diumenge, 19 de febrer del 2017

Algunes notícies per llegir 17 i 19/2/2017...

Asfaltant i cimentatn els espais naturals del Maresme...
La Diputació destina 773.000 euros a arreglar camins
El Punt Avui 19/2/2017

És una mesura d'abast comarcal durant aquest mandat

Condicionaran 44 camins de 17 municipis diferents

El camí de Can Prat, a Òrrius, és el que en tot el Maresme rebrà l'import més alt de la Diputació de Barcelona (49.091 euros) perquè l'arreglin Foto: LL.A.

LLUÍS ARCAL - MATARÓ
La Diputació de Barcelona destinarà 773.718 euros, durant aquest mandat, a millorar i a mantenir camins municipals del Maresme. Concretament, arreglaran 44 camins gràcies a la sol·licitud de 17 ajuntaments dels 30 que hi ha a la comarca. Amb la millora d'aquestes vies, es facilitarà l'accés a 98 nuclis de població aïllats, 539 masies disseminades i 382 accessos a explotacions agràries i ramaderes. Entre els criteris que s'han tingut en compte a l'hora de donar aquests ajuts hi ha: la connectivitat a nuclis disseminats, especialment en el cas d'accés a nuclis en l'entorn rural, així com la ràtio d'importància social a partir dels quilòmetres de camins per 1.000 habitants, entre d'altres. Així, poblacions com ara Òrrius, Mataró, Sant Pol, Dosrius, Teià, Tordera, Sant Cebrià de Vallalta i el Masnou es veuran beneficiades per aquesta ajuda econòmica.

El diputat d'Infraestructures Viàries i Mobilitat, Jordi Fàbrega (ERC), va explicar que “s'han atès totes les peticions de la comarca”, però hi va afegir que el Maresme “ha estat la comarca més baixa de Catalunya en nombre de demandes perquè hi ha municipis que no tenen camins rurals”. Fàbrega va recordar que “cada Ajuntament decidirà de quina manera s'actua en els seus respectius camins”, i va assenyalar que al Maresme “s'intervindrà en un total de 220 quilòmetres per on cada dia passen 3.300 vehicles”.

A nivell global, el programa complementari de millora i de manteniment de camins està dotat econòmicament de 11,2 milions d'euros i se'n beneficiaran un total de 257 ajuntaments, que són els consistoris que han demanat aquest ajut. En conjunt, condicionaran un total de 549 camins, que suposen uns 1.650 quilòmetres i representen el 9% del total d'aquest tipus de vies de la demarcació de Barcelona.

LA XIFRA

220 quilòmetres de camins rurals de 17 municipis del Maresme són els que podran arranjar gràcies a la Diputació.


Nació Digital 19/2/2017

Dintre del niu s'hi han trobat alguns exemplars morts de vespa d'origen asiàtic

Despenjat el niu de vespa asiàtica del Pertegàs, a Sant Celoni. | Agents Rurals

Els Agents Rurals amb l'ajut dels Bombers han retirat aquesta setmana el niu de vespa velutina, d'origen asiàtic, que es va localitzar en un dels arbres del Pertegàs el novembre passat una vegada van caure les fulles dels arbres, tot i que ja feia temps que s'estava buscant perquè s'havien detectat exemplars d'aquesta vespa, tant a Sant celoni com a Gualba. Per despenjar el niu s'ha utilitzat un camió escala dels Bombers i equipament especial per evitar possibles picades. Dintre del niu s'hi han trobat alguns exemplars morts de vespa.

Que el niu s'hagués trobat al capdamunt d'un platan no es gens estrany ja que el seixanta per cent dels casos trobats han niat en zones fresques i arbres alts i sempre evitant les coníferes. Tal com ja vam informar a BaixMontseny.info, la vespa velutina es mostra molt pacífica amb els humans i els seus objectius predilectes són els eixams d'abelles de la mel cosa que provoca molts problemes als apicultors, però també s'alimenten d'insectes polinitzadors.

En qualsevol cas, tot apunta que de cara el futur més immediat, si és que no es troba una solució per eliminar-les abans, ens haurem d'anar acostumant a aquest paisatge ja que "han vingut per quedar-se", va explicar en el seu dia Antoni Armengol, de l'empresa Anura Montseny i que ha fet un seguiment de la presència de la vespa asiàtica a Sant Celoni. A la primavera les reines construeixen uns nius primaris a partir dels quals formen les seves colònies. Els nius de l'any anterior no són reutilitzats i queden abandonats. D'acord amb la petició de l'Ajuntament, els agents rurals han tallat la branca que sustentava el niu.


El9nou.cat

La falta de pluges i les altes temperatures registrades durant l’any passat –i especialment durant l’estiu– van afectar unes 73 hectàrees de boscos al Vallès Oriental.


L’espècie més perjudicada va ser el faig concentrat al Montseny. Són dades recollides a l’informe DeBosCat de l’any 2016 que ha presentat el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i que monitoritza els boscos de tot Catalunya. Al conjunt del país, poc més de 30.000 hectàrees de boscos presenten mortalitat, decoloració o pèrdua de les fulles.

“No és un percentatge gaire elevat però sí que és una taxa força més alta que la dels últims anys”, comenta Mireia Banqué, investigadora del CREAF i coordinadora d’aquest projecte. De fet, des de 2012, no es produïa una afectació tan important. El 60% de les hectàrees afectades són noves i, per tant, no havien presentat anomalies en els anys anteriors.


Ara.cat 19/2/2017

La manca de pluja i la calor de l'estiu van afectar més de 30.000 ha de bosc. Segons les dades del Creaf, des del 2012 que l'afectació no era tan severa

Mapa d'afectació boscosa i percentatge de precipitació estival respecte la mitjana / DeBosCat

mitjans de setembre ecòlegs del Creaf que treballen a la xarxa DeBoscat (Decaïment de Boscos de Catalunya) van avançar que es preveia que les afectacions a causa de la sequera de l'estiu, i les elevades temperatures, podrien ser com a mínim tan greus com les del 2012fins ara el pitjor any registrat des que van començar aquest projecte l'any 2010.
Resultats de l'informe del 2016
Aquesta setmana el Creaf ha presentat l'informe anual del 2016, un any força complicat per als boscos catalans. Efectivament, tal com ja es temia, els resultats evidencien que des del 2012 l'afectació no era tan severa, de manera que el 2016 ha revertit la tendència de recuperació dels boscos.
Enguany el 2,2% de la superfície boscosa de Catalunya (30.051 ha) ha patit mortalitat, decoloració o defoliació dels arbres, una "taxa força més alta que els últims anys", segons Mireia Banqué, coordinadora del projecte del Creaf. Apunta que "no és un percentatge gaire elevat, però sí que és una taxa força més alta que els últims anys". "Si s'anés repetint cada any i no es recuperessin, llavors sí que ens hauríem de preocupar".
El 60% de la superfície afectada el 2016 (30.051 ha) correspon a afectacions noves, és a dir, a arbres que no patien afectació l'any anterior. El 40% de l'altra superfície ja s'havia vist perjudicada el 2015.
A més, gairebé un terç d'aquestes 30.000 ha correspon a arbres que s'havien recuperat després de la sequera del 2012, i que tornen a mostrar símptomes de decaïment. "Si es va produint aquesta recurrència cada pocs anys, l'arbre es debilita molt de pressa, no té temps de refer-se", explica la investigadora del Creaf.
Els boscos més afectats són allà on l'estiu ha sigut més sec
L'estiu del 2016 va ser especialment sec a bona part del territori, fins i tot al Pirineu. Segons s'exposa a l'informe del Creaf, aproximadament el 75% dels boscos afectats són en zones on va ploure menys de la meitat del que és habitual a l'estiu.
Les comarques més afectades es concentren al nord de Catalunya, pel fet de ser més boscosa que la meitat sud, i per estar dominades per espècies menys adaptades a l'eixut estival. El Pallars Jussà (7.000 ha), l'Anoia (3.700 ha) i la Noguera (3.600 ha) són les comarques més afectades. La serra del Montsec ha estat un dels indrets més afectats.
Els arbres de fulla ampla, els més perjudicats
L'estudi del Creaf destaca que el 75% dels arbres afectats per la sequera correspon aarbres de fulla ampla i plana com el roure, l'alzina o el faig, "espècies que tenen una resposta a la sequera a curt termini però que, si la primavera és normal, rebrotaran sense problema", segons assegura Mireia Banqué.
Els boscos de coníferes presenten molta menys superfície afectada pel fet d'aguantar més bé les condicions adverses. No obstant això, el pi pinyoner també ha patit greument els efectes de la sequera (1.700 ha), una superfície similar a la del pi roig (2.000 ha).
Finalment cal recordar que el projecte DeBoscat l'impulsa la Generalitat de Catalunya –en col·laboració amb el Cos d'Agents Rurals– per fer el seguiment dels episodis de sequera dels nostres boscos, i obtenir d'aquesta manera sèries llargues sobre la seva evolució.


Nova Ràdio Lloret 19/2/2017



Després de suspendre’s dos cops, aquest diumenge la platja de Lloret ha estat l’escenari de la popular Tirada a l’Art. Segons la penya Xino Xano, l’entitat ha recollit prop de 150 quilos de peix, dels quals una gran majoria són de raget, una espècie lloretenca, mitjançant la tècnica d’arrossegament.

Un membre de la formació, Miquel Joancomartí, ha assegurat que el dia ha acompanyat en tots els sentits “amb una mar plana, bon temps i la gent ha respost molt bé”.

L’activitat ha començat de forma puntual a les 8 del matí a l’indret conegut com Es Trajo d’en Reyné, just davant del passeig Verdaguer. Ha aglutinat més d’un centenar de persones en què grans i petits han participat d’aquesta pràctica tan singular i lloretenca. Un dels assistents ha estat en Guillem Franch. Amb només 15 anys, ha explicat que “la Tirada a l’Art és un acte popular molt maco, que es remota en molts anys enrere, i que és una manera de perpetuar aquesta tradició“.

No només els més joves han estirat de les xarxes a primera línia de mar. El lloretenc Jordi Baltrons, veí de Lloret que té 80 anys, comentat que “ell, de ben petit, ja esperava amb il·lusió l’arribada de l’art. La captura de peix anys enrere, però, era molt més generosa“.

La Tirada a l’Art d’aquest diumenge serà l’única que es durà a terme en aquesta temporada.


I l'animalisme serà el que es carregarà dècades de lluita pel medi natural al nostre país...
Ràdio Arenys 17/2/2017

La concentració va reunir al voltant d'una cinquantena de persones ( Foto: Xavi Salbanyà )

L’objectiu és canviar els punts per aconseguir que els animals puguin anar deslligats en les zones on quedi expressament indicat sense rebre sanció. Moments abans del ple, una cinquantena d’arenyencs amb els seus gossos van concentrar-se a la plaça de l’Ajuntament per demanar també la modificació d’aquesta normativa, sobretot després de les multes que alguns d’ells han rebut aquests darrers dies per portar l’animal lliure per la platja.  La moció va prosperar per unanimitat.

La regidora de Junts per Arenys, Soraya Real, va explicar que la moció volia flexibilitzar l’entrada dels gossos a les platges i, per això, proposaven la modificació de l’ordenança en què quedi reflectit que a la via pública els animals vagin lligats excepte a les zones on quedi expressament indicat per rètols informatius oficials. També es demana que els animals puguin tenir la seva zona d’esbarjo a les platges d’Arenys tot i que podria ampliar-se en altres indrets si fos necessari davant les necessitats dels arenyencs i arenyenques.

La regidora de Serveis, Laia Martín, va destacar que calia detallar bé diferents els punts de l’ordenança perquè hi hagi espais on els gossos puguin anar deslligats. També va assenyalar que s’havia de tenir en compte la possible afectació a l’entorn en aquests indrets.

I per la seva banda, la CUP va manifestar que potser hauria estat millor entrar la petició per canviar l’ordenança a través d’un prec o pregunta, en comptes d’una moció.

El colectiu que passeja gossos a la platja es planteja constituir-se com associació

Abans del ple, unes 50 persones amb els seus animals van concentrar-se a la plaça de l’Ajuntament per demanar als polítics aquesta modificació de la normativa. Els manifestants van poder parlar amb l’Alcaldessa i altres regidors de govern i oposició i es van mostrar satisfets perquè es modifiqui la normativa. També van anunciar que estan mirant la possibilitat de constituir-se com a entitat o associació.

La convocatòria va tirar endavant tot i que Annabel Moreno va anunciar moratòria i la suspensió de les multes posades fins ara.


I com a tall d'exemple... Beatificant a qui malmet el medi natural i extermina espècies autòctones en nom de l'animalisme... Fins a on arribarem!!!...