Blanesaldia.com 3/9/2018
El passat mes d’agost la Confraria de Pescadors de Blanes va subhastar 212.100 quilos de peix i marisc, que en conjunt van aconseguir un valor total de 954.353 euros. Les captures més valuoses van ser la gamba, el seitó i l’escamerlà, que van totalitzar 510.800 euros, el 53,5% del total subhastat.
Aquestes van ser les 15 espècies de peix i marisc que van obtenir un major valor el passat mes d’agost:
Espècie Quilos Euros
Gamba 8.675 317.034
Seitó 119.752 102.850
Escamerlà 4.601 90.916
Sonso 10.673 81.828
Sardina 29.090 81.663
Peix Espasa 4.673 37.582
Lluç palangre 2.345 30.776
Roger vermell 2.680 24.668
Gamba blanca 968 19.947
Mollera roquer 4.725 17.633
Rap vermell 1.514 14.580
Polla 583 10.124
Espardenyes 101 9.480
Llagosta 189 9.080
M-Bruixa 685 7.469
Acumulat any 2018
Mes Quilos Euros
Gener 187.573 487.637
Febrer 146.383 178.545
Març 174.848 683.586
Abril 239.668 709.729
Maig 362.403 1.026.035
Juny 202.510 835.769
Juliol 235.967 944.910
Agost 212.100 954.353
Una taca d’oli va deixar ahir bandera vermella a la platja de la Picòrdia
Ràdio Arenys 2/9/2018
Foto: taca d'hidrocarbur que va aparèixer al Cavaió la setmana passada
És la segona vegada que hi ha un vessament a Arenys i des de la regidoria de Medi Ambient consideren que falten recursos per afrontar aquestes situacions.
La regidora de Medi Ambient, Laia Martín, ha explicat que ahir a mig matí va arribar a Arenys una taca d’oli a la platja de la Picòrdia. Immediatament es va posar bandera vermella i es va demanar als banyistes que sortissin de l’aigua. Encara no se sap l’origen de la taca, ja que podria venir de mar endins i haver arribat fins a la costa. Martín ha destacat que l’embarcació de salvament marítim va aconseguir trencar la taca fins a desaparèixer però han mantingut la bandera groga perquè els banyistes tinguin precaució.
Martín ha afirmat que falten recursos que superin l’àmbit local i ha destacat que la setmana passada, quan va aparèixer una taca d’hidrocarbur al Cavaió, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va activar el protocol però no va enviar cap vaixell per dissoldre-la.
Des de l’Ajuntament es farà una petició perquè si es torna a repetir una situació així, hi hagi les eines oportunes per resoldre-la i per tenir clar quin seria el protocol.
Presència a l'aigua d’una taca d’hidrocarburs. Possible alteració de la qualitat de l’aigua a la platja de la #Picòrdia, a @AjArenys. Seguiu les indicacions que disposi l’Ajuntament. #platgesCat
Fi incident taca d'oli a la platja de la Picòrdia a #ArenysdeMar. @aigua_cat confirma que l'ha taca s'ha dispersat, però avui es manté bandera groga a la platja per la qualitat aigua. #platjasegura #ProteccioCivil
Felicitats però mai dieu l'origen, que és lo que realment importa, ni què fareu per evitar nous episodis, que és lo que realment esperem de l'administració.
Cal entapissar el territori de cartells, de baranes i de mil normes més?
On queda el sentit comú de la gent?
Si el més bàsic ens ho han de dir amb una senyal, tanca, bandera,... estem venuts... 
El Punt Avui 2/9/2018
S’estén la pràctica de capbussar-se al mar des de roques i penya-segats, i no tots els municipis ho tenen regulat per ordenança
La prohibició, a Blanes i Lloret, és més normativa que efectiva i socorristes i policies locals no donen l’abast amb quilòmetres de litoral
Gent saltant, aquest agost, des de roques al litoral de Lloret D. BRUGUÉ.
E. AGULLÓ / J. FERRER - SANT FELIU DE GUÍXOLS / BLANES
Els canals de Youtube, Instagram i altres xarxes socials, combinats amb les minicàmeres esportives incentiven la moda de llançar-se a l’aigua tot immortalitzant i compartint l’experiència. Les dades de sinistralitat, per ara, són baixes. Ínfimes fins i tot si es comparen amb els estralls del balconing. Però les úniques restriccions depenen de les ordenances de cada municipi. I a la Costa Brava no tots ho tenen regulat.
Blanes contempla, per exemple, la prohibició explícita de “llançar-se des de les roques”, especialment on està “prohibit per senyalització de l’Ajuntament”. Són freqüents els salts des de prop de sa Palomera, on està prohibit. En aquesta roca, a finals de juliol, va morir un turista en caure, de manera accidental, des de dalt del promontori. A Lloret de Mar, l’article 69 de l’ordenança de civisme de Lloret de Mar delimita les temporades de bany a les platges Gran, Fenals, Canyelles, sa Boadella i Santa Cristina i deixa a responsabilitat de l’usuari comportaments com ara refrescar-se “fora de les zones abalisades pel bany o senyalitzades com a tals per mitjà de banderes”.
Fonts de l’Ajuntament de Lloret de Mar expliquen que és freqüent que els joves es tirin a l’aigua des del Salt dels Burros, un indret proper a la platja Gran. Hi ha plafons informatius amb pictogrames advertint del risc d’esllavissades, de roca lliscant i de roques poc profundes en diferents llocs. I a Santa Cristina d’Aro també hi ha cartells de prohibició, per exemple, a la cala de Canyet, a la urbanització Rosamar, però sense socorrista i amb dificultat d’un control efectiu per part de la policia local. A Tossa, els vigilants de la platja, informa el consistori, estan pendents del tram que inclou es Codolar, la platja Gran i la Mar Menuda. Admeten, però, que el litoral és extens, i que, de vegades, quan reben una alerta i arriben al lloc dels salts, “sobretot si són joves, ja no hi ha ningú”.
Setge privat a una tradició
A l’Alt i el Baix Empordà, a banda dels cartells de Santa Cristina, la situació es repeteix. Els socorristes treuen el xiulet si observen conductes perilloses a les roques més pròximes a les platges. Enguany, hi ha hagut pocs ferits: un de lleu a Calella, amb un tall, i un de més greu a les roques de ponent de la platja de Sant Pol, a Sant Feliu, un noi que va acabar amb un esquinç cervical.
En aquesta darrera població, dècades enrere, hi havia rituals iniciàtics que avui entusiasmarien els joves armats amb un pal per a autofotos: el “valga’m sant Feliu!”, que consistia a recrear el recorregut que, segons la tradició cristiana, el màrtir va completar amb una roda de molí lligada al coll, bussejant sota el Fortim a través de la cova que anava des la cala del sant (Calassanç) al Nàutic Vell, i avui inviable perquè els fonaments d’aquest edifici van tapar la sortida de ponent. O el salt des de les roques de “sang” i “fetge”, amb noms ben trobats per alertar del risc.
Ara, aquestes roques romanen a la zona de concessió als apartaments del Club del Mar i, per bé que el pas i el bany són lliures, el vigilant privat admet que prohibeix el salt des de les roques perquè, anys enrere, un adolescent hi va prendre mal. La comunitat té por que, en cas d’accident, els reclamin la responsabilitat civil.
Més al nord, al parc natural del Montgrí, abunden els racons i des de l’ens que regula l’espai tenen notícies, fins i tot, de salts amb embarcacions de lloguer concertades que recullen la gent un cop a l’aigua. No s’han plantejat prohibir-ho, perquè haurien de posar desenes de rètols i, després, controlar. Sí que volen posar límits i acotar les zones i períodes de nidificació d’aus en consens amb els escaladors. Però aquest ja és un altre tema.
Ràdio Palafolls 3/9/2018
Aquest passat divendres, Sa Palomera ha tornat a quedar oberta al públic, després d’un mes en què l’espai ha estat tancat per dur-hi a terme treballs de millora de la seguretat.
Va ser a primera hora de la tarda d’aquest divendres, quan els operaris de l’empresa encarregada de les obres de millora van obrir les tanques que impedien l’accés a la roca, donant pas a les persones que s’havien congregat a l’indret per poder visitar-lo.
Segons ha informat l’Ajuntament de Blanes, el tancament de Sa Palomera s’ha allargat durant un mes sencer, tancant l’accés al públic el dia 1 d’agost i iniciant les obres el dia 16.
Les obres, que s’han acabat abans del que estava inicialment previst, han consistit en la modificació de la barana ja existent per dotar-la de més seguretat i evitar que es pugui traspassar.
Tot plegat, després que a finals de juliol, un turista alemany que visitava Sa Palomera perdés la vida en caure accidentalment de la roca, un fet que va suposar el primer accident mortal que es produïa en aquest indret, dels més visitats del litoral de Blanes.
Segons informa el consistori blanenc, la barana que hi havia fins ara a Sa Palomera la va posar l’estiu de l’any 2005 el Servei de Costes del Ministeri, que va sanejar i estabilitzar el talús de la roca amb ancoratges després que es produís una esllavissada, i va canviar la que hi havia fins llavors.
La barana no tenia un desenvolupament tancat en la part més alta del promontori, al voltant del pal, ja que la mateixa orografia de la roca feia de límit a la zona accessible als vianants com fins ara.
Foto: Ajuntament de Blanes
S’obre a Blanes l’accés a Sa Palomera després de col·locar una barana de seguretat https://www.blanesaldia.com/blanes/36132-sobre-a-blanes-lacces-a-sa-palomera-despres-de-col%C2%B7locar-una-tanca-de-seguretat/ …
OPINIÓN | La montaña no es un polideportivo, por José Luis Gallego, @EcoGallego https://www.eldiario.es/_30406ee3 via @eldiarioes
eldiario.es 1/9/2018
El deporte al aire libre está en auge y cada vez son más los que se atreven a dirigir su actividad hacia las cimas
Las aglomeraciones de gente subiendo por las laderas, más allá de los caminos, están provocando un grave impacto ambiental debido a la propia erosión del terreno
... El mal ja està fet. Ara a veure qui ho controla... Projecten una zona d’esbarjo caní a la platja de Blanes http://www.elpuntavui.cat/territori/article/1459695-projecten-una-zona-d-esbarjo-cani-a-la-platja-de-blanes.html … vía @elpuntavui
El Punt Avui 2/9/2018
Treballs en una zona d’esbarjo de gossos, a Blanes AJ.
J.T - BLANES
L’Ajuntament de Blanes impulsa el projecte d’habilitar una part de la platja com a zona d’esbarjo de gossos i incloure-ho en el futur pla d’usos de les platges. Aquest és un element essencial perquè la direcció general de Costes del Ministeri ho autoritzi. La idea és que pugui ser realitat de cara a l’any vinent, i està previst que la decisió sobre quina zona de platja s’hi destinarà es prengui amb l’acord de totes les forces polítiques. Amb tot, ja hi ha un parell de propostes respecte a quina franja de platja es reservarà per a ús dels gossos. Precisament, el ple de l’Ajuntament de Blanes ja va aprovar, i per unanimitat de tots els grups municipals, el Reglament de Funcionament dels Parcs d’Esbarjo Caní de la població.
S'ha de reconèixer que com a mesura de màrqueting per blanquejar i continuar omplint de ciment la costa és collonuda... Els funciona sempre i tots callen com pu..., per què ara havia de ser diferent? http://www.elpuntavui.cat/territori/article/1459105-costa-brava-possible-reserva-de-la-biosfera.html … vía @elpuntavui
... Els funciona sempre i tots callen com pu..., per què ara havia de ser diferent? http://www.elpuntavui.cat/territori/article/1459105-costa-brava-possible-reserva-de-la-biosfera.html … vía @elpuntavui
El Punt Avui 1/9/2018
Jornada a l’Escala per treballar en la preparació de la candidatura
És un reconeixement que atorga la Unesco
Reserva de la biosfera de la Costa Brava no és més que altre marca comercial i de promoció turística, no cap figura de protecció real (igual que la resta). Ho dic perquè alguns s'ho han cregut
#bondia #arafa 120 anys a Sant Pol la sequera comença a esdevenir dramàtica "no hi ha un bri d'herva en lloch, lo bestià s'esllangueix" #taldiacomavui de 1898 #arxiusantpol #viulahistòriasantpolenca @ajsantpol @RadioSantPol
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada