La qualitat ecològica de la Tordera fa un pas enrere respecte als índexs del 2006-07L’Actualitat del Baix Montseny 30/7/09
La qualitat ecològica de la conca de la Tordera, i en general dels rius del Baix Montseny, ha sofert un important retrocés en els dos darrers anys, segons les dades de 'L'informe 2008 de la Qualitat Ecològica dels Rius' de la Diputació. L'estudi parteix de l'índex Ecostrimed, que té en compte la qualitat de les aigües en funció dels invertebrats que hi viuen i l'estat de conservació de la vegetació de ribera. Si es comparen els resultats de l'any passat amb els de l'any 2006 i 2007, sobta que la pèrdua de qualitat no es produeix a les zones més poblades sinó que ja es detecta als trams alts de la conca.
Així, si a Collformic, al pont de la Llavina al terme municipal de Montseny, al Rec de Palautordera de Fogars de Montclús i a la zona del Poliesportiu de Sant Esteve de Palautordera la qualitat del riu es considerava molt bona els anys 2006 i el 2007, el 2008 l'índex de qualitat ecològica va baixar a bona en tots aquests punts tret del darrer, que va passar a mediocre. La qualitat al Reguissol de Santa Maria de Palautordera, que era entre bona i mediocre, també va passar a ser dolenta.
Durant els anys 2006 i 2007, els punts d'estudi de la confluència amb el Pertegàs a Sant Celoni, de Gualba de Baix, de la Ferreria a la Batllòria, i del Gorg del Perxistó a Sant Feliu de Buixalleu estaven en una qualitat entre mediocre i dolenta i han passat a un nivell pèssim, el pitjor dels possibles a l'escala. Sols al costat de l'autopista AP-7, al terme de Fogars, es manté la qualificació de mediocre, si bé a la confluència amb la riera de Santa Coloma i a Can Simó, també a Fogars, també ha passat de mediocre a pèssim.
Pel que fa als principals afluents, la riera de Vallgorguina ha passat d'un índex bo a un de dolent, la riera de Gualba a l'alçada del Vado de bo a mediocre, la riera de Breda de bo a dolent, i la riera d'Arbúcies a l'alçada de Grions de bo a mediocre. La riera de Fuirosos també passa d'un índex molt bo a un índex mediocre.Tampoc és aliena a aquest retrocés de la qualitat ecològica dels rius que pertanyen a la conca del Mogent. La riera de Vilamajor, a Sant Pere, passa d'un estat molt bo a un estat mediocre. La rira de Cànoves a Vallforners passa de tenir un índex molt bo a tenir-lo bo i al tram de Cardedeu segueix sent dolent. Sols en el cas de la riera d'Arenes, a Llinars, es manté en una qualitat molt bona.
El fesol amb més ganxoEl Punt 28/7/09
DOP Mongeta del Ganxet Vallès - Maresme. fruits de la terra
La mongeta o fesol del ganxet va obtenir la DOP el mes de maig passat i representa una victòria del conreu més artesanal i minoritari. Amb una producció de tan sols 250 tones anuals, repartides en quatre comarques, aquest producte s'ha fet un lloc d'honor a les taules
.
El fesol o mongeta del ganxet –el nom depèn d'on es conreï– ha estat anomenat pel mediàtic cuiner Isma Prados «el Rolls-Royce de la mongeta». Té una forma aplanada, similar a la d'un ronyó, amb un ganxet en un dels extrems que és característic i li dóna nom. De grandària mitjana, té un gust cremós, suau i persistent, i amb una pell poc perceptible i lleugerament rugosa. La història d'aquest llegum per arribar a ser reconegut ha estat llarga i complexa, però amb resultats satisfactoris. Va començar el 1992, quan els productors del Vallès i el Maresme es van interessar per potenciar nous productes en el mercat. Van traslladar la petició a l'equip de millora vegetal per a característiques organolèptiques (EMVCO) de la UPC i aquest va iniciar el projecte fent un repàs de totes les varietats possibles de la zona. La conclusió va ser clara: la mongeta del ganxet. L'ESAB va començar un llarg recorregut per disposar de material controlat que satisfés els requisits d'una denominació d'origen protegida (DOP). I ho va aconseguir.
I d'on prové un llegum tan curiós? Segons els experts, els besavis d'aquesta mongeta cal buscar-los a l'Amèrica Central, però en el dia d'avui es desconeix encara com es van produir els canvis que van acabar donant-li la forma actual. Probablement va arribar a Catalunya per la zona del Maresme i dins la bossa d'algun indiano delerós de demostrar als seus compatriotes la nova menja. D'allà es va expandir cap a l'interior. El creuament amb altres espècies de mongetes catalanes, juntament amb la plantació en terrenys amb característiques diverses, va acabar produint una mongeta diferent. Es tracta, però, d'un llegum que mai no s'ha conreat en grans extensions, sinó de forma familiar i reduïda, sovint per a consum particular dels mateixos pagesos. Tot i això, en la darrera dècada i amb un resultat entusiasta, diversos municipis vallesans i maresmencs han revifat amb un seguit d'activitats gastronòmiques el redescobriment de la mongeta del ganxet; per exemple Caldes d'Estrac i Malgrat de Mar. Amb la complicitat dels restauradors, que també han vist en les excel·lències del producte una nova font d'ingressos, els municipis estan en vies de consolidar un turisme de plat i forquilla. En una època en què la desestacionalització i l'especialització en les destinacions de vacances són a l'ordre del dia, propostes com la de les jornades de la mongeta del ganxet són prou saboroses per apostar-hi de ferm.
Productors
Al voltant de 150
Localització
Tots els municipis del Vallès Occidental i el Vallès Oriental, així com el nord i part del centre del Maresme i Blanes, Fogars de la Selva, Maçanet de laSelva i Hostalric
Producció anual
250 tones
On es pot trobar
http://www.mongetadelganxet.cat/
Els focs de Blanes han cremat 5.357 quilos de material pirotècnic
El Punt 28/7/09
L'actuació de l'australiana Show FX clou la trenta-novena edició del concurs
Una imatge del concurs d'ahir de la pirotècnica Show FX. Foto: EUDALD PICAS.
El XXXIX Concurs de Focs de Blanes es va cloure ahir a la nit amb l'actuació de la pirotècnia australiana Show FX, que debutava en aquest tradicional i multitudinari esdeveniment de la població selvatana. Durant les sis nits de focs s'han llançat fins a 5.357,5 quilos d'explosiu, que pugen fins a 7.923,71 quilos si s'hi afegeix el pes de la massa pirotècnica i el pes de la massa inerta. Aquest any, com en l'edició de l'any passat, s'han fet només sis actuacions de pirotècnies.
La pirotècnica Show FX va posar ahir a la nit punt final al XXXIX Concurs de Focs de Blanes, que un any més ha estat un esdeveniment que ha aplegat desenes de milers de persones durant les sis nits de focs, en què han actuat pirotècnies que ja hi havien participat anteriorment, i d'altres que han debutat aquest any. Show FX ha participat en el concurs de Blanes avalada per la seva curta però reeixida trajectòria, ja que havent nascut l'any 1995 és una de les empreses pirotècniques més ben considerades d'Austràlia.
Show FX va utilitzar en el seu espectacle 938 quilos de massa pirotècnica, la qual, sumada a la de les cinc actuacions anteriors, eleva fins a 5.357,5 els quilos de material explosiu utilitzats durant aquesta edició dels focs de Blanes. L'actuació en què es van fer servir més quilos de material pirotècnic va ser la de la pirotècnica Surex, el divendres 24 de juliol, amb 1.282 quilos, seguida de la del diumenge 26, a càrrec de la pirotècnia Portugués, en què se'n van fer servir 1.229 quilos. En canvi, la pirotècnica Martarello, que va actuar el dijous 23, va fer servir únicament 320 quilos de material pirotècnic en el seu espectacle. Aquest any en els focs també han actuat les pirotècnies Valenciana i Vulcano.
Fotografia: Carles Colomer
Un pescador de canya a l'estany de Banyoles. Foto: EUDALD PICAS.
.
.jpg)
