Aquests dies hi ha obres a la desembocadura. Orchis

Si aquests dies passeu pel camí d'accés a la platja de la desembocadura, per la riba de Malgrat de Mar, veureu màquines i gent treballant.

Tal i com es va explicar el passat 25 de setembre durant la sortida, es tracta de l'inici dels treball d'instal·lació d'una torre d'observació i de l'acondicionament dels terrenys per a la propera plantada d'arbres i arbustos de ribera del proper 31 d'octubre.

Aquestes actuacions formen part de l'Acord de Custòdia entre Càmping La Tordera i Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme per a la protecció, millora i difusió dels valors naturals d'aquest espai natural, finançades per Càmping La Tordera i amb un ajut econòmic del DMAH. Els propers dies es donaran a conèixer tots els detalls de l'actuació.

Recull de les darreres observacions d'aus més destacades a la desembocadura de la Tordera 3/8/10-4/10/10

blauet (Alcedo atthis)

.
Font: http://www.ornitho.cat/

Abellerol (Merops apiaster)

mínim 2 el 15/9/10

Agró roig (Ardea purpurea)

1 el 25/9/10

Aligot comú (Buteo buteo)

1 el 16/9/10
1 el 29/9/10 (obs. Miquel Pons)

Ànec blanc (Tadorna tadorna)

1 el 10/9/10

Ànec collverd (Anas platyrhynchos)

Observacions regulars amb un màxim de 55 el 23/9/10

Ànec cullerot (Anas clypeata)

mínim 2 el 15/9/10
3 el 23/9/10
1 el 4/10/10

Arpaella vulgar (Circus aeruginosus)

3 el 23/9/10

Astor (Accipiter gentilis)

1 el 1/8/10 (Obs. Jose Moreno)

Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)

5 el 18/8/10 (Obs. Joan Bernils)
5 el 29/8/10 (Obs. Joan Bernils)
mínim 3 el 4/10/10

Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)

1 el 11/8/10 (Obs. Joan Bernils)
1 el 13/8/10 (Obs. Joan Bernils)
1 el 18/8/10 (Obs. Joan Bernils)
1 el 19/8/10 (Obs. Joan Bernils)
50 el 20/8/10 (Obs. Joan Bernils)
mínim 150 el 28/8/10 (Obs. Joan Bernils)
1 el 29/8/10 (Obs. Joan Bernils)
1 el 4/9/10 (Obs. Joan Bernils)
1 el 5/9/10 (Obs. Joan Bernils)
mínim 3 el 6/9/10 (Obs. Joan Bernils)

Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan)

mínim 10 el 4/10/10

Ballester (Apus melba)

6 el 11/8/10
2 el 23/9/10

Bec de corall senegalès (Estrilda astrild)

3 el 23/9/10
mínim 10 el 4/10/10

Becadell comú (Gallinago gallinago)

1 el 4/10/10

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

Observacions regulars d'1 a 4 residents tots els dies
màxim d'un mínim de 40 en migració el 6/9/10 (Obs. Joan Bernils)

Bitxac rogenc (Saxicola rubetra)

1 el 15/9/10
mínim 1 el 23/9/10

Blauet (Alcedo atthis)

1-2 regular tots els dies

Boscaler pintat gros (Locustella naevia)

1 el 20/8/10

Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)

Observacions regulars, amb un màxim de 3 el 11/9/10 (Obs. Raül Calderon)

Cames llargues (Himantopus himantopus)

1 el 3/8/10
1 el 14/8/10 (Obs. Joan Bernils)
1 el 15/8/10 (Obs. Joan Bernils)

Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)

Observacions regulars diàries de 5-15 exemplars, amb un màxim de més de 25 el 10/9/10

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)

4 el 18/9/10
2 el 29/9/10 (Obs. Miquel Pons)
1 el 4/10/10

Corriol gros (Charadrius hiaticula)

3 el 18/8/10
1 el 4/9/10 (Obs. Joan Bernils)
1 el 5/9/10 (Obs. Joan Bernils)
1 el 6/9/10 (Obs. Joan Bernils)
3 el 23/9/10
2 el 4/10/10

Corriol petit (Charadrius dubius)

Observacions constants diàries fins el 23/9/10 amb almenys 1 exemplar. Altres dades significatives...
20 el 3/8/10
25 el 11/8/10
mínim 18 el 17/8/10
3 el 6/9/10 (Obs. Joan Bernils)
5 el 11/9/10 (Obs. Raül Calderon)

Cotorra de Kramer (Psittacula krameri)

1 el 1/8/10
1 del 17/8/10 al 6/9/10 (Obs. Joan Bernils)
2 el 18/8/10
1 el 11/9/10 (Obs. Raül Calderon)

Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)

3 el 3/8/10
2 el 20/8/10 (Obs. Joan Bernils)
2 el 25/9/10

Cotxa blava (Luscinia svecica)

mínim 1 el 15/9/10
1 el 2/10/10

Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)

1 el 23/9/10

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)

1 de manera regular des del 12/8/10 fins avui
2 el 15/9/10

Cuereta groga (Motacilla flava)

mínim 2 el 3/8/10
1 el 11/8/10
1 el 13/8/10 (Obs. Joan Bernils)
1 el 17/8/10 (Obs. Joan Bernils)
mínim 3 el 10/9/10
1 el 4/10/10

Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)

1 el 18/8/10
1 el 10/9/10
1 el 2/10/10
mínim 2 el 4/10/10

Esparver vulgar (Accipiter nisus)

1 el 13/8/10 (Obs. Joan Bernils)

Esplugabous (Bubulcus ibis)

1-3 exemplars des del 14/8/10 fins avui de manera irregular.

