dijous, 19 de gener del 2017

Riu Tordera a Fogars de la Selva 19/1/2017


Aquest migdia pel riu Tordera a Fogars de la Selva...

2 Aligots comuns (Buteo buteo)
1 Cornella negra (Corvus corone)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
3 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 Puput (Upupa epops)
1 Faisà (Phasianus colchicus) femella
1 Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
16 Becadells comuns (Gallinago gallinago)
mínim 9 Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
3 Blauets (Alcedo atthis)
uns 10 Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
2 Picots garsers grossos (Dendrocopos major)
mínim 2 Pica-soques blaus (Sitta europaea)
1 Picot verd (Picus viridis)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
uns 20 Roquerols (Ptyonoprogne rupestris)
Tudons (Columba palumbus)
uns 12 Pardals de bardissa (Prunella modularis)
Merles (Turdus merula)
mínim 3 Tords comuns (Turdus philomelos)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
2 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Bruels (Regulus ignicapilla)
mínim 3 Cargolets (Troglodytes troglodytes)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
uns 20 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Gafarrons (Serinus serinus)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)


A una basseta del Pla de Can Simó (Fogars de la Selva)...

unes 15 larves de Salamandra comuna (Salamandra salamandra)
uns 50 capgrossos de Granota pintada (Discoglossus pictus)

capgrossos de Granota pintada (Discoglossus pictus)...

Salamandres comunes (Salamandra salamandra)...

Algunes imatges del riu Tordera a Fogars de la Selva...

Cataloniae principatus novissima et accurata descriptio 1608... quan Sa Palomera (Blanes) era una illa enmig del mar...

Cataloniae principatus novissima et accurata descriptio 1608 (Font: Cartoteca Digital de l'ICGC)

Més que pel detall del mapa, l'important és que llavors lluny d'existir un Delta de la Tordera, el tram de la costa entre Blanes i Palafolls es considerava o una gran badia o un gran estuari amb l'illa de Sa Palomera enmig.

Podeu consultar el mapa complert aquí...

http://cartotecadigital.icgc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/2969/rec/2

Mapes de Catalunya (s.XVI-XX) de la Cartoteca Digital de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus) i Cotorres de Kramer (Psittacula krameri) a Arenys de Mar 15/1/2017 Pere Alzina i Bilbeny. Font: ornitho.cat

4 Cotorres de Kramer (Psittacula krameri) i  40 Cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus) observades per Pere Alzina i Bilbeny aquest diumenge 15/1/2017 a Arenys de Mar.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Pere Alzina i Bilbeny

dimecres, 18 de gener del 2017

Algunes notícies per llegir 17 i 18/1/2017...

Fredorada intensa pel que és el , especialment a la costa de la comarca...mireu les mínimes!!!!.


Tordera registra valors entre els 5 i 7 graus sota zero durant la matinada
Ràdio Tordera 18/1/2017


L’onada de fred siberià ha entrat finalment amb força a Catalunya i ha fet caure dràsticament els termòmetres arreu de tot el país, amb temperatures sota zero fins a alguns punts la mateixa línia de la costa. Fins a les vuit d’aquest matí, el valor més baix registrat a Tordera ha estat de 7 graus negatius en el veïnat de Sant Tou a Can Talleda. Altres valors facilitats per col·laboradors de l’ emissora són -5,2 graus al veïnat de Sant Pere; -4 graus en el centre del poble i -4,9 graus a Mas Reixach. Les baixes temperatures han glaçat el sortidor i fonts de la cascada ornamental de la plaça de la concòrdia. Els registres de Tordera són els més baixos de tot el Maresme.

A Catalunya el valor més baix s’ha registrat a l’observatori de l’aeròdrom de Das, amb -21,6 graus, seguit de Puigcerdà (-15 graus), Prades (-13,1 graus) i el Pont de Suert (-12,4 graus), entre molts altres, segons el Servei Meteorològic de Catalunya.

El Servei Meteorològic de Catalunya manté activat l’avís per fred per a aquest dimecres i dijous a tot Catalunya, especialment a les comarques interiors i del Pirineu. S’espera que les temperatures màximes siguin lleugerament més baixes en general i al litoral central i al nord-est. Concretament, oscil·laran entre els 5 i 10ºC al litoral.

A més, ha recomanat que la gent gran, nadons i les persones que pateixin malalties respiratòries no surtin al carrer, així com prudència en els desplaçaments cap a la feina o l’escola per la presència de gel a les carreteres.


Els Pagesos pateixen per les glaçades als camps
Ràdio Pineda 17/1/2017


Els pagesos protegeixen els conreus de les glaçades ja que els pròxims dies s'esperen temperatures inferiors als zero graus al Maresme i la nit crítica serà la de dimecres.

Les previsions és que la matinada de dimecres sigui la més crítica, i es poden registrar fins a cinc graus negatius a indrets de l'Alt Maresme. Aquesta onada de fred que afecta el centre d'Europa s'allargarà fins divendres.

Els pagesos de la conca de la Tordera estan més acostumats a les baixes temperatures i les glaçades. Alguns han instal.lat mantes tèrmiques per tapar cultius més delicats, com ara enciams o raves. No temen pel que hi ha plantat a dins dels hivernacles ja que queden més protegits i si calgués hi ha sistemes per donar-hi més escalfor.


El bròquil, la col i el carbassó es disparen de preu com a conseqüència de l’onada de fred
Ràdio Calella 18/1/2017

L'onada de fred a Europa ha provocat un encariment de vedures i hortalisses

Són les hortalisses que s’han encarit més en els últims dies arran dels efectes de l’onada de fred a Europa, que ha malmès les collites dels principals països productors de la regió: Grècia, Itàlia i Turquia. Espanya, on de moment s’està conservant la producció agrícola, ha augmentat les exportacions i això s’està traslladant directament al preu de venda final. Al Mercat Municipal de Calella també s’està notant. El preu del bròquil ha pujat un 92%: el quilo surt ara a 2,40 euros. La col es venia fa uns dies a 0,70 euros i costa ara 1,30 euros; mentre que el carbassó s’ha encarit 2,10 euros respecte la setmana setmana.

Montserrat Gelmà, de la parada de Cal Xoi, ha explicat que l’encariment s’està produint en aquells productes que no són de collita pròpia i que, per tant, compren a Mercabarna per mitjà de l’UMAC. Tant la mongeta tendra, que dels 6 euros de fa una setmana ha passat ara a costar-ne 7 euros el quilo, aproximadament, com l’albergínia, que surt ara a 4 euros el quilo, o el porro. El bròquil, la col i el carbassó, amb encariments del 92%, el 85% i el 65%, respectivament, registren els augments més destacats.

Aquesta situació es produeix en una època de l’any en què hi ha més demanda d’aquest tipus d’hortalissa. “Amb el fred ve de gust prendre alguna cosa calenta com cremes de carbassó o una tassa de caldo, però totes les verdures han anat pujant i és el que s’està notant. Nosaltres ho comprem a l’UMAC, que ho porta de Mercabarna. Ara tenim gènere que és de pagesos d’aquí, com la carxofa collida al Prat, però la resta majoritàriament arriba d’Almeria”, ha comentat Gelmà.

I adverteix que la situació podria allargar-se si persisteix la baixada de temperatures i es mantenen els nivells d’exportacions cap als països on s’ha reduit dràsticament la producció. Fins i tot podria fer que també anéssin a l’alça els preus d’altres productes que a Cal Xoi són de collita pròpia. Com ara el pèsol o l’enciam.

“Els enciams són més petits però és collita pròpia i la gent ho nota perquè ens diuen que són més bons. Quan vingui l’enciam de fora no agradarà tant perquè la fulla és més gruixuda i, a més, serà més car perquè nosaltres n’ajustem el preu”, ha explicat.

Tenen diferents trossos a Calella, on conreen, a més de l’enciam i el pèsol, també carxofes, bròquil i bleda, i faves, que es podran començar a collir aviat. És en aquest tipus de productes en els qual poden ajustar el preu, si la collita se salva del fred. La resta els compren a altres pagesos o per mitjà de l’UMAC a Mercabarna.

L’augment de preus generalitzat no està afectant pel moment a altres tipus de productes frescos com la fruita. “És un gènere que l’UMAC porta de de Girona i, com que està collit abans del fred, es poden mantenir preus”, ha dit.

La propietària de la parada lamenta que les notícies que apareixen aquests dies sobre l’augment de preus pugui restar clientela al Mercat Municipal, que ja de per sí ha de lluitar contra la competència d’altres establiments i del fred d’aquests dies.

A continuació podeu escoltar íntegrament l’entrevista a Montserrat Gelma, de la parada de Cal Xoi del Mercat Municipal de Calella.


L'onada de fred a Europa beneficia els agricultors catalans


ICV-EUiA de Pineda demana al Govern de l'Estat que arregli el Passeig de Mar
Ràdio Pineda 18/1/2017


La coalició ICV-EUiA de Pineda, a través d'En Comú Podem, ha registrat una pregunta al Congrés dels Diputats, sobre quines intencions té per arranjar el Passeig de Mar de Pineda. El diputat Jaume Moya, d'En Comú Podem, preguntarà al govern espanyol si assumirà la reparació directament o si es farà càrrec del cost de les obres en cas que sigui l'Ajuntament qui les pagui inicialment. L'objectiu és poder recuperar el carril bici malmès per la llevantada del 20 de desembre.

El regidor portaveu d'Iniciativa-Esquerra Unida a Pineda, Marcos Ortega, ho ha explicat a Ràdio Pineda. La pregunta també demana si l'Estat buscarà una solució definitiva al problema que pateix sovint la Platja de Pineda.

El text relata el temporal que va destrossar uns 200 metres de passeig deixant-lo 'impracticable', i que l'arranjament suposarà una inversió de 150.000€. En la document adreçat al Govern d'Espanya, també destaca que 'és una infraestructura que desenvolupa un paper important en la imatge i en la dinamització turística del municipi, i per extensió, a tota la costa del Maresme'. També demana fer l'actuació amb urgència i tenir les obres acabades abans de Setmana Santa.

Marcos Ortega també ha dit que proposaran al ple municipal aprovar una Proposició No de Llei per demanar de forma conjunta la solució al Passeig de Mar de Pineda.


ICV-EUiA reclama el passeig a través d'En Comú Podem
El Punt Avui 18/1/2017

El passeig de Pineda, destrossat pel temporal Foto: T.M.

EPA
La coalició ICV-EUiA de Pineda de Mar ha demanat a la formació En Comú Podem que faci de portaveu al Congrés en la reclamació de la reparació urgent del passeig, malmès pel temporal. El portaveu de Foment i Medi Ambient Jaume Moya, d'En Comú Podem, preguntarà al govern espanyol si assumirà la reparació directament o si es farà càrrec del cost de les obres en cas que sigui l'Ajuntament qui hagi d'encarregar l'actuació per recuperar el carril bici destrossat per la llevantada. Finalment preguntarà si l'Estat buscarà una solució definitiva.


El Punt Avui 18/1/201

L'oposició d'Urbanisme i el Parlament de Catalunya ha fet desistir la propietat de tirar endavant el projecte, però hi farà les setanta cases previstes

Cala Morisca de Tossa, on es preveia fer un hotel de quatre estrelles Foto: MANEL LLADÓ.

NURI FORNS - TOSSA DE MAR
El propietari majoritari dels terrenys del sector de cala Morisca on es preveia fer un hotel de quatre estrelles ha renunciat al conveni signat amb l'Ajuntament, fet que torna el sector al planejament original, en què es preveien fer uns 140 habitatges (ja n'hi ha una cinquantena de construïts). El conveni introduïa els usos hotelers on abans n'hi havia només de residencials, i l'equip de govern el considerava beneficiós perquè actualment hi ha a la zona de cala Morisca (que limita amb Lloret) una cinquantena d'habitatges que no tenen urbanització general, amb subministraments precaris i sense xarxa de clavegueram, i l'empresa promotora de l'hotel es comprometia a executar millores. El projecte va aixecar l'oposició de molts grups polítics i ecologistes.

L'alcaldessa de Tossa, Gisela Saladich, va confirmar que la propietat desisteix de fer el polèmic hotel en l'últim ple municipal, en el qual es va aprovar inicialment el projecte de bases i estatuts per fer una junta de compensació del sector, el pas previ necessari per poder urbanitzar el sector i poder edificar la resta d'habitatges que preveu el pla general.

L'oposició del Parlament

“Com que són la propietat majoritària, ja s'han posat en marxa per fer tot el necessari per fer la urbanització i les parcel·les”, va dir Saladich. L'alcaldessa va dir que la propietat havia descartat la construcció de l'hotel perquè Urbanisme va tombar el projecte en la sessió del 27 de maig del 2016. A més, Saladich va recordar que la comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament va instar el govern a protegir cala Morisca, i a treballar amb l'Ajuntament per aturar el conveni, fet que al seu moment va indignar l'alcaldessa, que assumia que l'Ajuntament hauria d'indemnitzar els propietaris (la societat Tossagur).

LA FRASE

Ho han descartat, Urbanisme no hi estava d'acord i el Parlament tampoc, era incontestable
Gisela Saladich
ALCALDESSA DE TOSSA DE MAR


Ràdio Tordera 17/1/2017


El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ja ha fet públiques les dades oficials de població, resultants de la revisió del Padró Municipal a 1 de gener de 2016. I segons l’anàlisi realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, Tordera ha guanyat 20 habitants, el que significa un augment del 0,12% respecte al 2015. En total, ara hi ha 16.453 persones empadronades al nostre municipi, de les quals 8.343 són homes i 8.110 dones.
 
Aquestes dades de creixement de població a Tordera segueixen la tendència del conjunt de la comarca, que ara té un total de 441.505 habitants. Durant el darrer any 2016, el Maresme ha guanyat 1.993 habitants, el que representa un increment del 0,45%. Això és per sobre del computat per al conjunt de Catalunya (0,19%). De fet, la nostra comarca és la cinquena catalana amb un increment de població més notable, per darrere del Moianès (0,85%), el Gironès (0,64), el Garraf (0,61%) i Osona (0,46%).

El municipi amb un creixement absolut més voluminós ha estat la capital, Mataró, amb 650 habitants més, seguit de Pineda de Mar (272), Vilassar de Mar (231), el Masnou (196) i Sant Andreu de Llavaneres (170). Per contra, la reducció absoluta més gran l’ha patit Arenys de Munt, que ha perdut 98 habitants, seguit de Premià de Mar (-78), Malgrat de Mar (-76) i Dosrius i Sant Pol (-61 cadascun).

Per sexes, tot i que la població està força equilibrada al conjunt del Maresme, el col·lectiu femení té un pes més fort i és el que ha tingut un increment més intens durant el 2016. Més de la meitat dels nous habitants que ha guanyat la nostra comarca aquest últim any són dones, les quals representen el 50,6% del total de la població maresmenca.

Actualment, el Maresme aplega el 5,87% de la població de Catalunya i ocupa el quart lloc pel que fa a pes demogràfic, darrere del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

La Platja, les barques i els pescadors de Sant Pol de Mar 21/9/2014 i 4/10/2014 Josep Martí Gay. Font: Youtebo.com

Dos vídeos de Josep Martí Gay sobre els pescadors, les barques i la platja de Sant Pol de Mar. El primer fotografies antigues (massa a lo Titànic, potser) i el segon filmacions antigues (aquest cop amb habaneres de fons)...



Barques i Pescadors de Sant Pol de Mar
Josep Martí Gay 21/9/2014



La Platja i els Pescadors de Sant Pol
Josep Martí Gay 4/10/2014

Nota sobre el retrocés de la costa al Delta de la Tordera 18/1/2017: Més que de retrocés, hem de parlar de redistribució de sorres.

Aquests dies, igual que cada any, escoltarem i llegirem moltes vegades "retrocés de la costa" en referència a les platges del Delta de la Tordera i del Maresme en general.

Tot i que realment hi ha un retrocés global al Delta de la Tordera fruit principalment d'antigues extraccions i dragues per a la creació de platges artificials a Barcelona i altres municipis del Barcelonès i Maresme Sud a finals del segle passat, i per la manca d'aportacions naturals d'al·luvions que reposin aquestes extraccions (sobradament explicat arreu, no cal insistir més), més que de retrocés hauriem de parlar de redistribució de sorres entre diferents trams del litoral... ve a ser com l'energia (que ni es crea ni desapareix, sinó que es transforma)... la sorra de les platges ni es crea ni desapareix, sinó que es trasllada d'un lloc a altre.

Per poder entendre correctament el desgavell actual el primer que hem de saber és que per origen, dinàmica i geomorfologia hem de considerar "platges del Delta de la Tordera" totes les que hi ha entre Blanes i Calella, no només entre Blanes i Malgrat, entenent aquest Delta com la Plana litoral al·luvial tant de la Tordera com de les rieres de Sant Genís, Santa Susanna, Pineda i Calella principalment (que no úniques).

Aquest Delta té dues Puntes principals: La de la Tordera entre la desembocadura actual del riu i La Conca, i la de Santa Susanna a l'antiga desembocadura de la seva riera.

L'origen morfològic d'aquest Delta (i la forma i distribució de les seves platges) depenia durant segles (si no mil·lenis) de la barreja entre les aportacions constants o periòdiques d'al·luvions per part de tots els cursos fluvials de la zona, de l'acció erosiva de l'onatge i del transport de sorres a càrrec del corrent dominant a la costa.

Actualment, i des de fa molts anys, l'aportació d'al·luvions nous es pot considerar nul·la per 3 motius principals:

  1. No es generen com abans. Les conques d'aquests cursos fluvials han passat d'estar ocupades principalment per vinyes, pastures, garrofers, ametllers,... on les precipitacions erosionaven amb facilitat el sòl, a estar ocupades per grans extensions forestals (Montseny, Montnegre, Cadiretes,...) quan no urbanitzades o asfaltades.
  2. No arriben al mar com abans. Ja sigui per l'extracció d'àrids (que obliga al riu o rieres a reposar lleres) o per la manca de cabals (especialment per la sobreexplotació dels aqüífers, que no és només per això) els pocs al·luvions que es generen difícilment arriben al mar perquè no hi ha aigua que els transporti.
  3. Quan arriben, ho fan malament. A diferència de quan els cursos fluvials eren naturals (amb lleres i desembocadures amples i orientades en paral·lel a la costa) actualment són tubs de drenatge i de projecció (lleres i desembocadures estretes i orientades mar endins) que en cas de crescudes que arrosseguin els pocs sediments generats i transportats, aquests són literalment projectats a desenes o centenars de metres mar endins i lluny de les platges, i dubto molt que s'acabi omplint el Canó de Blanes (1.800m de profunditat) que tenen just davant.

Per contra, l'acció erosiva de l'onatge i el corrent dominant a la costa no han variat i ara són els principals, si no únics, factors que modelen la costa tot i els esforços inútils dels darrers anys que lluny d'abordar la situació (causes) es limiten a intervenir en els desperfectes ocasionants a cada temporal (efectes)... han canviat les regles del lloc.

Així doncs, no és del tot cert afirmar que les actuacions realitzades (esculleres i regeneracions artificials amb dragues bàsicament) no hagin servit de res... en realitat cadascuna de les actuacions "fallides" que any rere any tenen al personal entretingut, acceleren un procés natural d'homogeneïtzació i uniformitat de la línia costera del Delta... Les Puntes retrocedeixen i les seves sorres són transportades i depositades a les platges situades més al sud.

A la següent fotografia es pot veure com la Punta de la Tordera (a primer pla) gairebè s'ha perdut del tot mentre les platges més al sud (més a dalt a la fotografia) han crescut considerablement entre aquesta i la Punta de Santa Susanna (al fons de la fotografia) gràcies a les sorres transportades costa avall...


I un fet similar ha passat entre la Punta de Santa Susanna i les roques del Far de Calella, on les platges més al sud (especialment Calella però també Poblenou de Pineda de Mar) han crescut a costa de les del nord (properes a la Punta de Santa Susanna)...

Crescuda del mar a Calella, l’any 1918. Foto: Nicolau Fornés
Actualment aquesta imatge sería impensable per l'ample platja tot i haver estat parcialment ocupada per una carretera i un passeig marítim, entre altres...

Platges de Malgrat de Mar, altres de les beneficiades...

Difícilment escoltareu algú queixar-se perquè la seva platja creix any rere any gràcies al retrocés de la del veí del nord, oi?

I és que com he comentat al principi, la sorra de les platges ni es crea ni desapareix, sinó que es trasllada d'un lloc a altre. Més que de retrocés hauriem de parlar de redistribució de sorres.