dijous, 12 d’agost del 2010
Anul·lades les properes activitats per finals d'agost. ORCHIS
Per aquest mes d’agost estaven programades 2 activitats incloses dins l'acord de custòdia entre Càmping La Tordera i l'associació Orchis per aquest any 2010:
Diumenge 22 d’agost (matí): Descoberta naturalista de la desembocadura del riu Tordera. Les aus estivals de la desembocadura, i la fauna a l’estiu. Anul·lada
Diumenge 29 d’agost (matí): Ens dónes un cop de mà? Neteja manual de la desembocadura del riu Tordera. En breu s'anunciarà la nova data, previsiblement a finals de setembre.
Diumenge 22 d’agost (matí): Descoberta naturalista de la desembocadura del riu Tordera. Les aus estivals de la desembocadura, i la fauna a l’estiu. Anul·lada
Diumenge 29 d’agost (matí): Ens dónes un cop de mà? Neteja manual de la desembocadura del riu Tordera. En breu s'anunciarà la nova data, previsiblement a finals de setembre.
dilluns, 9 d’agost del 2010
Nit de formigues alades... 8/8/10
S'han posat d'acord, i aquesta nit el centre urbà de Tordera s'ha omplert de formigues alades (mascles), amb milers i milers sobre carrers, cases, cotxes,... arreu.
dissabte, 7 d’agost del 2010
Uffffff.....
http://www.quercus.es/ NO TIENE DESPERDICIO. Bando municipal de Los Guadalperales (Badajoz), emitido el pasado 29 de julio, tras una denuncia de Ecologistas de Extremadura por la destrucción de una colonia de aviones comunes. Gracias a Arturo López Gallego por darlo a conocer.
dijous, 5 d’agost del 2010
Algunes notícies més per llegir 2-5/8/10...
S’ANUL·LA LA PRIMERA CURSA “DESERT RUNNING” PER LA LLERA DEL RIU TORDERA
Ràdio Tordera 5/8/10
.
Els organitzadors de la cursa de 10 km per la llera del riu Tordera, la “Desert Running”, han anul·lat la cursa prevista pel dissabte, 14 d’agost. L’entitat es queixa que l’Ajuntament de Tordera no els va informar correctament dels permisos que necessitaven per tirar endavant la cursa i que la Regidoria de Medi Ambient no els va dir en cap moment que era impossible dur a terme el recorregut previst ja que la Tordera és un riu protegit dins l’anomenada “Xarxa Natura 2000″. Segons l’organització, el mes de maig van rebre el permís de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), amb el qual ja tenien, suposadament, l’autorització necessària per realitzar la cursa. A finals de juliol van rebre una trucada dels Agents Rurals per comunicar-los que per tirar endavant una activitat d’aquestes característiques necessitaven el permís del Departament de Medi i per tant, no podien dur a terme la cursa. El regidor d’esports de l’ajuntament de Tordera, Rafi Matas, ha argumentat que els temes burocràtics no corren al ritme que l’associació desitjaria.
L’entitat es queixa que en cap moment la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament va informar-los que necessitaven el permís del departament, tot i saber que l’espai on es volia celebrar la cursa és un tram protegit. Un dels organitzadors, Albert Torrent ha explicat el desenvolupament dels fets.
L’equip organitzatiu lamenta que l’anul·lació de la cursa els ha suposat una pèrdua de temps, de diners i de compromís amb els patrocinadors que havien confiat en l’acte. Membres de l’associació “Ramon Benito per la promoció de l’esport” es reuniran amb l’alcalde de Tordera demà divendres per intentar treure l’aigua clara de la problemàtica dels permisos.
.
SOS Lloret denuncia que a la cala des Rajols hi han posat una escala metàl·lica
El Punt 5/8/10
.
L'associació denuncia irregularitats des de fa dies i en culpa el propietari de Can Juncadella
.
El consistori té obert un expedient i diu que no pot fer res més
.
L'escala metàl·lica que han col·locat per baixar a la cala. Foto: SOS LLORET
.
L'associació ciutadana SOS Lloret ha denunciat que les obres de l'escala que s'està construint a Can Juncadella per accedir a la cala des Rajols han continuat aquests dies amb la instal·lació d'una escala metàl·lica que arriba ja fins a la platja. “Es tracta de la continuació de l'escala de fusta que es varen fer construir fa unes setmanes des de la finca de Can Juncadella i que ara ja arriba fins a la mateixa sorra de la platja”, denuncia aquesta associació lloretenca.
Així doncs, les obres de l'escala s'haurien acabat tot i l'expedient obert per l'Ajuntament per infracció urbanística. El regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Lloret, Ignasi Riera, va destacar ahir que és l'únic que poden fer des del consistori. “Segons m'han informat els tècnics, és l'únic expedient que podem obrir, ja que la platja és de l'Estat i la Generalitat també hi té coses a dir, i a més a més Can Juncadella és zona PEIN”, va assenyalar. “Ens agradaria actuar com en qualsevol camí dins del poble, però no podem fer-ho, mal que em pesi, ja que no és competència municipal”, va afegir-hi, tot remarcant que és un tema que al govern municipal “preocupa moltíssim”.
Aquest és un episodi més dels que ja hi ha hagut els darrers dies, en què s'ha denunciat un abocament irregular de sorra a la cala i també l'inici de la construcció de l'escala de fusta que ara s'ha completat amb la metàl·lica.
LA FRASE
Ens agradaria actuar com en qualsevol camí dins del poble, però no podem fer-ho, mal que em pesi
Ignasi Riera
regidor de medi ambient
LA DATA
26.07.10
SOS Lloret va fer un acte de protesta a la cala des Rajols per totes aquestes actuacions.
Un espai ben protegit legalment
SOS Lloret afirma que la cala és un dels llocs més protegits. Està classificat com a sòl no urbanitzable segons el POUM, forma part del PEIN del massís de Cadiretes i de la Xarxa Natura 2000 amb la consideració d'espai no urbanitzable. A més, està subjecte a la normativa que regula la zona de servitud de protecció definida per la llei de costes.
.
Apareix una nova escala de ferro a la cala des Rajols de Lloret de Mar
Diari de Girona 5/8/10
.
L'actuació permet accedir des de la finca de Can Juncadella fins a la sorra de la platja, en la que seria la tercera acció il·legal a la zona
.
La nova escala de ferro a la cala des Rajols, que allarga l'accés que hi havia fins ara per arribar a la platja. diari de girona
.
LLORET DE MAR JORDI VERA
Les accions continuen a la cala des Rajols de Lloret de Mar, malgrat els expedients oberts per diverses administracions i les protestes de les entitats de la localitat. Aquesta vegada ha estat una nova escala, construïda de ferro, que allarga la que ja s'havia fet fins arribar a la sorra de la platja.
Aquesta, doncs, ja és la tercera actuació important que es realitza a la cala de Lloret de Mar, que queda als peus de la finca de Can Juncadella. Primer, va ser la platja, que és de còdols, que va aparèixer totalment recoberta de sorra artificial, que algú havia abocat. Posteriorment, es va iniciar la construcció d'una escala, feta a base de taulons de fusta, que ja està acabada. I aquesta vegada és la continuació d'aquella primera escala, ara construïda amb ferro, que arriba fins a la sorra i permet ara sí accedir des de la finca fins ben bé a l'aigua de la cala.
Mentre s'han dut a terme les dues darreres actuacions, però, tant l'Ajuntament del municipi com els departaments de Política Territorial i Obres Públiques i el de Medi Ambient ja havien obert diverses investigacions per l'abocament de sorra a la platja, que tot apunta que acabaran amb un expedient sancionador. Aquest no és l'únic expedient obert, perquè totes les obres s'han realitzat sense el permís municipal corresponent i, per tant, les administracions seguiran posant sancions.
Pel que fa a l'escala de fusta, les administracions ja van assegurar que s'obriria una nova investigació i un nou expedient sancionador. A més, des de la Generalitat es va recordar que aquest tipus d'expedients sempre incorporen un punt en el qual se sol·licita que es restitueixi l'espai com estava abans de fer l'actuació il·legal o sense el permís corresponent.
De fet, això és el que va comentar l'Ajuntament de Lloret, a través del seu regidor de Medi Ambient, Ignasi Riera, el passat 28 de juliol en declaracions a la ràdio municipal, on va assegurar que la cala es restituiria tal com estava abans de les actuacions que s'hi han realitzat en els darrers dies. Ara, però, caldrà afegir una nova reparació.
A més de la nova escala, les persones que han realitzat l'obra han afegit una cadena amb un senyal de prohibit el pas que especifica que l'accés cap amunt, és a dir, cap a l'interior de la finca, està totalment tancat. Un clar exemple, doncs, que l'escala està feta per baixar des de la finca, però no per accedir des de mar o terra a Can Juncadella.
Ara, doncs, només cal esperar quina serà la propera actuació que es farà en aquest indret per adequar encara més una platja que ja comença a semblar una cala privada. Perquè sembla que les sancions no frenen.
.
«Fa temps que hem llançat la tovallola amb el morrut»
El Punt 4/8/10
.
«Sense els diners de la Generalitat no podem assumir el cost dels tractaments»
.
«Hem abusat massa dels arbres no autòctons»
.
Mònica Palacín fotografiada ahir al costat de palmeres afectades. Foto: T.M.
.
Mònica Palacín assegura que la lluita contra la plaga del morrut a Pineda ha superat fa temps la línia del que és assumible per un municipi que, amb 439, ocupa el primer lloc en el rànquing de palmeres mortes per l'escarabat.
Pineda ja ha dit prou pel que fa a l'escarabat?
No ens queda més remei. Des de finals del 2006, quan es van detectar els primers casos a la urbanització Pinemar, fins al 2008 vam destinar partides de fins a 11.000 euros anuals a mesures preventives amb l'objectiu de conservar els exemplars. L'ajuda econòmica de la Generalitat va ser crucial per poder tirar endavant les propostes, però quan ens vam quedar sols aviat vam veure que no ens en sortiríem.
Qüestió de diners.
Amb la crisi actual és evident que es tracta del motiu principal, però tampoc cal oblidar que cap dels tractaments aplicats fins ara no han funcionat al cent per cent i això desanima. També des del Departament d'Agricultura ens han corroborat que en els municipis on la plaga està tan implantada és pràcticament impossible aconseguir salvar els arbres. Hem patit molt, però hem de ser realistes i destinar els diners a arrencar i destruir les palmeres malaltes. Vull ser sincera: no abocaré ni un euro més per salvar-les.
Els particulars han ajudat a controlar l'escarabat?
Hi ha hagut de tot. Gent conscienciada que ha seguit fil per randa els protocols i d'altres que se n'han despreocupat o que han fet tallar la palmera per gent no qualificada que s'ha desfet de les restes de manera irresponsable.
I un cop tretes les palmeres dels espais públics?
Les hem anat substituint, en funció dels recursos de què disposem, per altres espècies d'arbres autòctons i inicialment amb menys problemes que les palmeres, de les quals se n'ha abusat en els últims anys en municipis turístics com el nostre que volien crear una imatge fictícia de platges paradisíaques.
Aquest episodi pot fer replantejar el disseny urbanístic del futur?
Crec que estem obligats a fer una reflexió profunda sobre com han de ser els espais verds de les nostres poblacions. Hem de recuperar l'orgull de la identitat de les espècies de casa, les de tota la vida, i buscar la sostenibilitat i l'estalvi a l'hora de dissenyar les places i els passejos dels nostres municipis.
.
La plaga del morrut s'intenta controlar, però no s'elimina
El Punt 4/8/10
.
En l'últim any l'escarabat que es menja les palmeres s'ha estès al litoral català entre Lloret i Torredembarra i part de l'interior
.
Conscienciar els ciutadans de l'obligació de tractar els seus arbres és l'assignatura pendent
.
Gràfic dels municipis catalans afectats per la plaga del morrut
.
“Érem conscients que el morrut s'estendria com una taca d'oli, però ara el que cal és evitar que creixi”. El cap del servei de Sanitat Vegetal del Departament d'Agricultura, Jordi Giné, fa prop de cinc anys que tracta amb aquest insecte provinent del sud-est asiàtic i que s'està acarnissant amb les palmeres catalanes, en concret amb les de tipus canari. En aquest període, i amb un creixement tossut i constant, la plaga pràcticament ha ocupat ja tot el litoral català i algunes comarques de l'interior. Especialment virulenta a les comarques del Maresme, Baix Penedès i Tarragonès, hi ha municipis com Pineda de Mar, al Maresme, amb un últim recompte de 439 palmeres afectades, o Calafell, al Baix Penedès, amb 395, on l'esperança d'acabar amb l'amenaça del coleòpter fa temps que s'ha esvaït.
.
Les mesures preventives a base d'insecticides i altres sistemes fitosanitaris han donat resultats irregulars i sempre en funció del grau d'afectació de l'arbre. “Aquestes accions demanen constància, cosa que molts Ajuntaments han entès i molts particulars no”, apunta Giné. Un control estricte dels 197 vivers de palmeres que hi ha a Catalunya per evitar que en surtin exemplars malalts i l'acotament de la zona afectada per la plaga són avui les armes més efectives amb què lluita la Generalitat contra un insecte del qual no se'n coneix cap depredador.
.
Draga per sorpresa al Masnou
Diari Maresme 2/8/10
.
Vaixell draga Foto: Aj. Masnou
.
Un vaixell draga s’ha deixat veure aquest dilluns al matí a la zona de la platja del Masnou. Cal recordar que l’Ajuntament del Masnou va renunciar a la sorra que enguany pertocava al municipi per no afectar la temporada de bany. Avui mateix, el consistori masnoví s’ha posat en contacte amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat perquè intenti aclarir la situació.
Renúncia
L’Ajuntament del Masnou va acordar amb el Ministeri de Medi Ambient i la Generalitat que aquest any renunciava a l’actuació de regeneració de la platja, demanant que no s’aboqués la sorra que pertocava per reforçar la ja existent perquè considerava inoportú fer la regeneració de les platges durant els mesos de juliol i agost, època en què hi ha més afluència de banyistes.
.
El vaixell draga aboca sorra al Masnou, tot i que no en volien
El Punt 4/8/10
.
El consistori no sap per què s'ha treballat en un tram de platja on no estava previst
.
La Generalitat fa extensiva la queixa al Ministeri de Medi Ambient
.
El tram de platja del masnou, que s'ha reomplert i no s'hauria d'haver reomplert Foto: g.a..
.
El procés de regeneració de les platges encadena problema rere problema. El darrer ha passat al Masnou. Aquest municipi va ser l'únic de la zona afectada, que havia comunicat que no volia rebre sorra del vaixell perquè, segons comentava el seu alcalde, Eduard Gisbert (PSC), el calendari triat no era el millor. “Si poden, que la posin al setembre”, assegurava recentment el batlle, que afegia que ara, a cavall del juliol i l'agost, la platja era plena de banyistes i l'actuació suposava moltes molèsties.
La sorpresa de les autoritats municipals ha estat majúscula quan dilluns es van adonar que el vaixell feinejava davant de les seves costes. “No sabem quin ha estat el motiu, però ja ens hem posat en contacte amb la Generalitat per intentar esclarir el per què d'aquesta situació”, va comentar ahir l'alcalde accidental del Masnou, Xavier Serra (ICV-EUiA).
Concretament, el vaixell va tirar sorra en el tram comprès entre Can Teixidó i el límit del terme, una franja de prop de 400 metres on no estava previst que actués. El govern municipal no es va adonar de la situació fins que el vaixell ja havia acabat la feina al municipi, que va durar aproximadament 24 hores. Segons fonts municipals, cap banyista es va queixar directament a la policia local ni a l'Ajuntament. Un cop se'n va assabentar, però, l'equip de govern va penjar una nota informativa al web i va iniciar els tràmits amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat per esclarir els fets. El director general de Ports, Oriol Balaguer, ha fet extensiva la queixa al Ministeri de Medi Ambient, que ahir no es va pronunciar.
LA FRASE
Hem demanat explicacions a la Generalitat, no sabem per què ha passat
Xavier Serra
alcalde accidental del masnou
Queixes pel calendari escollit
Estat i Generalitat fa anys que regeneren les platges del Baix Maresme després de les llevantades de l'hivern. Enguany, però, les obres, que tenen un cost de 2,2 milions, es van començar en ple mes de juliol, cosa que ha suposat una pluja de crítiques. A Vilassar, el consistori va emetre un comunicat oficial en contra de les condicions de l'actuació, i a Premià una vintena de manifestants van aturar la draga durant prop d'una hora.
Ràdio Tordera 5/8/10
.
Els organitzadors de la cursa de 10 km per la llera del riu Tordera, la “Desert Running”, han anul·lat la cursa prevista pel dissabte, 14 d’agost. L’entitat es queixa que l’Ajuntament de Tordera no els va informar correctament dels permisos que necessitaven per tirar endavant la cursa i que la Regidoria de Medi Ambient no els va dir en cap moment que era impossible dur a terme el recorregut previst ja que la Tordera és un riu protegit dins l’anomenada “Xarxa Natura 2000″. Segons l’organització, el mes de maig van rebre el permís de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), amb el qual ja tenien, suposadament, l’autorització necessària per realitzar la cursa. A finals de juliol van rebre una trucada dels Agents Rurals per comunicar-los que per tirar endavant una activitat d’aquestes característiques necessitaven el permís del Departament de Medi i per tant, no podien dur a terme la cursa. El regidor d’esports de l’ajuntament de Tordera, Rafi Matas, ha argumentat que els temes burocràtics no corren al ritme que l’associació desitjaria.
L’entitat es queixa que en cap moment la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament va informar-los que necessitaven el permís del departament, tot i saber que l’espai on es volia celebrar la cursa és un tram protegit. Un dels organitzadors, Albert Torrent ha explicat el desenvolupament dels fets.
L’equip organitzatiu lamenta que l’anul·lació de la cursa els ha suposat una pèrdua de temps, de diners i de compromís amb els patrocinadors que havien confiat en l’acte. Membres de l’associació “Ramon Benito per la promoció de l’esport” es reuniran amb l’alcalde de Tordera demà divendres per intentar treure l’aigua clara de la problemàtica dels permisos.
.
SOS Lloret denuncia que a la cala des Rajols hi han posat una escala metàl·lica
El Punt 5/8/10
.
L'associació denuncia irregularitats des de fa dies i en culpa el propietari de Can Juncadella
.
El consistori té obert un expedient i diu que no pot fer res més
.
L'escala metàl·lica que han col·locat per baixar a la cala. Foto: SOS LLORET.
L'associació ciutadana SOS Lloret ha denunciat que les obres de l'escala que s'està construint a Can Juncadella per accedir a la cala des Rajols han continuat aquests dies amb la instal·lació d'una escala metàl·lica que arriba ja fins a la platja. “Es tracta de la continuació de l'escala de fusta que es varen fer construir fa unes setmanes des de la finca de Can Juncadella i que ara ja arriba fins a la mateixa sorra de la platja”, denuncia aquesta associació lloretenca.
Així doncs, les obres de l'escala s'haurien acabat tot i l'expedient obert per l'Ajuntament per infracció urbanística. El regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Lloret, Ignasi Riera, va destacar ahir que és l'únic que poden fer des del consistori. “Segons m'han informat els tècnics, és l'únic expedient que podem obrir, ja que la platja és de l'Estat i la Generalitat també hi té coses a dir, i a més a més Can Juncadella és zona PEIN”, va assenyalar. “Ens agradaria actuar com en qualsevol camí dins del poble, però no podem fer-ho, mal que em pesi, ja que no és competència municipal”, va afegir-hi, tot remarcant que és un tema que al govern municipal “preocupa moltíssim”.
Aquest és un episodi més dels que ja hi ha hagut els darrers dies, en què s'ha denunciat un abocament irregular de sorra a la cala i també l'inici de la construcció de l'escala de fusta que ara s'ha completat amb la metàl·lica.
LA FRASE
Ens agradaria actuar com en qualsevol camí dins del poble, però no podem fer-ho, mal que em pesi
Ignasi Riera
regidor de medi ambient
LA DATA
26.07.10
SOS Lloret va fer un acte de protesta a la cala des Rajols per totes aquestes actuacions.
Un espai ben protegit legalment
SOS Lloret afirma que la cala és un dels llocs més protegits. Està classificat com a sòl no urbanitzable segons el POUM, forma part del PEIN del massís de Cadiretes i de la Xarxa Natura 2000 amb la consideració d'espai no urbanitzable. A més, està subjecte a la normativa que regula la zona de servitud de protecció definida per la llei de costes.
.
Apareix una nova escala de ferro a la cala des Rajols de Lloret de Mar
Diari de Girona 5/8/10
.
L'actuació permet accedir des de la finca de Can Juncadella fins a la sorra de la platja, en la que seria la tercera acció il·legal a la zona
.
La nova escala de ferro a la cala des Rajols, que allarga l'accés que hi havia fins ara per arribar a la platja. diari de girona.
LLORET DE MAR JORDI VERA
Les accions continuen a la cala des Rajols de Lloret de Mar, malgrat els expedients oberts per diverses administracions i les protestes de les entitats de la localitat. Aquesta vegada ha estat una nova escala, construïda de ferro, que allarga la que ja s'havia fet fins arribar a la sorra de la platja.
Aquesta, doncs, ja és la tercera actuació important que es realitza a la cala de Lloret de Mar, que queda als peus de la finca de Can Juncadella. Primer, va ser la platja, que és de còdols, que va aparèixer totalment recoberta de sorra artificial, que algú havia abocat. Posteriorment, es va iniciar la construcció d'una escala, feta a base de taulons de fusta, que ja està acabada. I aquesta vegada és la continuació d'aquella primera escala, ara construïda amb ferro, que arriba fins a la sorra i permet ara sí accedir des de la finca fins ben bé a l'aigua de la cala.
Mentre s'han dut a terme les dues darreres actuacions, però, tant l'Ajuntament del municipi com els departaments de Política Territorial i Obres Públiques i el de Medi Ambient ja havien obert diverses investigacions per l'abocament de sorra a la platja, que tot apunta que acabaran amb un expedient sancionador. Aquest no és l'únic expedient obert, perquè totes les obres s'han realitzat sense el permís municipal corresponent i, per tant, les administracions seguiran posant sancions.
Pel que fa a l'escala de fusta, les administracions ja van assegurar que s'obriria una nova investigació i un nou expedient sancionador. A més, des de la Generalitat es va recordar que aquest tipus d'expedients sempre incorporen un punt en el qual se sol·licita que es restitueixi l'espai com estava abans de fer l'actuació il·legal o sense el permís corresponent.
De fet, això és el que va comentar l'Ajuntament de Lloret, a través del seu regidor de Medi Ambient, Ignasi Riera, el passat 28 de juliol en declaracions a la ràdio municipal, on va assegurar que la cala es restituiria tal com estava abans de les actuacions que s'hi han realitzat en els darrers dies. Ara, però, caldrà afegir una nova reparació.
A més de la nova escala, les persones que han realitzat l'obra han afegit una cadena amb un senyal de prohibit el pas que especifica que l'accés cap amunt, és a dir, cap a l'interior de la finca, està totalment tancat. Un clar exemple, doncs, que l'escala està feta per baixar des de la finca, però no per accedir des de mar o terra a Can Juncadella.
Ara, doncs, només cal esperar quina serà la propera actuació que es farà en aquest indret per adequar encara més una platja que ja comença a semblar una cala privada. Perquè sembla que les sancions no frenen.
.
«Fa temps que hem llançat la tovallola amb el morrut»
El Punt 4/8/10
.
«Sense els diners de la Generalitat no podem assumir el cost dels tractaments»
.
«Hem abusat massa dels arbres no autòctons»
.
Mònica Palacín fotografiada ahir al costat de palmeres afectades. Foto: T.M..
Mònica Palacín assegura que la lluita contra la plaga del morrut a Pineda ha superat fa temps la línia del que és assumible per un municipi que, amb 439, ocupa el primer lloc en el rànquing de palmeres mortes per l'escarabat.
Pineda ja ha dit prou pel que fa a l'escarabat?
No ens queda més remei. Des de finals del 2006, quan es van detectar els primers casos a la urbanització Pinemar, fins al 2008 vam destinar partides de fins a 11.000 euros anuals a mesures preventives amb l'objectiu de conservar els exemplars. L'ajuda econòmica de la Generalitat va ser crucial per poder tirar endavant les propostes, però quan ens vam quedar sols aviat vam veure que no ens en sortiríem.
Qüestió de diners.
Amb la crisi actual és evident que es tracta del motiu principal, però tampoc cal oblidar que cap dels tractaments aplicats fins ara no han funcionat al cent per cent i això desanima. També des del Departament d'Agricultura ens han corroborat que en els municipis on la plaga està tan implantada és pràcticament impossible aconseguir salvar els arbres. Hem patit molt, però hem de ser realistes i destinar els diners a arrencar i destruir les palmeres malaltes. Vull ser sincera: no abocaré ni un euro més per salvar-les.
Els particulars han ajudat a controlar l'escarabat?
Hi ha hagut de tot. Gent conscienciada que ha seguit fil per randa els protocols i d'altres que se n'han despreocupat o que han fet tallar la palmera per gent no qualificada que s'ha desfet de les restes de manera irresponsable.
I un cop tretes les palmeres dels espais públics?
Les hem anat substituint, en funció dels recursos de què disposem, per altres espècies d'arbres autòctons i inicialment amb menys problemes que les palmeres, de les quals se n'ha abusat en els últims anys en municipis turístics com el nostre que volien crear una imatge fictícia de platges paradisíaques.
Aquest episodi pot fer replantejar el disseny urbanístic del futur?
Crec que estem obligats a fer una reflexió profunda sobre com han de ser els espais verds de les nostres poblacions. Hem de recuperar l'orgull de la identitat de les espècies de casa, les de tota la vida, i buscar la sostenibilitat i l'estalvi a l'hora de dissenyar les places i els passejos dels nostres municipis.
.
La plaga del morrut s'intenta controlar, però no s'elimina
El Punt 4/8/10
.
En l'últim any l'escarabat que es menja les palmeres s'ha estès al litoral català entre Lloret i Torredembarra i part de l'interior
.
Conscienciar els ciutadans de l'obligació de tractar els seus arbres és l'assignatura pendent
.
Gràfic dels municipis catalans afectats per la plaga del morrut.
“Érem conscients que el morrut s'estendria com una taca d'oli, però ara el que cal és evitar que creixi”. El cap del servei de Sanitat Vegetal del Departament d'Agricultura, Jordi Giné, fa prop de cinc anys que tracta amb aquest insecte provinent del sud-est asiàtic i que s'està acarnissant amb les palmeres catalanes, en concret amb les de tipus canari. En aquest període, i amb un creixement tossut i constant, la plaga pràcticament ha ocupat ja tot el litoral català i algunes comarques de l'interior. Especialment virulenta a les comarques del Maresme, Baix Penedès i Tarragonès, hi ha municipis com Pineda de Mar, al Maresme, amb un últim recompte de 439 palmeres afectades, o Calafell, al Baix Penedès, amb 395, on l'esperança d'acabar amb l'amenaça del coleòpter fa temps que s'ha esvaït.
.
Les mesures preventives a base d'insecticides i altres sistemes fitosanitaris han donat resultats irregulars i sempre en funció del grau d'afectació de l'arbre. “Aquestes accions demanen constància, cosa que molts Ajuntaments han entès i molts particulars no”, apunta Giné. Un control estricte dels 197 vivers de palmeres que hi ha a Catalunya per evitar que en surtin exemplars malalts i l'acotament de la zona afectada per la plaga són avui les armes més efectives amb què lluita la Generalitat contra un insecte del qual no se'n coneix cap depredador.
.
Draga per sorpresa al Masnou
Diari Maresme 2/8/10
.
Vaixell draga Foto: Aj. Masnou.
Un vaixell draga s’ha deixat veure aquest dilluns al matí a la zona de la platja del Masnou. Cal recordar que l’Ajuntament del Masnou va renunciar a la sorra que enguany pertocava al municipi per no afectar la temporada de bany. Avui mateix, el consistori masnoví s’ha posat en contacte amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat perquè intenti aclarir la situació.
Renúncia
L’Ajuntament del Masnou va acordar amb el Ministeri de Medi Ambient i la Generalitat que aquest any renunciava a l’actuació de regeneració de la platja, demanant que no s’aboqués la sorra que pertocava per reforçar la ja existent perquè considerava inoportú fer la regeneració de les platges durant els mesos de juliol i agost, època en què hi ha més afluència de banyistes.
.
El vaixell draga aboca sorra al Masnou, tot i que no en volien
El Punt 4/8/10
.
El consistori no sap per què s'ha treballat en un tram de platja on no estava previst
.
La Generalitat fa extensiva la queixa al Ministeri de Medi Ambient
.
El tram de platja del masnou, que s'ha reomplert i no s'hauria d'haver reomplert Foto: g.a...
El procés de regeneració de les platges encadena problema rere problema. El darrer ha passat al Masnou. Aquest municipi va ser l'únic de la zona afectada, que havia comunicat que no volia rebre sorra del vaixell perquè, segons comentava el seu alcalde, Eduard Gisbert (PSC), el calendari triat no era el millor. “Si poden, que la posin al setembre”, assegurava recentment el batlle, que afegia que ara, a cavall del juliol i l'agost, la platja era plena de banyistes i l'actuació suposava moltes molèsties.
La sorpresa de les autoritats municipals ha estat majúscula quan dilluns es van adonar que el vaixell feinejava davant de les seves costes. “No sabem quin ha estat el motiu, però ja ens hem posat en contacte amb la Generalitat per intentar esclarir el per què d'aquesta situació”, va comentar ahir l'alcalde accidental del Masnou, Xavier Serra (ICV-EUiA).
Concretament, el vaixell va tirar sorra en el tram comprès entre Can Teixidó i el límit del terme, una franja de prop de 400 metres on no estava previst que actués. El govern municipal no es va adonar de la situació fins que el vaixell ja havia acabat la feina al municipi, que va durar aproximadament 24 hores. Segons fonts municipals, cap banyista es va queixar directament a la policia local ni a l'Ajuntament. Un cop se'n va assabentar, però, l'equip de govern va penjar una nota informativa al web i va iniciar els tràmits amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat per esclarir els fets. El director general de Ports, Oriol Balaguer, ha fet extensiva la queixa al Ministeri de Medi Ambient, que ahir no es va pronunciar.
LA FRASE
Hem demanat explicacions a la Generalitat, no sabem per què ha passat
Xavier Serra
alcalde accidental del masnou
Queixes pel calendari escollit
Estat i Generalitat fa anys que regeneren les platges del Baix Maresme després de les llevantades de l'hivern. Enguany, però, les obres, que tenen un cost de 2,2 milions, es van començar en ple mes de juliol, cosa que ha suposat una pluja de crítiques. A Vilassar, el consistori va emetre un comunicat oficial en contra de les condicions de l'actuació, i a Premià una vintena de manifestants van aturar la draga durant prop d'una hora.
dimecres, 4 d’agost del 2010
L’Ajuntament de Tordera desautoritza al DMAH i al Servei Meteorològic de Catalunya, 4/8/10
.Doncs segons el diari “El Punt” hem passat d’un “pensava que Medi Ambient, no s’enteraria” a un “els permisos oficials s’han gestionat”... tot un exemple aclaridor.
I segons el “Diari de Girona” l’alcalde “des”informa del següent... “El que sí que és dubtós és que Medi Ambient no dóna el permís si passa aigua pel riu. I ara, després de les darreres pluges en passa. Però potser el dia que calia fer la cursa no. Això no ho podem preveure.” I a continuació que es “des”informa des del consistori... “l'anul·lació ha arribat quan hi havia 25 inscrits dels 200 que s'esperaven i que l'any vinent segur que es podrà fer”.
Què és dubtós? ¿Que Medi Ambient no vegi clar que 200 persones i vehicles “autoritzats” trepitgin 10 km d'hàbitats i espècies protegides per la legislació europea a un espai protegit?
Aquesta és bona... segons es “des”informa, el riu Tordera deixa de pertànyer “temporalment” a la XN2000 si l’aigua no corre, deixant sense efecte la legislació en matèria de Medi Ambient referent a espais, hàbitats i espècies... reconec que no tenia ni idea!!! (és sarcasme)
I aquesta encara és més bona... riu-te tu del Servei Meteorològic, de la NASA i de tots els organismes “oficials” en matèria de climatologia o de prediccions del temps... segons es “des”informa des de l’ajuntament, l’any vinent “segur” que no baixarà ni una gota d’aigua pel riu!!!... Vaja!!! Ja poden preparar el premi a la millor predicció climàtica/local a un any vista!!! ¿Per quan el Servei Meteorològic de Tordera? (això no és sarcasme, és burla)
.
L'organització del Running a la Tordera culpa el consistori de l'anul·lació de la cursa
Diari de Girona 4/8/10
.
TORDERA JORDI VERA
Els organitzadors de la primera Desert Running a la llera de la Tordera, una cursa que s'havia de celebrar el proper dia 14 d'agost pel voltant del riu (fals, era per la llera del riu), culpen l'Ajuntament del municipi de l'anul·lació de l'esdeveniment. Els responsables asseguren que han hagut de tirar enrere el projecte "per la incompetència de l'administració local", ja que no els va informar correctament dels permisos que calien per realitzar-la.
.
I segons el “Diari de Girona” l’alcalde “des”informa del següent... “El que sí que és dubtós és que Medi Ambient no dóna el permís si passa aigua pel riu. I ara, després de les darreres pluges en passa. Però potser el dia que calia fer la cursa no. Això no ho podem preveure.” I a continuació que es “des”informa des del consistori... “l'anul·lació ha arribat quan hi havia 25 inscrits dels 200 que s'esperaven i que l'any vinent segur que es podrà fer”.
Què és dubtós? ¿Que Medi Ambient no vegi clar que 200 persones i vehicles “autoritzats” trepitgin 10 km d'hàbitats i espècies protegides per la legislació europea a un espai protegit?
Aquesta és bona... segons es “des”informa, el riu Tordera deixa de pertànyer “temporalment” a la XN2000 si l’aigua no corre, deixant sense efecte la legislació en matèria de Medi Ambient referent a espais, hàbitats i espècies... reconec que no tenia ni idea!!! (és sarcasme)
I aquesta encara és més bona... riu-te tu del Servei Meteorològic, de la NASA i de tots els organismes “oficials” en matèria de climatologia o de prediccions del temps... segons es “des”informa des de l’ajuntament, l’any vinent “segur” que no baixarà ni una gota d’aigua pel riu!!!... Vaja!!! Ja poden preparar el premi a la millor predicció climàtica/local a un any vista!!! ¿Per quan el Servei Meteorològic de Tordera? (això no és sarcasme, és burla)
.
L'organització del Running a la Tordera culpa el consistori de l'anul·lació de la cursa
Diari de Girona 4/8/10
.
TORDERA JORDI VERA
Els organitzadors de la primera Desert Running a la llera de la Tordera, una cursa que s'havia de celebrar el proper dia 14 d'agost pel voltant del riu (fals, era per la llera del riu), culpen l'Ajuntament del municipi de l'anul·lació de l'esdeveniment. Els responsables asseguren que han hagut de tirar enrere el projecte "per la incompetència de l'administració local", ja que no els va informar correctament dels permisos que calien per realitzar-la.
.
En un comunicat fet públic a través d'una pàgina web, els responsables de l'esdeveniment exposen la seva versió. Afirmen que la regidoria de Medi Ambient, no els va informar que el recorregut és impossible, ja que la Tordera és un riu protegit dins l'anomenat Xarxa Natura 2000. El 4 de maig van rebre un permís per part de l'ACA, però dos mesos més tard, a 15 dies de la cursa, els Agents Rurals els van comunicar que l'acte no es podia realitzar, perquè calia un permís específic del Departament de Medi Ambient, cosa que el consistori no els havia dit. I per això han hagut d'anul·lar la cursa, trucar a tots els inscrits, tornar-los els diners i avisar els patrocinadors.
.
.
Per altra banda, l'Ajuntament va explicar que calia esperar el permís de Medi Ambient, que encara no ha arribat. "L'ACA va donar el permís. El que sí que és dubtós és que Medi Ambient no dóna el permís si passa aigua pel riu. I ara, després de les darreres pluges en passa. Però potser el dia que calia fer la cursa no. Això no ho podem preveure", va explicar l'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia. "Els vam dir que havien d'esperar i ells van dir que no podien perquè havien de comprar material", va afegir. Finalment, des del consistori es va recordar que l'anul·lació ha arribat quan hi havia 25 inscrits dels 200 que s'esperaven i que l'any vinent segur que es podrà fer.
.
Anul·len una cursa pel riu i en culpen l'Ajuntament
El Punt 4/8/10
.
Els organitzadors li retreuen que no va demanar els permisos necessaris
.
Els organitzadors de la primera cursa Deser Runnig La Tordera han anul·lat la prova prevista a la llera del riu pel dia 14 i en culpen directament l'Ajuntament. Asseguren que des del consistori se'ls va informar que s'havien fet les gestions pertinents amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per aconseguir els permisos corresponents, però que en realitat calia el vistiplau concret del Departament de Medi Ambient perquè la zona on s'ha de fer la prova és un espai natural protegit dins la Xarxa Natura 2000. Els organitzadors qualifiquen els responsables del consistori d'“incompetents” i d'ocultar-los informació que els ha acabat perjudicant. “La regidoria de Medi Ambient de Tordera sabia i coneixia perfectament des del principi, la protecció que tenia aquest riu, i malgrat tot, van amagar la informació”, insisteixen i afegeixen que se senten estafats i enganyats.
.
Des de l'Ajuntament, el regidor d'Esports, Rafel Matas (CiU), va explicar ahir que els permisos oficials s'han gestionat i que Medi Ambient “ha confirmat de paraula que dijous es rebrà el vistiplau per escrit per poder fer la cursa”. Tot i això, Matas també assenyala que el nivell de protecció del riu exigeix que es compleixin un seguit de requisits “com ara que no baixi aigua, circumstància que ara es dóna”. El regidor diu que no entén la reacció dels organitzadors.
.
Els organitzadors d'una cursa denuncien la incompetència de l'ajuntament de Tordera
Malgrat Confidencial 4/8/10
.
Per al dia 14 d’agost, una empresa especialitzada en esdeveniments esportius, havia programat una prova de 10 quilòmetres a través de la llera del riu La Tordera. Quinze abans de disputar-se la cursa, l’organització ha decidit suspendre-la. Argumenten que des de la regidoria de Medi Ambient de l’ajuntament de Tordera, no se’ls havia comunicat correctament quins permisos calien per organitzar l’esdeveniment. A més, segons han explicat fonts de l’empresa, el mateix consistori va obviar el fet de demanar l’autorització corresponent al Departament de Medi Ambient i d’Habitatge de la Generalitat.
.
Anul·len una cursa pel riu i en culpen l'Ajuntament
El Punt 4/8/10
.
Els organitzadors li retreuen que no va demanar els permisos necessaris
.
Els organitzadors de la primera cursa Deser Runnig La Tordera han anul·lat la prova prevista a la llera del riu pel dia 14 i en culpen directament l'Ajuntament. Asseguren que des del consistori se'ls va informar que s'havien fet les gestions pertinents amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per aconseguir els permisos corresponents, però que en realitat calia el vistiplau concret del Departament de Medi Ambient perquè la zona on s'ha de fer la prova és un espai natural protegit dins la Xarxa Natura 2000. Els organitzadors qualifiquen els responsables del consistori d'“incompetents” i d'ocultar-los informació que els ha acabat perjudicant. “La regidoria de Medi Ambient de Tordera sabia i coneixia perfectament des del principi, la protecció que tenia aquest riu, i malgrat tot, van amagar la informació”, insisteixen i afegeixen que se senten estafats i enganyats.
.
Des de l'Ajuntament, el regidor d'Esports, Rafel Matas (CiU), va explicar ahir que els permisos oficials s'han gestionat i que Medi Ambient “ha confirmat de paraula que dijous es rebrà el vistiplau per escrit per poder fer la cursa”. Tot i això, Matas també assenyala que el nivell de protecció del riu exigeix que es compleixin un seguit de requisits “com ara que no baixi aigua, circumstància que ara es dóna”. El regidor diu que no entén la reacció dels organitzadors.
.
Els organitzadors d'una cursa denuncien la incompetència de l'ajuntament de Tordera
Malgrat Confidencial 4/8/10
.
Per al dia 14 d’agost, una empresa especialitzada en esdeveniments esportius, havia programat una prova de 10 quilòmetres a través de la llera del riu La Tordera. Quinze abans de disputar-se la cursa, l’organització ha decidit suspendre-la. Argumenten que des de la regidoria de Medi Ambient de l’ajuntament de Tordera, no se’ls havia comunicat correctament quins permisos calien per organitzar l’esdeveniment. A més, segons han explicat fonts de l’empresa, el mateix consistori va obviar el fet de demanar l’autorització corresponent al Departament de Medi Ambient i d’Habitatge de la Generalitat.
.
Aquest tipus d’esdeveniments a La Tordera estan prohibits -si no s’obtenen els permisos específics, que dóna la Generalitat-, ja que es tracta d’un riu protegit per la Xarxa Natura 2000.
.
Aquest tipus d’esdeveniments a La Tordera estan prohibits -si no s’obtenen els permisos específics, que dóna la Generalitat-, ja que es tracta d’un riu protegit per la Xarxa Natura 2000.
.
L’organització manifesta un clar “sentiment d’estafa o engany” per part de l’ajuntament de Tordera i denuncien la incompetència de la regidoria de Medi Ambient, que va donar el vist-i-plau per celebrar la cursa, tot i la prohibició. També lamenten la pèrdua econòmica i de credibilitat que els ha ocasionat els fets.
.
Polèmica per l’anul·lació d’una cursa a Tordera
Diari Maresme 3/8/10
.
L’organització de la “Desert Running La Tordera“, una cursa de 10 km que s’havia de celebrar el proper 14 d’agost per la llera del Riu Tordera, ha decidit anul·lar la prova, segons assenyalen, “per la incompetència de l’administració local”.
Segons informen els organitzadors a través del bloc de la prova , l’Ajuntament de Tordera no els va informar dels permisos que calen per tirar endavant la cursa. En aquest sentit, asseguren que van demanar al consistori conèixer quins són tots els tràmits que s’han de seguir i “no se’ns va informar correctament”.
Riu protegit
Concretament, l’organització diu que la regidoria de Medi Ambient del municipi no els va informar que el recorregut és impossible de dur-se a terme ja que La Tordera és un riu protegit dins l’anomenada ‘Xarxa Natura 2000‘. Malgrat aixó, el consistori els va donar llum verda per la celebració de la cursa i el passat 4 de maig van rebre el vist-i-plau de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
Permís de Medi Ambient
Dos mesos més tard de l’obtenció del permís, a finals de juliol, els organitzadors van rebre una trucada dels Agents Rurals per comunicar-los que “la cursa no es pot realitzar”. En una posterior trobada personal, els van explicar que el riu està protegit i que és impossible celebrar una cursa com aquesta sense el permís del Departament de Medi Ambient, una informació que, “en el seu moment, ens hauria d’haver explicat Medi Ambient de l’Ajuntament de Tordera”, es lamenten. Finalment, l’organització ha desestimat celebrar la prova perquè amb només 15 dies de marge, sense la garantia d’obtenir el permís vàlid, “és arriscar-se i esperar amb total incertesa durant encara més temps”.
.
Polèmica per l’anul·lació d’una cursa a Tordera
Diari Maresme 3/8/10
.
L’organització de la “Desert Running La Tordera“, una cursa de 10 km que s’havia de celebrar el proper 14 d’agost per la llera del Riu Tordera, ha decidit anul·lar la prova, segons assenyalen, “per la incompetència de l’administració local”.
Segons informen els organitzadors a través del bloc de la prova , l’Ajuntament de Tordera no els va informar dels permisos que calen per tirar endavant la cursa. En aquest sentit, asseguren que van demanar al consistori conèixer quins són tots els tràmits que s’han de seguir i “no se’ns va informar correctament”.
Riu protegit
Concretament, l’organització diu que la regidoria de Medi Ambient del municipi no els va informar que el recorregut és impossible de dur-se a terme ja que La Tordera és un riu protegit dins l’anomenada ‘Xarxa Natura 2000‘. Malgrat aixó, el consistori els va donar llum verda per la celebració de la cursa i el passat 4 de maig van rebre el vist-i-plau de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
Permís de Medi Ambient
Dos mesos més tard de l’obtenció del permís, a finals de juliol, els organitzadors van rebre una trucada dels Agents Rurals per comunicar-los que “la cursa no es pot realitzar”. En una posterior trobada personal, els van explicar que el riu està protegit i que és impossible celebrar una cursa com aquesta sense el permís del Departament de Medi Ambient, una informació que, “en el seu moment, ens hauria d’haver explicat Medi Ambient de l’Ajuntament de Tordera”, es lamenten. Finalment, l’organització ha desestimat celebrar la prova perquè amb només 15 dies de marge, sense la garantia d’obtenir el permís vàlid, “és arriscar-se i esperar amb total incertesa durant encara més temps”.
dimarts, 3 d’agost del 2010
Darrers comunicats de premsa del Servei Meteorològic de Catalunya
Recupero uns quants comunicats de premsa del Servei Meteorològic de Catalunya www.meteo.cat ...
L’AGOST COMENÇA AMB TEMPESTES
Les tempestes d’ahir van afectar bona part del territori. Es van enregistrar quantitats abundants, i intensitats fortes, acompanyades de calamarsa.
EL MES DE JULIOL DE 2010 HA ESTAT CÀLID I SEC O MOLT SEC A BONA PART DEL TERRITORI, A EXCEPCIÓ DEL PIRINEU I PREPIRINEU CENTRAL I OCCIDENTAL, I LES ÀREES AFECTADES PER LES TEMPESTES DELS DIES 22, 29 I 30
El Servei Meteorològic de Catalunya, adscrit al Departament de Medi Ambient i Habitatge, qualifica el mes de juliol del 2010 de càlid a gran part de Catalunya. La distribució irregular de la precipitació ha marcat la pluviometria del mes. D’aquesta manera, a excepció d’àmplies zones del Pirineu i Prepirineu central i occidental on el mes ha estat plujós o molt plujós, a la resta del territori el juliol s’hauria de qualificar de sec o molt sec, si bé cal remarcar que les fortes tempestes que van afectar la Catalunya Central, el litoral i el Prelitoral central i el delta de l’Ebre han provocat que en un sol dia se superés amb escreix la modesta mitjana mensual del mes de juliol.
DISPONIBLE L’ANUARI DE DADES METEOROLÒGIQUES 2009
L’Anuari de dades meteorològiques 2009 ja es troba consultable a la pàgina web del Servei Meteorològic de Catalunya. Aquesta publicació recull un resum de les dades meteorològiques que durant l’any 2009 s’han generat a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), en els radiosondatges llançats a Barcelona i en la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE).
DISPONIBLE EL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. JUNY DE 2010
El mes de juny de 2010 ha estat de normal a fred a gran part de Catalunya. Pel que fa a les precipitacions, ha estat un mes plujós o molt plujós a la meitat occidental del país. A la resta, el juny ha estat sec a extenses àrees del litoral i prelitoral de les demarcacions de Barcelona i Girona i a l'extrem sud del Principat, i fins i tot, molt sec a la zona del cap de Creus.
DISPONIBLE EL BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. PRIMAVERA DE 2010
La primavera de 2010 ha estat a grans trets plujosa a la meitat est i seca a la resta. L’estació ha estat freda en general, tot i que la temperatura s’ha mantingut dins la normalitat climàtica a bona part de Ponent, al Camp de Tarragona i a la franja que va de la Cerdanya i el Ripollès fins a la costa Central.
L’AGOST COMENÇA AMB TEMPESTES
Les tempestes d’ahir van afectar bona part del territori. Es van enregistrar quantitats abundants, i intensitats fortes, acompanyades de calamarsa.
EL MES DE JULIOL DE 2010 HA ESTAT CÀLID I SEC O MOLT SEC A BONA PART DEL TERRITORI, A EXCEPCIÓ DEL PIRINEU I PREPIRINEU CENTRAL I OCCIDENTAL, I LES ÀREES AFECTADES PER LES TEMPESTES DELS DIES 22, 29 I 30
El Servei Meteorològic de Catalunya, adscrit al Departament de Medi Ambient i Habitatge, qualifica el mes de juliol del 2010 de càlid a gran part de Catalunya. La distribució irregular de la precipitació ha marcat la pluviometria del mes. D’aquesta manera, a excepció d’àmplies zones del Pirineu i Prepirineu central i occidental on el mes ha estat plujós o molt plujós, a la resta del territori el juliol s’hauria de qualificar de sec o molt sec, si bé cal remarcar que les fortes tempestes que van afectar la Catalunya Central, el litoral i el Prelitoral central i el delta de l’Ebre han provocat que en un sol dia se superés amb escreix la modesta mitjana mensual del mes de juliol.
DISPONIBLE L’ANUARI DE DADES METEOROLÒGIQUES 2009
L’Anuari de dades meteorològiques 2009 ja es troba consultable a la pàgina web del Servei Meteorològic de Catalunya. Aquesta publicació recull un resum de les dades meteorològiques que durant l’any 2009 s’han generat a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), en els radiosondatges llançats a Barcelona i en la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE).
DISPONIBLE EL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. JUNY DE 2010
El mes de juny de 2010 ha estat de normal a fred a gran part de Catalunya. Pel que fa a les precipitacions, ha estat un mes plujós o molt plujós a la meitat occidental del país. A la resta, el juny ha estat sec a extenses àrees del litoral i prelitoral de les demarcacions de Barcelona i Girona i a l'extrem sud del Principat, i fins i tot, molt sec a la zona del cap de Creus.
DISPONIBLE EL BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. PRIMAVERA DE 2010
La primavera de 2010 ha estat a grans trets plujosa a la meitat est i seca a la resta. L’estació ha estat freda en general, tot i que la temperatura s’ha mantingut dins la normalitat climàtica a bona part de Ponent, al Camp de Tarragona i a la franja que va de la Cerdanya i el Ripollès fins a la costa Central.
Detecten i investiguen la presència de caçadors furtius d'astors al Parc Natural del Montseny . 3/8/10
Detecten i investiguen la presència de caçadors furtius d'astors al Parc Natural del Montseny
L’Actualitat del Baix Montseny 3/8/10
.
L’Actualitat del Baix Montseny 3/8/10
.
.
Dins el programa de seguiment dels nius de rapinyaires, tècnics del Parc Natural del Montseny han detectat enguany l'expoliació de diversos nius d'astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis), espècie protegida pel fet d'estar en situació de perill. El parc ja està portant a terme accions per trobar als furtius que actuen a la zona.
El biòleg que coordina el programa de seguiment de nius de rapinyaires del Montseny, Jordi Baucells, amb la implicació de tota la guarderia del parc, ha detectat recentment l'espoliació de dos nius d'astor. L'espoliació de nius és una acció penada per llei.
Els tècnics i la guarderia han constatat que els nius d'astor són repetidament espoliats per furtius que molt probablement es dediquen a comercialitzar-los per fer falconeria. A primers de juliol varen espoliar dos dels nius més emblemàtics, que tenien 2 i 4 polls. L'equip va constatar que havien pujat dalt dels arbres on hi ha les plataformes per extreure directament els polls del niu.
D'altra banda, el Parc Natural ha superat l'auditoria de seguiment que s'ha de passar per les certificacions Q, la marca de qualitat en la gestió de l'ús públic del parc. El 24 de març es va realitzar l'auditoria de la gestió del sistema de qualitat, que va obtenir una nota alta (8,9 sobre 10), segons va saber el parc el 23 de juliol. El sistema de qualitat en la gestió dels equipaments i serveis d'ús públic (Q de Qualitat), es va implantar el 2004 al Parc i s'ha anat renovant els anys 2006 i el 2008.
Enguany l'auditoria ha estat més dificultosa ja que s'ha implantat la Norma UNE 187002. Així, els tècnics del parc han hagut de canviar tota la documentació per equiparar-se a la legislació europea.
El Parc Natural del Montseny també ha començat a treballar per implantar la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) amb una primera sessió de treball oberta a entitats i persones vinculades al territori i a la gestió del turisme. La CETS suposa el reconeixement a un procés per definir un programa de turisme sostenible per al territori. Això suposa una planificació turística que faci compatible la conservació del territori amb les activitats de les empreses turístiques. La sessió va comptar amb una cinquantena d'assistents i hi van ser representades 35 entitats, incloent-s'hi administracions, empreses i consorcis dedicats a la promoció del turisme. Aquests han de consensuar una diagnosi entre els agents implicats en la gestió del turisme.
Durant la sessió es van analitzar aspectes com ara la tipologia de visitants, la gestió del patrimoni natural i cultural, els mecanismes de control de la qualitat turística, el tipus de negocis turístics així com la repercussió econòmica del turisme. Sant Hilari Sacalm acollirà a finals de setembre la segona reunió del Fòrum.
.
Detectats i perseguits caçadors furtius de falcons al Montseny
Diari de Girona 3/8/10
.
ARBÚCIES ESTEVE PUIG
Han estat detectats i perseguits caçadors furtius de falcons per la zona del Montseny. Tècnics i guardes del Parc Natural han constatat que els nius d'astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis) són repetidament espoliats per persones que amb aquestes aus intenten obtenir un rendiment econòmic al comercialitzar-les per fer falconeria.
A principi d'aquest mes de juliol en van ser robats a dos dels nius més emblemàtics dos i quatre pollets. L'equip va comprovar que els caçadors furtius havien pujat dalt dels arbres on hi ha les plataformes per extreure directament els pollets del niu. Aquestes accions il·legals han estat detectades per Jordi Baucells, biòleg que coordina el programa de seguiment de nius de rapinya del Montseny.
Tenint en compte que es tracta d'una espècie protegida pel fet de trobar-se en perill d'extinció, s'ha posat en marxa per part de les diputacions de Barcelona i Girona, que gestionen les seves respectives demarcacions territorials del Parc Natural, un servei de vigilància per descobrir i, posteriorment, intentar detenir els que atempten contra el medi natural i més concretament la fauna d'aquesta zona sotmesa a protecció especial i reconeguda mundialment en ser declarada per la Unesco Reserva de la Biosfera.
dilluns, 2 d’agost del 2010
Anul•lada una cursa de 10km per la llera del riu Tordera per la incompetència de l’administració local de Tordera. 2/8/10
.Vull felicitar expressament a l’organització de la 1era Desert Running La Tordera per l’encert i la responsabilitat que ha demostrat en la comunicació de l’anul·lació de la cursa, simplement admirable i assenyalant clarament als responsables. Amb un sentit de la responsabilitat, de la bona feina i de la informació que tant difícil és avui dia atribuir a l’ajuntament de Tordera i a altres organitzacions.
Felicitar també als Serveis Territorials del DMAH, als seus tècnics i càrrecs públics, i al Cap de l’Àrea Bàsica del Maresme del Cos d’Agents Rurals.
Extret literalment del blog de l’organització...
ANUL·LACIÓ DE LA CURSA PER LA INCOMPETÈNCIA DE L'ADMISTRACIÓ LOCAL
.
- Anul.lació de la cursa "Desert Running La Tordera" per la incompetència de l'administració local. L'Ajuntament de Tordera NO ha informat dels permisos que calen per tirar endavant la cursa. L'organització, per la seva banda, demana conèixer quins són tots els tràmits que s'han de seguir, i NO se'ls informa correctament.
.
- La regidoria de Medi Ambient competent del municipi, NO informa que el recorregut és impossible de dur-se a terme ja que, La Tordera, és un riu protegit dins l'anomenat "Xarxa Natura 2000". Per més informació poden visitar:
http://www.mma.es/portal/secciones/biodiversidad/rednatura2000/
.
- Entenem que el consistori ha de ser coneixedor de l'esmentada protecció del riu, i no obstant, NO se'ns comunica i donen llum verd per fer la cursa (sense informar dels permisos que calen, i en tot moment amagant-ho).
.
- A data del 4 de maig de 2010, després de diverses comunicacions amb el consistori, es rep el vist-i-plau pertinent de l'ACA, l'Agència Catalana de l'Aigua. L'ajuntament va fer les passes per obtenir el permís d'aquest organisme, passant per alt el Departament de Medi Ambient i d'Habitatge de la Generalitat. L'organització de la cursa, entén que amb el permís de l'ACA, ja s'obté TOTA l'autorització necessària i des de l'Ajuntament, no se'n diu el contrari.
.
- Dos mesos més tard de l'obtenció del permís, a finals de juliol, rebem una trucada dels Agents Rurals per comunicar-nos que la cursa NO es pot realitzar. Després d'una trobada personal, ens expliquen tot el que en el seu moment, ens hauria d'haver explicat Medi Ambient de l'Ajuntament de Tordera: que el riu està protegit i que és IMPOSSIBLE celebrar una cursa com aquesta sense el permís del Departament de Medi Ambient. I és que, com desconeixíem, l'ecosistema del riu està protegit i, en especial, les seves aus i altres espècies. La resposta dels Agents Rurals, és que cal una autorització específica del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, i se'ns diu que no se'n fa prou amb el permís de l'ACA. Primera notícia per nosaltres, a tan sols uns 15 dies de celebrar aquesta cursa.
.
- La nostra rèplica és denunciar la incompetència i l'ocultació d'informació d'un ens públic com és l'Ajuntament d'aquest municipi. És intolerable i impensable que una associació que pretén treballar amb serietat, com és la nostra, s'adreci a l'administració que pertoca, i que sigui desinformada de la paperassa que cal presentar. La regidoria de Medi Ambient de Tordera, sabia i coneixia perfectament des del principi, la protecció que tenia aquest riu, i malgrat tot, van amagar la informació.
.
- Un exemple més, és la reacció de la tècnica de Medi Ambient de l'Ajuntament, que després d'una trobada personal, la resposta que ens dóna a tot plegat, és aquesta, citem textualment: "Pensava que Medi Ambient, no s'enteraria". No pensem que sigui la postura que hagi d'adoptar el nostre Ajuntament, com tampoc creiem que les regidories d'Esport i de Medi Ambient tinguin aquesta manca d'implicació i ganes de treballar pel poble. No oblidem que esdeveniments esportius com aquests, no se'n celebren a Tordera, tret d'altres modalitats esportives com poden ser activitats d'hoquei sobre patins o futbol. Era tota una novetat, la primera cursa amb aquestes característiques, una forma, indubtablement, de PROMOCIÓ i DESENVOLUPAMENT LOCAL per la mateixa població de Tordera, alhora que serveix per FOMENTAR l'ESPORT al municipi.
.
- Creiem que no tan sols és, a priori, una ocultació de dades i d'informació a la que qualsevol ciutadà hauria de tenir accés quan s'adreça al seu consistori, no oblidem que és un DRET. Per nosaltres ha estat una ocultació d'informació, seguida de la manca i la intenció d'engegar projectes esportius nous. Alhora que no deixa de ser una falta de preocupació, per part de l'Ajuntament, envers les persones de l'organització que se n'ocupen, i de la falta de respecte que això significa pels seus ciutadans i ciutadanes en general, (no oblidem que ja hi havia gairebé una trentena de persones inscrites).
.
- A tan sols un parell de setmanes vista abans d'iniciar la cursa, se'ns informa que és imprescindible comptar amb el permís del Departament de Medi Ambient, i la resposta de l'Ajuntament, és dir-nos que encara és possible mobilitzar-nos per obtenir-lo. No es pot pretendre fer moure tota l'organització en tan sols un marge de 15 dies, sense saber del cert, sí tot i mobilitzant-nos, obtindríem el SÍ per resposta. Per tant, és arriscar-se i esperar amb total incertesa durant encara més temps, perquè tots sabem l'agilitat amb la que funcionen aquests tràmits, i la cosa s'agreuja més durant la paralització general del mes d'agost.
.
- Repercussions:
.
· Vulneració dels nostres drets de ser informats de forma clara i transparent
· Desafecció, decepció i desànim de tota l'organització
· Desatenció per part del consistori de Tordera
· Sentiment d'estafa o engany que s'enduu l'associació, les persones implicades, els espònsors i els inscrits
· Pèrdua de credibilitat de l'associació, davant dels inscrits a una cursa que semblava tirar endavant sense problemes, per desconeixença nostra i desinformació de l'administració local
· Ens afecta negativament que tot el procés s'hagi endarrerit tant en el temps, perquè els últims dies previs a la cursa, és quan arriba el màxim nombre d'inscrits: se n'esperaven uns 200 en total
· Pèrdua de compromís amb els patrocinadors que han cregut en el nostre projecte, i als quals ara se'ls ha d'explicar tot i tornar els diners invertits
· Pèrdua dels nostres ingressos en: Grafisme, Marxandatge, Impressió, Publicitat, Disseny, Confecció i Estampat de les samarretes promocionals, Edició del lloc web i Mobilitat
· Pèrdua de temps
.
- Resposta de la nostra associació:
.
· Informar a tots els inscrits a la cursa fins ara i retornar els diners de la inscripció
· Informar tots els patrocinadors, de qui ja s'havia aconseguit gran quantia de capital
· Informar via Internet a tothom
· Informar als mitjans locals i comarcals que puguin donar cobertura als fets
· Demanar citació amb l'alcalde de Tordera per donar-li a conèixer el que ha ocorregut
· Actuarem davant, el que considerem una injustícia i no ens aturarem de cares a organitzar nous esdeveniments esportius del mateix caire. Si el municipi no ens ho permet, es cercaran alternatives diverses
diumenge, 1 d’agost del 2010
L'Estat aprova l'aportació a la draga . El Punt 31/7/10
L'Estat aprova l'aportació a la draga
El Punt 31/7/10
.
El Consell de Ministres va aprovar ahir l'aportació d'1,8 milions a la regeneració de la costa maresmenca. Aquesta operació s'està realitzant aquests dies a Montgat i en els dies anteriors ha posat sorra a les platges de Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar. El total de l'operació, en la qual també participa econòmicament el port de Mataró, s'eleva als 2,2 milions d'euros. La regeneració s'allargarà fins a la setmana vinent i ha provocat queixes de banyistes que lamenten que les obres s'hagin fet tan tard.
