divendres, 8 de juliol del 2016

Centenars d'Escarbats blaus (Hoplia coerulea) al riu Tordera (Fogars de la Selva) 8/7/2016


Aquest matí en visita ràpida a un tram del riu Tordera a Fogars de la Selva ,'ha cridat l'atenció centenars d'Escarbats blaus (Hoplia coerulea) a les tiges de canyís...









Algunes imatges d'aquest tram de riu...




Dragons comuns (Tarentola mauritanica) a Pineda de Mar 8/7/2016


Avui 8/7/2016 els Dragons comuns (Tarentola mauritanica) estan molt actius a Pineda de Mar. 5 exemplars observats en poca estona pels terrats.

Fotografies antigues (1915-1950) de la Baixa Tordera a l'arxiu Zerkowitz

Repassant les fotografies antigues de l'arxiu Zerkowitz podem veure el paisatge vegetal i geològic de la Baixa Tordera a alguns dels municipis (Blanes, Calella, Gualba, Lloret de Mar, Pineda de Mar, Santa Maria de Palautordera, Sant Celoni, Tossa de Mar, etc.) i paratges (Riu Tordera, rieres, cales, platges, muntanyes, etc) fotografiats a la primera meitat del S.XX..

ARCHIVO ZERKOWITZ

Con casi un siglo de antigüedad, el archivo Zerkowitz es ya una de las colecciones gráficas Españolas más completas y memorables. Creado por Adolfo Zerkowitz y su hijo Alfredo Zerkowitz, pioneros de la fotografía paisajística en España y expertos en explorar nuevos ángulos y puntos de vista. El Archivo Zerkowitz elevó la tarjeta postal turística a pequeña obra de arte. Con el objetivo de darle continuidad y compartir imágenes históricas que forman parte de la vida de muchos de vosotros, el archivo está siendo digitalizado y expuesto a través de Internet. Si lo deseas, existe la posibilidad de realizar ampliaciones en papel, copias digitales y derechos de reproducción. El Archivo consta de 25000 fotografías años 1915 – 1950 y 40.000 fotografías años 1950 – 1980. El Museo Nacional de Arte de Cataluña, adquirió en el 2007, 20 copias vintage de época, las cuales están expuestas en el MNAC.

Adolfo Zerkowitz

Adolfo Zerkowitz, nació en Viena en 1884. Mientras estaba fuera de su país por negocios, estalló la Primera Guerra Mundial y se vino a España. La fotografía y el alpinismo siempre le habían fascinado como aficiones, las juntó e hizo su profesión. Fotógrafo de postales y de paisajes. Empezó a hacer postales para la abadía de Montserrat, fotografió gran parte de los pueblos de Catalunya hasta convertirse en uno de los mayores editores de postales del país. ( Ver en lista 1915 -1950 sus poblaciones fotografiadas )


Alfredo Zerkowitz

Alfredo Zerkowitz continuó con la empresa de su padre y la modernizó. De las placas de vidrio en blanco y negro, al negativo de celuloide en color. Amplió el mercado de Cataluña a España, innovó de las copias de bromuro para hacer las postales, a taller de fotocromo. Recorrió gran parte de España como fotógrafo. Ya estan digitalizadas sus fotografías de Barcelona, parte de Cataluña y Baleares. ( Ver lista de poblaciones 1950 -1980 )


Quatre exemples...

Riu Tordera a Sant Celoni

Barri de pescadors de Blanes

El Reguissol (Santa Maria de Palautordera)

Platja de Pimeda de Mar

dijous, 7 de juliol del 2016

Darreres observacions de Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) 20/6/2016-6/7/2016 Font: ornitho.cat

Darreres observacions de Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) entre el 20/6/2016 i el 6/7/2016 a la costa de la Baixa Tordera...

Roca Grossa (Calella)...

162 el 6/7/2016 Carles Tobella
158 el 4/7/2016 Carles Tobella
138 el 26/6/2016 Carles Tobella
104 el 20/6/2016 Carles Tobella

Sa Palomera (Blanes)...

8 el 5/7/2016 Àlex Domec

Blanes...

7 el 22/6/2016  Carles Tobella

Desembocadura de la Tordera...

2 el 24/6/2016 Pere Abelló i Sala

Lloret de Mar...

el 22/6/2016 Gauvain Saucy
3 el 21/6/2016 Gauvain Saucy

Canet de Mar...

4 el 6/7/2016 Àlex Domec
3 el 5/7/2016 Àlex Domec
8 el 3/7/2016 Àlex Domec
4 el 30/6/2016 Jaume Castellà
2 el 24/6/2016 Àlex Domec

Sant Pol de Mar...

mínim 15 el 5/7/2016 Àlex Domec

Font: www.ornitho.cat

Fotografies de Gauvain Saucy a Lloret de Mar...


Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu) 6/7/2016 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'ahir 6/7/2016 al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu)...

5 Aligots comuns (Buteo buteo)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 Mussol comú (Athene noctua)
3 Capsigranys (Lanius senator)
6 Cornelles negres (Corvus corone)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Tudons (Columba palumbus)
Oriols (Oriolus oriolus)
3 Abellerols (Merops apiaster)
1 Puput (Upupa epops)
1 Cruixidell (Emberiza calandra)
Cogullades vulgars (Galerida cristata)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
2 Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
14 Tórtores (Streptopelia turtur)
Falciots negres (Apus apus)
Ballesters (Apus melba)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
3 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Cargolets (Troglodytes troglodytes)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Trists (Cisticola juncidis)
4 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
Merles (Turdus merula)
1 Tord comú (Turdus philomelos)
3 Grives (Turdus viscivorus)
Bosquetes vulgars (Hippolais polyglotta)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Bruels (Regulus ignicapilla)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
uns 20 Pardals roquers (Petronia petronia)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
11 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
uns 35 Gafarrons (Serinus serinus)
uns 20 Verdums (Carduelis chloris)
unes 5 Caderneres (Carduelis carduelis)
uns 12 Gratapalles (Emberiza cirlus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Mussols comuns (Athene noctua) a Plalafolls 7/7/2016 Antoni Abad. Font: ornitho.cat

2 Mussols comuns (Athene noctua) observats per l'Antoni Abad avui 7/7/2016 a Palafolls.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Abad

Algunes notícies per llegir 7/7/2016... Quan estem governats per inútils i ignorants

S'ha d'estar malalt per dir segons quines coses i no voler reconeixer la realitat... La Tordera és un Espai Natural Protegit (XN2000) des de la seva desembocadura entre Malgrat i Blanes fins a Hostalric, No es pot treure sorra i vegetació de la llera i dir que no s'afecta a la zona XN2000, no cola ni entre els babaus. La seva llera, tant de sorra nua com coberta de vegetació herbàcia (depenent de la climatologia anual) és hàbitat de multitud d'espècies autòctones protegides, amb o sense aigua. La Tordera no és una riera, sinó un riu natural sense regular amb variacions de cabal com a característica típica de la Terra baixa mediterrània. Els sediments que s'acumulen a la llera (realment es traslladen riu avall poc a poc) mai sobren, tot el contrari, es van retirar tants àrids el segle passat que la llera (i l'aqüífer) s'ha enfonsat més d'un metre a tot el seu recorregut, és causa principal de la manca de sediments a la costa per restituir i mantenir les platges, i és motiu pel qual l'ACA no ho pot autoritzar. Treure sorra és agreujar el problema, mai solucionar-lo. No hi ha problemes d'inundabilitat a Blanes per culpa de la sorra o vegetació de la llera de la Tordera, és fals, i sí hi ha és per edificar i ocupar zones inundables de manera il·legal i posteriorment regularitzat pels mateixos que ara ho volen impermeabilitzar. La millor manera d'evitar inundacions és NO estretant la llera i recuperar on sigui possible la seva amplada original, i NO edificant a zones inundables, però mai malmetre espais naturals protegits, i si es vol evitar inundacions hi ha maneres de fer-ho com adequant zones per a la laminació d'aigües. Etc, etc, etc,...

Aquí teniu les barbaritats del dia (en negrita)...

El Parlament rebutja utilitzar la sorra sobrant de la Tordera per reposar la platja de S’Abanell
Blanesaldia.com 7/7/2016


El president provincial del PPC de Girona i portaveu del grup parlamentari del PPC, Enric Millo, va lamentar ahir que el Parlament hagi rebutjat un punt d’una proposta de resolució del PPC en què es reclamava al Govern «utilitzar els àrids extrets i sobrants durant la neteja de la llera de la Tordera per a reposar la sorra de la platja S’Abanell de Blanes, sempre que els àrids siguin compatibles amb la sorra autòctona i no estiguin contaminats per abocaments provinents de les fàbriques que desguassen al riu Tordera».

Millo ha explicat que «som conscients que algunes de les zones de la riera de la Tordera estan protegides i formen part de la Xarxa Natura 2000 però considerem que, respectant aquestes zones, en el mo­ment de la neteja i tenint en compte l’excedent de sediments i àrids retirats, aquests podien ser utilit­zats per reposar la sorra de la platja de S’Abanell, una mesura que compta amb el vistiplau de la Direcció General de Costes».

D’altra banda,el president provincial del PPC de Girona ha assenyalat que «sí que s’han aprovat els altres dos punts de la nostra proposta de resolució. En el primer punt que ha tirat endavant reclamem que l’ACA i l’Ajuntament de Blanes acordin aquelles mesures necessàries, i el calendari per a la neteja de la llera de la Tordera al seu pas per Blanes, d’acord amb les competències de cada administració», ha explicat.

Així mateix, el PPC ha aconseguit el compromís del Govern per «elaborar  un informe en el que quedin fixades i delimitades les competències i responsabilitats de l’Ajuntament de Blanes i l’Agència Catalana de l’Aigua sobre el manteniment dels espais i passos fluvials al municipi de Blanes».

