Història del Port de Blanes I i II, Albert Ros i Coll, Revista ACTUAL

La història del nostre port (I) Obres per agafar al vol
Albert Ros i Coll. Revista ACTUAL 187, agost 2010
.
Ara que el nostre port està en la seva controvertida remodelació, necessària per a molts, reprovada per d’altres, us puc assegurar que en aquest article no expresso la meva opinió de l’obra que s’està efectuant i, per cert i sorpressament (1), molt més ràpid del que es podia esperar.
.

Les primeres obres del port, l'any 1932

Ara que el nostre port està en la seva controvertida remodelació, necessària per a molts, reprovada per d’altres, us puc assegurar que en aquest article no expresso la meva opinió de l’obra que s’està efectuant i, per cert i sorpressament, molt més ràpid del que es podia esperar.
La primera vegada que es té constància de voler construir un port a Blanes data del 1872, projecte presentat i exposat per l’aleshores batlle de la població Joan Gallart, el 25 de maig d’aquell any. Però compte! no us perdeu detall de com el volia construir i la manera de presentar-ho. Amb aquestes paraules ho va exposar en el ple de l’Ajuntament:
“...crec que és l’hora de fer la gran obra desitjada pel poble de desviar la riera des del pont de Sant Pere a fi i efecte que desguassi sota sa roca de Sa Pujola -coneguda per nosaltres com els Piteus-. És en aquest punt on ha de fer-se més endavant el que serà ‘el nou port’. Més tard es destruirà la roca de Sa Palomera (!!!!) i la seva pedra servirà com a començament de l’escullera damunt la qual ha de construir-se el ‘moll’. Una volta la riera sigui canalitzada fins Sa Pujola, s’haurà de cobrir amb un ‘túnel’ per conduir les aigües. Una vegada coberta tindrem una gran extensió per construir-hi habitatges i augmentar la població”.
Aquest projecte es va aprovar per unanimitat però no es té constància de què es fes res, ni cobrir la riera ni començar el port. Tampoc no es té cap confirmació de petició de fer el nou port fins l’any 1911, 39 anys després que succeís la gran desgràcia del temporal de mar més gran reconegut mai a Catalunya i que va destrossar tota la costa en quant a la flota pesquera, amb més de 40 morts i la destrucció de més del 40% d’embarcacions de pesca. Un altre dia us parlaré d’aquell temporal.
Tornem al port, a una acta extreta d’un ple de l’Ajuntament de Blanes que diu així: “El 4 de febrer del 1911, després del temporal ocorregut dies enrera, molts nàufrags han perdut les seves embarcacions i han quedat en la misèria; es formarà una comissió de pescadors que recollirà donatius per a aquestes famílies. L’Ajuntament hi contribuirà amb 50 pessetes” (0,30 cèntims de l’euro actual!!!). Fruit d’aquell temporal l’11 de febrer l’alcalde de Canet de Mar demana ajut als blanencs per a les famílies dels pescadors afectats. També es proposa una reunió urgent de batlles del litoral, a fi de demanar a les autoritats centrals l’auxili per a les víctimes i per “exigir” la construcció de ports de refugi a la costa de Barcelona fins a Sant Feliu, ja que no n’hi ha cap. No serà fins al cap de dos anys i mig que se’n té notícia de les autoritats pertinents en un comunicat d’un diputat català que deia així: “20 d’agost del 1913, el diputat Ventosa i Clavell participa al consistori que el Consell d’Estat informa favorablement de l’expedient d’obres del port de Blanes i també s’ha aconseguit que SM el Rei signi el decret d’autorització de la subhasta de les obres. El regidor Ferrer proposa expressar l’agraïment del consistori al diputat sr. Ventosa pel servei prestat al poble”.
Per fi s’havien aprovat les obres del port! Això no vol pas dir que ja estava tota la feina feta, encara va trigar molt temps a fer-se realitat el somni blanenc. Com podeu comprovar, que es fes el nostre port no va ser cosa d’un dia, van ser molts anys, van haver de passar moltes tragèdies per poder conquerir-lo, i com podeu comprovar ni el 1913 van començar les obres, encara van trigar alguns anys més, més de 30 anys per acabar la primera fase.
Aquesta segona o tercera amplicació, la d’ara, ve en un bon moment i benvinguda sigui, doncs a partir d’ara els homes de la mar de Blanes podran dormir tranquils quan torni “un Sant Esteve” tant dantesc com el que vam haver de suportar fa 19 mesos. Creieu-me, són obres que passen volant i s’han d’agafar al vol.

.
La història del nostre port (II) De la monarquia a la guerra civil
Albert Ros i Coll. Revista ACTUAL 188, setembre 2010

..perquè us n’adoneu de la dita que diu en castellà que “las cosas de palacio van despacio” us explico ara la segona part de la història del nostre port.

Años 1932-34. Arxiu Municipal Blanes
.

En l’article publicat el mes passat (ACTUALnum. 187) vaig acabar amb el decret reial que donava llum verda a la construcció del nou port de Blanes. Això va ser el 20 d’agost del 1913, doncs perquè us n’adoneu de la dita que diu en castellà que “las cosas de palacio van despacio” us explico ara la segona part de la història del nostre port.Diu així un telegrama rebut de Madrid: “Para Blanes desde Madrid, num. 7121, palabras 23, depositado el 20 de mayo de 1914 a las 13,45 h; texto: convivísima satisfacción participada conseguido señalamiento subasta ese puerto para 25 de junio próximo; atte. Diputado sr. Ventosa”. L’alcalde va considerar que era molt important pel poble i va ordenar-ne l’anunci a tota la vila mitjançant un pregó. Com podreu comprovar van trigar deu mesos en finalitzar els tràmits però ara és on ve el més bo del cas, i és que no va ser fins dos anys i dos mesos després que no van començar les obres del port. Diu així la nota extreta de l’Arxiu Municipal: “Avui dia 4 d’octubre de 1916 s’han començat les obres del port. El termini que dóna el govern és de 10 anys però el concessionari diu que es podrà fer en 5. L’encarregat de l’obra, sr. Antoni Cerés, posa a treballar gent del poble i d’aquesta manera es cobriran dos objectius primordials, donar feina als desocupats i afavorir els pescadors locals”.Una nota d’interés és l’acord governatiu que diu així: “El sr. Antoni Cerés, contractista de les obres del port, a resultes d’una inspecció governativa, s’ha disposat que la pedra necessària per fer el port s’ha d’extreure del paratge anomenat Racó d’en Portes i que serà transportada en vagonetes mitjançant una via de carril que s’instal.larà en terrenys de domini públic. L’Ajuntament indica al sr. Cerés que notifiqui per quins carrers passarà aquesta via. El sr. Cerés respon que arrencarà en el Racó d’en Portes, passarà per Méndez-Núñez, es farà un pont per travessar la Riera i tirarà pel Passeig de Mar fins el peu d’on s’està construint el port. La majoria no està d’acord que la via passi per Méndez-Núñez. Es pren l’entesa de discutir la qüestió amb el sr. Cerés”.No he pogut trobar cap documentació que demostri si se’n va arribar a extreure la pedra, ja que l’oposició de no deixar passar les vies per on volien segurament fou determinant, a més de que la pedra era ‘massa’ granítica i forta. No he pogut trobar tampoc perquè les obres es van aturar abans dels anys 20. Trobem un altra acta d’un ple municipal que el 1922 explicava d’aquesta manera les obres del port: “Reconeixem que el principal avalador de la construcció de les obres del port fóra i continua sent el Diputat a Madrid sr. Ventura i Clavell, ja que en aquesta data de 1922 ha tornat a exigir a les autoritats la reanudació de les obres aturades fa temps. El consistori demana que se li reconegui”.A la fi després de tres anys, ja en el 1925, en una visita a Blanes del General Martínez Anido el 5 d’agost que va venir per inau-gurar la ‘portada’ de l’aigua corrent, hi dóna la seva paraula de què es reanudarien les obres aturades del port. Se’l va anomenar fill adoptiu i se li atorga el dret de posar-li el seu nom a un carrer del poble, finalment el carrer Ample. En fi, ja podeu veure que no van ser ‘flors i violes’ la conquesta per tenir un port i a més us puc assegurar que abans no acabés la primera fase van passar moltes coses entremig. Es va començar amb una monarquia, per un cop d’Estat es va passar a la dictadura d’en Primo de Rivera (1923). Vuit anys després (1931) tenim una República, i més tard la guerra civil. Enmig de tot això, el port a mitges fins els anys 45-46. I ara la gent es queixa perquè han dit que trigaran dos anys a fer-lo!!!! Fins la propera.