Desembocadura del riu Tordera 1/11/09

Aquest vespre a la desembocadura del riu Tordera…

La llacuna molt seca i amb aigua només a prop de la barra de sorra, i amb un fort vent direcció nord.

Al mar, tot i el vent i l’onatge, força moviment d’aus marines a contravent i a prop de la platja, en una horeta...

1 paràsit gros (Stercorarius skua) direcció Malgrat
63 mascarells (Morus bassanus) direcció Malgrat, només 5 immadurs
Unes 120 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan) direcció Malgrat
>500 gavines vulgars (Larus ridibundus)
Mínim 50 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
>200 gavians argentats (Larus michahellis)
Mínim 11 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
9 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
16 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
26 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)

I curiosa imatge d’un gavià argentat de primer any atacant a un grup d’ànecs al mar i perseguint a un d’ells direcció Blanes.

A la llacuna litoral...

1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
6 martinets blancs (Egretta garzetta) migrant en vol alt direcció Malgrat
214 esplugabous (Bubulcus ibis) que es concentren al dormidor
21 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
13 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
3 rasclons (Rallus aquaticus) fora del canyís, potser un quart
1 blauet (Alcedo atthis)
Cueretes blanques (Motacilla alba)
2 titelles (Anthus pratensis)
Dormidor de repicatalons (Emberiza schoeniclus), mínim 20
21 teixidors (Remiz pendulinus) que arriben volant riu avall i es fiquen al canyissar
... com a més destacat.

Dues imatges curioses...

1 garsa (Pica pica), 2 polles d’aigua i 2 gavines vulgars barallant-se per un peix mort al fang.

Atacs de les garses als esplugabous quan s’apropen massa al seu dormidor (unes 35 garses).

I tot i el vent, una vintena de ratpenats (sense identificar) per la zona.


Als camps propers del Pla de Grau (Malgrat de Mar), com a més destacat...

1 aligot comú (Buteo buteo)
2 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
1 falcònid petit sense identificar correctament, amb cua curta.
2 mussols comuns (Athene noctua)
1 puput (Upupa epops)

.

paràsit gros (Stercorarius skua)...

.

.

mascarell (Morus bassanus) adult...

.

.

Mascarell immadur...

.

.

Rascló (Rallus aquaticus)...

.

Rascló (Rallus aquaticus) i polla d'aigua (Gallinula chloropus)...

Polles d'aigua (Gallinula chloropus)...

blauet (Alcedo atthis)...

.

bernat pescaire (Ardea cinerea)...
.

atac de les garses (Pica pica) als esplugabous (Bubulcus ibis)...

Grues (Grus grus) migrant sobre el Pla de Sant Esteve (Tordera) 1/11/09

Aquesta tarda s'ha pogut veure 9 grues (Grus grus) migrant direcció sud-est a molta alçada sobre el Pla de Sant Esteve (Tordera). Imatge llunyana de la formació...
.

Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros) a Poble Nou de Pineda de Mar 1/11/09

Aquest matí es podien veure moltes cotxes fumades (Phoenicurus ochruros) per les teulades de Poble Nou de Pineda de Mar. Es nota ja l'arribada d'exemplars hivernants.

Algunes notícies més per llegir 1/11/09...

Baltasar anuncia l'estudi dels efectes del canvi climàtic al Delta del Tordera
Diari de Girona 1/11/09

El treball s'iniciarà en breu i serà en paral·lel a l'anàlisi sobre iinivació a les muntanyes

El Delta de la Tordera, en una imatge d'arxiu, usarà com a patró l'estudi del Delta de l'Ebre. diari de Girona

BLANES MARTÍ SANTIAGO

El departament de Medi Ambient preveu iniciar aviat l'estudi sobre els efectes del canvi climàtic al delta de la Tordera. Si més no així ho va anunciar fa uns dies en roda de premsa el conseller de Medi Ambient i Habitatge Francesc Baltasar (ICV). El treball es realitzarà de forma paral·lela a l'estudi d'innivació a les muntanyes de Catalunya i té com a objectiu esbrinar fins a quin punt està afectat aquest espai natural per tal de poder-hi aplicar polítiques de preservació.Des del departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya asseguren que la metodologia d'investigació serà semblant a la utilitzada per a la relització del mateix estudi al delta de l'Ebre i que va concloure que resulta possible minimitzar els efectes del canvi climàtic en aquest emplaçament durant els propers 100 anys així com evitar afectacions directes en zones poblades a partir del 2050.

Està previst que per a realitzar una anàlisi en profunditat els investigadors facin una tasca de documentació que es remunti, com a mínim, a principis del segle passat i finals del XIX. Amb l'ús d'hemeroteques i consultes en biblioteques el Departament de Medi Ambient vol trobar informació respecte de marees, inundacions i altres episodis ocorreguts al llarg del temps i que hagin afectat notablement tota l'àrea del delta de la Tordera.

Amb tot aquest mostreig, es permetrà descobrir si hi ha fenòmens que succeeixen de forma periòdica en punts concrets d'aquest espai per qüestions naturals o bé si amb el pas del temps i la progressiva industrialització s'estan generant greus alteracions d'aquest ecosistema. Probablement la manca d'aportació de sediments al delta sigui un dels punts que destaqui l'estudi ja que en diversos trams del riu no hi ha aigua a la superfície a no ser que hagi plogut en abundància. La salinitat de les capes freàtiques també serà un aspecte destacat tot i que les dessaladores instal·lades en aquest indret contribueixen a minimitzar aquest efecte al delta de la Tordera.

El precedent de l'Ebre

D'altra banda, l'estudi sobre l'afectació del canvi climàtic al delta de l'Ebre que es va presentar el passat abril concloïa que si no s'estableixen mesures correctores els sistemes naturals situats a la línia costanera corren risc de retrocedir. En concret les llacunes de les Olles, Canal Vell, Garxal, Calaix de Buda o l'Encanyissada i les zones humides de l'illa de Sant Antoni, Buda o el riu Migjorn.

..........................................

Demanen el reconeixement oficial de La Pilona de Malgrat de Mar
Malgrat Confidencial 1/11/09

Aquest 2009, s’acompleix el centenari d’un dels elements més emblemàtics de Malgrat de Mar. Es tracta de La Pilona, una plataforma de formigó ubicada davant la platja del municipi, pocs metres mar endins. Ara fa cent anys, aquest element suportava el pes d’una estructura de ferro, que a la vegada servia per a transportar i carregar els minerals que s’extreien de les mines de la muntanya de Can Palomeras. Després de la finalització de l’activitat minera a la població i amb el pas dels anys, La Pilona presenta un estat de conservació crític.

És per tot això, que els grups polítics a l’oposició -Esquerra, CiU i Iniciativa- demanaran al govern local que s’iniciïn els tràmits necessaris per conèixer quin és l’estat real de la plataforma i, en cas que sigui necessari, treballar per a la seva conservació.

Els partits consideren que La Pilona forma part de la història de Malgrat de Mar, per la qual cosa també proposaran la seva protecció i el seu reconeixement. Ho faran en el decurs de la sessió plenària que s’ha de celebrar aquest dijous dia 5 de novembre a l’Ajuntament.

Migració de grues (Grus grus) i d’àguila calçada (Hieraaetus pennatus) sobre el Port d’Arenys de Mar 31/10/09. Enric Badosa

Avui a les 13:30h l’Enric Badosa ha vist passar 4 grues (Grus grus) en migració per sobre del Port d’Arenys de Mar.

Uns 20 minuts més tard, una àguila calçada (Hieraaetus pennatus) fase clara.

Com diu l’Enric... cal seguir el cel, és època de migració.

Les Llobateres (Sant Celoni) 29/10/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 lluer (Carduelis spinus) mascle
1 pardal de bardissa (Prunella modularis)
2 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 corb marí gros (Phalacrocorax carbo) jove, primera observació postnupcial

Desembocadura del riu Tordera 29/10/09. Enric Badosa

Observacions i fotografies de l'Enric Badosa d'avui al vespre a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...

1 ànec griset (Anas strepera) mascle
10 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
24 repicatalons (Emberiza schoeniclus) al dormidor
unes 6 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
.

ànec griset (Anas strepera) mascle...

.

mussol comú (Athene noctua)...

Mussol emigrant (Asio flameus) migrant a 15 milles nàutiques de la costa del Maresme 25/10/09. Enric Badosa

El passat diumenge 25/10/09 l'Enric Badosa va sortir a pescar amb el seu cosí, a Sant Llorenç, calador a 15 milles nàutiques de la costa del Maresme i hi havia força migració d'aus terrestres. Les seves observacions...

1 mussol emigrant (Asio flameus)
1 gavina menuda (Larus minutus) adulta
1 mascarell (Morus bassanus) inmadur
10 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
1 Anthus sp
1 cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)

Recupero unes observacions d'en David Caballé 16-27/10/09

Observacions de David Caballé...

27/10/09 a la C-35 a Sant Feliu de Buixalleu un cabirol (Capreolus capreolus) femella atropellat.

El passat 16/10/09 molt a prop de Can Segrer (Parc del Montnegre ,Fogars de la Selva) ... 2 cabirols mascles (un d'ells fent brema i passen fins a tres vegades davant seu (en David a quatre potes, ells el veien i s'acostaven encuriosits fins aprox uns 10 metres, i quan s'aixeca marxen corrents....dos potes= perill, quatre= què és això?

Diumenge 25/10/09 a Riells i Viabrea... 1 cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), primera observació postnupcial.

i ja arreu (Baixa Tordera)...

titelles (Anthus pratensis)
pinsans comuns (Fringilla coelebs)
algun lluer (Carduelis spinus) solitari o grup petit
algun durbec (Coccothraustes coccothraustes)
mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)

Algunes notícies més per llegir 29/10/09...

Refloten el vaixell enfonsat a Mataró i el remolquen fins al port de Barcelona
Diari Maresme 28/10/09

La Direcció General de Protecció Civil ha desactivat avui, als volts de tres quarts de quatre de la tarda, el Pla Especial d'Emergències per Contaminació Accidental d'Aigües Marines a Catalunya (Camcat).

Vessament

El pla es va activar el passat 4 d'octubre per un vessament de gasoil produït per l'enfonsament d'un vaixell a Mataró, i s'havia mantingut activat fins avui dimecres en fase d'alerta degut a que encara no s'havia pogut reflotar el vaixell.

Reflotat

Segons ha informat Salvament Marítim aquesta tarda, una embarcació de la mateixa empresa ha reflotat el vaixell accidentat i l'ha conduït cap al Port de Barcelona, alhora que ha confirmat que no hi ha resta de contaminació a la zona.

Recuperen el vaixell enfonsat a Mataró i el traslladen cap al port de Barcelona
El Punt 29/10/09

El vaixell que fa vint-i-cinc dies que es va enfonsar davant la costa de Mataró es va reflotar ahir. Les feines es van haver d'ajornar uns quants dies primer perquè s'havien d'aconseguir tots els permisos i després, com va reconèixer l'empresa encarregada de dur a terme els treballs, pel mal temps. La direcció general de Protecció Civil va desactivar a la tarda el pla especial d'emergències per contaminació accidental d'aigües marines a Catalunya, que estava activat des del dia 4 d'octubre pel vessament de gasoil que havia provocat l'enfonsament del vaixell. El pla s'havia mantingut en fase d'alerta ja que encara no s'havia pogut reflotar la gavarra, que transportava material d'obres fins a Blanes. Segons va informar Salvament Marítim, una embarcació de la mateixa empresa, Saneamientos Marítimos, ja va aconseguir treure a la superfície l'embarcació accidentada i, segons les mateixes fonts, va ser conduïda cap al Port de Barcelona. A més, també es va confirmar que durant l'operació no es van detectar restes de contaminació a la zona.

L'enfonsament del vaixell, que no va ocasionar cap ferit, va provocar, però, que durant els primers dies davant la costa de la capital del Maresme i fins i tot a Sant Andreu de Llavaneres es detectessin taques de gasoil. Les restes només van arribar a la platja de Mataró, on van embrutar una part de la sorra.

El govern reunirà els membres del consell rector de Pinya de Rosa abans del desembre
El Punt 29/10/09

El Departament de Medi Ambient i Habitatge va anunciar ahir que té previst fer una primera reunió amb els membres del consell rector de Pinya de Rosa abans no acabi el mes de novembre. En aquesta reunió es debatrà la data a escollir per a la constitució formal del consell rector. El departament també va afirmar que gairebé totes les parts han designat els seus representants en el consell, però no va fer públic quins falten. Aquest consell rector és el que haurà de tirar endavant el pla d'usos d'aquest paratge, i ha d'estar compost pels departaments del govern competents i per representants de l'Ajuntament de Blanes, del Consell Comarcal de la Selva, dels propietaris afectats, d'entitats de protecció de la natura i de coneixedors del problema de la zona.

Sobre el corb (Corvus corax) de Roca Grossa (Calella) 13/8/09. Míriam Morell

Enllaç al YouTube sobre el corb (Corvus corax) de Roca Grossa (Calella)…

http://www.youtube.com/watch?v=4gwOgNv43Zw

Desembocadura del riu Tordera 25/10/09

Aquest matí a primera hora a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat…

Al mar…

Unes 800 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan), pas fort costa avall.
1 paràsit gros (Stercorarius skua) costa avall
16 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) costa avall
10 corbs marins emplomallatas (Phalacrocorax aristotelis) costa avall
>50 ànecs collverds (Anas platyrhynchos) nedant
Gavians argentats (Larus michahellis)
Gavines vulgars (Larus ridibundus)
Mínim 5 gavines capnegres (Larus melanocephalus)

A la llacuna...

2 agrons blancs (Casmerodius albus)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
>50 esplugabous (Bubulcus ibis)
26 ànecs collverds (Anas platythynchos)
14 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 corriol petit (Charadrius dubius) a la barra
1 grasset de muntanya (Anthus spinoletta)
Mínim 1 boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
>200 tudons (Columba palumbus), nombre superior a l’habitual
>25 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
1 oreneta vulgar (Hirundo rustica)
1 pit-roig (Erithacus rubecula)
1 tord comú (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
2 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques (Motacilla alba)
1 pinsà comú (Fringilla coelebs)
4 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
... entre altres.
.

Un dels agrons blancs (Casmerodius albus)...

.

.

baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)...

.

A afegir la resta d'imatges un cop solucionats els problemes tècnics... vaja!!! que encara no tinc ordenata!!!

Pas de ballesters (Apus melba) sobre Palafolls 25/10/09

Aquesta tarda s'han pogut veure més de 100 ballesters (Apus melba) en vol molt alt sobre Palafolls, migrant direcció sud.

Pluja abundant 22/10/09...

Avui a les 6 de la tarda arribava l’aigua del riu Tordera a l’alçada del pont de l’N-II i era molt abundant al seu pas pel centre urbà, i és que la pluja ha arribat de valent.

També es veu l’estany de Cal Raba amb aigua.

Altre temporal... altre vegada S'Abanell. 22/10/09...

El mar castiga una altra vegada la platja de s’Abanell de Blanes

Malgrat confidencial 22/10/09

(Vídeo)

Aquest forat ja té 15 metres i continua creixent. Les ones d’aquest matí segueixen castigant la part sud del passeig de s’Abanell de Blanes, la que toca amb el delta de la Tordera. Ahir ja van fer caure uns 25 metres del mur de subjecció i van desfalcar part del passeig provocant aquest gran forat. Al vespre, l’Ajuntament va acordonar la zona. Ara reclama que s’arregli ràpidament perquè ningú pugui prendre mal. Aquesta part del passeig és responsabilitat de la Generalitat.

El cap de Protecció Civil, Josep Lluís Pouy ha assegurat que Blanes ja ha redactat un informe dels danys, que s’ha enviat a la Generalitat.

Les destrosses han tornat a ser el tema de conversa entre els veïns que passejaven per s’Abanell. Ningú s’ha mostrat sorprès.

Un veí de la zona, ha explicat que aquesta situació no és nova i sembla que ningú sigui capaç de trobar una solució definitiva.

Segons Josep Gimeno, propietari d’un dels càmpings de s’Abanell, les autoritats i administracions tenen la zona abandonada. Gimeno ha assenyalat que els pescadors de Blanes ja havien advertit de la poca efectivitat de les actuacions que s’han fet al litoral blanenc.

De moment el temporal no ha malmès la part del passeig que pertany a l’Estat. Segons l’Ajuntament el muret i l’aportació de sorra que s’han fet aquest estiu ho han evitat. Els veïns asseguren, però, que quan hi hagi un temporal més fort també tornarà a patir destrosses.

El temporal esfondra 30 metres de la part del passeig de s'Abanell de Blanes que depèn de la Generalitat

El Punt 22/10/09

És l'únic tram que no està reforçat amb roques i al qual no es va aportar sorra

Una imatge dels danys causats pel temporal marítim a s'Abanell. Foto: CELOBERT.

El primer temporal de mar fort de la tardor ha fet mal, un any més, al passeig de s'Abanell de Blanes. Aproximadament uns trenta metres de passeig es van esfondrar en el tram més proper al delta de la Tordera, a la zona dels càmpings, l'única que depèn del govern català i que no va rebre cap mena d'aportació de sorra a finals d'estiu ni va ser reforçada amb roques per evitar danys com els d'ahir. L'Ajuntament va senyalitzar ràpidament la zona per evitar que algú prengués mal.

Una trentena de metres del passeig de s'Abanell s'han esfondrat durant el primer temporal de mar fort de la tardor. El mar va provocar l'esvoranc ahir a la part més al sud del passeig, a la zona dels càmpings, que depèn de la Generalitat, una de les que a l'estiu no van rebre cap aportació de sorra ni es van reforçar amb pedres, ja que depèn de la Generalitat i no de l'Estat. L'Ajuntament va procedir a senyalitzar la zona i a posar tanques per evitar riscos.

Tot i no fer danys, el mar també es va endur gairebé una tercera part de la sorra d'algunes zones, sobretot properes a sa Palomera.

El temporal s'endu un altre tram del passeig de Blanes

Diari de Girona 22/10/09

Es tracta d'un tram d'uns 30 metres situat al final del passeig, a la zona dels càmpings, que és competència de la Generalitat

ACN/DDG El temporal de llevant d'aquests dies s'ha endut un altre tram del passeig marítim de Blanes (Selva). Es tracta d'un tram d'uns 30 metres situat al final del passeig, a la zona dels càmpings, que és competència de la Generalitat. El temporal ha provocat un forat d'uns 15 metres quadrats. En aquest sector, el passeig reposa sobre una llosa de formigó aixecada sobre la sorra, sense cap tipus de fonament ni una escullera que el protegeixi de les onades. A més, en aquest tram no s'ha fet cap actuació ni s'hi ha afegit sorra després de la forta llevantada de Sant Esteve. Des de l'ajuntament demanen al Govern que actuï d'immediat perquè el forat pot anar a més. La zona està tancada al pas dels vianants.

A l'estiu, l'Estat va aportar més sorra i va reforçar el passeig amb pedres per reparar els importants danys de la llevantada de Sant Esteve. Però la part que ara s'ha enfonsat no va rebre cap actuació, ja que depèn de la Generalitat i no de l'Estat. Després de l'embat continu de les onades de les darreres hores, una part del passeig ha cedit i ha provocat un forat d'uns 15 metres quadrats. I no només això, les onades també s'han endut part de la sorra de la platja, que ha tornat a recular.

El regidor de Platges de Blanes, Celestino Lillo, ha demanat al Govern que actuï per reforçar aquest tram ja que, segons assegura, fa tres anys que pateixen incidents similars a diferents sectors del passeig que pertany a la Generalitat, uns 300 metres situats al final de passeig, a la zona dels càmpings. 'La solució és portar més sorra i posar pedres que parin els cops de les onades, com ja s'ha fet en d'altres trams del passeig', ha demanat Lillo.

Segons explica el regidor, aquest tram es troba 'en terra de ningú'. 'Si demanem a Costes que actuï ens diu que no depèn d'ells i la Generalitat s'excusa dient que hi ha un procés judicial obert entre l'Estat i els càmping', lamenta Lillo. Des de fa temps, l'Estat i els càmpings de la zona estan immersos en un procés judicial ja que la llei de Costes els obliga a endarrerir les seves instal·lacions –que estan a tocar del passeig- entre 25 i 50 metres i ells no ho accepten. Ara bé, Lillo diu que 'això no és excusa' perquè la Generalitat pugui actuar i reforçar aquest tram.

'Nosaltres ja hem avisat a la Generalitat perquè vingui a visitar la zona i vegi els desperfectes', ha avançat el regidor que diu que tots els grups demanaran al Govern 'una solució definitiva' per evitar que cada temporal de llevant destrueixi una part del passeig. 'Aquí no s'hi ha posat ni un gra de sorra ni una aportació protectora i és el tercer any que cau un tram', ha criticat Lillo.

Per la seva banda, el secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, ha dit que aquest mateix dijous hi aniran els enginyers per comprovar quins són els desperfectes i fer una 'proposta d'actuació immediata'. Nadal ha volgut remarcar que aquesta no és una de les zones on es va actuar després del fort temporal de llevant de Sant Esteve.

Afortunadament, l'incident no ha causat danys personals. Segons ha explicat el cap de Protecció Civil de Blanes, Josep Lluís Pouy, ha explicat que ja estaven pendents per si passava alguna cosa amb el passeig i ha dit que els continus embats de les onades han desgastat el mur i han acabat descalçant el passeig.

'Aquesta zona és molt perillosa perquè, tot i que estem al final del passeig, hi passa molta gent a peu', ha alertat. Per això, Protecció Civil ha tancat la zona al pas de vianants tot i que ha deixat un sector, el més allunyat del mar, perquè encara s'hi pugui circular. Pouy alerta però que si la Generalitat no repara de manera ràpida el passeig hauran de tancar-lo totalment al pas perquè hi ha perill que el forat es faci més gran.

Nova alerta al Maresme per pluges abundants que podrien superar els 30 litres

Diari Maresme 22/10/09

El servei de Meteorologia del Consell Comarcal del Maresme ha informat que avui dijous, 22 d'octubre, la comarca està novament en alerta davant la previsió de precipitacions abundants.

Previsions

Segons aquesta informació, les pluges poden ser localment de forta intensitat i podrien superar els 30 litres; una situació d'alerta que es perllongarà fins a les 10 de la nit d'avui dijous.

Fora de servei!!!

Des de la setmana passada arrossego problemes amb l’ordinador, i finalment ha mort. Així que almenys lo que resta de setmana no podré fer entrades a aquest blog (ni imatges, ni ahir, ni tota la setmana, avui gràcies, i ja veurem), o fins que ho solucioni, vaja.

Se m’ha acumulat un munt de correu sense obrir, tan punt pugui els miro i respon, i disculpeu.

Desembocadura del riu Tordera i Pla de Grau (Malgrat de Mar) 21/10/09

Degut a problemilles tècnics, les imatges s’afegiran un cop solucionats.

Aquesta tarda i vespre a la desembocadura del riu Tordera…

El fort onatge salta sobre la barra de sorra i ha inundat tot el tram final del riu. Pel que fa a les observacions, com a més destacat...

1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
168 esplugabous (Bubulcus ibis), van arribant poc a poc ocupant tots els racons de la desembocadura i al final del dia s’agrupen a un dormidor.
1 esparver vulgar (Accipiter nisus) femella empaitada per garses (Pica pica)
1 blauet (Alcedo atthis)
1 ànec xiulador (Anas penelope)
2 xarxets comuns (Anas crecca)
>75 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Polles d’aigua (Gallinula chloropus)
Dormidor de >100 pardals xarrecs (Passer montanus) al canyissar de la riba, riu amunt
... entre altres.

Als camps de conreu propers del Pla de Grau (Malgrat de Mar)...

2 xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
1 paó reial (Pavo cristatus) mascle
1 faisà (Phasianus colchicus) mascle
>5 mussols comuns (Athene noctua)
... entre altres.

Algunes notícies més per llegir 21/10/09...

Reobren la carretera BV-6001 tallada a Malgrat de Mar pels forts aiguats
Diari Maresme 21/10/09

El servei Català de trànsit ha informat que s'ha reobert la carretera BV-6001, que havia quedat tallada aquest dimecres al matí, en ambdós sentits, a causa de la pluja.

Carretera tallada

Aquesta via, que comunica la comarca del Maresme amb la de la Selva, ha quedat tallada per inundació, des de dos quarts de 12 del matí fins pocs minuts abans de les 5 de la tarda, en el tram comprès entre el km 3,5 al km 4,5, al terme municipal de Malgrat de Mar. Segons informa l'ACN, tot i la impossibilitat de circular per la calçada, alguns vehicles han passat pels camins de sorra laterals, que es troben una mica més elevats.

Alerta meteorològica al Maresme per pluges i per temporal marítim, amb onades de més de 3 metres
Diari Maresme 21/10/09

La comarca del Maresme es troba en alerta meteorològica. Segons ha informat el servei de meteorologia del Consell Comarcal del Maresme (Meteomar), es preveuen pluges abundants i localment intenses fins al migdia d'avui.

Temporal marítim

A més, també s'ha donat l'alerta per temporal marítim davant la previsió d'onades de més de 3 metres. Aquesta situació del mar es perllongarà fins a les 00.00 h del proper dijous 22 d'octubre.

EL SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA PREVEU MÉS PLUGES I FORTES VENTADES PER DIJOUS
Server Meteorològic de Catalunya 21/10/09

NOTA INFORMATIVA ELABORADA DI MECRES 21-10-09 A LES 17:00 h. Podeu


AMB LA V DE BERGE
Diari de Girona 21/10/09
.

Desembocadura del riu Tordera 17/10/09

Aquest migdia en visita ràpida a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...

6 èiders (Somateria mollissima) en migració davant la desembocadura direcció Malgrat.
5 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) al mar
gavines vulgars (Larus ridibundus)
gavines capnegres (Larus melanocephalus)
almenys 1 gavià fosc (Larus fuscus)
gavians argentats (Larus michahellis)
5 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 blauet (Alcedo atthis)
1 ànec xiulador (Anas penelope)
>50 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
11 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
3 territs variant (Calidris alpina)
... entre altres.

Als camps de conreu propers del Pla de Grau (Malgrat de Mar) s'observen 3 xoriguers comuns (Falco tinnunculus) diferents entre els càmpings i la carretera.

.

els 6 èiders (Somateria mollissima) migrant prop de la barra de sorra...

.

.

ànec xiulador (Anas penelope) entre els ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...

.

.
els 3 territs variant (Calidris alpina)...

.

.

polles d'aigua (Gallinula chloropus)...

.

Desembocadura del riu Tordera 16/10/09

Aquest mati a primera hora a la desembocadura del riu Tordera...

Canvi radical... l’arribada del fred i el final de la temporada fan disminuir dràsticament el nombre de persones a l’interior de l’espai, i l’onatge fa augmentar el nivell de la llacuna impedint el trànsit de persones i gossos pel seu interior.

Només cal una mica de tranquil·litat i ordre i la natura respon de seguida. Aquest matí com a més destacat...

Mínim 42 esplugabous (Bubulcus ibis). Es torna a formar un any més el dormidor a les branques del bosc de ribera.
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 xibec (Netta rufina) femella
mínim 5 xarxets comuns (Anas crecca)
>70 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
>10 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 rascló (Rallus aquaticus)
1 blauet (Alcedo atthis)
mínim 4 titelles (Anthus pratensis) amb les cueretes blanques (Motacilla alba)
1 corriol petit (Charadrius dubius) a la barra de sorra
... entre molts altres.

També 2 conills (Oryctolagus cuniculus) a la barra de sorra.

el xibec (Netta rufina) femella amb els ànecs collverds (Anas platyrhynchos) i el bernat pescaire (Ardea cinerea)...

els esplugabous (Bubulcus ibis) al dormidor...

el corriol petit (Charadrius dubius) a la barra de sorra...

Sobre l'ampliació del Port de Blanes 16/10/09...

Surt a licitació per 28,6 milions l´ampliació del port de Blanes
Diari de Girona 16/10/09

Es crearà un nou dic exterior i s'allargarà el contradic per evitar l'efecte dels temporals

El port de Blanes tindrà una zona per a vaixells turístics locals. carles colomer

BLANES DDG
El port de Blanes començarà a canviar de fesonomia ben aviat i és que Ports de la Generalitat ha tret a licitació -es publica avui Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya- la seva ampliació per un import de 28,6 milions d'euros i els treballs tenen un termini d'execució de 26 mesos.

Aquesta reforma del port és molt esperada al municipi, ja que després de la forta llevantada del Sant Esteve passat i els temporals anteriors han provocat que aquest port tingui problemes d'agitació interior en el moll pesquer i ultrapassaments de l'onatge en el dic de recer. A més, la instal·lació portuària, segons Ports de la Generalitat, necessita millorar la infraestructura per incrementar tant el grau de protecció general davant l'onatge exterior com per potenciar els serveis dels usuaris dels sectors pesquers i de creuers turístics locals.

Reordenació de l'espai

Per tot això i per modernitzar les instal·lacions, les obres comportaran la construcció d'un nou dic d'abric exterior, el perllongament del contradic per tal de millorar la funcionalitat del port i les condicions de recer de la instal·lació.

El projecte es desenvoluparà amb criteris de respecte pel medi ambient i per això, el traçat del nou dic evitarà l'impacte paisatgístic a la punta de Santa Anna naixent des del mateix punt on arranca el dic actual per modificacions a la línia de la costa. També, es farà un espigó adossat al contradic per garantir l'estabilitat de la platja

El nou dic exterior permetrà la reordenació del sector pesquer: donarà més espai per treballar als pescadors, s'ampliarà la dàrsena pesquera i se'n remodelaran els molls. Posteriorment, es construiran noves casetes per als estris dels pescadors i es crearan nous espais per activitats complementàries de suport a la pesca, entre d'altres.

També es construirà un nou passeig per als vianants que anirà per sobre de les casetes de pescadors, que s'ubicaran en el nou dic de recer. El trànsit de passatgers dels creuers turístics locals també s'impulsarà perquè es destinarà una zona per a l'atracament dels vaixells turístics que naveguen per la costa gironina.

Esplugabous (Bubulcus ibis) sobre el riu a Tordera 15/10/09

Aquest vespre s'han vist 26 esplugabous (Bubulcus ibis) volant riu avall sobre el pont de l'N-II que creua el riu Tordera.

Dos notícies sobre els incendis forestals 14 i 15/10/09...

Un petit incendi crema mitja hectàrea de vegetació a Calella
Diari Maresme 14/10/09

Cinc dotacions dels bombers de la Generalitat han apagat aquest matí un foc de vegetació a la zona del Torrent d'en Comes de Calella.

Apagat

L'incendi ha començat als volts de dos quarts de 7 del matí i els bombers l'han apagat 10 minuts abans de les 9 h. d'aquest mateix matí. Segons han informat els bombers a la nostra Redacció, el foc ha cremat mitja hectàrea de vegetació. De moment, es desconeixen les causes de l'incendi.

Un ramat de rucs pasturarà en zones de les Gavarres per evitar incendis
Diari de Girona 15/10/09

El Consorci del massís adopta aquest "manteniment sostenible i econòmic"
Els treballs els realitzaran membres de la Fundació per a discapacitats intel·lectuals Ramon Noguera.

El consorci va presentar ahir el pla pilot, que costa 234.000 euros. aniol resclosa

CASSÀ DE LA SELVA E.PADILLA
Un ramat d'una quinzena de rucs s'ocuparà de mantenir neta la franja desbrossada que el Consorci de les Gavarres obrirà ben aviat com a mesura antiincendis. El projecte, que el Consorci va presentar ahir, és un programa pilot que suposa crear una franja de prevenció d'incendis forestals de 70 hectàrees en un punt estratègic del massís i, per tal que no hi creixi més vegetació hi haurà ramaderia extensiva que pasturarà alimentant-se del sotabosc. En principi es preveu la presència d'una quinzena d'ases catalans, però també s'hi provaran altres espècies, com ara l'ovella ripollesa.

El projecte engresca el Consorci, encapçalat per Josep Espadalé. "Les pastures s'han abandonat a l'interior d'aquest massís, es volen recuperar i a més es tracta d'un manteniment sostenible i econòmic d'aquesta franja de prevenció", va explicar ahir el president de l'ens. A més de l'actuació purament mediambiental, el projecte contempla també una vessant social, ja que en els treballs de desbrossament, que començaran en poques setmanes i duraran uns sis mesos, hi treballaran un mínim de cinc persones proporcionades per la Fundació Ramon Noguera, que agrupa un col·lectiu de persones amb disminució intel·lectual.

L'actuació es presenta com una actuació de millora i difusió dels valors naturals de l'Espai d'Interès Natural de les Gavarres i el seu cost, 234.000 euros, es cobreix en part a costa de la Diputació de Girona i l'Obra Social La Caixa, que en virtut d'un conveni destinat a la millora d'espais naturals hi destinen 168.000 euros. A més, va destacar la representant de l'entitat bancària, Carme Sabrí, el projecte suposarà donar feina a persones amb risc d'exclusió social.

El diputat de Medi Ambient de la Diputació Jordi Nicolau, acompanyat del president del Consorci i la representant de la Caixa va presentar ahir aquest projecte, que es mantidrà actiu durant deu anys i suposa la continuació d'una actuació empresa fa anys i que ja va desbrossar 40 hectàrees de les Gavarres en punts estratègics per evitar la proliferació d'incendis.

Dos articles per llegir a la Revista Actual ed. 177, 13/10/09

CIENTÍFICS 4.0
Revista Actual ed. 177 -Entitat Mediambiental S’Agulla. (Científics 4.0)- 13 octubre 2009

Durant els darrers mesos hem pogut observar a Blanes diferents actuacions amb repercusions mediambientals menystingudes per l’administració: una plataforma de sondeig del fons on es construirà el nou espigó del port, un vaixell draga preparant l’emissari de captació d’aigua marina de la dessaladora, un altre vaixell draga que va agafar sorra del fons marí per regenerar la desapareguda platja de S’Abanell, les obres de la C-32 i la N-II, la deforestació del PNIN de Pinya de Rosa. L’efecte negatiu sobre els ecosistemes i la transformació del paisatge sembla inevitable, i en uns anys només podrem recordar nostàlgics el que havia estat Blanes.

Lluny queda aquella Vila marinera que als anys 50 va cridar l’atenció d’un grup de científics que van triar Blanes com a base d’operacions de l’Institut d’Investigacions Pesqueres, animats pel propi Karl Faust, creador del Jardí Mar i Murtra. Aquests científics entre els quals trobem il·lustres de la ciència com Carles Bas (pregoner de la Festa Major) o els desapareguts Ramon Margalef i Manuel Rubió, entre d’altres, van projectar Blanes al món i van donar un gran prestigi al nostre poble. Aquests primers científics es van adonar del valor de l’entorn marí de Blanes i amb molts esforços van crear l’aquari de Blanes que va funcionar des del 1961 fins al 1993, quan l’Ajuntament el va deixar perdre.L’any 1985 el “Consejo Superior de Investigaciones Científicas” va estrenar seu, el CEAB també a Blanes, per continuar la tasca d’aquells primers científics. En aquest centre han despuntat científics com l’Antonio Cruzado, Iosune Uriz, Kike Ballesteros, Rafa Sardà o Enrique Macpherson que han realitzat i continuen realitzant nombrosos estudis sobre els ecosistemes naturals de la nostra Vila, i que a la vegada han dirigit les tesis doctorals de noves generacions de científics, així successivament fins a l’actual generació de científics 4.0. Tots han constatat la degradació dels ecosistemes per l’acció de la pesca, el turisme i la contaminació. Els nous científics ara podran observar i estudiar les noves formes de degradació: les grans obres públiques, i constatar que Blanes i el seu entorn ja no és el que era.

Espero que els nostres dirigents siguin capaços de veure que Blanes és molt més que un suburbi de la gran metròpoli, a la qual hem de donar de beure l’aigua del nostre mar, preparar-los la sorra per prendre el sol, acostar-los ràpidament amb una gran autopista o cedir-los el mar per amarrar les seves embarcacions d’esbarjo.


El follet Gombau
Revista Actual ed. 177 -6Q- 13 octubre 2009

—6Q— Hola menuts! La destrucció dels espais naturals aquest any a Blanes és un fet comú i habitual: en primer lloc, la destrucció de la riba del Tordera per fer passar els nous tubs de l’ampliació de la dessaladora, després la destrucció total del sotabosc i el tancament de Pinya de Rosa, a tot això hem d’afegir també aquest estiu l’extracció absurda de la sorra de la façana litoral a la banda dels Pins, i ara, en un hàbil lloc de política malabarista, la destrucció dels Prats d’en Gai i els boscos del Vilar! Quina mena de regidors i gestors de medi ambient tenim en aquesta ciutat que són incapaços d’aturar aquesta barbàrie?

Per aquest dirigents ignorants, els informaré que els Prats d’en Gai pertanyien —i ho dic en passat, i no present— a uns dels rars ecosistemes denominats “Prats de Dalla”: una comunitat vegetal única a la terra baixa gironina i dels que tan sols en restaven petites comunitats aïllades; per això es tractava d’un espai natural protegit!

Els Prats de Dalla, zones inundables durant l’hivern, oferien una reserva natural d’ufanosa herba que es dallava —d’aquí el seu nom— durant l’estiu per donar de menjar al bestiar. Aquesta activitat desapareguda a final del segle XX, implica l’abandonament d’aquestes zones, i es quan esdevé el creixement espontani de les espècies naturals.

Durant la tardor i l’hivern la zona es converteix en aiguamoll, convertint-se en un lloc de protecció per a les aus aquàtiques que ens arriben aquests mesos de fred, després amb l’arribada de la primavera apareix amb tota la seva esplendor una comunitat herbàcia única i fràgil: entremig del verdor de les gramínies apareixen bellíssimes plantes con són els botons d’or (Ranunctdus bulbosus), les flors de cucut (lychnis flos-cuculi), el lli de prat (Linum mitaüsimum), les orquídies (Orchis laxiflora) etc., etc.

Bé, tots saben que els ocells no donen diners, ni tampoc els arbres ni les plantes, però això de destruir tres espais naturals protegits (PEIN) en un mateix any demostra, sense cap mena de discussió, la ineptitud dels nostres dirigents i politics!

A reveure menuts! I recorda també a la tardor les 3xR’s: Redueix, Reutilitza i Recicla!

DISPONIBLE L'AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. SETEMBRE DE 2009. Servei Meteorològic de Catalunya

El trobareu aquí...

AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. SETEMBRE DE 2009 (PDF)

Termomètricament, el mes de setembre ha estat normal a Catalunya, a excepció del litoral central i punts del prelitoral de la demarcació de Barcelona on el mes ha resultat càlid. Pel que fa a les precipitacions, el setembre ha estat sec en general, si bé la irregularitat en la distribució espacial de la precipitació ha estat marcada, fruit del caràcter tempestuós de les precipitacions registrades. D’aquesta manera, el mes ha resultat plujós a l’extrem sud, al prelitoral de la demarcació de Tarragona, a les parts més elevades de l’Alt Urgell i del Pallars Sobirà, a la zona a cavall entre les comarques del Bages, del Berguedà i d’Osona, i a punts de la plana de Lleida.

Pel que fa a la Baixa Tordera, amb una temperatura mitjana mensual d’entre 19 (a l’interior) i 21ºC (a la costa), el mes ha estat normal. Però amb una precipitació acumulada inferior als 40mm ha estat un mes molt sec, menys del 70% respecte a la mitjana climàtica mensual.

Algunes notícies més per llegir 13/10/09...

Un grup de senglars destrossa zones de gespa del passeig marítim de Pineda
El Punt 13/10/09
Les destrosses fetes pels senglars a Pineda. Foto: M.ANDREU.

Un grup de quatre o cinc senglars adults, les dades pel que fa al nombre són contradictòries, va destrossar entre la nit de diumenge i la matinada de dilluns una part important de la gespa del passeig marítim de Pineda, a tocar de la platja.

Segons van confirmar ahir fonts de la policia local, els animals van ser vistos per una dona que passejava per la zona al voltant de les sis del matí. Inicialment, els porcs senglars només haurien aixecat la gespa, a la recerca de llavors i arrels, i no haurien malmès altres plantes. La policia local explica que la zona afectada és la més propera a la tanca que separa el passeig de la via del tren i que el tros remogut necessitarà una intensa actuació per part dels tècnics de jardineria de l'Ajuntament de Pineda. «No és el primer episodi que ens hem trobat, perquè els animals baixen per la riera des d'Hortsavinyà a la recerca d'aliments i tornen cap al bosc fent el mateix trajecte», hi afegeixen les mateixes fonts policials.

La presència de porcs senglars als nuclis urbans a l'Alt Maresme són més habituals del que es voldria. L'últim que es va fer públic va ser a Santa Susanna, on una vintena de senglars adults amb les seves cries van ocupar a les nits el parc del Colomer, en ple centre i també van malmetre alguns conreus. Fins i tot alguns exemplars es van atrevir a creuar la carretera N-II, amb el perill que això suposava per als conductors. Finalment, l'Ajuntament es va veure obligat a demanar ajuda al Cos d'Agents Forestals per organitzar batudes que obliguessin els animals a amagar-se al bosc.


L'Estat destinarà 62 milions a obres de subministrament d'aigua potable
L’Actualitat del Baix Montseny 13/10/09

El Ministerio de Medio Ambiente i els Departaments de Medi Ambient i d'Agricultura han signat un conveni que suposa una aportació econòmica estatal per finançar infraestructures del cicle de l'aigua considerades estratègiques per la Generalitat. Així, es destinaran 2,2 milions d'euros a rehabilitar un dels dipòsits de la planta potabilitzadora de Cardedeu i 60,2 milions a la connexió de la dessalinitzadora de la Tordera entre Sant Celoni i Cardedeu.


Mor un corb marí i un altre queda ferit per la pesca il·legal
Diari de Girona 13/10/09

La pesca accidental amb palangre de superfície és una de les causes de mortaldat d'ocells marins i tortugues

ACN/DDG
Tècnics de la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge han detectat des del mes de setembre la presència de dos exemplars de corb marí emplomallat de la Mediterrània atrapats en arts il·legals de pesca de palangre. Un dels exemplars va morir i els agents rurals estan efectuant les oportunes diligències. L'altre (s'adjunta imatge) va ser observat viu i en aparent bon estat però amb un fil de palangre enganxat al cos, a les proximitats del port de l'Estartit (Baix Empordà). Els equips tècnics de la Direcció General del Medi Natural en faran un seguiment i es podria traslladar a un centre de recuperació de fauna.

El palangre de fons és un art de pesca selectiu i els propis pescadors tradicionals de la confraria de l'Estartit, acostumen a calar-lo allunyat del litoral, conscients de l'impacte negatiu que pot tenir sobre espècies amenaçades d'aus marines. Aquest fet és aprofitat per pescadors il·legals que el calen a zones més properes al litoral per tal de pescar espècies típiques de fons poc fondos com sards, daurades o llobarros.

Per altra banda, la pesca accidental amb palangre de superfície és considerada una de les causes principals de mortaldat d'ocells marins protegits i tortugues marines tot i que, afortunadament, en el cas del corb marí emplomallat té una incidència menor a Catalunya. Tant les Illes Medes com la costa del Montgrí, van ser declarades Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), ja que alberguen poblacions d´'aus marines protegides importants per a la conservació d'aquestes espècies a la Mediterrània. Aquest nivell de protecció fa que estigui prohibit l'ús d'arts de palangre de superfície a aquest punt del litoral.

L'afectació a espècies protegides amenaçades no és únicament delicte sinó que pot comportar penes tipificades pel codi penal i especialment quan es tracta de casos com aquest que tots els indicis apunten a que es tracta d'un acte de furtivisme.

Davant d'aquesta situació d'episodis puntuals de furtivisme (els agents rurals han detectat de pescadors furtius de corall vermell i ara de palangre) en una de les zones més conservades del litoral gironí, la costa del Montgrí i l'Àrea Protegida de les Illes Medes, la Direcció General del Medi Natural ha incrementat els esforços de vigilància a la zona.

Aquesta darrera notícia no es refereix a la Baixa Tordera però l’he volgut incloure perquè m’ha recordat molt als corbs marins (emplomallats i grans) que cada any es veuen al Port de Blanes o a la desembocadura del riu Tordera amb hams clavats a la gola o envoltant el bec.

Algú els hauria d’explicar a aquests animalons que busquin el cartell de “ZEPA” per pescar... i viure.

Allà tampoc els protegiran, però almenys tindran un CSI al seu abast. (és sarcasme)

El perill de la caça. Enric Badosa

Carta del dia

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Dimarts, 13 d'octubre del 2009

El perill de la caça

Diumenge va començar, per desgràcia, la caça. Jo no era, fins diumenge, un detractor d'aquesta pràctica però ara, en veure perillar la meva integritat física, crec que la caça, si no es pot controlar correctament, s'hauria de restringir molt o prohibir.

Diumenge estava anellant blauets (Alcedo atthis) a la Tordera, a l'alçada del Pont Trencat, Sant Celoni. Ja vaig triar aquest lloc perquè els altres punts on anello blauet es permès caçar i volia evitar el que justament em va passar. Per als que no ho coneguin, és un tram de la Tordera molt enclotat i rodejat per una zona semiurbana (hi ha cases habitades a menys de 200 metres), un polígon industrial i una zona de lleure. Vaja, un lloc on la caça està prohibida. Doncs bé, ja se'm va posar la mosca rere l'orella en sentir trets força a prop. Ara, el més fort va ser quan vaig sentir un trets a menys de 50 metres, darrere meu i amb la consegüent pluja de perdigons sobre meu.

Després d'emetre tots els improperis que em van venir a la boca, i alertar de la meva presència, el valent es va amagar entre la vegetació. El vaig buscar, però no el vaig aconseguir trobar. Al cap d'una mitja hora vaig sentir altre cop trets com si no hagués passat res. Molt a prop hi havia nens jugant, gent fent fúting, passejant... i aquests animals, que pels trets eren més d'un, de caça.

No vull pensar que deu passar en zones on la caça sí que és permesa, amb boletaires, ciclistes...

Enric Badosa i Malagelada

Membre de l'Observatori de la Tordera

Sobre els ballesters (Apus melba) de Malgrat de Mar. Jose Moreno

Observacions de Jose Moreno...

Encara, les darreres dues setmanes, es pot observar un grup de 8-12 ballestes (Apus melba) sobrevolant el poble de Malgrat de Mar amb el seu característic só, i que han estat presents durant tot l’estiu. Ahir mateix un grup de 9.

És una espècie que roman sobre nostre fins a finals d’octubre abans no marxen cap al sud per passar els mesos més freds, i que no torna fins a mitjans de març i l’abril de l’any següent.