Tòtil (Alytes obstetricans) mascle amb posta
Cercar amfibis o rèptils al curs principal del riu és una pèrdua de temps. Amb prou feina hi ha algunes granotes verdes (Pelophylax perezi) i gràcies. Aquí abunden els crancs americans (Procambarus clarkii) i els peixos: Barbs de muntanya (Barbus meridionalis), bagres (Squalius laietanus), carpes (Cyprinus carpio), angiles (Anguilla anguilla) i gambúsies (Gambusia holbrooki) principalment.
Curs principal del riu serpentejant per la llera
A tot el recorregut dels trams mig i baix de la Tordera, el llit fluvial està esquitxat de petites depressions amb aigua d'entre un pam i més d'un metre de profunditat, més o menys a prop del curs principal, i alternant amb clapes de sorres, còduls, herbassars o bosquines.
Amb cada crescuda del riu, la corrent transporta els sediments sorrencs d'un costat a altre i foradant el llit quan topa amb un obstacle. Quan torna a baixar el nivell de l'aigua es formen multitud de petits braços i es formen petites illes sorrenques més o menys elevades i meandres. Amb la disminució del cabal alguns d'aquests braços queden aïllats del curs principal del riu i a les parts més baixes s'entolla l'aigua. D'aquesta manera la distribució de petits bassals, sorrals i herbassars varia d'una crescuda a altre i depenent de la durada i intensitat d'aquesta, i a on un any hi havia un herbassar o un toll inundat, l'any següent hi ha un sorral, o a la inversa.
El nivell d'aigua a aquestes petites depressions depèn totalment del nivell freàtic pel caràcter sorrenc i permeable del terreny, no de la pluja, i la durada d'inundació de parts importants del llit fluvial depèn de les extraccions d'aigua per a boca, ús agricola o industrial dels nombrosos punts de captació repartits per tota la conca.
Quan el bassal es troba aïllat i inundat durant més d'una crescuda es forma una densa catifa d'herba que amaga l'aigua, i quan és de formació recent es presenta com un toll profund enmig d'un sorral.
Exemples d'aquests punts d'aigua temporals al llit fluvial...
És aquí a on trobar els amfibis que hi viuen i s'hi reprodueixen. Aquest diumenge...
Centenars de granotes verdes (Pelophylax perezi)
Desenes de granotes pintades (Discoglossus pictus)
Milers de capgrossos de gripau corredor (Epidalea calamita)
Centenars de larves de salamandra (Salamandra salamandra)
... i d'aquí a unes setmanes s'ompliran de reinetes (Hyla meridionalis), capgrossos de totes les espècies, serps d'aigua (Natrix maura) i de collaret (Natrix natrix), centenars de tortugues de rierol (Mauremys leprosa) i alguna tortuga d'estany (Emys orbicularis) despistada.
Granotes verdes (Pelophylax perezi)
Granota pintada (Discoglossus pictus)
Capgrossos de gripau corredor (Epidalea calamita)
Larves de salamandra (Salamandra salamandra)
Als bassals propers al curs principal del riu també hi ha crancs americans (Procambarus clarkii) i peixos degut a la no llunyana connexió amb els braços secundaris quan el nivell freàtic era més elevat...
Cranc americá (Procambarus clarkii) i barb de muntanya(Barbus meridionalis)
Gambúsies (Gambusia holbrooki)
Desenes de tòtils (Alytes obstetricans)
1 serp llisa meridional (Coronella girondica)
sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)
... i amb l'arribada del bon temps abundaran les serps verdes (Malpolon monspessulanus), les serps blanques (Rhinechis scalaris), els llangardaixos ocel·lats (Timon lepidus) i els sargantaners grossos (Psammodromus algirus).
Tòtils (Alytes obstetricans)
Serp llisa meridional (Coronella girondica)
Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)
1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
3 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
2 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 Blauets (Alcedo atthis)
5 Cornelles negres (Corvus corone)
Tudons (Columba palumbus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
1 Picot verd (Picus viridis)
1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Cargolets (Troglodytes troglodytes)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
Merles (Turdus merula)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues petites (Periparus ater)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
2 Gaigs (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Algunes imatges d'aquest tram de riu...
Aquest tram de riu, entre les planes de Can Simó i de Can Gelmar (Fogars de la Selva - Tordera) es caracteritza per la seva dinàmica natural d'erosió i sedimentació (formació de talussos i meandres) i molt especialment pel seu aïllament i desconeixement per part de la majoria de la població... no hi ha accessos al riu, ni camins paral·lels, ni carreteres properes, ni nuclis urbans propers,... i per suposat cap passeig fluvial ni similar.
Afortunadament els municipis de la zona no han trobat finançament per fer el passeig fluvial que tan dessitgen...
Tordera ganará un paseo de cuatro kilómetros junto al río
El periódico 2/3/2009
RUTA DE LA TORDERA
Selwa gener 2010
Hostalric impulsa una via verda fluvial per unir la Costa Brava i el Montseny
Diari de Girona 1/8/2010
La via verda que resseguirà la Tordera es construirà per trams
Diari de Girona 15/3/2015
Quan es carreguin aquest tram de riu, el que considero com el millor reducte de tota la Tordera, i s'ompli de gossos, "esportistes" i pixapins... hauré perdut tota esperança en la condició humana i en totes les administracions locals, comarcals, provincials, autonòmiques o estatals... definitivament... ja no serà el riu Tordera.
La freqüentació per a ús lúdic sempre està al darrera de la introducció d'espècies exòtiques i de la degradació de l'hàbitat... l'educació ambiental o la conscienciació ha esdevingut un fracàs. S'ha confós eina amb objectiu... Es fa educació ambiental per protegir el medi natural? O s'urbanitza el medi natural per poder fer educació i ús públic?
Per moltes xerrades o cartells informatius que s'hi instal·lin, sempre hi ha qui no té cura de res i no es pot posar un guarda de seguretat a cada cantonada del riu... però l'aïllament per dificultat d'accés garanteix la biodiversitat d'un espai... els fets ho demostren.
Fer un passeig fluvial a un espai ja degradat i freqüentat és una cosa acceptable (millora) però fer-ho a un espai com aquest (i a la Tordera hi ha uns quants) és urbanitzar l'entorn amb l'excusa del medi ambient i augmentar la freqüentació a un lloc que no la patia... i dir que s'ha millorat el riu perquè la gent pot fer esport al medi natural o passejar el gos pel llit fluvial.
Per cert, no es fa servir els camps adjacents al riu per fer passar el passeig. Es fa servir la riba que protegeix el llit fluvial de l'entorn... és gratis, expropiar metres lineals de camps no, oi?
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada