dissabte, 7 de novembre del 2009

Illa del riu (Tordera) 7/11/09


Aquest vespre a l’illa del riu (Tordera), poc moviment en general però molta varietat…

1 àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) jove planejant sobre la llacuna del Life direcció nord-oest.
2 cabussets (Tachybaptus ruficollis) vistos ahir al vespre, i avui ni rastre.
1 rascló (Rallus aquaticus)
Polles d’aigua (Gallinula chloropus) escoltades
3 picots verds (Picus viridis)
1 mussol comú (Athene noctua)
1 òliba (Tyto alba) volant sobre els camps de conreu, ja de nit
31 esplugabous (Bubulcus ibis) volant riu avall, cap al dormidor
2 cornelles (Corvus corone)
2 cotolius (Lullula arborea)
Mínim 3 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
Mínim 5 titelles (Anthus pratensis)
1 puput (Upupa epops)
>50 repicatalons (Emberiza schoeniclus), dormidor a les bogues
Mínim 2 pardals de bardissa (Prunella modularis)
1 pit-roig (Erithacus rubecula)
Trist (Cisticola juncidis)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Rossinyol bord (Cettia cetti)
Raspinells comuns (Certhia brachydactila)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Gafarrons (Serinus serinus)
Gavians argentats (Larus michahellis) volant
Gavines vulgars (Larus ridibundus) volant
Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia var. domestica)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Cueretes blanques (Motacilla alba)
>20 cotxes fumades (Phoenicurus ochruros), arreu
Bitxacs comuns (Saxicola torquata)
Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
>50 gratapalles (Emberiza cirlus)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Garses (Pica pica)
1 gaig (Garrulus glandarius)
Mallerengues blaves (Parus caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
2 tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)

I ja de nit, creuant el camí...

Gripaus corredors (Bufo calamita)
Conills (Oryctolagus cuniculus)
.
àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) jove planejant...
.

picot verd (Picus viridis)...
.

puput (Upupa epops)...


Bitxac comú (Saxicola torquata)...


repicatalons (Emberiza schoeniclus)...
.

cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)...
.

rossinyol bord (Cettia cetti)...


cadernera (Carduelis carduelis)...


gratapalles (Emberiza cirlus)...


bec de corall senegalès (Estrilda astrild)...


Tord comú (Turdus philomelos)...


merla (Turdus merula)...


gripau corredor (Bufo calamita)...




divendres, 6 de novembre del 2009

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA... La transformació del paisatge del delta de la Tordera en els darrers cent cinquanta anys.

Podeu trobar l’article aquí...

http://ddd.uab.es/pub/dag/02121573n46p81.pdf

La transformació del paisatge del delta de la Tordera en els darrers cent cinquanta anys. Una anàlisi per mitjà dels canvis en els usos i les cobertes del sòl

Isidre Serra i Cervantes
Josep Pintó i Fusalba
Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l’Art

Doc. Anàl. Geogr. 46, 2005 81-102

Data de recepció: abril del 2004
Data d’acceptació definitiva: setembre del 2005

Resum
L’article presenta una comparació del paisatge del delta de la Tordera entre mitjan segle XIX i l’actualitat, basat sobretot en els canvis succeïts en els usos i les cobertes del sòl. El paisatge de mitjan segle XIX s’ha reconstruït bàsicament a partir de les dades obtingudes en els amillaraments. Els usos i les cobertes del sòl del paisatge actual s’han establert a partir de la fotointerpretació i el treball de camp. Els canvis més destacats fan referència a la pràctica desaparició d’alguns conreus com ara la vinya, molt important al segle XIX, a l’expansió del bosc en detriment dels conreus abandonats i a l’augment de l’espai construït, la qual cosa ha donat lloc a una configuració del mosaic paisatgístic altament fragmentada.
.

Mapa 1. Situació de l’àrea d’estudi.

Algunes notícies més per llegir 6/11/09... va de urbanisme, per plorar.

Urbanisme permet a Blanes que es quedi el bosc privat de Sant Joan a canvi de 2.200 m2
Diari de Girona 6/11/09

La propietat és de la Fundació Carl Faust i val 25 milions però l'oferta de l'Ajuntament no arriba als 3 i l'entitat ho recorrerà

BLANES MARTÍ SANTIAGO
El govern de Blanes (CiU, PDB, PP) ha aconseguit frenar momentàniament el procés d'expropiació que va iniciar la Fundació Carl Faust, propietària de les 10 hectàrees del bosc de Sant Joan, després que la comissió territorial d'Urbanisme de Girona hagi acceptat que el consistori s'apropiï de 8 hectàrees d'aquest terreny a canvi de tan sols 2.200 metres de sostre edificable. Això suposaria que Blanes pagaria 2,6 milions per uns terrenys valorats en més de 25 milions.
La decisió de la comissió desestima les al·legacions presentades per la fundació però no soluciona el conflicte i ara l'entitat vol iniciar un procés contenciós administratiu perquè sigui un jutge qui es pronunciï sobre el preu exacte del bosc de Sant Joan. El patronat de la Fundació Carl Faust mai s'ha oposat que Blanes es quedi el terreny però troba improcedent que s'hagi de malvendre l'herència del seu fundador. Més encara quan el Protectorat de Fundacions podria mostrar la seva disconformitat amb la compravenda si estimés que el preu pagat per l'Ajuntament és inferior al valor real de la propietat.
Aquest nou procés que endegarà el patronat paralitzarà qualsevol actuació al bosc fins que un jutge es pronunciï sobre el preu a satisfer. Mentrestant, l'Ajuntament podrà incorporar aquesta propietat privada dins el pla general per catalogar-la com a zona verda però no tindrà potestat per fer-hi res. No obstant això, el fet li servirà per obtenir les ràtios necessàries de zones verdes que li són exigides. En canvi, la Fundació Carl Faust serà qui haurà de pagar el manteniment de l'espai.

S´urbanitzarà el camí del Vilar iel propietaripodrà edificar en una altra zona. Comarques

MARTÍ SANTIAGO BLANES
El litigi del camí del Vilar, usat de cavall de batalla pels diferents grups polítics de Blanes, després que el seu propietari en barrés el pas tornarà a ser transitable. El govern (CiU, PDB, PP) ha signat un conveni amb la propietària -l'empresa Planticha SL- segons el qual el titular del camí el farà nou i l'obrirà a la població. Durant les obres també s'aprofitarà per instal·lar-hi canonades d'aigua regenerada i aigua potable provinents de l'estació depuradora que donaran servei als ciutadans.
El conveni va més enllà i permetrà a Blanes ampliar la Ciutat Esportiva perquè aquest mateix propietari disposa dels terrenys adjacents, els quals cedirà per a equipaments esportius per tal que el govern desenvolupi el pla parcial projectat en aquest espai. No obstant això, l'Ajuntament compensarà el propietari la cessió d'aquests 22.000 metres quadrats de terreny amb un solar en un altre indret de la vila que podrà destinar a usos immobiliaris.
El conveni se sotmetrà a votació en el plenari de dimecres vinent, quan també tindrà lloc l'aprovació inicial del nou pla general.

Blanes augmenta l'edificabilitat dels hotels i permetrà reconvertir-los en pisos
El Punt 6/11/09

El pla general recull que els de quatre i cinc estrelles podran esdevenir habitatges al cap de dotze anys

El ple de Blanes té previst aprovar de manera definitiva el pla general en un ple extraordinari el dia 11 que ve, després que s'hagin acceptat algunes al·legacions i s'hagin estipulat quins terrenys serviran per fer-hi pisos i obtenir prou rèdits per pagar el deute de 30 milions d'euros contret amb l'Institut Català de Finances (ICF) per construir el pavelló de la ciutat esportiva. La gran novetat, però, és que s'estimularà que els hotels de tres estrelles pugin de categoria permetent que augmentin l'edificabilitat i que al cap de dotze anys de mantenir quatre o cinc estrelles puguin reconvertir-se en habitatges.

Amb les modificacions al pla general de Blanes es permetrà augmentar l'edificabilitat dels hotels que augmentin la seva categoria fins a quatre i cinc estrelles. Aquesta edificabilitat augmentarà al voltant d'un 15%. A més, s'obre la possibilitat que aquests hotels, quan durant almenys un període de dotze anys hagin mantingut aquesta categoria, tinguin la possibilitat de reconvertir-se en habitatges. Aquesta petició havia estat formulada per l'associació d'hotels i finalment ha estat acceptada pel govern municipal.

Un altre dels acords que es podran incloure en el pla és l'adquisició de la finca Perpinyà, una de les peces bàsiques per crear el gran pulmó verd planificat en el POUM. Es tracta d'un parc que travessarà la ciutat d'oest a est i que tindrà com a eix vertebrador l'espai que va des dels Pedrets, seguint fins al càmping de La Sardana i continuant per la pineda del Racó Blau.

Sòl industrial

La base del pla aprovat inicialment el juliol del 2008 continua sent l'aposta clara per ampliar el sòl industrial. El nou àmbit industrial, anomenat sector industrial ronda oest, completarà els polígons ja existents en aquesta àrea. Tindrà una superfície de 100.000 m².
280 pisos per al pavelló de la ciutat esportiva

El pla general també recollirà les dues finques que el consorci format per l'Ajuntament i la Generalitat faran servir per pagar el crèdit de 30 milions contret amb l'ICF, ja que aniran destinats a habitatge (se n'hi pensen fer 280). Aquestes dues peces estan situades al costat del nou CAP i de la deixalleria, que és la més gran i tindrà el nombre més elevat de pisos. La plasmació en el pla d'aquest acord és un pas necessari per desencallar definitivament el pavelló.

Ampliar la zona esportiva

En el pla general també es recull la cessió anticipada per part de l'expregoner i personatge conegut de Blanes, Joan Adell, d'uns terrenys de 22.000 m² al costat de la ciutat esportiva per ampliar aquesta zona. A canvi d'aquesta cessió, Adell rebrà una compensació en forma de terrenys en una zona de futur creixement de la població, al nord de la carretera de Lloret. Segons destaca l'Ajuntament, l'edificabilitat serà la mateixa, i amb l'«avantatge» que les finques no seran municipals, sinó que es posaran com a càrrega en el nou desenvolupament.

El conflicte amb Carl Faust, a judici

Una imatge del jardí botànic Marimurtra de Blanes. Foto: L.J.

La Fundació Carl Faust, que gestiona el Jardí Botànic Marimurtra de Blanes, va anunciar ahir que anirà al jutjat contenciós administratiu arran de la decisió presa dimecres per la comissió territorial d'Urbanisme, que va donar el vistiplau a la proposta de l'Ajuntament de quedar-se en propietat un espai verd de la fundació de 80.000 m² a canvi d'un altre terreny d'uns 2.000 m² a prop del nou CAP.

La fundació exigeix a l'Ajuntament que li expropiïn els terrenys, i considera del tot insuficients les ofertes que li ha anat fent el govern municipal. De fet, la Fundació Carl Faust té taxats aquests terrenys en 25 milions d'euros. Com que no hi havia acord, la fundació havia portat el tema al jurat d'expropiació, via que ara queda morta, ja que després de la decisió de la comissió d'Urbanisme l'única possibilitat és anar als jutjats.

El gerent del Marimurtra, Jordi Masbernat, va denunciar ahir que fa dues setmanes tenia una cita amb l'Ajuntament per aquest tema i que la reunió va ser suspesa tres hores abans de l'hora estipulada. Masbernat assegura que des d'aleshores no n'havia sabut res més fins ahir. El regidor d'Urbanisme, Carles Gibert (CiU), va confirmar ahir que es va haver d'anul·lar la reunió, però es va mostrar «obert» a continuar negociant una solució al litigi que enfronta el consistori amb la fundació.

La ciutat esportiva
El Punt 6/11/09

La ciutat esportiva de Blanes és un projecte que es va començar a gestar ja fa més de deu anys i que tot just ara s'està acabant de veure el túnel per inaugurar-ne únicament el pavelló, sense piscines ni camps de futbol, i una illa de Blanes que ja ha oblidat el projecte d'Arata Isozaki. Des que l'arquitecte japonès va visitar Blanes el 1998 fins que es va col·locar la primera pedra de la ciutat esportiva van passar cinc anys. I un cop posada aquesta primera pedra, el 2003, no hi va haver cap més actuació fins al cap d'un any. El pavelló, la primera obra, encara no té ni el material esportiu a dins. Un altre dels projectes que han tingut molts endarreriments i problemes a la Selva és la piscina de Lloret, que ara s'intenta tirar endavant per fases.



L’AJUNTAMENT POSA A DISPOSICIÓ DELS REGIDORS ELS EXPEDIENTS DE LES OBRES DE PROINOSA A TORDERA EN UN EXERCICI DE TRANSPARÈNCIA, DAVANT LES VINCULACIÓ DE L’EMPRESA EN EL CAS PRETÒRIA.
Ràdio Tordera 6/11/09

L’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia ha posat a disposició dels regidors de l’ajuntament i d’aquells que ho sol·licitin els expedients de les obres de construcció que l’empresa PROINOSA ha realitzat al municipi. Es dóna el cas que el gerent de PROINOSA, Josep Singla, es troba entre els detinguts i empresonats pel jutge Baltasar Garzón en el marc de l’operació anticorrupció anomenada “Pretòria”. Segons l’alcalde, es tracta d’un exercici de transparència municipal envers les suspicàcies que es puguin despertar cap a l’equip de govern i l’ajuntament en relació als tractes mantinguts amb l’empresa constructora. Escoltem Joan Carles Garcia.

Al llarg dels últims anys, l’empresa PROINOSA ha tingut una presència important a Tordera. Ha estat l’encarregada de la construcció de la biblioteca i el nou pavelló esportiu, entre d’altres projectes.

Les Llobateres (Sant Celoni) 5/11/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

1 fotja vulgar (Fulica atra)
>20 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Algun passerell comú (Carduelis cannabina)
1 grasset de muntanya (Anthus spinoletta)
>50 pinsans comuns (Fringilla coelebs)
... entre altres.

Riu Tordera aigües avall del Perxistor (Fogars de la Selva) 5/11/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

9 passerells comuns (Carduelis cannabina) en migració activa
3 cogullades vulgars (Galerida cristata)
1 corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
1 lluer (Carduelis spinus)
1 pinsà mec (Fringilla montifringilla) mascle

dijous, 5 de novembre del 2009

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA... Anuaris d’Ornitologia de Catalunya. ICO


Anuari d'Ornitologia de Catalunya 2008

Podeu trobar els textos disponibles en format PDF dels Anuaris d’Ornitologia de Catalunya a la web de l’ICO (Institut Català d’Ornitologia)...

http://www.ornitologia.org/publicacions/anuari4.htm

dimecres, 4 de novembre del 2009

Salamandra (Salamandra salamandra) a la Riera de Sant Daniel (Tordera) 4/11/09


Aquest vespre hi havia una salamandra (Salamandra salamandra) caminant per una pista propera a la riera de Sant Daniel (Tordera).

Desembocadura del riu Tordera 4/11/09


Aquest vespre a darrera hora a la desembocadura del riu Tordera, encara amb una mica de pluja...

Descansant dintre de la llacuna...

1 ànec xiulador (Anas penelope) mascle
1 xarxet comú (Anas crecca) mascle
68 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
9 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)

Al camí entre el càmping i la desembocadura...

3 conills (Oryctolagus cuniculus)
2 gripaus corredors (Bufo calamita)
1 granota pintada (Discoglossus pictus)
Merles (Turdus merula)
Pit-roig (Erithacus rubecula)

...I la llum no ha donat per més.


Granota pintada (Discoglossus pictus)...


gripaus corredors (Bufo calamita)...

Sobre la pilona de Malgrat de Mar 4 i 1/11/09...

En defensa de la Pilona
El Punt 4/11/09. LA CONTRA

El centenari de la plataforma de pedra mig enfonsada davant la platja de Malgrat revifa el debat per dignificar un dels símbols més coneguts del municipi altmaresmenc
.
Imatge de la plataforma de pedra coneguda com la Pilona, tot un símbol de Malgrat de Mar. Foto: EL PUNT.

En el món de la simbologia tot pot esdevenir referent. Fins i tot una plataforma de pedra mig enfonsada a poc menys de mig quilòmetre de la costa de Malgrat i visitada únicament per unes gavines que n'han fet la seva casa. La Pilona de Malgrat es manté irreductible com a herència del passat miner de la població, però malgrat que es troba ben enganxada al terra marí, el seu futur fins ara ha anat a la deriva. Reivindicada sovint com a patrimoni del poble, la Pilona ha anat acumulant amb els anys l'oblit de les administracions, que no saben exactament què fer-ne. Amb motiu del centenari de l'existència de la plataforma, els tres grups de l'oposició, ERC, CiU i ICV-EUiA, han fet front comú i presentaran demà una moció al ple en què reclamen «més protecció i el reconeixement que es mereix» per a la Pilona. De fet, el centenari que es commemora aquest any va més enllà d'aquest símbol de pedra, però hi té una vinculació indiscutible. L'any 1909 es va posar en marxa de forma industrial l'activitat de sostracció de ferro mineral al municipi a través de les mines de Can Palomeres. Tot i que feia anys que les mines eren explotades, no va ser fins a aquesta data quan una gran empresa francesa se'n va encarregar i no va escatimar esforços per optimitzar al màxim la producció d'aquest mineral del qual a Europa hi havia una gran demanda. En aquest sentit, la Societat de Mines de Ferro de Malgrat va construir un sistema de transport del ferro des de l'interior de les muntanyes fins al mar. Les vagonetes arribaven fins a la gran plataforma de pedra, la Pilona, on atracaven els vaixells vinguts de tot Europa, i es descarregaven directament a les bodegues. L'activitat, amb una forta repercussió en el teixit econòmic local, es va mantenir fins al 1914, amb la I Guerra Mundial.

La moció presentada per l'oposició reclama dignificar la Pilona com a darrer vestigi del passat malgratenc. I, en aquest sentit, des de l'Ajuntament, la regidora d'Urbanisme i Medi Ambient, Lluïsa Mèrida (PSC), recorda que fa deu anys ja se'n va evitar la destrucció perquè el Ministeri de Medi Ambient reclamava que la plataforma fos enfonsada perquè representava un perill per a la navegació. «En qualsevol cas, si es decideix actuar per millorar l'estat de la Pilona, ja disposem d'uns primers pressupostos de balisament de la zona i hauríem de reprendre les converses amb les administracions competents», exposa la regidora.

En qualsevol cas, sembla que la intenció d'oposició i govern es manté en una mateixa línia. Ara cal aclarir que un cop acceptada la necessitat de dignificar la Pilona s'arribi al mateix consens per determinar quina funció es dóna a la plataforma. Això, si em permeten, crec que serà força més complicat.

Demanen el reconeixement oficial de La Pilona de Malgrat de Mar
Malgrat Confidencial 1/11/09


Aquest 2009, s’acompleix el centenari d’un dels elements més emblemàtics de Malgrat de Mar. Es tracta de La Pilona, una plataforma de formigó ubicada davant la platja del municipi, pocs metres mar endins. Ara fa cent anys, aquest element suportava el pes d’una estructura de ferro, que a la vegada servia per a transportar i carregar els minerals que s’extreien de les mines de la muntanya de Can Palomeras. Després de la finalització de l’activitat minera a la població i amb el pas dels anys, La Pilona presenta un estat de conservació crític.És per tot això, que els grups polítics a l’oposició -Esquerra, CiU i Iniciativa- demanaran al govern local que s’iniciïn els tràmits necessaris per conèixer quin és l’estat real de la plataforma i, en cas que sigui necessari, treballar per a la seva conservació.

Els partits consideren que La Pilona forma part de la història de Malgrat de Mar, per la qual cosa també proposaran la seva protecció i el seu reconeixement. Ho faran en el decurs de la sessió plenària que s’ha de celebrar aquest dijous dia 5 de novembre a l’Ajuntament.

imatge: Alfred Farré

dimarts, 3 de novembre del 2009

DISPONIBLE L'AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. OCTUBRE DE 2009. Servei Meteorològic de Catalunya

Ho podeu trobar aquí...

AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. OCTUBRE DE 2009 (pdf)

Termomètricament, el mes d’octubre ha estat càlid a Catalunya, arribant a ser molt càlid a punts de la Ribera de l’Ebre i a les parts més elevades de la Cerdanya. El mes ha resultat normal a la costa Brava i prelitoral de la demarcació de Girona. Pel que fa a les precipitacions, l’octubre ha estat marcat per la irregularitat en la distribució espacial de la precipitació, fruit del caràcter tempestuós de les precipitacions registrades. D’aquesta manera, el mes ha resultat plujós al prelitoral central, a la comarca del Barcelonès, a la serra del Montsec i a molts punts del vessant sud del Pirineu. En canvi, l’octubre ha estat sec al quadrant nord-oriental i sud-occidental del territori, arribant a ser molt sec a la serra de les Alberes i a les comarques del Baix Ebre, del Montsià i de la Terra Alta.

A la Baixa Tordera, amb una temperatura mitja d’uns 16ºC (14-18ºC aprox. d’interior a costa) ha estat un mes normal, i amb una precipitació mensual acumulada d’entre 80 i 60mm a estat un mes lleugerament sec i representa un 90-70% de la mitjana climática mensual.

Més sobre el retrocès de la costa 3/11/09…

Millo (PP) demana al Govern que arregli s'Abanell de forma definitiva
Diari de Girona 3/11/09

Reclama una proposta d'actuació urgent, així com el calendari d'execució de les obres de millora

BLANES MARTÍ SANTIAGO
El president del PP de Girona i diputat al Parlament de Catalunya, Josep Enric Millo, ha presentat una proposta de resolució per reclamar al Govern de la Generalitat que presenti "de manera urgent una proposta d'actuació per a l'arranjament definitiut del passeig de s'Abanell", a Blanes. En aquesta va sol·licitar explícitament que s'especifiqui el calendari d'execució de les obres. Aquesta acció es produeix dues setmanes després que la zona del passeig que pertany a la Generalitat quedés malmesa pel temporal.

Millo insisteix en la necessitat que la Generalitat realitzi les millores que estan pendents a la zona dels càmpings del passeig. Aquest espai també està afectat pel projecte de modificació del front marítim que preveu la Direcció General de Costes i que preveu l'expropiació d'una part de terreny d'aquests complexos turístics.

El popular ha responsabilitzat el Govern del succés perquè en els darrers anys no ha millorat les condicions d'aquest tram de s'Abanell i, per tant, no ha contribuït a minimitzar aquests desastres. "Si les actuacions d'arranjament i millora d'aquesta zona del passeig s'haguessin previst en el mateix moment en què fa tres anys es va detectar el problema els danys ocasionats s'haurien evitat", manifesta.