Jungles en minitatura: prats de dall i boscos madurs del Montseny
Toni Llobet i François | Blog 11/12/2015
La primavera passada vaig tenir la sort de fer una fantàstica micro-expedició matinal per una microjungla a menys d’una hora de casa. Vaig visitar uns prats de dall a la falda del Montseny, amb un guia excepcional, en Narcís Vicens, un dels nostres naturalistes més erudits (“knowledgeable”, en diuen en anglès, un terme que m’encanta i té mala traducció: “del que se’n pot aprendre”, seria). Ell es farà el desmenjat o el sorprès si mai s’assabenta que l’he descrit d’aquesta manera (és més de camp que de blog, i potser no em llegeixi), però és així i ho sap tothom del “mundillu”.
L’objectiu de la sortida era recollir la informació de camp i els materials gràfics per fer uns cartells explicatius de la fabulosa biodiversitat de dos ambients a priori poc glamourosos: els prats de dall (o de sega), i els rodals amb fusta morta dels boscos del Montseny. En un parell d’hores passejant i fotografiant arran d’herba amb en Narcís vaig sentir que descobria una jungla fabulosa. El repte era convertir-ho en imatge, i aquí la teniu.
Reproduïr un ambient natural, fusionant fotografies i il·lustracions pròpies, amb les espècies de fauna i flora més representatives, és un repte sempre agraït. D’entrada, perquè m’obliga a deixar per unes hores l’estudi, sortir al camp i submergir-me en aquell paisatge, impregnar-me’n, imaginar-me’l, visualitzar-lo al cap, explicat en una sola imatge sintètica. I llavors toca recollir in situ totes les parts que la composen: primeríssim plans, detalls, textures, fons, llums, ombres, plans generals… totes les fotos possibles per fer-ne un collage representatiu, alhora explicatiu i estètic.
Tot seguit ve la feina de composició de les imatges, que és un repte, és pur il·lusionisme i engany visual, fonent diverses imatges per aconseguir el panorama desitjat, amb racons on tots i cadascun dels animals i plantes a representar tinguin un lloc propi, on encaixin, tant a nivell estètic com “ecosistèmic”.
En el cas del prat de dall, aconseguir que destaquessin les diferents flors i gramínees enmig del caos de tiges d’herba era el repte principal, així com encabir-hi insectes minúsculs i ocells comparativament enormes. Un veritable microcosmos, com el de la peli.
Ara els plafons ja estan maquetats, i a punt per instal·lar in situ, al Parc Natural del Montseny. Esperem que sobrevisquin a graffiteros i bàrbars diversos, i que despertin la curiositat dels visitants vers la grandíssima diversitat biològica d’aquesta ambients.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada