dijous, 18 de novembre de 2010

DEFINICIONS BÀSIQUES II: Els valors geomorfològics del Delta de La Tordera.

Anirem pujant el nivell molt poc a poc, i és que la cosa es complica una miqueta... però que ningú es preocupi, aquí no es tracta d'alliçonar a ningú ni de fer cap descoberta... simplement ajudar-nos a entendre de què parlem i que tothom tingui la possibilitat de raonar per sí mateix.

Per aquest motiu es farà servir un llenguatge planer i clar per a tots els mortals, i com ja vaig comentar, molt bàsic. Els tecnicismes i els manuals tècnics ho deixem pels que “teòricament” saben de què parlen. Hi haurà molts esquemes per ajudar-nos, que s'han d'agafar com simples ajudetes, no com descripcions detallades, ... i poc a poc anirem resolvent tots els dubtes que ens generen els il·luminats.

El títol espanta... “Geomorfològics”!!!... Molt bàsic i centrant-nos en el tema... Saber perquè el nostre poble té muntanyes, planes, platges, rius i rieres,... el seu funcionament, el seu origen i les característiques que els condicionen.

Molt més simple... saber perquè caminem per un lloc planer o per una pendent, o perquè a un lloc hi ha aigua i a l'altre terra.

Els valors geomorfològics del Delta de La Tordera són, tret de la pròpia existència del Delta... història.

No queda absolutament res del relleu natural original, a l'igual que a pràcticament la resta de trams del riu o del litoral proper, i tot el que veiem és el resultat de la modificació per l'acció humana dels recursos naturals per al seu profit. No trobarem al Delta cap element geogràfic o morfològic que no sigui obra humana o transformada, i no hi ha cap racó al Delta que puguem considerar genuí o natural 100%. Ni tan sols les platges, el riu o el nivell de les seves terres.
El valors els hem de cercar en les característiques pròpies que el van originar i que ara, quan els hem perdut, generen pèrdues i maldecaps a tothom... i més que al Delta s'han d'atribuir al riu i a la Conca... La capacitat de regeneració de les platges i l'aqüífer.

ORIGEN DEL DELTA
Lo primer que hem de saber és que el món, tal i com el coneixem ara, és molt recent...

La formació dels actuals deltes de Catalunya, i el de La Tordera no és cap excepció, és relativament recent... fa 1000 anys no existien, fa 500 només s'intuïen, fa 250 anys eren molt més petits, fa 100 anys van experimentar un creixement accelerat, i fa tan sols 50 que van assolir les seves dimensions màximes (les dates són orientatives)... i fa tan sols uns segles que Sa Palomera era un illot dins del mar, que l'onatge trencava contra els penya-segats de Malgrat, o que els vaixells descarregaven a les costes de Palafolls. L'aportació de sediments massiu de rius i rieres cap al mar i que va ser la causa de la formació de planes deltaiques i litorals és molt recent, i això molt poca gent ho sap... conseqüència directa de les tremendes desforestacions que van patir les conques per l'acció de l'home i que van deixar el terra desprotegit davant l'erosió i transport aigües avall per rius i rieres. En el cas de La Tordera, principalment per a la construcció de vaixells de guerra, el carboneig, l'expansió de la vinya, entre altres.
Més entenedor... on ara són les cases, hortes, platges, industries, càmpings, carrers, arbres, carreteres, ànecs o passejos marítims que tan ens preocupen,... fa pocs anys era mar per on pul·lulaven bancs de peixos, dofins, gavines, pescadors o pirates... aquí i a gairebé tot el litoral... però tothom es pensa que sempre han estat. Per aquest motiu, foradant el terra del delta no trobarem mai cap ciutat romana perduda ni cap fòssil de dinosaure.

Per entendre la seva situació actual, lo primer que hem de saber és el seu origen, i farem servir un esquema molt bàsic... imaginem un tall de perfil on es diferencien, més o menys, l'espai de terra ferma i el mar...
.
.
Els deltes i les planes litorals són terres seques que s'han guanyat al mar, poc a poc i durant temps recents. Bàsicament, els sediments (al·luvions) que transportaven rius i rieres aigües avall, un cop arribaven al mar es dipositaven sobre el fons davant les desembocadures pel seu propi pes...

.
I un cop dipositats, l'onatge i els corrents marins repartien (redistribuïen) aquests sediments o al·luvions pel litoral, ja sigui formant noves platges o pel fons marí costaner per l'acció de l'onatge, o costa avall per l'acció dels corrents marins dominants. En aquest darrer cas, la marxa de sediments es compensava per l'arribada d'altres de costa amunt...
.
.
El procés és lent, però constant. I durant els darrers 700 o 500 anys aproximadament, van fer créixer les planes deltaiques i litorals guanyant terreny al mar fins a lo que, més o menys, coneixem avui...
. .
Si l'heu notat al darrer gràfic, la situació de la desembocadura i del front marítim actual no coincideix amb la de fa aproximadament 50 anys (en la seva màxima, i depenent del tram del litoral), i és conseqüència de que el procés s'ha invertit en els darrers anys... ara és el mar el que guanya terreny... i aquí està l'origen del “problema” de pràcticament totes les discussions referides al Delta de La Tordera i la seva gestió.

I que sigui un “problema” no és culpa del mar, del riu, del clima o de la geografia, doncs es tracta d'un procés totalment natural i predicible. És un problema creat per les persones i per a les persones... i no passaria absolutament res de no ser perquè tothom s'ha cregut que el món sempre és igual i s'ha edificat, construït infraestructures, i apropiat d'una franja litoral prestada i en constant evolució.

Que sigui la terra la que guanyi terrenys al mar, o que sigui el mar el que guanyi terreny a la terra, depèn bàsicament de 3 factors... la quantitat de sediments que arriben al mar, la manera en que es dipositen al fons del mar, i la manera que que són redistribuïts per la costa.

ELS SEDIMENTS

Els sediments són la matèria primera de totes les planes del món, ja siguin interiors o litorals, i tot espai planer no és més que l'acumulació de tones i tones de petits fragments de roca triturada que rius i rieres han transportat aigües avall (al·luvions).

Aquesta matèria no es crea a les planes, rius i rieres, o al mar... es crea a les conques. I les conques són les àrees de terreny drenades per un riu o riera i els seus afluents (altres rieres i torrents). Més bàsic... la conca d'un riu o riera és tot el terreny que recull l'aigua de pluja que transporta.

La Conca de La Tordera no és molt gran (894 km2), però drena espais muntanyencs importants del litoral (Montnegre-Corredor i Cadiretes) i del prelitoral (Montseny i Guilleries), i totes les planes al·luvials originades (de la Selva, del Baix Montseny i de la Baixa Tordera)...
.
.
I és aquí, terra endins, on s'ha de buscar l'origen dels sediments... no al mar. I és que la quantitat de sediments que es genera i el seu posterior transport fins al mar és lo que determina de manera més important si les platges i planes litorals creixen, es mantenen o retrocedeixen. El mar continuarà fent el mateix passi lo que passi... i tot aquell que insisteixi en cercar les solucions mirant al mar i no terra endins, no fa més que perdre el temps... i els diners.

Un conegut meu va dir una frase molt aclaridora que poca gent va entendre, tot i ser generalista i poc exacta... “la sorra de la platja de Badalona és de Les Agulles del Montseny, i ha viatjat pel Tordera i tota la costa del Maresme... un viatge èpic”.

La quantitat de sediments que es genera a una conca depèn, bàsicament, del tipus de roques de les muntanyes i de la seva erosió (triturat)... Les roques sempre són les mateixes, i lo que ha variat és la seva erosió... actualment es genera molt poc sediment en comparació amb anys enrere quan es van formar les planes i platges, on abans la pluja erosionava roca i terra nua o amb escassa vegetació (per exemple una vinya i una pendent desforestada), ara cau sobre les masses forestals més extenses i frondoses de les comarques del Maresme, La Selva i Vallès Oriental... l'erosió que va originar platges, planes i deltes fa uns segles, avui no existeix.

EL TRANSPORT DELS SEDIMENTS CAP AL MAR

El transport de tots els sediments generats a una conca cap al mar és cosa dels rius i rieres, i la quantitat d'al·luvions transportats depèn bàsicament de la quantitat d'aigua que transporten (que és la que arrossega els sediments riu o riera avall) i de la seva velocitat (a més velocitat, més arrossegament). Hi ha més factors, però aquests són els bàsic.

La quantitat d'aigua que transporta un riu o riera depèn, bàsicament, del clima (la que l'arriba) i de l'home (la que treu), i la velocitat d'aquesta aigua depèn, bàsicament, de la quantitat d'aigua que hi ha, de la geografia (el pendent), de la forma dels rius i rieres (ample o estret, recte o serpentiforme, accidentat o uniforme) i d'altres obstacles que poden frenar-la.

El clima és igual o molt similar ara i quan es van formar planes i deltes, la geografia no ha variat (continuen estant les muntanyes al mateix lloc), però la quantitat d'aigua que s'extreu ha augmentat fins al punt que es podria dir que no desemboca al mar pel Delta, si no pels emissaris submarins i les clavegueres dels pobles costaners de la Selva i del Maresme, viatja en camions de les embotelladores, s'evapora als camps de blat de moro, o van a parar a les aixetes de casa nostra i del hotels i càmpings d'una de les majors zones turístiques del litoral català. A això s'ha d'afegir que els rius i rieres ja no són iguals, s'han transformat en desaigües per drenar el territori sense cap altre interès que el de evitar inundacions, i s'ha modificat dràsticament la manera en que transportaven els al·luvions. Com a conseqüència, d'igual manera que s'ha deixat de generar sediments, actualment el transport dels pocs que es generen ja no es transporten cap al mar de la mateixa manera... es genera poc sediment i es transporta menys.

A la conca de La Tordera, del transport dels sediments cap al riu s'encarreguen totes les rieres i tots els torrents que hi desemboquen les seves aigües...
.
.
I el curs principal del riu és l'encarregat de fer arribar tots els sediments cap al mar...
.
.
És aquí on topem amb altre dels “problemes” que han causat la manca de sediments que arriben al mar, i causa molt important i generalment desconeguda per la majoria de la gent... La majoria de sediments que van arribar a La Tordera (i a algunes de les principals rieres) i es trobaven a les planes interiors abans de continuar el seu camí, van ser extrets i transportats en camions des de graveres i explotacions de terres cap a obres i cimenteres a nivells industrials durant molts anys... i encara es fa. No només ja no arribaran aquestes sorres i graves (al·luvions) a la desembocadura de La Tordera... mai... si no que es va enfonsar la llera del riu aproximadament 1m a tot el seu recorregut i ara, a diferència de quan continuaven el seu viatge aigües avall, els sediments que arriben fins aquí... s'acumulen per omplir l'espai i substituir els extrets.

Resumint una mica, de moment... es genera menys sediments a la Conca, es transporta menys i pitjor fins al riu, i encara menys i pitjor d'aquí cap al mar.

QUAN ARRIBEN ELS SEDIMENTS AL MAR

Sigui com sigui, un cop arriben els sediments al mar per la desembocadura de rius i rieres, i tal i com s'ha explicat abans en l'origen del Delta, de la seva redistribució es fa càrrec el mar, concretament l'onatge i les corrents marines...
.
.
Lo més important que mai s'ha de perdre de vista... el mar no genera els sediments, no els fabrica... únicament redistribueix lo que hi ha o arriba de nou.

Aquesta acció marina de redistribució de sediments (acumulació a les platges, ompliment del fons marí i transport costa avall) no a variat res des de fa mil·lennis... és igual ara i abans... i ho continuarà sent es faci lo que es faci.

Lo que ha variat, tal i com s'ha explicat, és la quantitat de sediments que arriben al mar. Temporals, llevantades, onatge, corrents marines, etc, etc, etc,... no són la causa de cap “problema”... són un procés natural gràcies al qual avui gaudim del litoral que tenim, i qui busqui aquí responsabilitats, simplement menteix i no vol mirar cap als veritables responsables, que es troben mirant terra endins o al mirall.

Si la quantitat de sediment que arriben al mar és molt gran (com va passar anys enrere durant uns quants segles... no gaires), la terra guanya terreny al mar i es generen noves platges, noves planes agrícoles, nous espais naturals,... gràcies a la seva redistribució.

Si la quantitat de sediments és moderada (depenent de cada situació concreta), es manté estable la línia costera i es pot continuar conreant horts, passejar per la platja, veure animalons als espais naturals o llogar apartaments a primera línia de mar,... gràcies a la seva redistribució.

I si la quantitat de sediments és escassa o inexistent, el mar guanya terreny a la terra i retrocedeixen (que no desapareixen) platges, camps de conreu, espais naturals, infraestructures i qualsevol cosa que hi hagi pel mig,... gràcies a la seva redistribució.

LES RIERES DEL MARESME I DE LA SELVA MARÍTIMA

La Tordera és el principal curs fluvial que aboca sediments al mar del Maresme de de la Selva Marítima, i la seva conca la principal generadora d'aquests sediment... però és fals atribuir-ho tot únicament a La Tordera.
Totes les rieres i tots els torrents que desemboquen a les costes, i totes les seves conques, funcionen de la mateixa manera que un riu... en menors dimensions... però amb les mateixes característiques bàsiques, amb els mateixos resultats envers la costa, i amb les mateixes problemàtiques que el riu més gran del país... i les nostres costes no són cap excepció...
.
.
Algú podria tenir la temptació de dir que... bé, lo que implica una d'aquestes rieres o torrents al conjunt de la costa no val la pena considerar-ho, però tal i com vaig comentar a l'apartat anterior, és un greu error no tractar els temes en tot el seu abast territorial. Una riera per sí mateixa és important a nivell local, però en conjunt són tan o més importants que La Tordera, i només heu de pensar en quantes hi ha i en sumar les seves conques i els sediments que poden transportar. A tall d'exemple, aquí teniu un gràfic o es veuen, només, les més importants del Maresme...
.
.
En algunes ocasions, part de la seva aportació de sediments genera les cales sorrenques, i part s'uneixen al conjunt de sediments que es traslladen costa avall pels corrents marins dominants (especialment a la Selva Marítima i al Maresme Nord), i en altres ocasions, la seva aportació de sediments és part important de planes litorals i de la dinàmica general de la costa (molt especialment al Maresme Centre i Sud i al Barcelonès Nord)... poca broma.
Així doncs, lo que passa al litoral depèn de lo que passa a tota la conca de La Tordera, al riu i rieres de la Conca, a totes les rieres i conques litorals, i al mar...
.
.
Resumint lo explicat fans ara... Els problemes de sediments i de les costes s'ha de tractar, sempre, en conjunt territorial. I en aquest cas concret, la gent ha de saber que la pèrdua, estabilitat o generació de les platges no depèn del mar, si no de lo que es fa a tot el territori, i tant important és l'escullera que ha fet l'ACA a la desembocadura del riu, com un nou polígon industrial a Santa Coloma, la protecció dels boscos del Montseny, una nova carretera a Mataró, l'ampliació d'un port, o la reforestació de la riba del tram mig del riu. Cercar solucions o responsables a nivell local o particular és... enganyar-se a sí mateix i a tot el personal. Tot compta, però tot.

LA MANERA EN QUE ARRIBEN ELS SEDIMENTS AL MAR

Tant o més important que la quantitat de sediments que arriben al mar per rius i rieres, és la manera que que ho fa.

Com ja he dit, els sediments que el mar redistribueix per la costa són els que es dipositen davant les desembocadures provinents d'aigües amunt... i la clau està en aquest “davant”.

Faré servir un esquema bàsic centrat en la desembocadura de La Tordera, però a l'igual que les conseqüències de la seva transformació, aquest gràfic es pot aplicar a tots i cadascun dels cursos fluvials... rius, rieres i torrent.

Abans de desembocar al mar creuant les platges (originàriament el punt de fractura més fràgil a cada crescuda, ara de manera artificial al mateix lloc), el riu era molt més ample que ara i discorrent per la plana deltaica de manera lliure i meandriforme (amb corbes i canvis de direcció), i la desembocadura era molt més ample i oberta pel tap ocasionat per la platja abans de trencar-se. Això era degut a que la llera del riu (per on circula l'aigua) estava aproximadament al mateix nivell que la resta de la plana i en cas de crescuda sobtada (o Torderada, una de les principals característiques d'aquest riu) desbordava i agafava un nou camí...
.
.
Els sediments transportats aigües avall arribaven continua però lentament fins a la desembocadura per l'amplada del riu i els canvis de direcció que havia de fer el corrent, i un cop arribaven a la desembocadura, la seva velocitat disminuïa encara més perquè s'havia de repartir per més superfície.

Tan punt arribaven al mar, sense cap corrent fort que els arrossegui, cauen i es dipositen davant la desembocadura pel seu propi pes...
.
.
Depenent de l'onatge i dels corrents marins, aquests sediments eren redistribuïts (transportats) per l'aigua marina acumulant-se a les platges i augmentant-les, pel fons marí costaner disminuint la seva profunditat, o costa avall...
.
.
I d'aquesta manera, tal i com he explicat en l'origen del Delta, quan arriben els sediments les platges, els deltes i les planes litorals creixen.
Ara no és així... el riu, estrenyit, enfonsat respecte als terrenys que l'envolten i canalitzat mitjançat motes i esculleres, arriba al mar en línia recta i amb una desembocadura també estreta i canalitzada...
.
.
Ara, a més a més d'arribar pocs sediments a la desembocadura aigües avall (i en comptades ocasions, només en cas de crescuda important), aquests sediments ho fan ràpid i literalment projectats cap al fons marí, en comptes de ser dipositats ràpidament a les zones del fons marí properes a la línia de costa. Una vegada projectats mar endins cap a zones profundes del mar, no hi ha possibilitats de redistribució per les zones menys profundes, platges o costa avall, i tot i que arribin sediments al mar, aquests simplement omplen un forat immens i no contribueixen al manteniment o creixement de la plana.

A aquesta circumstància, per si ja era poc, se l'ha d'afegir l'acció erosiva i de projecció, també mar endins cap a profunditats importants, dels sediments que ja eren anteriorment davant la desembocadura, agreujant encara més la manca de sediments (no només no es dipositen nous, també s'expulsen els que ja hi eren) i el conseqüent retrocés de la línia costanera...
.
.
L'actual situació de la desembocadura de La Tordera és conseqüència directa d'una línia costera que ja es trobava en retrocés abans de fer-hi algunes de les intervencions més importants, i l'antiga es trobava uns 150m mar endins (aproximadament el retrocés costaner dels darrers 40 anys) i era també més ample i oberta.
En retrocedir, va quedar encastada entre terrenys que prèviament havien estrenyit la llera del riu, i les actuacions que s'ha fet fins ara per evitar el deteriorament de les infraestructures de la zona (caseta dels pous de captació de la dessaladora a la riba de Blanes) o les propietats (ampliació de la mota a la riba de Malgrat), lluny de solucionar problemes d'erosió i retrocés de la costa, l'han empitjorat més... han accelerat el procés, no l'han originat.

Suposem que, tal i com apunten algunes persones i administracions, deixem la desembocadura al seu estat original (no al seu lloc original), i s'eliminin les motes, les esculleres de l'ACA, i que els actuals càmpings de La Tordera i del Pinar siguin llera de la desembocadura, però que no es solucioni la resta de problemes... doncs que el procés continuarà i d'aquí a no molts anys s'haurà de fer el mateix als camps de darrera, terra endins... i és que no es soluciona el problema, simplement s'allarga l'agonia.

S'ha de fer?... Sí, però només servirà si es solucionen la resta de problemes de generació i transport de sediments, si no... doncs s'haurà arreglat la manera de dipositar davant la desembocadura uns sediments que no arriben.

Resumint fins ara... es genera menys sediments, es transporten menys i pitjor, i els pocs que arriben al mar ho fan malament... es pot empitjorar la situació?... Doncs sí...

LES ACTUACIONS DE L'ADMINISTRACIÓ A LES COSTES

L'acció de les administracions en referència a la gestió de la línia costera és, a dia d'avui, la de generar més problemes. Tot el que s'ha fet i tot el que es planteja fer properament són actuacions que no busquen solucionar els problemes originats pel retrocés de la costa, únicament pegots per endarrerir el dia en que s'hagin de prendre decisions serioses.
Això és degut bàsicament per dos motius principals... Primer perquè cap administració vol afrontar els problemes d'arrel, a) la pèrdua de sediments que arriben al mar, i b) l'ocupació indeguda del litoral, doncs lluny de fer amics significaria posar-se a mig territori en contra, i l'altre meitat als tribunals. I els objectius de les administracions no són el de cercar solucions i fer bé les coses, si no el de no perdre representació parlamentària o regidories. I segon, perquè no ho paguen ells, si no nosaltres.

És la història d'uns pegots (lo que es posa a sobre del problema per guanyar temps), i sempre mirant al mar...

La primera genialitat va arribar de la mà de l'antic M.O.P.U., i és que es van extreure milions de tones de sediments de les costes del Delta de La Tordera per generar platges artificials al Maresme Sud i al Barcelonès...
..
. .
Com que era un espai ignorat i de poc pes demogràfic, no es va dubtar en dragar el fons marí per transportar la valuosa sorra del Maresme, i com que La Tordera ja no aporta sediments, l'acció de l'onatge i dels corrents marins van redistribuir la resta de sediments per tapar el forat originat, incloses la sorra de les platges que ja aguantaven com podien... com a resultat... el retrocés més important del litoral del Delta de la història recent, especialment davant la desembocadura ...
.
.
La genialitat de les dragues (que consisteix en xuclar la sorra del fons marí per abocar-les sobre les platges), ara de Costes i de la Generalitat, ha durat molt anys, i simplement ha redistribuït una i altre vegada els sediments que ja hi havia (no s'ha generat de nou) de manera artificial per fer platges artificials...
.
.
Lluny de solucionar cap problema, han generat de nous, doncs degut a l'acció directa de les dragues i de la posterior redistribució dels sediments per l'acció marina, s'ha perdut l'estabilitat del fons marí que proporcionaven altres elements com les praderes de posidònia o altres comunitats marines (a més de perjudicar greument als sectors pesquers tradicionals), s'ha augmentat la profunditat del fons marí i en conseqüència la grandària i l'efecte erosiu de l'onatge, i s'ha accelerat el procés natural de retrocés del litoral...
.
.
Davant l'impossibilitat de retenir els sediments a les platges artificials, i especialment a aquells llocs on hi ha perill de desperfectes a les infraestructures (via del tren, passejos marítims, edificacions, etc...) no s'ha optat per rectificar i cercar solucions reals, si no per introduir un nou pegot... les esculleres i murs de contenció...
.
.
El resultat és el mateix pel que fa a la redistribució de sorres cap al mar, però es manté artificialment la línia de la costa traslladant l'erosió i el retrocés a altre lloc sense la protecció artificial...
.
.
I la darrera genialitat són les esculleres submarines... amb l'únic objectiu de allargar la durada en que es redistribueixen els sediments novament mar endins...
.
.
Consisteix únicament en un pegot a mig termini, doncs si bé s'aconsegueix retenir les platges artificials durant més temps, lo que realment es fa es traslladar el problema a l'interior del mar...
.
.
I a no gaire llarg termini resulta totalment inútil... el mar, lenta però contínuament, s'encarrega de redistribuir els sediments fins a un equilibri en constant evolució, i tard o d'hora retorna el fons marí al seu perfil natural...
.
.
Tot allò que s'ha fet en contra de la dinàmica natural de la costa ha acabat demostrant-se erroni, inútil i perjudicial, i únicament respon al desig de mantenir artificialment el perfil actual de la costa.

