El Punt Avui 19/2/2017
Els grups polítics i la Plataforma Salvem el Litoral reclamen les actuacions pendents i que es revisin els espigons a tot l'Alt Maresme
ICV porta al Senat una moció per exigir una gestió global que freni la regressió de les platges
El camí de la Pomareda de Malgrat de Mar, aquesta setmana, altra vegada inundat, i el punt a la platja per on va entrar l'aigua e.f. Foto: Arxiu.
ELENA FERRAN - MALGRAT DE MAR
Un darrere l'altre, durant aquest hivern els temporals no han deixat de colpejar la costa maresmenca. I els danys a l'espai públic s'han anat multiplicant, sobretot, amb la destrossa del passeig de Pineda de Mar i de la zona dels càmpings de Malgrat de Mar, que aquesta setmana tornava a aparèixer negada per l'aigua de mar.
El debat sobre la gestió del litoral i sobre com es pot frenar la regressió de les platges s'ha revifat amb una segona trobada de la Comissió del Litoral que ha tingut lloc aquesta mateixa setmana. Els representants polítics que hi van assistir, llevat de Ciutadans i de la CUP, coincidien en la urgència de tirar endavant el pla estratègic que el ministeri va prometre fa dos anys per frenar la regressió amb la construcció d'espigons, d'esculleres, i de reposar sorra a les platges del Baix Maresme. “Tots els grups polítics coincidim que s'ha de pressionar perquè comencin les actuacions prioritàries, amb les garanties que es facin els estudis d'impacte ambiental i que els ports compleixen l'obligació de portar les sorres que aturen, de llevant cap a ponent”, va dir el conseller del PDeCAT i alcalde de Cabrera de Mar, Jordi Mir.
La plataforma ciutadana Salvem el Litoral van sortir desencisats de la trobada. “No hi ha voluntat de canviar res, i amb espigons i regeneracions no anem enlloc”, constata la portaveu, Noemí Pineda, que insisteix que cal plantejar una altra visió del territori i que cal repensar els múltiples usos que es donen a primera línia de la costa. “Posem el focus en els greuges i els danys, però obviant la dinàmica natural”, reclama Pineda.
Revisar espigons
En la trobada, més enllà d'un missatge d'unitat per treballar de manera coordinada, es va acordar demanar que les administracions revisin les actuacions que el pla estratègic del ministeri preveu per a la zona de l'Alt Maresme. Consideren que a partir del port d'Arenys, a aquest tram del litoral no hi ha altres infraestructures que barrin el pas a la sorra com fer noves construccions. “No es pot aplicar la mateixa solució a pertot per tenir platges en una trama contínua. Hi ha llocs on mai n'hi ha hagut i ara en volem”, diuen en la plataforma.
La construcció d'espigons i d'esculleres, amb l'abocament de sorra, són les actuacions que es proposen en el pla estratègic a llarg termini, des del delta de la Tordera fins a les platges de Montgat. En alguns trams, aquestes estructures anirien mig submergides i, en d'altres, es farien perpendiculars a la costa. Les prioritats eren començar a treballar al Baix Maresme, per fer-ne entre Premià de Mar i les platges del Masnou.
“Revisar, a partir d'Arenys en amunt, no ha de bloquejar tota la resta, que poden començar amb els estudis d'impacte ambientals pertinents”, hi afegia amb insistència Jordi Mir.
El Consell Comarcal del Maresme demanarà que la Generalitat assisteixi en les reunions que manté amb el ministeri per tractar la qüestió del litoral, com la que va tenir lloc el 30 de gener.
Reparar danys és urgent
El debat sobre les actuacions pendents i la gestió coordinada s'ha revifat coincidint amb les mesures d'urgència anunciades, pels últims temporals. El Consell de Ministres va anunciar els 2,1 milions d'euros que Pineda i Malgrat de Mar es repartiran per refer els danys a la façana marítima.
Tots dos municipis estan a l'espera que Costes actuï per consolidar la platja que ha desaparegut i, després, des dels consistoris poder refer els vials més propers a mar. Pineda de Mar confia que les obres de l'escullera de roques que es va fer protegint el passeig tinguin continuïtat fins al tram més malmès, on es va enfonsar el passeig i es va descalçar un tram del col·lector d'aigües residuals.
La zona dels càmpings de Malgrat de Mar, més propera al delta de la Tordera, ja va ser objecte de l'última actuació d'urgència del ministeri per tal de pal·liar els efectes dels penúltims temporals de pluja i de vent al Maresme. Les dunes i els espigons geotèxtils que es van posar a l'estiu del 2015 van aguantar uns mesos, fins a la primera llevantada, que els va engolir.
Posar fi a la gestió desintegrada
En Comú Podem ha presentat una moció a la Comissió de Medi Ambient del Senat instant a actuar de manera coordinada i estructural per preservar el litoral del Maresme. Arran dels danys provocats pels últims temporals, la senadora d'En Comú Podem, Maria Freixenet, insta a implementar mesures estructurals que garanteixin la preservació del litoral i proposa crear un equip de treball en què participin les diverses administracions afectades, agents socioeconòmics, comunitat científica i societat civil per plantejar una solució global i sostenible al problema de l'erosió de les platges. La iniciativa va acompanyada d'un conjunt de preguntes per saber la quantitat del fons de contingència que es dedicarà a les zones afectades i sobre les actuacions pendents.
L'ANG al·lega contra la llei d'ordenació del litoral
El Punt Avui 19/2/2017
L'Associació de Naturalistes de Girona troba deficiències en l'avantprojecte
L'ANG també reclama que es limiti la flota nàutica i que es defineixi la capacitat de càrrega de les platges Foto: E. AGULLÓ.
U.C - GIRONA
L'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) ha presentat al·legacions a l'avantprojecte de llei d'ordenació del litoral català en considerar que té deficiències pel que fa a la protecció de la costa contra el canvi climàtic, la degradació i la gestió de sediments i la vigilància i millora ambiental
En un comunitat, l'ANG critica que l'avantprojecte “vol mantenir un model turístic de temporada, i no preveu la participació del tercer sector dins els òrgans de gestió”.
Des de l'ANG, es considera que l'elaboració de la llei ha estat, en certa manera, condicionada per la idea que el litoral és un recurs amb un potencial turístic que ha de ser gestionat i aprofitat. “Així doncs, s'hauria de tenir en compte que el litoral no és només un recurs, i caldria que la llei incorporés la gestió ambiental com a element clau.”
L'organització ecologista destaca el fet que no es tinguin en compte els riscos derivats del canvi climàtic als municipis litorals i tampoc el canvi d'usos que es puguin derivar de l'augment del nivell del mar. En aquest sentit, l'ANG considera que la llei hauria d'analitzar els riscos derivats del canvi climàtic als municipis litorals, a més d'aplicar mesures urgents d'adaptació als efectes del canvi climàtic en el sistema costaner.
També critica la poca incidència que té en aspectes ambientals, com ara la biodiversitat i les especies protegides i demana que s'analitzi la capacitat de càrrega del sistema costaner, entre altres mesures a prendre.
-3.jpg)
