.
Foto: Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda
.
El darrer ple de setembre de l’Ajuntament de Pineda de Mar va tractar la construcció d’un futur passeig de Ribera a la carretera d’Hortsavinyà en direcció al parc del Montnegre-Corredor. Totes les forces polítiques amb representació municipal van aprovar el projecte de l’equip de govern de desplaçar la carretera i la relació detallada de drets que s’expropien i s’ocupen per a l’execució del futur projecte. El procés ha de culminar amb la creació d‘un passeig per a vianants al marge dret de la riera i, en una segona fase, un vial per a bicicletes a l’altre costat de la carretera, paral·lel als camps de conreu.
Obres de canalització
L’impuls del projecte coincideix amb les obres de canalització que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) fa a la carretera d’Hortsavinyà per soterrar les canonades que condueixen l’aigua cap a la depuradora de l’Alt Maresme a la seva planta situada a la pedrera del Montpalau. A hores d’ara, l’equip de govern pinedencs (PSC i ERC) manté converses amb l’empresa adjudicatària de les obres perquè condicioni l’espai per a vianants, arrencant els canyissers i aplanant el vial. De fet, aquesta seria la primera fase del projecte que hauria de culminar amb el vial per a les bicicletes. Aquesta segona fase només té inicialment el beneplàcit dels agricultors propietaris dels diferents terrenys afectats, als quals se’ls hauria d’expropiar un màxim de 2,5 metres d’amplada del terreny per habilitar els carrils.
Problemes de finançament
Malgrat tot, el consistori pinedenc ha admès que serà “complicat” executar i fer realitat aquesta actuació sense l’ajut econòmic de les administracions, com ara la Generalitat i la Diputació. La regidora de Medi Ambient, Mònica Palacín, va apuntar en el ple que l’aposta de l’ajuntament “és garantir un accés segur al parc natural en aquests 2,5 quilòmetres que separen l’IES Joan Coromines i el pont de l’autopista“.
La Plataforma
Per la seva banda, la plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda ha enviat un comunicat a la nostra Redacció expressant la seva posició respecte les modificacions al passeig de Ribera. Aquesta entitat, en conèixer l’endarreriment que patirà el projecte de carril-bici a l’eix de la riera, ha manifestat que “aquesta no és una bona noticia” i ha mostrat el seu “escepticisme per les noves mesures que s’han anunciat al respecte”.
El Comunicat de la plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda
De carril-bici a voral estret per a vianants. Un compromís incomplert?
La nostra entitat, en conèixer l’endarreriment que patirà el projecte de carril-bici a l’eix de la riera, vol manifestar que aquesta no és una bona notícia. Així mateix vol mostrar el seu escepticisme per les noves mesures que s’han anunciat al respecte.
1.- La nostra entitat expressa la disconformitat amb la manera com s’ha pres la decisió de modificar un carril bici que ja estava projectat i que s’havia d’executar aprofitant el reasfaltatge del Passeig d’Hortsavinyà. Aquests canvis s’haurien d’haver discutit, prèviament, en la comissió de seguiment de les obres de la depuradora.
2.- La nostra entitat, davant la situació creada, vol denunciar l’incompliment del compromís de l’Agència Catalana de l’Aigua de convocar la comissió amb una regularitat de 2-3 mesos. La darrera reunió es va realitzar el mes d’abril tot i l’acord que es va prendre llavors per convocar la següent pel mes de juliol.
3.- El mes de setembre, la Plataforma va sol·licitar als responsables de l’ACA la convocatòria de la reunió sense que, de moment, s’hagi obtingut cap resposta. És per això que demanem a l’Ajuntament què exigeixi a l’ACA la realització immediata d’aquesta reunió per acabar amb aquesta política de fets consumats.
4.- El carril-bici no es farà, com a mínim a curt termini, per una manca de possibilitat pressupostària del consistori que l’obliga a no poder fer front a la despesa d’uns 60.000 euros que significa l’expropiació d’uns 2 m. d’amplada als terrenys adjacents al passeig d’Hortsavinyà.
5.- Aquesta limitació ha obligat a replantejar un projecte molt acurat que ja estava redactat i que proposava la ubicació del carril-bici en un espai d’uns 2 m. d’amplada comprès entre la riera i el passeig d’Hortsavinyà. Això suposava separar el passeig d’Hortsavinyà uns 2 m. de la riera per incloure el carril.
6.- L’opció que s’ha pres és la de fer un voral estret per a vianants d’uns 50 cms. d’amplada entre el límit de l’asfaltat i la riera i deixar, sense data d’execució, el carril-bici que s’havia de situar a tocar de la riera. Entenem que separar el carril bici de l’eix de la riera i, substituir-lo per un voral estret de vianants, és una actuació que desnaturalitza i devalua el conjunt del projecte.
7.- La nostra entitat vol agrair la bona predisposició del sector agrari de la zona i reconeix la idoneïtat del projecte que ara s’ha deixat de banda, ja que contemplava una ocupació mínima de l’espai agrícola de la Vall de la Riera. Tanmateix es demanarà a l’Ajuntament que el carril-bici compromès s’executi ABANS de les eleccions municipals del maig de 2011
Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda de Mar
Pineda de Mar, 13 d’octubre de 2010
.
Les fites de l'Estat a Blanes faran que part de quatre càmpings siguin públics
El Punt 15/10/10
.
Els propietaris dels tres càmpings i d'un d'afectat en part faran front comú amb l'Ajuntament i la Generalitat en contra de l'atermenament que fa l'Estat
Tècnics del govern de l'Estat i els representants legals de l'Ajuntament i la Generalitat, ahir a Blanes. Foto: CRISTINA GONZÁLEZ.
.
L'Estat ha presentat l'atermenament de la zona marcada com a “marítim terrestre” als càmpings de Blanes, que farà que una part dels seus terrenys passin a mans públiques. L'atermenament de la direcció general de Costes, tot i ser provisional, preveu que el càmping El Pinar, el Voramar i el Blanes passin a ser zona pública en la seva totalitat. Del càmping Bellaterra, la zona que queda a prop del mar seria la que quedaria en mans de l'Estat. Després de la presentació de la delimitació provisional del domini públic marítimoterrestre en aquesta zona, representants de la Generalitat, de l'Ajuntament i dels càmpings han firmat en contra de la proposta. A més, han anunciat que hi presentaran al·legacions en els propers 15 dies que tenen de termini.
Amb un total de 18 fites, el terreny marcat abasta des dels canyissars d'uns metres abans del delta de la Tordera fins a la part no urbanitzable del càmping Blanes que dóna al passeig del mar. S'ha agafat un total de dos-cents metres des del passeig no mesurat de forma recta sinó prenent com a base al que és tram urbà urbanitzable i no urbanitzable. El límit estaria situat tot just començar el tram urbà urbanitzable.
Per un dels propietaris del càmping Blanes, Antoni Trinxeria, “l'Estat ha agafat la tanca que hi ha al passeig Vila de Madrid des del mar i fins que s'ha acabat el sòl no urbanitzable perquè amb l'urbanitzable no ha pogut fer-hi res per qüestions polítiques”. Trinxeria va criticar el departament per “apropiar-se de terres” que són de la seva propietat.
A més, Antoni Trinxeria va reiterar la possibilitat que davant l'atermenament els càmpings afectats hagin de presentar un ERO als treballadors perquè la seva situació jurídica “queda molt malmesa” i s'han de “replantejar la viabilitat del negoci” perquè els propietaris ja no seran titulars.
LA XIFRA
18
fites
van col·locar els funcionaris de l'Estat per marcar els termes de la platja.
LA DATA
29/10/10
Acaba el termini
que tenen els quatre propietaris de càmpings afectats per presentar al·legacions.
LA FRASE
La situació dels càmpings queda molt malmesa i s'haurà de replantejar la viabilitat del negoci
Antoni Trincheria
propietari del càmping blanes
Costes vol fer domini públic dos càmpingsDiari de Girona 15/10/10
.
L'Estat marca sobre el terreny la seva proposta i la Generalitat, l'Ajuntament i els propietaris s'hi oposen
.
JORDI VERA Costes preveu convertir en domini públic marítim terrestre dos càmpings de Blanes, íntegrament, i el 50% d'uns altres dos, segons la proposta d'atermenament que ahir va mostrar als afectats. L'Estat va marcar sobre el terreny les fites que delimiten provisionalment la zona que s'haurà de convertir en domini públic. A les onze del matí, un grup de tècnics de Costes va començar a marcar una per una les fites que delimiten el domini públic sota l'atenta mirada dels propietaris afectats per l'atermenament. Feia mesos que s'esperava aquest dia. De fet, la trobada s'havia de realitzar abans de l'estiu, però finalment, i per no perjudicar la temporada turística, es va arribar a l'acord de posposar-la fins a l'octubre.
En total, es van col·locar 17 fites. I segons van explicar els tècnics de Costes de l'Estat, la fitació d'ahir era un acte de delimitació provisional, que encara haurà de passar nombrosos tràmits per convertir-se en definitiu. De fet, Costes va mostrar la seva proposta sobre el terreny i ara caldrà veure què hi diuen els afectats i les parts implicades. Segons fonts de l'Estat, la proposta es basa en estudis geomorfològics de la zona, en què s'ha detectat que el mar està guanyant terreny a la terra i per això cal convertir en domini públic tota la zona. D'altra banda, els tècnics van comentar que s'estudiarà cada cas perquè els càmpings puguin continuar la seva activitat a través d'una concessió administrativa.
Entre aquests tràmits que queden hi ha la presentació d'al·legacions. De fet, ahir es va obrir el termini i hi haurà 15 dies perquè les persones afectades enviïn les seves propostes i arguments. Els propietaris dels quatre càmpings afectats -càmping Blanes, Vora-Mar, El Pinar i Bella Terra- ja van anunciar que en presentaran, i el Departament de Política Territorial i Obres públiques, present en l'atermenament, també jo farà.
L'ànim dels propietaris dels càmpings, però, està tocat, ja que veuen perillar els seus negocis, tot i que esperem que puguin resoldre la qüestió amb les al·legacions. "Aquesta marca suposa que tot el terreny del meu càmping passarà a ser de l'Estat. Què faré doncs amb el meu negoci?", va denunciar Antoni Trincheria, propietari del càmping Blanes, afectat íntegrament per l'atermenament. "Presentarem al·legacions i tenim recursos suficients per rebatre els arguments de Costes", va reivindicar Trincheria.
Els representants van assegurar, a més, que l'atermenament proposat els farà perdre entre un 25% i un 30% de les places de càmpings que disposen actualment. "És un atermenament injust i que en un futur perjudicarà l'activitat dels càmpings", va afirmar el president de l'Associació de càmpings de Blanes, Joaquim Rabassa. Segons Rabassa, amb aquesta proposta de delimitació, l'Estat està fent "una espoliació amb la llei a la mà".
En finalitzar la fitació, tots els assistents van haver de signar l'acta i, a més, van decidir mostrar la seva disconformitat. Així, la Generalitat, l'Ajuntament i els representants dels càmpings van mostrar oficialment la seva disconformitat en l'acta després de signar la proposta de l'Estat.
Acomiadaments
Per altra banda, Trincheria va explicar que els responsables dels quatre càmpings afectats per l'atermenament estan estudiant la possibilitat de presentar un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO). "Si aquest atermenament tira endavant, ens haurem de replantejar la viabilitat del negoci", va afirmar. Tot i que no va voler concretar en quants llocs de treball podria repercutir l'ERO, el propietari va assegurar que si la proposta d'atermenament de l'Estat tira endavant, la "situació jurídica dels càmpings quedarà molt malmesa" i hauran de buscar vies alternatives per mantenir l'activitat econòmica de l'empresa. Finalment, els propietaris van denunciar que el que hauria de fer Costes és millorar la platja de S'Abanell amb més sorra, perquè aquest és el reclam dels càmpings.
.
CiU recorda al tripartit l'acord per resoldre la falta de platges El Punt 15/10/10
.
CiU, a través del diputat maresmenc Benet Maimí, ha recordat en un comunicat que el tripartit ha fet cas omís de l'acord pres per unanimitat al Parlament per trobar una solució definitiva a la desaparició de les platges al Baix Maresme. Maimí puntualitza que a partir de la proposta convergent –que recollia la construcció d'espigons submarins– presentada el febrer el govern va anunciar la creació d'una comissió de treball integrada per totes les administracions afectades per l'erosió del litoral, del treball de la qual no s'ha informat públicament. El diputat també exigeix que es donin a conèixer el contingut de les reunions mantingudes entre l'Estat i la Generalitat en aquest àmbit i que s'han fet “al marge dels ajuntaments”. “És evident que en aquestes trobades no s'ha tingut en compte els afectats, la gent del territori, que a la fi són els que pateixen la mala gestió dels governs”, recull. Maimí demana la unió de totes les forces polítiques “per agilitzar els mecanismes que tinguin al seu abast per evitar mals majors davant la desprotecció que té ara la costa del Maresme”.
Pel polític, amb els 23 milions d'euros que s'han gastat en cinc anys en la regeneració de les platges malmeses pels temporals “ja es podria haver consolidat una solució que fos definitiva”.
El Pont d'en Pitxota, foto del Fons Bechdejú
juvenil de llangardaix ocel·lat (Timon lepidus)
corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) a la Roca Grossa (Calella).
La zona dels càmpings ha quedat inundada amb el temporal
Els terrenys de Can Peyra s'estan condicionant per convertir-se en el camp de tir municipal de Tordera. Foto: EL PUNT.
.jpg)
