i el mateix govern de l'Estat s'havien cregut que tot era Can Bundància i que això no s'acabaria mai. Però era una fugida endavant, orquestrada i consentida. S'apujava l'IBI d'un any per l'altre, l'impost sobre construccions, i les mil i unes travetes legals que impedeixen qualsevol moviment econòmic, i tot amb un únic afany: recaptar. I recaptar més. Tiraven plans a llarg termini, i s'apujaven els sous i nomenaven estudis i assessors... “Si aquest any s'han demanat dos-cents permisos d'obres, l'any vinent podem pensar que seran tres-cents, i apujant lleugerament els impostos i les taxes, podrem...” l els bancs servien de contrapunt al desastre: “Tireu, tireu... no patiu... ens sobren els diners, no sabem com col·locar-los”.
Encara la gent diu pel carrer: “Bones vacances!” És allò immediat, l'important. No hem deixat de creure que som a Can Bundància! Però el setembre arribarà, inexorablement, i ens pot trobar amb els deures encara per fer, i no hi serem a temps. Tot ho esperem d'uns nous salvadors del món: les exportacions i el turisme. No hi ha gaire res més... el bé ens ha de venir de fora...!
Però des del diari em diuen que el mes d'agost no compten amb aquest cronista. Per tant, i per ritual, bones vacances!
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada