I quan no de ciment, de plàstic per plantar flors ornamentals. Aquest vídeo s'hauria de passar en bucle i fins a l'avorriment als ajuntaments del Maresme que encara estan a temps de rectificar
Vídeo...
"Les millors i més productives terres de conreu les hem omplert de ciment" Francesc Reguant, Observatori d'Economia Agroalimentària. @economistescat
"D'on ve el que mengem?"
Avui a @tv3cat 
21.55
https://tv3.video/30mQueMengem
@uniopagesos @FundacioAlicia
Avui a @tv3cat 21.55
https://tv3.video/30mQueMengem
@uniopagesos @FundacioAliciaD'on ve el que mengem
30 MINUTS Tv3 13/1/2019
L'interès per menjar sa, de manera més sostenible i conscient ha sobrepassat els cercles de consumidors alternatius i ha arribat a les lleixes dels supermercats. "Proximitat", "KM0", "de pagès", "origen" són paraules cada cop més presents als llocs de venda. És un canvi de tendència? Realment es prioritza l'alimentació més pròxima, de produccions locals? Reflecteix la realitat del consum o és just al contrari?
"Aquest interès pels productes de proximitat –diu Toni Massanés, de la Fundació Alícia- és la reacció davant l'evidència que cada cop en mengem menys, de productes de proximitat. Cada cop mengem més coses de més lluny."
I això es pot veure als súpers i també en cadenes de botigues que fan servir de reclam els productes de proximitat, però omplen els expositors de fruites i verdures de fora. "De pagès, de proximitat, saludable, natural, tot això no té cap regulació. És un efecte purament de màrqueting", diu Nathalie Parès, consultora en polítiques alimentàries.
Si mirem les dades, en realitat cada cop s'importen més aliments frescos, fins al punt que només un 15% del que ven Mercabarna és conreat a Catalunya. I no es tracta només de productes exòtics, com l'alvocat o la pinya. Avui, per exemple, 9 de cada 10 patates venen de fora, quan abans hi havia grans zones productores, com Osona o Prades.
L'horta de Barcelona ja no és el delta del Llobregat o el Maresme, la major part de les verdures arriben de Múrcia i Andalusia. Però cada cop són més habituals les de la resta d'Europa, d'Àfrica i Amèrica. Mentrestant, el 70% de la fruita de les comarques de Lleida es destina a l'exportació.
Això fa Catalunya més vulnerable? Quins efectes té sobre l'agricultura catalana? Quedaran pagesos?
Què ha passat perquè s'hagi passat de ser autosuficients als anys 80 del segle passat a dependre totalment de l'exterior? És la globalització? Quina responsabilitat tenen l'agricultor, el venedor i el consumidor?
Al reportatge de "30 minuts" apareixen conreus d'Almeria i Catalunya, grans distribuïdors i grans superfícies comercials, que ajudaran a respondre aquestes preguntes.
Un reportatge d'Ignasi Gallart i Sara Segarra
Imatge i muntatge: Òscar Roger
Producció: Jessica Montaner
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada