dimecres, 3 de juliol del 2019

Sobre l'explotació forestal (que no gestió forestal) de les comunitats forestals singulars del Montnegre 2/7/2019 Arnau Tolrà. Font: Twitter.com

Nota personal: Hi ha aquests dies tantes opinions i tantes reflexions al voltant de la gestió forestal, com experiències i coneixements personals hi ha al respecte. I és que tothom (tots sense excepció) tendim a pensar que a tot arreu les coses funcionen com al lloc on vivim o coneixem, i no és així... cada racó i cada hàbitat té les seves peculiaritats, les seves característiques singulars, les seves necessitats i les seves prioritats... no existeixen 2 espais idèntics enlloc... i malauradament (per simplificació i generalització) les xarxes socials posen en conflicte visions totalment contràries que no necessàriament són errònies a cada lloc concret des d'on s'opina. No es poden posar mai d'acord opinant alhora un tarragoní de la gestió de masses forestals de Pinus halepensis, un palamosí de masses forestals de Quercus suber, un vallesà de masses forestals de Quercus robur, i un maresmenc de brolles, herbassars o masses forestals de Pinus pinea,... i aquí també estic simplificant i generalitzant (.

De tant en tant s'ha de recordar per no generar malinterpretacions d'uns tutis o d'unes publicacions concretes, que generen més conflicte que consens malgrat no ser necessàriament erronis.

Poso com exemple aquest fil de l'Arnau, moooolt encertat i que és un magnífic exemple de com les opinions personals (de tothom, meves també) es poden fer servir per generalitzar i cometre greus burrades. Recomano també llegir els diferents comentaris a cadascun dels tuits...

----------------------------------------------

Contràriament al que s'està donant a entendre aquests dies, (pràcticament a arreu) no és sinònim de gestió forestal (pràcticament inexistent). En general, la primera homogeneïtza, degrada i empobreix l'hàbitat forestal i la segona l'enriquiria. Exemple👇

A les valls del Montnegre perviuen relictes de comunitats forestals escasses, amenaçades i de gran singularitat geogràfica. Formacions mixtes de roure africà i roure de fulla gran amb espècies afins com el boix grèvol o la moixera de pastor, que només les trobem, juntes, aquí.

Tot i la seva excepcionalitat i vulnerabilitat, aquests relictes es troben sota un règim d’explotació forestal que els relega permanentment a un estadi proemial; empobrint la biodiversitat, induint-los a la mediterraneïtzació i fent disminuir la seva resiliència davant el foc.

La tala dels individus madurs cada 25 anys, deixant en peu només les mides perimetrals no rendibles, impedeix l'assoliment de l'estructura i potencial ecològic natural, impossibilitant la presència d'espècies vulnerables pròpies com el liró gris, l’aligot vesper o el marcòlic.