Aquest dimecres he fet una visita a aquest safareig que tantes alegries m'ha donat anys enrere i m'he trobat Can Bec en obres, tot tancat i tot netejat de l'antiga vegetació.
Imatges del safareig...
Aquesta primavera de sequera volia visitar un punt d'aigua que recordava sempre a vessar per l'aigua de mina, amb abundant vegetació arreu, i on sempre havia observat reinetes (Hyla meridionalis), Tritons verds (Triturus marmoratus) i palmats (Lissotriton helveticus), serps d'aigua (Natrix maura) i de collaret (Natrix natrix),... entre molts altres animalons aquàtics, típic d'un nen pinedenc que l'agafava tot.
A les següents imatges podeu comparar l'abans i l'ara de la vegetació dins i fora dels safareig...
Ortofoto del 2010...
Ortofoto actual...
Aquest safareig, com gairebé tots els del veïnat, es troben ancorats sobre roca i en pendent, alimentats per aigua de mina, i amb una de les parets inclinades facilitant l'arrelament de vegetació i l'entrada i sortida d'amfibis de l'aigua. Aquest en concret és d'uns 2m de profunditat i doble, amb un "segon safareig" adjacent que recullia les aigües vessades del primer.
Un cop demanat permís al llogater de la finca com va dir ell (molt amable i sempre acompanyat del seu gos) vam accedir a l'interior dels camps que ara estan tancats i pasturats per cabres. Em va comentar que fa 5 anys va netejar tot allò i que va treure les bogues i plantes del safareig, i que els 2 primers anys encara vessava l'aigua de mina però que ara no hi ha per culpa d'un pou fet més amunt, que la va netejar per tenir aigua per l'horta però que ara no s'omple mai... només un pam quan plou.
Em va sorprendre quan em va dir que sabia que allà hi havia tritons (granotes amb cua i de color verd, comentava) però que no havia vist cap, que granotes i gripaus sí, però que ell no ha trobat mai tritons. Sembla ser que tècnics del Parc li van explicar lo dels tritons anys enrere quan va llogar els terrenys i va demanar permís per netejar-ho tot i fer les obres... diu ell.
Aquest dimecres salabrant a la poca aigua que hi havia... Unes 10 Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi) i decenes de capgrossos de Tòtil comú (Alytes obstetricans).
Granota verda ibèrica (Pelophylax perezi)
Capgrossos de tòtil (Alytes obstetricans)
Feia anys que no anava al veïnat a buscar amfibis i rèptils, i el panorama és decebedor. Tots i cadascun dels punts d'aigua que coneixia amb tritons (i amfibis en general) i aigua de mina de la zona (Piques de Can Forest, Safaretjos de Can Bec, de Can Boveta, o de la Capella) estan secs i abandonats...
Piques de Can Forest...
Safareig de la Mina de la Capella...
Safareig de Can Boveta...
I la Bassa del Molí Fariner de Can Marquès, entre Sant pere del Riu i la Riera de Pineda, està ple de peixos exòtics...
Una pena que el sector més proper a mar del Parc Natural del Montnegre
i el Corredor hagi perdut una important zona de tritons per deixadesa
i mala gestió
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada