Quina sorpresa, oi?...Blanes deixa caducar la multa de més d'1,3 milions al càmping Blanc d'Eivissa
Diari de Girona 16/1/2019
Un jutjat de Girona exonera l'establiment turístic de pagar aquesta sanció econòmica
Arxiu: Blanes multarà dos càmpings amb ampliacions il·legals i els exigirà que les desmuntin
El càmping Blanc d'Eivissa es podria deslliurar de pagar la multa de més d'1,3 milions d'euros que li va imposar l'Ajuntament el novembre del 2017 per haver ampliat les seves instal·lacions sense llicència i en uns terrenys no urbanitzables.
Segons la resolució del Jutjat Contenciós número 1 de Girona -que va admetre a tràmit el recurs del Blanc- ja s'han superat els sis mesos que tenia el consistori per resoldre l'expedient, motiu pel qual s'exonera aquest establiment de pagar la multa. Tot i això, la sentència també especifica que l'Ajuntament pot presentar un recurs d'apel·lació en un termini de 15 dies per poder iniciar l'expedient de nou, i tornar a imposar la multa d'1.340.439 milions d'euros al Blanc d'Eivissa.
Respecte a l'altre càmping sobre el qual pesa una sanció econòmica d'1,5 milions d'euros, el Bella Terra, també serà un jutjat qui acabarà resolent si ha de pagar o no la multa a l'Ajuntament de Blanes.
Segons va confirmar ahir l'Ajuntament, aquesta sentència judicial no interferirà en el tancament de les parts ampliades il·legalment d'aquests dos establiments turístics si no retiren les estructures instal·lades dins del perímetre afectat.
Un procés que el Blanc d'Eivissa va iniciar a finals del 2018 i després d'aconseguir una pròrroga de 30 dies hàbils -que són 45 dies naturals- per part del consistori blanenc. Una pròrroga que l'Ajuntament els va concedir el 21 de novembre del 2018, al·legant voler «facilitar el desmantellament del gran volum de material que hi ha» i per «no perjudicar» els clients del càmping i després que el 2 de novembre uns 300 clients del Blanc d'Eivissa es manifestessin davant la casa de la vila contra l'ordre de tancament, assegurant que desconeixien la problemàtica existent.
Aquest és només un nou capítol d'un llarg procés que es va iniciar el març del 2017, quan el ple municipal va aprovar, amb l'oposició del PP i Cs, la tramitació dels expedients de restauració de la realitat física il·legalment alterada en aquests dos establiments i la imposició d'aquestes multes.
Legalització amb el POUM
Aquesta aprovació s'hauria d'haver fet el mes de febrer d'aquell any, però en aquell moment els grups de la CUP, Batega i ICV-EUiA van amenaçar de deixar el ple si es portaven a votació les sancions, amb la sospita que l'equip de govern pretenia legalitzar aquestes ampliacions en el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que s'estava tramitant en aquell moment arran de dues sentències judicials que van anul·lar el 2010.
Una sospita que es va convertir en una realitat quan en el ple d'abril del 2017 es va portar a votació aquest nou POUM, que, efectivament, incloïa la legalització de les ampliacions il·legals dels càmpings.
Després de diverses reunions, negociacions i discrepàncies entre els diferents grups municipals, i d'ajornar-se l'aprovació del nou POUM diverses vegades, finalment el Pla es va tirar endavant en el ple del mes de juny del 2017 sense incloure els càmpings, i amb el suport de PSC, ERC, PDeCAT, Cs i el PP, i l'oposició de Batega, la CUP i ICV-EUiA.
La polèmica es va reactivar el febrer passat quan el nou alcalde, Mario Ros (PSC) –nomenat el desembre del 2017 després de la dimissió de Miquel Lupiáñez–, va emetre un decret d'alcaldia en el qual s'informava el propietari del Bella Terra del tancament de la part ampliada de manera il·legal en un termini de 30 dies. Al cap d'unes setmanes, però, el ple municipal va decidir demanar a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) un informe en el qual es valorés el cas particular del Bella Terra i el del Blanc d'Eivissa.
Un informe que va arribar dos mesos més tard, i en el qual l'ACA tornava la pilota a l'Ajuntament i determinava que la decisió d'incloure les ampliacions al POUM pertany únicament i exclusiva als 21 regidors blanencs. Des de llavors, el decret de restitució de la realitat física alterada d'aquest espai està «inoperatiu».
Cs Blanes exigeix al govern que recorri la sanció d’1,3 M€ imposada a un càmping i que ha deixat caducar
Blanesaldia.com 16/1/2019
El regidor Sergio Atalaya
El portaveu taronja ha lamentat que aquesta situació «pugui dur els ciutadans a induir que el govern socialista té una doble vara de mesurar i depèn de qui és el sancionat se’n pot lliurar». Atalaya ha volgut precisar al govern que, entre les seves obligacions, està la «d’assegurar la igualtat davant la llei i això també passa per fer pagar les multes als qui estiguin sancionats».
ICV-EUiA i Batega qualifiquen de desídia la gestió del govern de Blanes en el tema dels càmpings il·legals
Blanesaldia.com 17/1/2019
En roda de premsa, els portaveus de Batega per Blanes, Jordi Urgell i Joan Salmerón per ICV-EUiA, han fet sèries crítiques a la gestió de l’equip de govern de Blanes, desprès de conèixer que el Jutjat Contenciós Administratiu de Girona ha admès a tràmit el recurs presentat per el càmping Blanc d’Eivissa contra la multa imposada per la ocupació il·legal de terrenys no urbanitzables i sense els permisos adients.
Segons han explicat, pel que fa al tema del tancament definitiu segons Salmerón, «l’equip de govern va donar uns 45 dies de temps perquè es retiressin les instal·lacions de la zona afectada al Blanc d’Eivissa, i aquesta prorroga finalitza el 17-18 d’aquesta setmana i el dia 21 s’executarà aquest tancament. Segons informacions rebudes, l’informe d’Urbanisme de la Generalitat, del que encara no s’ha rebut la confirmació, aquest serà negatiu pel càmping, ja que ha ocupat zona inundable i no es pot legalitzar. És doncs la pròpia Generalitat qui ens dirà que aquests càmpings son il·legals i això ens obligarà a executar el tancament i per tant la multa seria procedent».
Cal remarcar que des que es va iniciar el procediment de denunciar la il·legalitat dels càmpings, en el mandat del 2003 al 2007, quan governava el tripartit PSC, ERC i ICV-EUiA, els successius equips de govern no van gestionar adequadament tot el procediment jurídic administratiu. «Creiem que s’ha actuat amb desídia en aquest assumpte, be per falta de voluntat política o per altres interessos», comenta Jordi Urgell.
«La llei es igual per a tothom, si un particular infringeix la normativa es sanciona i ha de desfer el que ha fet malament, doncs el mateix ha de ser en el tema dels càmpings, s’ha deixat passar el temps i ara ens trobem que s’haurà de tornar a començar i haurem de demanar responsabilitats a les persones que han gestionat això» , afirma Urgell.
La sorpresa va saltar ahir a la Junta de Portaveus on es va informar que per un error de procediment administratiu s’ha retirat la multa, per això comenta Salmeron «ens plantegem seriosament, des d’ICV-EUiA i Batega, demanar la dimissió d’algun responsable polític i demanar que s’obri un expedient informatiu per veure en quin moment s’ha comés l’error administratiu que motiva aquesta suspensió, donat que ahir hi havia contradiccions entre el que ens explicava la part política i la jurídica».
Ambdues formacions no menystenen la importància del cost econòmic, que qualifiquen de preocupant donada l’economia de l’Ajuntament, amb importants deutes, sinó el greuge comparatiu que representa per tots aquells que compleixen amb la legalitat.
En aquest moment el jutjat dona la possibilitat de recórrer aquesta decisió, però la multa queda aturada. Segons ens comenten ambdós portaveus no es va decidir en ferm que es farà, si recórrer aquesta sentencia o tornar a iniciar el procés sancionador, però cal fer consulta als serveis jurídics. «La majoria política està molt molesta per com s’està portant aquest tema, si s’han fet malament les coses s’ha de reclamar a qui pertoqui», comenta Joan Salmerón.
El càmping Blanc de Blanes, alliberat de pagar la multa
El Punt Avui 17/1/2019
Un jutjat de Girona manté que ha prescrit el termini que tenia l’Ajuntament per reclamar-li 1,3 milions de sanció per una ampliació il·legal
El consistori pot iniciar, però, un altre expedient
Una vista general de l’accés principal al càmping Blanc d’Eivissa, objecte del litigi que manté l’Ajuntament de Blanes amb els propietaris AJ. DE BLANES.
REDACCIÓ/ AGÈNCIES - BLANES
El jutjat contenciós administratiu número 1 de Girona ha dictat una resolució que allibera els propietaris del càmping Blanc d’Eivissa de Blanes de pagar la multa per l’ampliació il·legal. La resolució assenyala que ja han passat els sis mesos de temps que tenia l’Ajuntament per reclamar els 1,3 milions d’euros als propietaris de l’establiment.
Tot i així, el jutge dona quinze dies al govern local per tornar a iniciar un expedient sancionador al càmping i d’aquesta manera exigir una altra vegada a l’establiment la multa corresponent. En paral·lel, l’Ajuntament de Blanes ha assegurat que els propietaris del càmping continuen desmuntant la zona afectada i que, a finals de mes, hi haurà una reunió amb la Policia Municipal per veure si queden estructures i com es resol la situació.
El mes de novembre passat, l’Ajuntament de blanes ja va donar una pròrroga de 30 dies –45 dies naturals– als propietaris del càmping Blanc perquè traguessin les instal·lacions muntades en espais de manera irregular. I és que el 60% de la superfície ocupada per aquest càmping estava sobre terreny no urbanitzable. Aquesta pròrroga del novembre arribava després d’haver-los donat diverses instruccions en què es reclamava que retiressin aquestes instal·lacions.
Pròrroga
L’equip de govern, del PSC, va accedir a donar als propietaris del càmping una pròrroga a causa de la complexitat del desmuntatge. Els responsables d’aquesta infraestructura havien demanat tres mesos per retirar les caravanes, autocaravanes, tendes de campanya i ginys remolcats per vehicles, entre altres materials, que tenen a la zona ampliada. Ja en aquell moment, fonts de l’Ajuntament blanenc van avisar-los que, quan expirés el termini fixat, precintarien les instal·lacions il·legals si no les havien retirat.
El 2017 l’Ajuntament de Blanes va multar la societat By Pla, titular del càmping, amb una sanció d’1,3 milions d’euros “per la comissió d’una infracció urbanística molt greu consistent en l’activitat i ús de càmping sense llicència i no legalitzable”. Els responsables del càmping Bella Terra, per la seva banda, també van ser objecte d’una sanció d’1,2 milions d’euros per part de l’Ajuntament.
LA XIFRA
1,3 milions és l’import de la multa que ha de pagar la propietat del càmping Blanc a l’Ajuntament de Blanes.
Mobilització de campistes
L’anunci de la multa al càmping Blanc d’Eivissa de Blanes va aixecar la protesta de més d’un centenar de campistes. Es van concentrar davant de l’ajuntament per protestar per l’ordre de tancament de l’ampliació il·legal del càmping. En aquest càmping, més de 150 famílies tenen les parcel·les llogades a la zona que s’ha de tancar. Tots van manifestar la seva preocupació. A més, van afirmar que estaven desinformats i que, com a clients, desconeixien la situació. Alguns dels afectats per aquesta situació ja havien abonat la quota anual del lloguer de temporada de la parcel·la que tenien ocupada.
El govern prohibeix construir a 500 metres del litoral
El Punt Avui 17/1/2019
La comissió d’Urbanisme aprova avui en una sessió extraordinària la moratòria que suspèn temporalment les llicències de construcció a la franja costanera entre Blanes i Portbou
URE COMAS - GIRONA
La comissió d’Urbanisme de Girona té previst aprovar avui la moratòria urbanística d’un any en la franja costanera de 500 metres entre Blanes i Portbou. Amb aquesta moratòria se suspendran algunes llicències d’obres que actualment s’estan tramitant a la costa gironina i que reclamava l’entitat SOS Costa Brava. Els casos concrets que es veuran afectats per la moratòria es donaran a conèixer avui, tot i que ja està confirmat que un serà el paratge de Sa Guarda, a Cadaqués.
L’anunci de la moratòria el va fer el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori del Departament de Territori i Sostenibilitat, Agustí Serra, dimarts al vespre en un acte de SOS Costa Brava a l’Ateneu Barcelonès. “Els anuncio que aquest proper dijous, és a dir, demà passat, la comissió farà una suspensió, una moratòria. Una primera moratòria de tota la franja de 500 metres del litoral entre Portbou i Blanes de tot el que són sòls que estan en sòl urbà consolidat, en sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable.”
Projectes afectats
La Generalitat no ha avançat quins seran els projectes afectats per la moratòria, però, de moment, la plataforma SOS Costa Brava, que actualment s’ha concentrat a lluitar contra 16 dels nombrosos projectes que es desenvolupen a la zona, calculava ahir que, com a mínim, seran set o vuit. Entre aquests projectes, la plataforma calcula que hi podria haver el de cala Morisca, a Tossa de Mar; dos projectes a Roses; un a Llançà i a Begur, i tres del terme municipal de Palafrugell: el de Cap Roig, Llafranc i Aigua Xelida.
“És difícil calcular-ho amb detall perquè en alguns casos agafa molt d’esquitllada”, afirmava ahir la portaveu de la plataforma, Marta Ball-llosera. La portaveu de la plataforma constituïda l’agost passat per 15 col·lectius ecologistes valorava positivament la moratòria, “sobretot perquè actualment tant ajuntaments com promotors estan fent passos” i la moratòria suposarà “que ningú més vagi efectuant projectes”. De totes maneres, però, va criticar que “normalment quan s’anuncia un pla director automàticament hi ha la suspensió cautelar de llicències” i que en aquest cas no havia estat així. La portaveu de la plataforma considera que la Generalitat s’ha vist obligada a actuar després que en els darrers mesos s’hagin accelerat alguns projectes a la zona, com per exemple la tala d’arbres a Begur –que ahir mateix encara continuava en marxa–, més tales d’arbres a Palafrugell, o que a Tossa de Mar l’Ajuntament faci passos per tramitar la urbanització de cala Morisca, explicava Ball-llosera.
Projectes
Entre els projectes denunciats per la plataforma SOS Costa Brava hi ha, per exemple, el cas de Cap Ras, Súper Fener i Roses 2, a Llançà, on volen construir 200 habitatges i 40 més en sòl forestal; el pla parcial de Rodors i Roca Blanca, a Pals, on volen desenvolupar un miler d’habitatges als paratges dels Jonquers, puig Pedrós, Interpals, Rodors i Pals Mar; la urbanització d’Aiguafreda, a Begur, on intenten aixecar 265 habitatges nous i tres hotels en 70 hectàrees de terreny forestal; els jardins de Cap Roig, a Palafrugell, on es preveu la construcció de 1.550 m² de sostre i quatre nous volums edificables en sòl no urbanitzable de protecció especial al Castell-Cap Roig; la pineda d’en Gori, a Palamós, on es construeixen tres edificis per fer 72 apartaments de luxe a primera línia de mar; la urbanització de la cala Morisca, a Tossa, on han recuperat el pla parcial del 1990, que preveia executar 80 parcel·les que afecten aquesta cala, i l’allargament de la C-32.
LES FRASES
Es farà una primera moratòria de tota la franja de 500 metres de litoral entre Portbou i Blanes
Agustí Serra
SECRETARI D’HÀBITAT I TERRITORI
La Generalitat ha hagut de reaccionar després dels últims casos, com la tala d’arbres a Begur
Marta Ball-llosera
PORTAVEU DE LA PLATAFORMA SOS COSTA BRAVA
El paratge de Sa Guarda
La moratòria no vol dir que se suspenguin els projectes més polèmics, sinó que s’aturen temporalment per estudiar-los. De totes maneres, els detalls de tot plegat se sabran avui després de la reunió extraordinària convocada pel govern català a Girona. Un dels projectes afectats per la moratòria és el de Sa Guarda, a Cadaqués. En aquest indret es preveu la construcció d’una nova urbanització amb més de cent cases i un hotel. L’objectiu d’Amics de la Natura és aconseguir la desclassificació de Sa Guarda i protegir la zona i el paisatge del sector. Precisament, l’associació Amics de la Natura de Cadaqués –entitat membre de SOS Costa Brava– denunciava que aquest projecte també podria incrementar la màxima cota edificada de Cadaqués 50 metres, destruir 17 quilòmetres lineals de parets i travesseres de pedra seca, vuit barraques, cap a 2.300 oliveres, una seixantena d’alzines sureres i una mina d’aigua.
Antoni Marzoa critica les noves polítiques europees que imposen una reducció de la quota pesquera
Ràdio Arenys 16/1/2019
El president de la Confraria de Pescadors d’Arenys de Mar va ser present en una reunió a Madrid aquesta setmana en què es va informar que, en un primer terme, la baixada seria d’un 10% i que després s’aniria reduint progressivament fins al 40%. L’objectiu és fer frenar la reducció en el número d’espècies en el Mediterrani.
Antoni Marzoa diu que des del sector no es mostren optimistes davant aquestes mesures. Marzoa ha denunciat que se’ls fa servir com a excusa quan el Mediterrani presenta molts més problemes que afecten la pesca. Entre altres coses, ha posat l’exemple del trànsit dels vaixells, el canvi climàtic o les centrals nuclears que afecten clarament el número d’espècies. El president de la Confraria de Pescadors d’Arenys de Mar ha criticat que justament siguin els pescadors els únics que aporten dades sobre la seva feina des de fa anys, com per exemple què pesquen i en quines mides i quantitats, i se’ls ‘castigui’ amb aquestes reduccions.
Marzoa ha destacat que aquests darrers anys s’han presentat estudis que analitzen dades d’espècies com la sardina o el seitó que confirmen que la pesca és l’activitat amb menor incidència en el Mediterrani. Alhora, ha alertat que aquestes noves polítiques europees afectaran molts llocs de treball i poden condemnar a mort el sector.
El president de la Confraria de Pescadors d’Arenys de Mar ha explicat que la flota del Mediterrani en general ja ha reduït la seva quota pesquera en un 40% aquests últims anys.
JxA diu que és ‘fals’ que la població de coloms s’hagi estabilitzat entorn els 140 exemplars
Ràdio Arenys 15/1/2019
L'Ajuntament aplica pinso anticonceptiu per frenar la població de coloms
Segons dades de l’empresa Ambiens, el tractament amb pinso anticonceptiu ha permès reduir la població de coloms passant d’uns 300 individus a 140 en 6 mesos de tractament, xifra que s’ha mantingut al llarg dels mesos posteriors. L’últim tractament es va fer entre el 24 d'abril i el 20 de novembre de l’any passat. La regidora de JxA, Soraya Real, va manifestar que és fals que hi hagi hagut una reducció en el número de coloms a la vila i que les dades que s’han publicat no poden ser certes perquè no hi ha un cens dels animals.
Soraya Real diu es reunirà divendres amb l’empresa Ambiens per analitzar les dades després d’haver demanat una reunió al regidor de l’àrea, sobretot perquè el sistema OVISTOP suposa una despesa de 12.000 euros l’any. També insisteix en la importància de fer complir la ordenança i sancionar establiments que se sap que tiren restes de pa a la via pública pels coloms.
El mètode OVISTOP consisteix a administrar als coloms el fàrmac anticonceptiu que es basa en reduir la fertilitat dels coloms.
Les canyes de les rieres de Palafolls passaran aviat a la història
Ràdio Palafolls 16/1/2019
L’aspecte de les rieres del nostre municipi canviarà properament, ja que desapareixerà una de les espècies vegetals que més ha caracteritzat aquest espai.
Són les canyes, una espècia invasora al nostre ecosistema i que amb el temps han anat perdent la utilitat agrària que tenien. Ara, l’Ajuntament de Palafolls ha anunciat que té la intenció de començar a substituir les canyes de les rieres per vegetació de ribera.
Una mesura que serà progressiva i que començarà properament, segons ha explicat el consistori, amb diversos objectius. Per una banda, la campanya es planteja eliminar les canyes de les rieres ja que, a banda de ser una espècie invasora, ja no són utilitzades per l’agricultura, un sector que històricament les havia utilitzat però que amb el temps i el canvi de costums ha deixat de fer-ho.
Per altra banda, l’eliminació de les canyes ha de servir per evitar que causin problemes en episodis d’aiguats, en els quals la seva presència pot comportar problemes perquè circuli l’aigua i a més incrementen el cost de manteniment de les rieres. A la vegada, la seva eliminació ajudarà a evitar la proliferació de mosquits i altres espècies.
De tot plegat en parla Juan Andrés Osorio, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Palafolls.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
Osorio explica que la vegetació de ribera és el tipus de flora que li pertoca al nostre ecosistema. En aquest sentit, el regidor insisteix que les canyes es van introduir al medi natural de la mateixa manera que en el cas de les palmeres, és a dir, sense tenir en compte el mal que podien causar al llarg del temps.
A la vegada, Osorio explica que un cop retirades les canyes s’han d’aplicar mesures per evitar que tornin a créixer.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
El regidor explica que si es fa una prevenció correcta, el manteniment posterior de l’entorn de la riera serà molt menys costós i més eficient.
Des del consistori es preveu que la campanya tingui una durada llarga, ja que cal revertir l’efecte causat per les canyes com a espècie invasora. Tot plegat començarà al rec del molí, prop de la Cooperativa Agrícola, i continuarà per les rieres de la part urbana de Palafolls, com per exemple la de la Burgada, al seu pas per l’Institut, entre d’altres espais.
Vagi per davant que trobo força encertada la iniciativa (malgrat les dificultats evidents), ara bé, dir que "ja no són utilitzades per l’agricultura" no és cert. Són fonamentals per cultius insignes de Palafolls com el fesol del ganxet o el tomacó. @euiapalafolls
Jo estaria tranquil. Sembla més una mesura estética que eficient (ni de conya eliminen totes les canyes del municipi). Veurem si es tracta d'un enjardinament amb espècies autòctones, ja que NO és una 'recuperació' dels hàbitats i característiques originals (l'errada de sempre).
Explicant l'enjardinament del pipi-can de l'illa del riu (Tordera)...
El regidor Carles Aulet acompanya a la Ma Dolors Oliveres al projecte de La Tordera dins del Tordera en directe
Ràdio Tordera 17/1/2019
El regidor d’obres i serveis de l’Ajuntament de Tordera Carles Aulet va acompanyar a la Ma Dolors Oliveres del Tordera en directe a l’illa de la Tordera per conèixer la renovació que havia patit aquest indret.
#taldiacomavui de 1909 s'ha començat a cobrir un tros del Torrent Arrosser, que donarà més lloc a la Fira de Sant Pau #arafa 110 anys #arxius #arxiusantpol #ViuLaHistòriaSantpolenca #bondia @ajsantpol @RadioSantPol
Agricultura busca pagesos que vulguin arrencar fruiters de pinyol per combatre la crisi de preus
Ràdio Tordera 17/1/2019
El Departament d’Agricultura està cercant pagesos que vulguin arrencar explotacions de fruita de pinyol (préssec, nectarina i paraguaià) com una mesura per combatre la crisi de preus que arrosseguen aquestes varietats des de l’estiu de 2014 arran del veto rus. El director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament, Carmel Mòdol, ha explicat a l’ACN que s’ha enviat un correu a 15.000 productors on se’ls interpel·la per acollir-se a aquest pla d’arrencada que estaria subvencionat amb 5.000 euros per hectàrea.
Àudio
El Departament d’Agricultura vol arrencar 2.000 hectàrees de fruiters de pinyol entre el 2019 i el 2020 com a mesura de xoc per combatre la crisi de preus que afecta aquestes varietats des del veto rus a l’exportació d’aliments a Europa. Aquest volum d’hectàrees equivaldrien a uns 80 milions de quilos de préssecs, nectarines i paraguaians que és la xifra que Rússia ha deixat d’importar als productors catalans.
Avui a 
21.55