Finalment, Millo ha recordat que «en els darrers anys no hi ha hagut, per part de l’Agència Catalana de l’aigua, un manteniment correcte i adient de les rieres que envolten o passen pel municipi de Blanes».

Degut a això, diu, «aquesta llera es troba plena de vegetació i sediments, i fins i tot la vegetació arriba a tapar les voltes del pont i, en cas de fortes pluges, pot provocar el desbordament del riu amb la consegüent inundació de part del municipi o la ruptura del pont».


El Parlament rebutja que s’utilitzin els àrids extrets i sobrants durant la neteja de la llera de la Tordera per a reposar la sorra de la Platja de S’Abanell de Blanes
Populars de Girona 6/7/2016

El Parlament rebutja utilitzar la sorra de la Tordera per la platja de s'Abanell
Diari de Girona 7/7/2016

Aquesta demanda formava part, entre altres punts, de la proposta de resolució presentada pel PPC

BLANES | DDG
El Parlament de Catalunya va rebutjar ahir el punt de la proposta de resolució presentada pel PPC en la qual es reclamava al Govern «utilitzar els àrids extrets i sobrants durant la neteja de la llera de la Tordera per reposar la sorra de la platja s'Abanell de Blanes sempre que els àrids siguin compatibles amb la sorra autòctona i no estiguin contaminats per abocaments de les fàbriques que desguassen al riu».

El president provincial del PPC de Girona, Enric Millo, va lamentar la decisió i va explicar que tot i que són «conscients» que algunes de les zones de la riera estan protegides i formen part de la Xarxa Natura 2000 «consideren que, respectant aquestes zones en el moment de la neteja i tenint en compte l'excedent de sediments i àrids retirats, aquests podien ser utilitzats per reposar la sorra de la platja de s'Abanell, una mesura que compta amb el vistiplau de la direcció general de Costes».

D'altra banda, sí que es van aprovar els punts on es proposava reclamar que l'ACA i l'Ajuntament de Blanes acordin aquelles mesures necessàries, i el calendari per a la neteja de la llera i que el Govern elabori un informe en el qual quedin fixades i delimitades les competències i responsabilitats d'aquests dos ens sobre el manteniment dels espais i passos fluvials a Blanes.

---------------------------------------------------------------

I aquesta també és bona...

Premià de Mar ajorna l’extracció de sorra
Diari Maresme 7/7/2016

Foto: Aj. Premià de Mar

La Junta de Portaveus dePremià de Mar ha acordat aquest dimecres ajornar l’extracció de sorra al Torrent Amell, a l’espera d’una reunió entre els tècnics de medi ambient de l’Ajuntament i els ambientòlegs i biòlegs que han consultat els membres de la campanya ‘Aturem la draga‘. Segons informen fonts municipals, la voluntat és que uns i altres puguin exposar els diferents punts de vista manifestats, i aclarir dubtes sobre la necessitat o possibles conseqüències de l’acció de la draga.

Serp verda (Malpolon monspessulanus) a Riells i Viabrea 13/6/2016 ADF Hostalric. Font: Twitter.com

especie autoctona? Trobada ahir a la zona de Riells viabrea.

Ens demaneu si és autòctona? Sembla serp verda, i si és autòctona i gairebé inofensiva

dimecres, 6 de juliol del 2016

Recupero un article del 2011 sobre la presència de Sargantanes italianes (Podarcis sicula) entre Sant Celoni i Hostalric

Recupero un article del Butlletí de la Societat Catalana d'Herpetologia 19 (2011)...

An introduction of Podarcis sicula in Catalonia (NE Iberian Peninsula) on imported olive trees

Xavier Rivera1 , Oscar Arribas2 , Salvador Carranza3 & Joan Maluquer-Margalef1 
1 Societat Catalana d’Herpetologia: Museu de Zoologia, Passeig Picasso s/n. 08003 Barcelona. xavirivera@yahoo.es ; jmaluquer@gmail.com
2 Avinguda Francesc Cambó 83. 08003-Barcelona. oarribas@xtec.cat
3 Institut de Biologia Evolutiva (CSIC – UPF): Passeig Marítim de la Barceloneta, 37-49. 08003 Barcelona. salvador.carranza@ibe.upf-csic.es

Resum: S’han localitzat diversos exemplars de sargantana italiana (Podarcis sicula) en un viver de jardineria dins el terme municipal de Sant Celoni (Vallès Oriental, Barcelona). Els especímens semblen del morfotipus meridional (“sicula”, reticulat, present a Sicília, Sardenya, sud d’Itàlia, Menorca i Dubrovnik). Una curta seqüència del gen mitocondrial 12S d’un individu corrobora la procedència geogràfica de la sargantana. D’altra banda, els responsables del viver han confirmat l’origen calabrès de les oliveres, dins de les quals haurien trobat refugi les sargantanes. En el mateix garden s’ha observat, en oliveres procedents d’Extremadura, exemplars de Timon lepidus i de Tarentola mauritanica, d’origen incert.

Abstract: Several specimens of Italian wall lizard (Podarcis sicula) were found in a garden center in Sant Celoni (Vallès Oriental, Barcelona). The specimens can be confidently assigned to the Italian meridional morphotype (“sicula” type, reticulated and present in Sicily, Sardinia, southern Italy, Menorca and Dubrovnik). A short sequence of the 12S rRNA mitochondrial gene from one specimen supports this hypothesis. The lizards arrived inside old olive trees imported from Calabria. In the same garden several specimens of Timon lepidus and Tarentola mauritanica of uncertain origin have been found in olive trees imported from Extremadura (South eastern Spain).

Paraules clau: Podarcis sicula; Olea europaea; introducció; centre de jardineria; Catalunya; Península Ibèrica; Itàlia. Key words: Podarcis sicula; Olea europaea; introduction; Garden center; Catalonia; Iberian Peninsula; Italy.

-------------------------------------------------------------

A l'enllaç podeu llegir tot l'article i veure les fotografies de les sargantanes italianes (Podarcis sicula) a les oliveres del Viver entre Sant Celoni i Hostalric.

 Fig. 2: Podarcis sicula (female), photographed in a garden center in Sant Celoni. Photo: J.Maluquer

Fig. 4 (upper) & Fig. 5 (bottom): Bottom and Upper photo, olive trees imported to Sant Celoni’s
garden center (Catalunya), originating from Extremadura (South eastern Spain), in which it is
possible to see (enlarged photo at the bottom) one Timon lepidus (about three observed at the same
place) of unknown origin. Some individuals of Tarentola mauritanica have been seen on the same
tree, and it is possible that some of them come from Italy or South Spain. Genetic samples should be
analyzed in order to confirm these hypothetical introductions.

És estiu... Augmenten les notícies vàries sobre platges 6/7/2016

Les platges de Blanes, lliures de burilles de cigarreta gràcies a una iniciativa escolar
Tribuna Selvatana 6/7/2016

Un grup d'alumnes de l'Institut S'Agulla, amb el suport de l'ajuntament, han posat en marxa aquest estiu un projecte amb l'eslògan "La Platja no és el teu Cendrer".


Redacció

Aquesta setmana, coincidint amb l'inici de la temporada estiuenca, s'han instal·lat a les platges de Blanes uns nous elements que formen part d'una idea endegada per un grup d'alumnes de 3r d'ESO de l'Institut S'Agulla amb el suport de l'ajuntament. Presentat amb l'eslògan "La Platja no és el teu Cendrer", es tracta d'un projecte que s'ha posat en marxa com a prova pilot d'una nova matèria que entrarà al currículum de Secundària d'aquí a tres o quatre anys.

La nova matèria s'anomena Serveis a la Comunitat, i vol promoure que els alumnes experimentin i protagonitzin accions de compromís cívic, aprenguin en l'exercici actiu de la ciutadania, i posin en joc els seus coneixements i capacitats al servei de la comunitat. El nom del projecte genèric que s'ha treballat és "Una Platja sense Cigarretes".

En total, s'han instal·lat 8 faristols amb cendrers reutilitzables: 2 d'ells a la platja de Cala Bona (Cala Sant Francesc) i els 6 restants al llarg de la platja de Blanes (entre la zona del Port i Sa Palomera). La mecànica és la següent: els fumadors que vagin a la platja han d'agafar els cendrers i dipositar-hi les burilles de les cigarretes. Quan marxin de la platja, els han de buidar a les papereres i tornar-los a dipositar en el faristol. Hi ha 18 cendrers en cada faristol, que estan situats just a l'entrada d'accés a la zona de platja on s'han instal·lat.

Un projecte transversal tractat en diverses assignatures 
Inicialment, la prova pilot només incloïa la confecció de dos faristols per cobrir a bastament els objectius educacionals que té la nova matèria de Serveis a la Comunitat. En plantejar el projecte a l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Blanes, però, els va agradar tant a polítics i tècnics que van demanar-los de fer-ho més a l'engròs. comptant amb el seu suport.

Així va ser com el consistori blanenc hi va destinar un pressupost de més de 800 € per a la confecció d'un major nombre de faristols. El projecte s'ha desenvolupat des de diferents matèries. D'aquesta manera, a Català i Castellà s'ha incidit en el tema de la publicitat en diverses formes: els cartells, l'eslògan, falca de ràdio, anuncis, etc. Per la seva banda, a Visual i Plàstica s'han treballat la imatge i els logotips, i a Cultura i Valors Ètics el civisme a les platges.

En les assignatures de Biologia, Física i Química han estudiat els components del tabac i les conseqüències del seu consum, així com la lenta descomposició que tenen els materials que formen part d'una burilla de cigarreta. Per últim, a Tecnologia s'han construït els faristols i s'han preparat les llaunes que s'han dipositat en els faristols perquè s'hi posin les burilles. En aquest darrer sentit, s'han manipulat més llaunes que estan a punt per poder reposar els cendrers en cas que vagin desapareixent.

Balanç positiu de la prova pilot del projecte 
Tant els professors com els alumnes que han participat en el projecte han destacat la bona entesa que hi ha hagut des d'un principi per part de l'Ajuntament de Blanes, i valoren molt positivament que els hagi engrescat tant la idea fins a l'extrem de fer-la més gran. Igualment, han volgut deixar palesa la bona disposició amb què s'han trobat tant des de l'Àrea de Medi Ambient com de les Brigades Municipals.

Precisament han estat els operaris de les Brigades Municipals els qui s'han encarregat d'instal·lar els faristols a l'entrada de les platges aquesta mateixa setmana. També van ajudar als alumnes a resoldre'ls dubtes de disseny, els han proporcionat material i eines, i els van cedir les mateixes instal·lacions de la nau perquè poguessin confeccionar tot el què els feia falta.

Juanjo Navarro, regidor de Medi Ambient i Brigades Municipals, ha explicat que "ha estat molt engrescador poder ajudar-los a engrandir el projecte. Des d'un principi, la idea que poguéssim establir aquesta sinergia em va semblar molt i molt atractiva". D'altra banda, també remarca que "és una manera molt original de convidar als fumadors a què ens ajudin a mantenir netes les nostres platges". "Evidentment que seguirem netejant-les diàriament com hem fet sempre, però està molt bé haver pogut introduir aquest element de conscienciació, gràcies a l'esforç d'aquest grup d'alumnes i professors" indica Navarro.

Per la seva banda, el professor responsable del projecte, Pitu Chamorro, de l'Institut S'Agulla coincideix en fer un balanç positiu de tot plegat i destaca que "estem molt contents del resultat del projecte, perquè hem anat molt més enllà del que ens havíem proposat en un principi. De cara a l'any vinent, volem seguir treballant aquesta nova opció educacional de Serveis a la Comunitat, però haurem de pensar-ne de nous, com ara acompanyament d'avis o recitals a geriàtrics, per exemple".

Blanes posa cendrers dissenyats per escolars a les platges
Diari de Girona 6/7/2016

Aquest projecte, que vol acabar amb les burilles de cigarretes, l'han elaborat alumnes de l'IES s'Agulla

 En total s´han instal·lat vuit faristols a les platges blanenques. Ajuntament de Blanes

BLANES| DDG
L'Ajuntament de Blanes ha instal·lat aquesta setmana a les seves platges, vuit faristols que serviran com a cendrer i que formen part d'un projecte elaborat per un grup d'alumnes de 3r d'ESO de l'Institut S'Agulla. Presentat amb l'eslògan La Platja no és el teu Cendrer, es tracta d'un projecte que s'ha posat en marxa com a prova pilot d'una nova matèria que entrarà a currículum d'ESO d'aquí a tres o quatre anys.

La nova matèria s'anomena Serveis a la Comunitat i vol promoure que els alumnes experimentin i protagonitzin accions de compromís cívic, aprenguin en l'exercici actiu de la ciutadania, i posin en joc els seus coneixements i capacitats al servei de la comunitat.

En total, s'han instal·lat vuit faristols amb cendrers reutilitzables: dos d'ells a la platja de Cala Bona (Cala Sant Francesc) i els sis restants al llarg de la platja de Blanes (entre la zona del Port i Sa Palomera). La mecànica és la següent: els fumadors que vagin a la platja han d'agafar els cendrers i dipositar-hi les burilles de les cigarretes. Quan marxin de la platja, els han de buidar a les papereres i tornar-los a dipositar en el faristol. Hi ha divuit cendrers en cada faristol, que estan situats just a l'entrada d'accés a la zona de platja on s'han instal·lat.

Premià transvasarà sorra de la platja al mar
El Punt Avui 6/7/2016

Acumulació de sorra al Torrent Amell de Premià. Foto: A.P.

T.M - PREMIÀ DE MAR
Un vaixell draga transvasarà a partir del 12 de juliol 10.000 m³ de sorra acumulada al final del torrent Amell de Premià de Mar i la distribuirà 200 metres mar endins entre les platges de Bellamar i de l'Ós. L'actuació, que ja va fer l'any passat Marina Port Premià, es complementarà amb una altra per deixar a punt la desembocadura. L'alcalde, Miquel Buch (CDC), defensa l'actuació perquè no es malmet l'ecosistema natural, “deixa en mans del mar la reposició de la sorra” i posarà fi al taponament de sorra que provoca problemes de salubritat i afecta els usuaris de la platja de Llevant. Paral·lelament, Crida Premianenca ha denunciat l'actuació perquè provocarà “danys mediambientals irreparables” i s'han anunciat actes de protesta. El primer, aquest mateix vespre coincidint amb el pregó de festa major.