L'únic procés que ha demostrat ser eficaç, i amb segles de currículum, és el de aportar nous sediments per a la seva posterior redistribució per l'acció marina.

Els únics beneficiaris de les actuacions artificials són les pròpies empresses encarregades d'executar-les (que lògicament diran que són la solució, no són tontos), i els sectors turístic i immobiliari de la zona, que amb els diners de tots nosaltres ofereixen un servei privat.

L'AQÜÍFER DE LA BAIXA TORDERA

Aquest tema es tractarà amb més profunditat amb els valors naturals i la gestió actual, però tenen relació directa amb l'origen geomorfològic del Delta i donaré unes simples nocions bàsiques.
.
.
Com a conseqüència de segles d'acumulació de sediments, les planes són grans dipòsits d'al·luvions (sorres i graves) sobre la roca de terrenys més profunds. Aquests al·luvions són molt permeables (no retenen l'aigua) en el cas de La Tordera, doncs la granulometria dels sediments (mida dels grans de sorra) és gran, i l'aigua de pluja, la que corre per la seva superfície en rius, torrents i rieres, o la que s'acumula en basses i estanys, es filtra per gravetat cap avall.
A diferència dels al·luvions, la roca del subsol és impermeable (no deixa passar l'aigua), tota l'aigua que es filtra queda retinguda, i a la costa impedeix que penetri l'aigua salada del mar al terra.

No estem davant un gran llac subterrani ple d'aigua on es pugui bellugar algú, si no que l'espai entre els granets de sorra s'omple d'aigua (de la mateixa manera que un drap queda xop, com una esponja plena d'aigua).

De fet, si baixa aigua pel riu és perquè tot el terra està xop i ja no hi cap més aigua... quan no baixa aigua pel riu és perquè aquesta esponja (l'aqüífer) no està ple.

Aquesta aigua es capta amb pous i és la que es distribueix cap a les llars, la que s'usa per regar o rentar el cotxe, la que omple piscines, la que reguen les hortes i camps de la conca, i la que abasteix als municipis de la conca interior, de la Selva Marítima i del Maresme Nord... no la del riu o rieres.
.
.
La quantitat d'aigua que hi ha a l'aqüífer depèn de la que s'infiltra i de la que es treu, i darrerament a l'estiu es treu molta més de la que l'entra... els pous de l'interior (i els estanys) s'assequen. Al litoral els pous no s'assequen, doncs el que passa és que l'aigua salada del mar que abans quedava retinguda per la dolça, ara penetra terra endins...
.
.
Els problemes de l'aigua i de la seva gestió, “mala gestió”, es tractaran més endavant.

L'ACORD DE CUSTÒDIA

L'Acord de Custòdia entre l'associació Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme i Magdalena Fornés i Méndez - Càmping La Tordera SL, és per a la protecció, millora i difusió dels valors naturals de la desembocadura de La Tordera a Malgrat de Mar... únicament els valors naturals.

L'espai que es gestiona és, bàsicament, la mota de la desembocadura que separa el riu i el càmping, i totes les actuacions que es realitzen es consideren temporals a l'espera d'una solució definitiva i general que solucioni tots els problemes que pateix l'espai en particular i el delta en general. I em sap molt greu dir-ho però... trigarem molts anys en veure-ho.

Aquí no s'està consolidant res, i hi ha el compromís ferm de les dues parts signants de desmantellar les actuacions si s'ha de retornar la geomorfologia original de l'espai. Simplement es protegeixen els valors naturals que encara hi ha... que no són pocs. Lo contrari seria fer lo que fan la resta d'implicats i administracions... com que no es pot solucionar lo de la costa, doncs no es fa res de res.
.

2 comentaris:

Sussss ha dit...

Marededeu. Si l'article anterior era bo, aquest és encara millor...

bernat ha dit...

Una feina magnífica. Enhorabona pel article i endavant.

Salut.