dimecres, 18 de gener de 2017

Nota sobre el retrocés de la costa al Delta de la Tordera 18/1/2017: Més que de retrocés, hem de parlar de redistribució de sorres.

Aquests dies, igual que cada any, escoltarem i llegirem moltes vegades "retrocés de la costa" en referència a les platges del Delta de la Tordera i del Maresme en general.

Tot i que realment hi ha un retrocés global al Delta de la Tordera fruit principalment d'antigues extraccions i dragues per a la creació de platges artificials a Barcelona i altres municipis del Barcelonès i Maresme Sud a finals del segle passat, i per la manca d'aportacions naturals d'al·luvions que reposin aquestes extraccions (sobradament explicat arreu, no cal insistir més), més que de retrocés hauriem de parlar de redistribució de sorres entre diferents trams del litoral... ve a ser com l'energia (que ni es crea ni desapareix, sinó que es transforma)... la sorra de les platges ni es crea ni desapareix, sinó que es trasllada d'un lloc a altre.

Per poder entendre correctament el desgavell actual el primer que hem de saber és que per origen, dinàmica i geomorfologia hem de considerar "platges del Delta de la Tordera" totes les que hi ha entre Blanes i Calella, no només entre Blanes i Malgrat, entenent aquest Delta com la Plana litoral al·luvial tant de la Tordera com de les rieres de Sant Genís, Santa Susanna, Pineda i Calella principalment (que no úniques).

Aquest Delta té dues Puntes principals: La de la Tordera entre la desembocadura actual del riu i La Conca, i la de Santa Susanna a l'antiga desembocadura de la seva riera.

L'origen morfològic d'aquest Delta (i la forma i distribució de les seves platges) depenia durant segles (si no mil·lenis) de la barreja entre les aportacions constants o periòdiques d'al·luvions per part de tots els cursos fluvials de la zona, de l'acció erosiva de l'onatge i del transport de sorres a càrrec del corrent dominant a la costa.

Actualment, i des de fa molts anys, l'aportació d'al·luvions nous es pot considerar nul·la per 3 motius principals:

  1. No es generen com abans. Les conques d'aquests cursos fluvials han passat d'estar ocupades principalment per vinyes, pastures, garrofers, ametllers,... on les precipitacions erosionaven amb facilitat el sòl, a estar ocupades per grans extensions forestals (Montseny, Montnegre, Cadiretes,...) quan no urbanitzades o asfaltades.
  2. No arriben al mar com abans. Ja sigui per l'extracció d'àrids (que obliga al riu o rieres a reposar lleres) o per la manca de cabals (especialment per la sobreexplotació dels aqüífers, que no és només per això) els pocs al·luvions que es generen difícilment arriben al mar perquè no hi ha aigua que els transporti.
  3. Quan arriben, ho fan malament. A diferència de quan els cursos fluvials eren naturals (amb lleres i desembocadures amples i orientades en paral·lel a la costa) actualment són tubs de drenatge i de projecció (lleres i desembocadures estretes i orientades mar endins) que en cas de crescudes que arrosseguin els pocs sediments generats i transportats, aquests són literalment projectats a desenes o centenars de metres mar endins i lluny de les platges, i dubto molt que s'acabi omplint el Canó de Blanes (1.800m de profunditat) que tenen just davant.

Per contra, l'acció erosiva de l'onatge i el corrent dominant a la costa no han variat i ara són els principals, si no únics, factors que modelen la costa tot i els esforços inútils dels darrers anys que lluny d'abordar la situació (causes) es limiten a intervenir en els desperfectes ocasionants a cada temporal (efectes)... han canviat les regles del lloc.

Així doncs, no és del tot cert afirmar que les actuacions realitzades (esculleres i regeneracions artificials amb dragues bàsicament) no hagin servit de res... en realitat cadascuna de les actuacions "fallides" que any rere any tenen al personal entretingut, acceleren un procés natural d'homogeneïtzació i uniformitat de la línia costera del Delta... Les Puntes retrocedeixen i les seves sorres són transportades i depositades a les platges situades més al sud.

A la següent fotografia es pot veure com la Punta de la Tordera (a primer pla) gairebè s'ha perdut del tot mentre les platges més al sud (més a dalt a la fotografia) han crescut considerablement entre aquesta i la Punta de Santa Susanna (al fons de la fotografia) gràcies a les sorres transportades costa avall...


I un fet similar ha passat entre la Punta de Santa Susanna i les roques del Far de Calella, on les platges més al sud (especialment Calella però també Poblenou de Pineda de Mar) han crescut a costa de les del nord (properes a la Punta de Santa Susanna)...

Crescuda del mar a Calella, l’any 1918. Foto: Nicolau Fornés
Actualment aquesta imatge sería impensable per l'ample platja tot i haver estat parcialment ocupada per una carretera i un passeig marítim, entre altres...

Platges de Malgrat de Mar, altres de les beneficiades...

Difícilment escoltareu algú queixar-se perquè la seva platja creix any rere any gràcies al retrocés de la del veí del nord, oi?

I és que com he comentat al principi, la sorra de les platges ni es crea ni desapareix, sinó que es trasllada d'un lloc a altre. Més que de retrocés hauriem de parlar de redistribució de sorres.