Estornell negre (Sturnus unicolor)

mínim 1 el 23/9/10

Falciot negre (Apus apus)

5 el 3/8/10
alguns el 15/8/10 (Obs. Joan Bernils)
4 el 17/8/10

Falciot pàl·lid (Apus pallidus)

mínim 3 el 4/10/10

Falcó mostatxut (Falco subbuteo)

1 el 23/9/10

Fredeluga (Vanellus vanellus)

6 el 23/9/10
1 el 2/10/10

Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)

2 el 12/9/10

Gamba roja vulgar (Tringa totanus)

1 el 3/8/10

Gamba verda (Tringa nebularia)

1 el 11/8/10
1 el 14/8/10 (Obs. Joan Bernils)

Gavià fosc (Larus fuscus)

1 el 11/8/10

Gavina capblanca (Larus genei)

6 el 10/9/10 (Obs. Raül Calderon)
10 el 29/9/10 (Obs. Miquel Pons)

Gavines capnegres (Larus melanocephalus)

5 el 3/8/10
algunes el 10/8/10 (Obs. Joan Bernils)
algunes el 11/8/10
mínim 6 el 17/8/10

Gavina corsa (Larus audouinii)

8 el 3/8/10

Guatlla (Coturnix coturnix)

1 el 17/8/10

Mallerenga petita (Parus ater)

8 el 29/9/10 (Obs. Miquel Pons)

Martinet blanc (Egretta garzetta)

Observacions regulars d'1-22 exemplars, amb un màxim de >50 en migració el 6/9/10 (Obs. Joan Bernils)

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)

1-2 exemplars de manera regular fins el 23/9/10, amb un màxim de 18 el 17/8/10, grup migrador aturat.

Mascarell (Morus bassanus)

1 el 14/8/10 (Obs. Joan Bernils)
1 el 15/8/10 (Obs. Joan Bernils)
2 el 20/8/10
2 el 4/10/10

Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)

1 el 25/9/10 (Obs. Grup PARUS)
2 el 4/10/10

Morell de cap roig (Aythyra ferina)

1 el 15/9/10

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

mínim 2 el 23/9/10
1 el 25/9/10 (Obs. Grup PARUS)
mínim 4 el 4/10/10

Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)

Observacions regulars en baix nombre des del 11/9/10 que s'observen 4 exemplars.

Múnia roig (Amandava amandava)

1 el 25/9/10 (Obs. Grup Parus)

Mussol comú (Athene noctua)

Observacions regulars d'1-2 cada dia.
3 el 10/9/10 (Obs. Raül Calderon)

Òliba (Tyto alba)

1 el 11/9/10 (Obs. Raül Calderon)

Oreneta de ribera (Riparia riparia)

1 el 10/8/10 (Obs. Joan Bernils)
1 el 13/8/10 (Obs. Joan Bernils)
1 el 15/8/10 (Obs. Joan Bernils)
2 el 11/9/10 (Obs. Raül Calderon)
mínim 10 en pas el 4/10/10

Oriol (Oriolus oriolus)

1 del 12 al 15/8/10 (Obs. Joan Bernils)

Papamosques gris (Muscicapa striata)

1 el 11/8/10

Picot verd (Picus viridis)

Observacions regulars diàries d'1 exemplar, 2 el 3/8/10.

Pit-roig (Erithacus rubecula)

1 el 23/9/10
1 el 4/10/10

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)

Observacions regulars amb un màxim de 7 el 3/8/10

Puput (Upupa epops)

3 el 3/8/10
2 el 11/8/10 (Obs. Joan Bernils)
1 el 17/8/10

Rascló (Rallus aquaticus)

1 el 4/10/10

Raspinell comú (Certhia brachydactyla)

Observacions regulars d'1-2 exemplars

Rossinyol (Luscinia megarhynchos)

1 el 3/8/10

Tallarol gros (Sylvia borin)

3 el 11/9/10 (Obs. Raül Calderon)
1 el 25/9/10 (Obs. Grup Parus)

Teixidor (Remiz pendulinus)

16 en pas el 4/10/10

Teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus)

1 el 12/8/10
mínim 1 el 9/9/10 (Obs. David Caballé)
3 el 25/9/10 (Obs. Grup Parus)
1 el 4/10/10

Territ de Temminck (Calidris temminckii)

7 el 11/8/10
1 el 14/8/10 (Obs. Joan Bernils)

Territ menut (Calidris minuta)

1 el 10/8/10 (Obs. Joan Bernils)
2 el 11/8/10
1 el 20/8/10

Territ tresdits (Calidris alba)

2 el 11/8/10
1 el 12/8/10 (Obs. Joan Bernils)
4 el 20/8/10

Territ variant (Calidris alpina)

3 el 3/8/10
1 el 10/8/10 (Obs. Joan Bernils)
5 el 11/8/10
1 el 13/8/10 (Obs. Joan Bernils)
2 el 17/8/10
1 el 18/8/10 (Obs. Joan Bernils)
1 el 4/9/10 (Obs. Joan Bernils)
1 el 5/9/10 (Obs. Joan Bernils)
1 el 6/9/10 (Obs. Joan Bernils)
2 el 23/9/10

Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)

1 el 5 i 6/9/10 (Obs. Joan Bernils)

Tètol cuanegre (Limosa limosa)

1 el 5/9/10 (Obs. Roger Armendares)
1 el 23/9/10

Trist (Cisticola juncidis)

Observacions regulars d'1-2 exemplars mínim.

Valona (Tringa glareola)

2 el 3/8/10
1 el 10/8/10 (Obs. Joan Bernils)

Xarxet comú (Anas crecca)

5 el 23/9/10
mínim 3 el 4/10/10

Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)

Observacions regulars diàries de 5-20 exemplars.

Xatrac comú (Sterna hirundo)

2 el 29/9/10 (Obs. Miquel Pons)

Xatrac gros (Sterna caspia)

2 el 11/8/10

Xivita (Tringa ochropus)

2 el 3/8/10
1 el 29/8/10 (Obs. Joan Bernils)

Xivitona (Actitis hypoleucos)

Observacions regulars diàries d'1-10 exemplars.

Xoriguer comú (Falco tinnunculus)

1 el 3/8/10
1 el 11/8/10
1 el 23/9/10

Xot (Otus scops)

1 el 11/8/10

LA ZONA DE CAN PEYRA ACOLLIRÀ DEFINITIVAMENT EL CAMP DE TIR DE TORDERA.

LA ZONA DE CAN PEYRA ACOLLIRÀ DEFINITIVAMENT EL CAMP DE TIR DE TORDERA.
Ràdio Tordera 1/10/10
.

L’ajuntament de Tordera va aprovar ahir el pla especial urbanístic de canvi d’ús per a la instal·lació d’un camp de tir al veïnat de Sant Pere, en concret a la zona de Can Peyra. L’instal·lació serà gestionada per l’associació de caçadors i que estava pendent d’aquest permís per poder exercir l’activitat amb total normalitat. Des de l’Ajuntament s’afegeix que dotar el municipi d’un camp de tir ha estat una tasca llarga i complexa, atès que es tracta d’una activitat que no es pot situar a qualsevol lloc.

La regidora d’urbanisme, Rosa Salarichs assegura que la zona de Can Peyra compleix els requisits demanats per les administracions competents.

El regidor d’ERC, Bernat Costas assegura que s’han fet el passos adequats per dotar el municipi d’aquesta instal·lació.

El regidor del Mat, Josep Alsina va valorar positivament l’emplaçament que es proposa, tot i creure que una altre ubicació era més encertada.

El regidor del PSC, Josep Romaguera va demanar una actuació per minimitzar l’impacte sonor de l’activitat.

La regidora d’urbanisme, Rosa Salarichs assegura que l’adequació de la zona, encara no ha finalitzat i que es contempla poder minimitzar el soroll. El punt es va aprovar amb els vots a favor de CiU, ERC i PSC i l’abstenció del MAT.

Les fotos de les activitats de dissabte 25/9/10 a la desembocadura de la Tordera. Orchis

.
Aquest dissabte es va realitzar una nova descoberta naturalista a la desembocadura de la Tordera dins del programa d'activitats de l'Acord de custòdia entre Càmping La Tordera i l'associació Orchis amb l'objectiu de donar a conèixer els valors naturals de l'espai, amb l'anellament d'aus a càrrec del Grup PARUS i una visita guiada a la desembocadura.

La jornada va estar marcada per la crescuda del riu i l'impossibilitat d'accedir a la platja perquè la barra de sorra estava oberta, i malgrat tot es va poder observar algunes aus com el corb marí emplomallat, un pas intens d'orenetes en migració cap al sud, i altres des del mateix camí d'accés, a més d'odonats abundants aquests darrers dies com l'Anax imperator i d'amfibis com la reineta (Hyla meridionalis), el gripau corredor (Bufo calamita), el gripau comú (Bufo bufo) i la granota pintada (Discoglossus pictus), així com una ser d'aigua (Natrix maura) que un client del càmping va trobar a la seva parcel·la.

El plat fort va venir de la mà del Grup PARUS durant l'anellament, amb un Jordi Rodri que donava totes les explicacions sobre l'anellament i les aus als assistents...
. .

moment de l'alliberament d'un dels ocells anellats...

.

.

blauets (Alcedo atthis). Fotografia d'Ignasi Toranzo...
.

.
També es va poder comentar i discutir sobre la resta d'actuacions que es fan a l'espai, els seus resultats i les properes intervencions, com per exemple la instal·lació d'una torre d'observació i la propera plantada al camí d'accés a la platja.

Gràcies a Càmping La Tordera per fer possible aquesta jornada, i a Antonio, Ignasi, Jordi i Enric per la magnífica jornada d'anellament d'aquest dissabte.

Anellament a la desembocadura del riu Tordera 25/9/10. Grup PARUS

.
Aquest dissabte al matí, dins les activitats organitzades per donar a conèixer els valors naturals de la desembocadura de la Tordera (Acord de custòdia entre Càmping La Tordera i l'associació Orchis), el Grup d'anellament PARUS ha realitzat una sessió d'anellament científic obert al públic.

A dos quarts de set ens vam trobar l'Antonio España, Jordi Rodri, Ignasi Toranzo, Enric Badosa i jo, i només arribar ens vam trobar la primera sorpresa que va marcar la jornada... a conseqüència de l'abundants pluja del dia anteior, el riu baixava amb força i tot el canyissar estava inundat. Era totalment impossible posar xarxes dins del riu com estava planejat i es van col·locar xarxes als llocs menys inundats del canyissar i de l'illa.

El resultat de la jornada, 24 captures de 11 espècies diferents...
.
7 rossinyols bords (Cettia cetti)
4 tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
1 tallarol gros (Sylvia borin)
1 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
1 Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
2 blauets (Alcedo atthis)
2 boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
1 mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
1 mallerenga carbonera (Parus major)
3 teixidors capnegres (Ploceus melanocephalus)
1 múnia roig (Amandava amandava)
.
Destaquen la confirmació de la reproducció dels teixidors capnegres i la primera cita a la desembocadura (i anellament a Catalunya) d'un múnia roig. Fotografies de l'Ignasi Toranzo...

.
tallarol gros (Sylvia borin)...

. .
Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)...

.

.

els 2 blauets (Alcedo atthis)...
.

.
mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)...
.
.
múnia roig (Amandava amandava) mascle...
.

.
teixidors capnegres (Ploceus melanocephalus), jove i mascle adult...
.

.
Antonio España amb el seu primer teixidor capnegre...
.

.

i l'Ignasi, l'Antonio i l'Enric a la sessió de fotos del teixidor...
.

.
la crescuda del riu amb la que vam topar...

..

i Jordi i Antonio recollint xarxes...
.

.

També es van observar un agró roig (Ardea purpurea), un bernat pescaire (Ardea cinerea), martinets blancs (Egretta garzetta), esplugabous (Bubulcus ibis), ànecs collverds (Anas platyrhynchos), cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus), entre altres.

Múnia roig (Amandava amandava) a la desembocadura del riu Tordera 25/9/10

Múnia roig (Amandava amandava) anellat aquest dissabte a la desembocadura de la Tordera. Fotografies d'Ignasi Toranzo.

.
Aquest dissabte durant la jornada d'anellament del Grup PARUS a la desembocadura de la Tordera, s'ha capturat i anellat un mascle de múnia roig (Amandava amandava), primera cita de l'espècie a la desembocadura de la Tordera, i segona cita a la Baixa Tordera.
.

Algunes imatges de la cara, pit, cua i ala...
.

.

El múnia roig (Amandava amandava) és una espècie exòtica originària del sud d'Àsia, amb algunes cites a Catalunya del delta del Llobregat des de 1979 fins fa poc, on ja no es veu, un grup a Cabrera de Mar (Maresme) que ja no està, i algunes cites aïllades (Vallès Oriental, Girona,...). A altres indrets de la Península Ibèrica s'ha establert i aclimatat, però no a Catalunya.

Confirmada la reproducció del teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) a la desembocadura del riu Tordera 25/9/10

Jove i mascle de teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) anellats a la desembocadura de la Tordera aquest dissabte. Fotografies d'Ignasi Toranzo.

.
Aquest dissabte a la jornada matinal d'anellament a la desembocadura del riu Tordera a càrrec del Grup d'anellament PARUS, s'han anellat 3 teixidors capnegres (Ploceus melanocephalus) ... un mascle adult, una femella amb placa incobatriu activa, i un jove nascut enguany.
.

Teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) mascle...
.

.

teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) femella...

..
teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) jove...
.

.

jove i mascle...
.

.

Es confirma la reproducció amb èxit d'aquesta espècie exòtica un any més a la desembocadura del riu Tordera des de l'any 2007 , i desprès que es tornesin a detectar enguany.

Tornen a la categoria de espècie exòtica reproductora actual confirmada a la
Llista actualitzada dels ocells de la Baixa Tordera .

Descoberta!!!!... a la Baixa Tordera també plou!!! 24-26/9/10

LA TARDOR COMENÇA AMB AIGUATS, TRAMUNTANA I UN DESCENS NOTABLE DE LA TEMPERATURA
Servei Meteorològic de Catalunya 25/9/10
.

Selva i Maresme concentren les pluges més fortes en 2 dies
Diari de Girona 26/9/10
.
Entre el 23 i 24 es van recollir un màxim de 71,9 l/m2 a Sant Feliu de Buixalleu
.

Veïns i comerciants de Calella treuen aigua divendres dels portals. acn
.

GIRONA DDG
Les tempestes d'entre dijous i divendres han enregistrat precipitacions que a punts de la província de Girona i Maresme han acumulat quantitats molt abundants. La màxima acumulada aquests dies a Catalunya han estat els 71,9 l/m2 de Sant Feliu de Buixalleu o els 60,9 a Verges.
La localitat on més pluja va caure el 23 de setembre va ser a Verges on es van recollir fins a 45,8 l/m2 mentre que el divendres, 24 de setembre, el rànquing el va encapçalar Malgrat de Mar amb 68,1 l/m2. Per darrere de Malgrat, Sant Feliu de Buixalleu (54,5 l/m2), la Tallada d'Empordà (47,0 l/m2), Roses (44,9 l/m2), Castelló d'Empúries (42,2 l/m2), Monells (37,9 l/m2) o la Bisbal d'Empordà (29,8 l/m2. Un altra dada que revela la intensitat amb què va caure l'aigua van ser els 36 l/m2 recollits a Aitona (El Segrià) en 30 minuts. La màxima a Catalunya. A Girona, la pluja més intensa es va recollir a Roses amb 23,6 l/m2 i Castelló d'Empúries amb 22,3 l/m2.
Pels propers dies, el Servei Meteorològic de Catalunya destaca la baixada de la temperatura i la tramuntana, i encara es preveuen alguns xàfecs a punts del sector central del litoral i prelitoral.D'altra banda, els ruixats van afectar divendres baixos, carrers i també la xarxa viària. Segons va informar Televisió de Catalunya, des de quarts de vuit del vespre fins a quarts d'onze de la nit d'aquest divendres, la carretera Nacional-II, entre Calella i Palafolls, va haver de tallar al trànsit.
.
Campings desallotjats
Les fortes pluges caigudes durant la tarda del divendres al Maresme, on es van recollir fins a 130 litres a Santa Susanna, van deixar l'asfalt impracticable. El trànsit es va haver de desviar cap a l'autopista C-32 mentre els bombers començaven la feina de treure l'aigua acumulada. També al Maresme, van haver d'evacuar el càmping Oasis de Santa Susanna, que es va inundar a causa del desbordament de la riera que passa per la població.
.
Finalitzada l´alerta per risc de pluges. Comarques
.

La Direcció General de Protecció Civil (DGPC) va donar per finalitzada a les del 12 migdia d'ahir l'avís per risc de pluges que afectava les comarques del Maresme, la Selva, l'Alt Empordà i el Baix Empordà. Tot i això, la DGPC manté activada des de les 11.55 hores d'aquest divendres la fase d'alerta del Pla Especial per Inundacions a Catalunya (Inuncat) a causa del mal estat del mar a les comarques de l'Alt i el Baix Empordà, on a causa de l'onatge poden produir-se entrades del mar a primera línia de costa. Protecció Civil recomana extremar les precaucions en les activitats que es duguin a terme en el mar, així com en les seves proximitats.barcelona europa press/ddg
.

El primer aiguat intens de la tardor ‘ofega' els pobles de l'Alt Maresme
El Punt 25/9/10
.
En cinquanta minuts van caure entre 56 i 87 l/m², que van obligar a tallar la carretera N-II i van inundar baixos i carrers entre Calella i Malgrat de Mar
.

Els cotxes estacionats al carrer van ser els més afectats per les avingudes d'aigua, com els de la imatge al passeig Marítim Foto: O.D/T.M.
.
Els cotxes estacionats al carrer van ser els més afectats per les avingudes d'aigua al carrer Ponent de Pineda. Foto: O.D/T.M.
.

L'avís per pluges abundants es va donar, però la intensitat amb què l'aiguat d'ahir a la tarda va colpejar la majoria de pobles de l'Alt Maresme va sorprendre tothom. En menys d'una hora els municipis de Calella, Pineda, Santa Susanna, Palafolls i Malgrat van assistir a un espectacle de carrers convertits en rieres desbordades, habitatges i establiments inundats, embornals que no engolien, cotxes colgats per l'aigua, i arbres i mobiliari urbà canviats de lloc per la força de la tempesta. Els bombers van informar d'una cinquantena d'avisos entre les tres de la tarda i les vuit del vespre, la majoria corresponents al Maresme, tot i que la pluja també va afectar la Selva, l'Alt Empordà i el Baix Empordà.
Entre les afectacions més importants va destacar el tall de l'N-II en tots dos sentits entre Calella i Palafolls per aigua acumulada a la calçada i precisament en un moment de trànsit molt intens tant pel fet de ser divendres com pel fet de coincidir amb el pont de la Mercè. Les dades de la pluja acumulada variaven segons la font consultada, però segons el meteoròleg del Consell del Maresme, Quim Serra, Palafolls va ser el poble més castigat, amb 87 l/m². Així doncs, aquest va ser el punt on la tempesta va ser més intensa, ja que en només deu minuts van caure fins a 16 l/m². Si s'hagués mantingut aquesta intensitat, s'hauria arribat als 202 l/m². El xàfec també va deixar 70 l/m² a Santa Susanna, 60 l/m² a Pineda i 50 l/m² a Calella. Policia local i brigades van treballar fins ben avançada la nit per resoldre els problemes més greus.
.
LA DADA
87 l/m²
van caure a Palafolls,
la quantitat més elevada registrada en la tempesta d'ahir a la tarda a l'Alt Maresme
.

Desenes d’incidències per la pluja
Diari Maresme 24/9/10
.

Foto: Diari Maresme
.

Aquest divendres dia 24 s’ha confirmat l’alerta per fortes pluges i, entre les 3 de la tarda i les 8 del vespre, els Bombers de la Generalitat han rebut una cinquantena d’avisos, sense haver de lamentar cap persona ferida. A conseqüència de la pluja, a partir de dos quarts de 7 de la tarda, aproximadament, la carretera N-II ha quedat tallada unes hores, entre Calella i Palafolls, i el trànsit ha hagut de ser desviat per l’autopista c-32.

D’altra banda, la policia local de Santa Susanna ha informat, també, del desbordament de la riera del municipi que ha afectat el càmping Oasis, sense que cap persona hagi resultat ferida. També a Calella, els comerços del carrer Sant Joan, que actualment està en obres, han patit les conseqüències de la forta tromba d’aigua. Una grua estacionada al mig d’aquesta via pública ha quedat taponada amb la sorra arrossegada per la pluja, provocant la inundació del carrer. L’aigua acumulada ha entrat en la major part dels establiments comercials i baixos de la zona afectada.

Inuncat

La Direcció General de Protecció Civil (DGPC) de la Generalitat mantenia activada a les 9 del vespre la fase d’alerta del Pla Especial per Inundacions a Catalunya (Inuncat) per les incidències provocades per la pluja a les comarques del Maresme, la Selva, Alt Empordà i Baix Empordà .

Previsions

Segons el Servei meteorològic de Catalunya (SMC) continuarà plovent i les precipitacions seran en forma de xàfec dispers, i localment aniran acompanyades de tempesta, amb un grau de possible, a les comarques del Maresme, Selva i Vallès Oriental fins a les 02:00 hores de la matinada de dissabte.
.
Temporal de pluja de tardor
Telenotícies TV3 25/9/10
.
TN vespre 24/09/2010
08:52-10:37
.
El temps migdia, 24/09/2010
Temps vespre, 24/09/2010
El temps matí, 25/09/2010
El temps vespre, 25/09/2010

Diem... PROU!

COMUNICAT

Reunits el 1 de Setembre els membres de les entitats mediambientals i de defensa del territori de l'Alt Maresme i la Selva: Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, Pinya de Rosa, SOS Lloret, Xatrac i S'Agulla, acordem denunciar públicament, que determinades actuacions del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), i del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i de la seva Agència Catalana de l'Aigua (ACA), van en contra de la normativa legal vigent i per tant dels interessos mediambientals del territori.

La denúncia es fonamenta en les irregularitats de normes legals detectades en la zona, durant el darrer any i mig, pel que fa a l'aprovació de projectes i a la concessió de permisos per realitzar activitats com:

- Els focs d'artifici a la zona forestal de Can Juncadella a Lloret de Mar (19 d'agost de 2010) finca inclosa al Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN) i Xarxa Natura 2000.

- Aprovació per part de la Comissió d'Urbanisme de Girona de la construcció d'un habitatge de luxe dins de la finca de Can Juncadella (21 de juliol de 2010), en contra del que disposa la Llei per al sòl no urbanitzable, en contra del Pla Urbanístic del Sistema Costaner i en contra del que disposen les normatives del PEIN i de la Xarxa Natura 2000.

- La redacció i aprovació definitiva del POUM de Lloret, així com el projecte viari de prolongació de l'autopista C-32 fins a Lloret. Projectes que han estat objecte d'innumerables escrits d'al·legacions i de recursos presentats per SOS Lloret durant els darrers anys.

- Els treballs forestals a Pinya de Rosa (durant els estius del 2009 i 2010) Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN).

- Les obres de la canonada de connexió de la dessaladora de Blanes amb la potabilitzadora de Cardedeu per la llera del riu La Tordera, sense el requeriment d'obligat compliment de disposar de Pla de restabliment de la zona afectada per espais inclosos dins la Xarxa Natura 2000.

- La transformació de l'Estany de la Júlia de Tordera, PEIN dels Estanys de Tordera i Xarxa Natura 2000.

- El manteniment dels antics pous de captació, actualment en desús, de la dessaladora de Blanes, situats en la Zona de Domini Públic Marítim-Terrestre (ZMT) de la desembocadura del riu La Tordera, amb les repercussions que això implica respecte l'erosió del Delta de La Tordera i la platja de S'Abanell de Blanes.

Aquestes actuacions tenen el vist-i-plau dels corresponents Departaments de la Generalitat de Catalunya, i no compleixen amb la normativa existent referent a: prevenció d'incendis, construcció d'habitatges, treballs forestals, plans de reforestació o de restauració de la zona afectada, en espais naturals protegits. Espais que per altra banda, han estat protegits per la legislació desenvolupada per la pròpia Generalitat de Catalunya.

Tanmateix, les entitats signants, també es mostren molt indignades i preocupades per el seguit d'esdeveniments succeïts a Can Juncadella, i en general a tota la franja de servitud pública de la línia costanera, per les constants actuacions en contra de la Llei de Costes, que constitueixen de forma molt clara una greu infracció d'aquesta Llei. Les entitats signants desitgen fer constar la passivitat extrema amb la que l'administració competent, en aquest cas l'Estat Espanyol, es comporta davant d'actuacions que van en contra del Patrimoni Públic que tant ha costat protegir.

Per aquest motiu, com entitats mediambientals i de defensa del territori, ens veiem amb l'obligació moral de denunciar què càrrecs del DMAH i del DPTOP, no estan fent la seva feina correctament, ja sigui per negligència, desídia, manca d'assessorament, incompetència o altres raons encara pitjors.

Les actuacions objecte de denúncia, no només van en contra de la normativa, sinó que estan afectant greument els espais naturals protegits esmentats, i la imatge de protecció del territori què hauria de mostrar les administracions implicades.

A Blanes, 10 de setembre de 2010.
.
.......................
.

Podeu llegir el comunicat al Cafèambllet n.230, així com molt recomanable la lectura de l'Editorial...
.
http://issuu.com/cafeambllet/docs/230_web

Els Agents Rurals capturen un ós rentador que havia entrat en un restaurant de Mataró 24/9/10

Els Agents Rurals capturen un ós rentador que havia entrat en un restaurant de Mataró
Sala de premsa de la Generalitat de Catalunya 24/9/10
.
L'animal ha estat traslladat a un centre de recuperació de fauna a l'espera d'aclarir la seva procedència
.

Membres del Cos d’Agents Rurals han capturat aquest matí un ós rentador (Procyon Lotor), que havia entrat en un restaurant de Mataró (Maresme). Els propietaris del restaurant, alertats per la presència de l’animal a l’establiment han avisat la policia local de Mataró, que s’ha posat en contacte amb el Cos d’Agents Rurals que, finalment, ha procedit a la seva captura. L’ós rentador ha estat traslladat a un centre de recuperació de fauna a l’espera d’aclarir la seva procedència.

Es dóna el cas que, dimarts passat, diversos veïns de la localitat de Canet de Mar (Maresme) també van alertar la policia local del municipi que un animal que podria ser un ós rentador es passejava pel jardí de casa seva. A hores d’ara es desconeix, però no es descarta, si es tracta del mateix exemplar.

El restaurant es troba situat en l’espai agroforestal conegut com les Cinc Sènies, molt a prop del nucli urbà de Mataró. Els primers indicis apunten que l’ós rentador s’ha pogut escapar del seu propietari o bé ha estat abandonat. L’animal presenta un bon aspecte de salut i amb comportament d’haver estat en captivitat, i no disposa de cap sistema d’identificació. L’ós rentador és un mamífer procedent del centre i nord d’Amèrica i que es comercialitza com a mascota. El seu hàbitat natural són els boscos de caducifolis, però s’adapta bé a altres hàbitats temperats, com podrien ser les zones baixes de la comarca del Maresme, ja que és una espècie omnívora i oportunista.

L’abandonament de fauna exòtica al medi natural pot provocar greus problemes a la fauna salvatge autòctona i un perjudici a la biodiversitat del país.

Aquest dissabte hi ha sortida i anellament a la desembocadura de la Tordera. ORCHIS

Algunes notícies més per llegir 15/8/10...

Un camió carregat de 18.000 litres de sosa càustica bolca a l'AP7 a Vallgorguina
L'Actualitat del Baix Montseny 15/8/10
.
Un camió que transportava 18.000 litres de mercaderies perilloses va bolcar el vespre del 4 d'agost al quilòmetre 114 al sentit nord de l'AP-7, al terme municipal de Vallgorguina. Per causes que encara es desconeixen, el camió va creuar la mitjana col·lisionant amb els vehicles que circulaven en aquell moment per l'autopista en sentit contrari. El camió va quedar capgirat i va vessar la sosa càustica que transportava per la calçada. Es va haver d'activar el pla Transcat, que es posa en marxa quan es produeix un accident que implica risc a la carretera o a la xarxa viària pel vessament de qualsevol mercaderia perillosa. Segons informa Protecció Civil, l'alerta no es va desactivar fins que els tècnics d'una empresa especialitzada van poder netejar completament les restes per tal d'obrir de restablir el trànsit. Els efectius van necessitar una grua de gran tonatge per a poder realitzar la seva feina. A la zona de l'accident s'hi van desplaçar 14 dotacions de Bombers, 4 de Mossos d'Esquadra i també diversos efectius sanitaris per atendre els 5 ferits lleus a resultes de l'accident, que no van necessitar hospitalització.
.
La dessalinitzadora del Prat gasta vuit milions en un any de mínim ús
El Periódico de Catalunya 15/8/10
.
La instal·lació només ha produït 13 hectòmetres cúbics, el subministrament de 25 dies a l'àrea de BCN
.
Raons tècniques desaconsellen aturar la planta encara que els pantans estiguin plens d'aigua
.
Tretze mesos després de la seva inauguració, la dessalinitzadora del Prat del Llobregat, la joia de la corona de la política hidràulica del tripartit, es panseix a mínim rendiment. Les bones reserves d'aigua dels ­embassaments del sistema Ter-Llobregat –ahir, després de l'últim episodi de pluges, es trobaven al 85% de la seva capacitat– han fet que la gran infraestructura hagi produït des de la seva posada en marxa poc més de 13 hectòmetres d'aigua, un volum ínfim, equivalent al consum que fa l'àrea metropolitana de Barcelona durant uns 25 dies. Generar aquesta aigua ha costat 7,8 milions d'euros.
.

Bassa d'aigua a la planta dessalinitzadora del Prat, aquesta setmana. GUILLERMO MOLINER

.

El problema, explica l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), l'organisme que dirigeix Manuel Hernández i que és responsable de la gestió de la dessalinitzadora, és que el sistema de bombes i de membranes de la infraestructura s'espatllaria si les màquines es paressin. «És necessari que l'aigua circuli de manera constant per ­evitar que es produeixi un rebliment de la sal i els circuits es facin malbé», detalla un portaveu. A més a més, insisteix, les aportacions de la dessalinitzadora han contribuït a la millora del gust i de la qualitat de l'aigua que han begut els habitants de l'àrea de Barcelona durant els últims mesos.

FORÇA MAJOR / Vist així, el cost de 7,8 milions que ha hagut de sufragar aquest any l'ACA –a raó de 0,60 euros per metre cúbic d'aigua dessalada– ha estat una despesa inevitable, per raons tècniques, encara que també de qualitat del servei.

Però no opinen el mateix altres experts. Per Manuel Rubio Visiers, president de l'Associació Espanyola de Dessalació i Reutilització de l'Aigua (Aedyr), l'explotació d'una infraestructura d'aquestes característiques es pot programar en funció del disseny i de les necessitats. «Les parades, en si mateixes, no són desaconsellades, sempre que es facin adequadament i sempre que no es tracti de parades continuades amb una freqüència excessiva», afegeix l'expert.

Amb tot, Rubio Visiers reconeix que aturar màquines implica un encariment de l'aigua produïda. «Si la planta es para un cert temps, es produeixen menys metres cúbics d'aigua i s'hi està repercutint els costos fixos de la infraestructura. Per això sí que resulta més cara l'aigua», explica.

En aquests gairebé 13 mesos d'existència –11 si es té en compte que l'aigua dessalada no va arribar a la xarxa fins al setembre del 2009, després de dos mesos en període de proves– el règim de funcionament de la planta ha oscil·lat entre el 10% i el 50%. Va ser a l'hivern, quan les reserves d'aigua dels pantans estaven al seu nivell més baix, quan es va arribar al màxim de dessalinització, amb la meitat de les 10 canonades en funcionament. I encara que la instal·lació té capacitat per produir fins a 60 hectòmetres cúbics d'aigua anuals, en el seu primer any ­d'estrena s'ha quedat en tan sols el 21%. És el preu que s'ha de pagar per tenir l'aigua assegurada en èpoques de sequera.

La despesa de 7,8 milions d'euros originada per la dessalinitzadora sembla poca cosa si es compara amb els gairebé 2.000 milions de deute que han acumulat els últims anys l'ACA i l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), en concepte de préstecs sol·licitats per a la construcció de grans obres hidràuliques (entre elles, la dessalinitzadora del Prat). És un endeutament necessari, justifiquen els responsables dels dos organismes.

PLAQUES SOLARS / Per abaratir la producció d'aigua dessalada, que implica un consum energètic de 2,9 quilowatts per hora (kW/h) per cada metre cúbic d'aigua produïda, l'ACA està acabant d'instal·lar plaques fotovoltaiques a les cobertes de la planta del Prat. Amb una inversió de 4,6 milions d'euros, hi haurà 15.000 metres quadrats de plaques que generaran una potència de 1.300 kW, previsiblement a partir d'aquest mes d'agost.

Cliqueu sobre la imatge per veure el PDF...

.


Els antibiòtics incrementen la pol·lució dels rius catalans

El Periódico de Catalunya 15/8/10

Investigadors alerten del delicat estat que presenten el Ter i el Llobregat
.
El problema persisteix. Des de ja fa dècades, les aigües de les comarques catalanes amb més activitat ramadera intensiva presenten dosis excessives de substàncies contaminants. I encara que d'un temps ençà la situació ha millorat bastant –les concentracions màximes es van detectar el 2004–, estudiosos de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) han detectat taxes preocupants d'antibiòtics d'origen veterinari en zones com Osona i la Selva.
.

Tram final del riu Llobregat, al seu pas pel Prat, dijous.
.
Les investigacions de l'ICRA han advertit també de la presència al Baix Llobregat de ful·lerens, unes nanopartícul·les ­descobertes el 1985 i associades a la combustió de motors a altes temperatures. Al mateix tram final del riu Llobregat s'hi han localitzat, a més a més, fins a 22 pesticides diferents.

Són substàncies que no arriben a la xarxa de subministrament per a consum humà, però que generen seriosos problemes per a la supervivència de la fauna i la flora autòctones. «El problema és que la Directiva Marc de l'Aigua, que s'ha de revisar el 2015, no preveu criteris qualitatius, sinó només quantitatius», assenyala Damià Barceló, director de l'ICRA i coautor dels estudis, que han estat publicats per la prestigiosa revista Journal of Hydrology en un número especial sobre la regió mediterrània.

La creixent presència d'antibiòtics a les aigües d'Osona –i també, ­encara que en menor grau, de la Selva– està estretament relacionada amb l'activitat ramadera, segons explica Barceló. A l'àrea de Vic, bona part de les 19 sulfonamides d'ús ramader analitzades mostraven nivells que sobrepassaven els 250 mil·ligrams per litre, quan el màxim permès són 50.

«A diferència del que passa amb nitrats i pesticides, no existeix legislació específica sobre la contaminació per antibiòtics, de manera que l'Administració hi pot fer ben poca cosa», observa el químic.

CONTAMINANT EMERGENT / Tampoc no estan regulades encara –almenys a Europa– les concentracions de ful·lerens, tot i que l'Agència Americana del Medi Ambient ja ha catalogat aquestes partícules com a «contaminants emergents, i això significa que en un futur pròxim estaran ­legislades», indica Barceló. Aquestes substàncies, analitzades per ­primera vegada en aigües europees per l'equip de l'ICRA, s'han trobat en percentatges elevats en plantes depuradores pròximes a l'aeroport del Prat i en alguns polígons ­industrials.

«Als rius, aquestes nanopartícul·les es detecten en períodes de terbolesa, ja que són elements que es tendeixen a dipositar amb els sediments i només tornen a estar en suspensió quan l'aigua està tèrbola», manifesta el director de la investigació, que ha utilitzat un sistema d'extracció ultrasònica per poder fer les anàlisis.

Xot mariner 31/7/10. Enric Badosa

Fotografia de Josep Montmany, patró de La Tramuntana.
.
El cosí de l'Enric Badosa va agafar (i fotografiar) un xot (Otus scops) mar endins davant Calella, mentre pescaven lluç.
.
Va pujar al barco perquè el perseguien gavians argentats (Larus michahellis) que se'l volien menjar, i es va deixar agafar per en Josep Montmany, paró de La Tramuntana. Quan va arribar a terra, el va deixar anar a Calella, on viu.