Arrangen la sorra de la Platja dels Pescadors, prop de la Riera de Pineda
Ràdio Pineda 5/7/2016


La retroexcavadora de l'Ajuntament de Pineda està fent feines d'anivellar la sorra a la Platja dels Pescadors, molt a prop de la Riera de Pineda. En aquest punt, les pedres sota el carril bici que actuen com a espigó, havien quedat nues de sorra i la retroexcavadora està repartint la sorra en aquest punt.

Estat de la sequera pluviomètrica. Meteo.cat

Estat de la sequera pluviomètrica
Meteo.cat

La sequera pluviomètrica es pot avaluar utilitzant diversos índexs. Un dels més àmpliament utilitzats és l’índex SPI (de l’anglès Standardized Precipitation Index), també conegut com a Índex de Precipitació Estàndard (IPE), que permet fer una avaluació del dèficit o excés de precipitació al territori i per a una varietat d’escales temporals. Els intervals més llargs (superiors a 12 mesos) aporten informació sobre l’estat de les aigües subterrànies, dels cursos d’aigua i de l’emmagatzematge d’aigua als embassaments. Per contra, els intervals més curts (inferiors a 9 mesos) són útils per a estimar la humitat del sòl, aspecte molt important per a l’agricultura i els boscos, i responen de manera immediata a la presència o absència de precipitacions.

Les àrees de Recerca i Modelització i de Climatologia (SMC) elaboren mensualment els mapes d’IPE per a Catalunya per als intervals de 6, 9, 12 i 24 mesos.


Per a la correcta interpretació de la cartografia es pot seguir aquest esquema:
  • > 2.5, condicions d’humitat excepcional
  • 2.0 a 2.5, condicions d’humitat extrema
  • 1.2 a 2.0, condicions d’humitat forta
  • 1.0 a 1.5, condicions d’humitat moderada
  • 1.0 a -1.0, condicions de normalitat
  • -1.0 a -1.5, condicions de sequera moderada
  • -1.5 a -2.0, condicions de sequera forta
  • -2.0 a -2.5, condicions de sequera extrema
  • <-2 .5="" condicions="" de="" excepcional="" li="" sequera="">
Per a més informació dirigiu-vos a suport a la interpretació de l’IPE.

Catalunya té regions amb sequera greu tot i el bon nivell dels embassaments
Ara.cat 5/7/2016

Diferents àrees de l'est es troben en condicions de clara sequera tenint en compte les dades de pluja de l'últim any

MIQUEL BERNIS Barcelona

Tendim a associar el concepte de sequera a les dades dels embassaments, però la set del territori pot ser evident tot i que no hi hagi problemes amb les reserves d'aigua. Que els pantans estiguin plens depèn bàsicament de les pluges i nevades que es produeixin al Pirineu, però el nivell de reserves d'aigua no ens diu gran cosa sobre com d'humit o de sec està bona part del territori.

Actualment la sequera és latent en diverses regions de Catalunya, especialment a l'est. Segons l' Índex de Precipitació Estàndard que elabora mensualment el Meteocat, diverses àrees de la costa i del prelitoral central es troben en situació de “sequera moderada” si mirem les dades dels últims 6 mesos.

Si ens fixem en les dades dels últims 12 mesos la situació és més preocupant, ja que les regions amb sequera moderada es fan molt més extenses, i apareixen fins i tot àrees a la costa i al prelitoral central, a l'Empordà i també a la Franja amb un índex entre -1,5 i -2, és a dir,  “sequera forta”. Cal tenir en compte, a més, que les dades d'un mes de juny que ha estat sec encara no estan actualitzades en aquests mapes.

L'Índex de Precipitació Estàndard és un indicador climatològic que es fa servir en molts llocs del món per avaluar el nivell de dèficit de precipitació que té un territori en diferents escales temporals a partir de les seves pluges habituals.

Per contra, l'Agència Catalana de l'Aigua explicava avui mitjançant la xarxa social Twitter que els embassaments de les conques internes de Catalunya s'han omplert força durant la primavera, les reserves han augmentat més de 70 hm3 des de principis d'abril, un fet que a dia d'avui situa el nivell dels pantans al 76%, només 4 punts percentuals per sota de la mitjana dels últims 10 anys.

dimarts, 5 de juliol del 2016

Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi) a Santa Susanna 5/7/2016 James Manresa i Paddon. Font: ornitho.cat

Granota verda ibèrica (Pelophylax perezi).
Foto: James Manresa i Paddon

25 Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi) observades a la part alta de Santa Susanna avui 5/7/2016 per James Manresa i Paddon.

Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: James Manresa i Paddon

Front comú per protegir els boscos del Maresme. Consell Comarcal del Maresme 5/7/2016

Front comú per protegir els boscos del Maresme
Consell Comarcal del Maresme 5/7/2016


Consell Comarcal, Ajuntaments, Diputació i Generalitat treballaran conjuntament per salvar les pinedes del Maresme. Després de l'alerta llançada pel Consell Comarcal del Maresme, s'han mantingut diverses reunions tècniques i polítiques per pactar les actuacions a emprendre. Els darrers informes apunten que unes 40 hectàrees de pi pinyer són irrecuperables, però el problema es pot agreujar encara més si no es posen en marxa les mesures adients. S'ha detectat que hi ha unes 6.600 hectàrees (el 20% de la superfície forestal de la comarca) vulnerables als efectes de les tres plagues que estan atacant els pins pinyers maresmencs: l'escarabat Tomicus, l'eruga processionària i els fongs.
Tal i com va fer públic el Consell Comarcal el passat 23 de maig, les pinedes maresmenques estan patint els efectes del canvi climàtic. Les situacions de sequera i d'onades de calor, agreujades per una manca de gestió forestal eficaç, han debilitat els arbres deixant-los sense recursos per contrarestar les plagues. A més,estan patint simultàniament els atacs de la Processionària, del fong Thyriopsis halepensis i de l'escarabat Tomicus destruens. A hores d'ara, s'han detectat exemplars afectats -en major o menor intensistat- a tots els municipis del Maresme.
La situació requereix d'una intervenció urgent, tant per retirar dels boscos els arbres morts com per protegir aquells exemplars que, tot i estar afectats, poden ser salvables. Són actuacions, però, que s'han de programar de manera coordinada tota vegada que hi ha arbres afectats en sòl forestal, però també en sòl urbà. A més, el 99% són de propietat privada.
Davant d'això, el Consell Comarcal del Maresme ha cercat la complicitat dels diferents departaments competents de la Generalitat i la Diputació. Aquestes administracions s'han compromés a dotar de recursos un pla d'actuació que permeti salvar els boscos maresmencs. Aquests ajuts es canalitzaran a través de les dues associacions de propietaris forestals que hi ha a la comarca: El Parc Serralada Litoral Central i El Montnegre Corredor. Cal, doncs, que els propietaris que tinguin arbres afectats, contactin amb l'associació que territorialment tinguin adscrita.
Paral·lelament, s'han mantingut reunions amb els ajuntaments de la comarca per tal de coordinar les actuacions a emprendre des dels serveis tècnics i mantenir una única línia d'informació ciutadana. El Consell Comarcal els ha fet arribar uns opuscles especificant les mesures de prevenció i control de les plagues i d'actuació per retirar els arbres morts, tant en zones urbanes com forestals. 
Guia per als ajuntaments
Guia per als ajuntaments
Format: Acrobat-PDF
Pàgines: 5
Mida: 627,34 kB
Pins malalts en sòl forestal
Pins malalts a sòl urbà
Format: Acrobat-PDF
Pàgines: 2
Mida: 932,57 kB
pins malalts en sòl urbà
pins malalts en sòl urbà
Format: Acrobat-PDF
Pàgines: 2
Mida: 1,03 MB

Front comú contra l'escarabat que mata els pins del Maresme
El Punt Avui 5/7/2016

El Consell Comarcal i els municipis sol·liciten ajuts tècnics i econòmics a la Diputació i la Generalitat per actuar d'urgència per aturar la plaga

Recomanen als propietaris que s'associïn per gestionar la neteja dels boscos afectats


El Consell Comarcal està unint esforços per mirar d'aturar la plaga de Tomicus piniperda, un escarabat que està afectant les pinedes del Maresme. Per això ha demanat als trenta municipis de la comarca que donin suport a una carta d'adhesió conjunta per demanar a la Diputació de Barcelona i la Generalitat una actuació urgent que permeti netejar els boscos i frenar la propagació d'aquest insecte que acaba matant els arbres més debilitats per la sequera. Segons explica el conseller comarcal de Medi Ambient, Josep Triadó (CiU), es tracta de coordinar totes les parts afectades per saber com actuar tant si es tracta de sòl forestal privat com públic.
La situació requereix una intervenció urgent, tant per retirar dels boscos els arbres morts com per protegir aquells exemplars que, tot i estar afectats, poden sobreviure. Són actuacions, però, que s'han de programar de manera coordinada, i és per això que s'ha buscat la complicitat de la Generalitat i la Diputació per destinar-hi recursos tècnics i econòmics. Els ajuts que estan per determinar, segons el volum de propietaris i l'afectació que tinguin els boscos, es canalitzaran a través de les dues associacions de propietaris forestals, la del Parc Serralada Litoral Central i el Montnegre Corredor.
Els tècnics del Consell Comarcal han mantingut trobades amb els ajuntaments per tal de coordinar les actuacions i s'han editat uns opuscles on s'expliquen les mesures de prevenció i control de les plagues i d'actuació per retirar els arbres morts, tant en zones urbanes com forestals. La recomanació és talar tots els arbres morts i els afectats per l'escarabat i retirar del bosc les restes en menys de trenta dies entre l'1 de setembre i l'1 de febrer, que és quan l'insecte està més actiu.

LES XIFRES

5.400
És el nombre de propietaris forestals que tenen terrenys als boscos del Maresme
6.600

Són les hectàrees de pi pinyer que hi ha al Maresme, de les quals unes 800 estan afectades per l'escarabat

Boscos malalts, en mans privades

Als boscos del Maresme el pi pinyer no és l'espècie que predomina però ha anat guanyant terreny i ocupa unes 6.600 hectàrees. D'aquesta extensió, es calcula que hi ha unes 800 hectàrees afectades per Tomicus piniperda, de les quals n'hi ha 40 que ja es consideren irrecuperables. Amb aquestes xifres el Consell Comarcal ha alertat les administracions supramunicipals de la necessitat d'emprendre mesures urgents perquè les pinedes no desapareguin. I la solució, segons els experts, és gestionar millor i netejar els boscos, que en un 99% ocupen sòl privat. El conseller comarcal de Medi Ambient, Josep Triadó, reconeix que el repte és convèncer els propietaris dels avantatges d'associar-se i beneficiar-se així dels ajuts públics per netejar les parcel·les. “No s'actua als boscos pel poc rendiment, però ara és una oportunitat per fomentar la biomassa”, apunta Triadó. A la comarca hi ha registrats 5.400 propietats forestals dels quals molts representen petites parcel·les. La Generalitat treballa sobre el terreny amb les ADF per elaborar una cartografia digital de l'afectació per saber on és més urgent actuar.
El Maresme vol salvar les seves pinedes en perill
Diari Maresme 5/7/2016


Les pinedes maresmenques estan patint els efectes del canvi climàtic. El Consell Comarcal del Maresmeja va alertar el passat mes de maig que les situacions de sequera i d’onades de calor, agreujades per una manca de gestió forestal eficaç, han debilitat els arbres deixant-los sense recursos per contrarestar les plagues. Ara, per fer front comú a aquesta situació, el mateix Consell Comarcal, les consistoris maresmencs, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de  Catalunya s’han proposat treballar conjuntament per salvar les pinedes maresmenques. En aquest sentit, ja s’han mantingut diverses reunions tècniques i polítiques per pactar les actuacions a emprendre.
Els darrers informes apunten que unes 40 hectàrees de pi pinyer són irrecuperables, però el problema es pot agreujar encara més si no es posen en marxa les mesures adients. S’ha detectat que hi ha unes 6.600 hectàrees – un 20% de la superfície forestal de la comarca – són vulnerables als efectes de les tres plagues que estan atacant els pins pinyers maresmencs: l’escarabat Tomicus, l’eruga processionària i els fongs. Aquestes plagues ja s’han notat en major en menor intensitat en exemplars de tots els municipis del Maresme.
Davant d’això, el Consell Comarcal del Maresme ha cercat la complicitat dels diferents departaments competents de la Generalitat i la Diputació. Aquestes administracions s’han compromès a dotar de recursos un pla d’actuació que permeti salvar els boscos maresmencs. Aquests ajuts es canalitzaran a través de les dues associacions de propietaris forestals que hi ha a la comarca: El Parc Serralada Litoral Central i El Montnegre Corredor. Per la seva banda, els propietaris que tinguin arbres afectats hauran de contactar amb l’associació que territorialment tinguin adscrita.Segons alerten fonts comarcals, la situació requereix d’unaintervenció urgent, tant per retirar dels boscos els arbres morts com per protegir aquells exemplars que, tot i estar afectats, poden ser salvables. Són actuacions, però, que s’han de programar de manera coordinada tota vegada que hi ha arbres afectats en sòl forestal, però també en sòl urbà. A més, el 99% són de propietat privada.

Fomento aprueba el proyecto de construcción de mejora de la N-II entre Tordera y Maçanet de la Selva. Ministerio de Fomento 5/7/2016

Fomento aprueba el proyecto de construcción de mejora de la N-II entre Tordera y Maçanet de la Selva
Ministerio de Fomento 5/7/2016

Forma parte del Plan N-II que se ha diseñado para mejorar la seguridad y capacidad de la carretera

El presupuesto estimado de las obras es de 27,5 millones de euros

05.07.16El Ministerio de Fomento ha aprobado el proyecto de construcción de mejora de la carretera N-II desde Tordera hasta Maçanet de la Selva en las provincias de Barcelona y Girona.
El presupuesto estimado de las obras asciende a 27,5 M€.

CARACTERÍSTICAS TÉCNICAS

El objetivo de este proyecto es la mejora de las características de la carretera N-II en un tramo de 7,3 km, incluyendo actuaciones como la rectificación de curvas para conseguir una velocidad de proyecto de 80 km/h, la remodelación de las intersecciones existentes y la adaptación de las vías y caminos de servicio para garantizar la permeabilidad transversal del trazado y la accesibilidad a los diferentes núcleos de población y propiedades colindantes.
A lo largo del trazado se proyectan un total de dos viaductos (p.k. 687+000 y 687+600) y dos obras de drenaje singulares, correspondientes a la riera de Valldemaría y a la riera La Torderola.
Este proyecto se enmarca en el Plan N-II del Ministerio de Fomento, diseñado para mejorar la capacidad y seguridad vial de esta carretera.