El Punt 31/7/10
.
El Consell de Ministres va aprovar ahir l'aportació d'1,8 milions a la regeneració de la costa maresmenca. Aquesta operació s'està realitzant aquests dies a Montgat i en els dies anteriors ha posat sorra a les platges de Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar. El total de l'operació, en la qual també participa econòmicament el port de Mataró, s'eleva als 2,2 milions d'euros. La regeneració s'allargarà fins a la setmana vinent i ha provocat queixes de banyistes que lamenten que les obres s'hagin fet tan tard.
dissabte, 31 de juliol del 2010
dijous, 29 de juliol del 2010
Tiburones y Rayas. Guia de identificación. CRAM
De la web del CRAM (Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins)...
http://www.cram.org/cat/tib_especies.php
En el Mediterráneo habitan unas 47 especies de tiburones y 34 especies de rayas. La FAO (Food and Agriculture Organization of the United Nations) editó en 2005 una completa guía de identificación de tiburones y rayas del Mediterráneo y Mar Negro disponible online.
La Fundación CRAM, con la colaboración de Obra Social de Caja Madrid, editó de una guía de identificación de las especies más comunes capturadas en el litoral mediterraneo para facilitar las labores de identificación de las capturas y conseguir unos datos más fiables. Esta guía se repartirá a las principales cofradías de pescadores de Cataluña.
Descargate la guía en PDF:
.
http://www.cram.org/cat/tib_especies.php
En el Mediterráneo habitan unas 47 especies de tiburones y 34 especies de rayas. La FAO (Food and Agriculture Organization of the United Nations) editó en 2005 una completa guía de identificación de tiburones y rayas del Mediterráneo y Mar Negro disponible online.
La Fundación CRAM, con la colaboración de Obra Social de Caja Madrid, editó de una guía de identificación de las especies más comunes capturadas en el litoral mediterraneo para facilitar las labores de identificación de las capturas y conseguir unos datos más fiables. Esta guía se repartirá a las principales cofradías de pescadores de Cataluña.
Descargate la guía en PDF:
.
La pardela balear y la identificación de las pardelas de las costes ibéricas. Ministerio de Medio Ambiente
.De la web del CRAM (Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins)...
http://www.cram.org/cat/ave_especies.php
LA PARDELA BALEAR Y LA IDENTIFICACION DE LAS PARDELAS IBÉRICASManual de identificación
La determinación especifica de la Pardela Balear como una especie diferenciada de la Pardela Mediterránea, ha supuesto un cambio radical en la conservación de esta especie. Cuando se produce la separación específica de la Pardela Balear, surge la necesidad de tomar medidas de conservación para una especie endémica con una población que apenas llega a las 2000 parejas, un número muy bajo para un ave marina.
En el año 2000 es incluida en el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas (Real Decreto 439/1990, de 30 de marzo de 1990, por el que se regula el catálogo nacional de especies amenazadas), en la categoría de “En Peligro de Extinción” (Orden Ministerial de 10 de marzo de 2000).
Los problemas que surgen a la hora de identificar a la Pardela Balear, han hecho que nuestros conocimientos sobre esta ave fuera de su área de nidificación sean más bien escasos. Con el esfuerzo de observadores cada vez más capacitados, se están obteniendo nuevos datos muy interesantes sobre sus zonas de alimentación y sobre su dispersión postnupcial.
Uno de los objetivos de este manual es facilitar una correcta identificación a aquellos observadores que encuentran en las pardelas un grupo difícil de identificar. La guía no se han pensado para los expertos observadores de aves marinas, aunque es posible que encuentren en ella datos que le sean de interés. La persona que se acerca por primera vez a la observación de aves marinas es posible que encuentre complejidad en algunos términos y que se pierda en la descripción de las coloraciones de los plumajes. La paciencia y experiencia son los únicos aliados que tenemos. Nuestro conocimiento va a enriquecerse si podemos compartir la visión de las pardelas con un observador experimentado. Una manera de hacerlo es participar en los recuentos periódicos que lasadministraciones locales y los grupos conservacionistas realizan a lo largo de toda la costa de la Península y del Archipiélago Balear.
Ver el manual en PDF
Veïns aturen la draga durant una hora a Premià de Mar 28/7/10...
Una cinquantena de manifestants aturen durant una hora els treballs de la draga a la platja del Pla de l’Ós
Premià Notícies 28/7/10
.
Els mossos d'esquadra han parlat amb els manifestants
.
Una concentració de veïns ha aturat aquest matí durant una hora els treballs de la draga que abocava sorra a la platja del Pla de l’Ós de Premià de Mar. Els manifestants, que s’havien convocat al llarg del dia d’ahir via internet i mitjançant uns cartells enganxats al carrer, s’oposaven al sistema de regeneració amb la draga i demanaven solucions a la pèrdua de la sorra que fossin definitives i respectuoses amb el medi ambient. Els Mossos d’esquadra han fet marxat els manifestants i els treballs de la draga s’han reprès a 2/4 de 12 del migdia. Els manifestants, que han manifestat la seva intenció de tornar a concentrar-se demà a la platja, han traslladat la seva protesta a la plaça de l’Ajuntament.
L’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, s’ha referit aquest matí a la concentració que ha aturat durant una hora els treballs de la draga a la platja del Pla de l’Ós. Buch ha recordat que el consistori havia demanat per escrit al ministeri de Medi Ambient que la draga només posés sorra a aquells punts de la platja on fos imprescindible per evitar molèsties als banyistes. L’alcalde ha dit que la sorra ha de servir per preservar el sender peatonal i la via del tren de futurs temporals i ha recordat que sempre han advocat per que hi hagi solucions definitives per preservar la sorra a la platja.
A banda d’això, l’alcalde ha reconegut el dret dels convocats a manifestar-se.
Aturen la draga a una platja de Premià
Diari Maresme 28/7/10
.
L'aturada de la draga. Foto: premianoticies.wordpress.com
.
Un grup de veïns de Premià de Mar ha aturat aquest dimecres al matí durant una hora els treballs de la draga que abocava sorra a la platja del Pla de l’Ós del municipi. Segons informa Ràdio Premià, els manifestants, que s’havien convocat al llarg del dia d’ahir via internet i mitjançant uns cartells enganxats al carrer, s’oposaven al sistema de regeneració amb la draga i demanaven solucions a la pèrdua de la sorra que fossin definitives i respectuoses amb el medi ambient.
Finalment, els Mossos d’Esquadra han aconseguit fer marxar els manifestants i els treballs de la draga s’han reprès a dos quarts de 12 del migdia. Els manifestants, que han anunciat la seva intenció de tornar a concentrar-se demà dijous a la platja, han traslladat la seva protesta a la plaça de l’Ajuntament.
Un grup de veïns de Premià impedeix l'inici de la regeneració de la platja
El Punt 29/7/10
.
Una vintena de persones ocupa durant una hora l'espai on havia d'actuar la draga i reclamen una solució “que no malmeti el medi”
Representants del manifestants parlant amb l'alcalde Miquel Buch. Foto: G.ARIÑO.
.
Una vintena de persones de Premià de Mar van mostrar ahir el seu rebuig a la regeneració de la platja amb el vaixell draga. A quarts de deu del matí, aquests veïns van ocupar l'espai on havia d'actuar la maquinària i van impedir durant una estona que aquesta treballés. La majoria eren veïns, banyistes habituals que ahir van baixar i es van adonar que no podien posar-se on ho fan habitualment. En total, l'acte de protesta no va arribar a una hora, però va servir per donar un toc d'atenció a les administracions, que any rere any inverteixen en aquest sistema per posar sorra al litoral sense que signifiqui una solució definitiva.
Queixes
“Teníem una platja que semblava la Costa Brava i ara ens la deixaran ben bruta”, explica Pilar Velázquez. “No pot ser que ho facin en aquestes dates, en plena temporada de bany”, es lamenta Sandra Lara, una altra de les veïnes que ahir van decidir posar la seva tovallola on la draga havia de tirar la sorra. Un dels promotors de la protesta, Joan Ribet, va destacar que el motiu de fons de la mobilització és “la destrucció del fons marí”. “Fa molts anys que això passa i ningú no fa res, ja ens n'hem cansat”, diu Ribet, que amb altres dos manifestants van desplaçar-se a mig matí a la plaça de la Vila a posar la tovallola davant de l'ajuntament. “Ja que no ens deixen posar-la a la platja la posarem aquí”, van explicar.
Allà els va sortir a rebre l'alcalde del municipi, Miquel Buch (CiU), que els va prometre una reunió per atendre les seves peticions. “Nosaltres tampoc hi estem d'acord, amb aquesta solució, pel tema mediambiental i també pels diners que ens costa cada any a tots”, va explicar Buch als manifestants, tot i que es va negar a publicar una apunt contrari a la draga al web municipal, tal com li va demanar Ribet.
L'alcalde, però, va recordar que només posaran sorra als punts on no hi ha pràcticament platja i que, en cas de no fer-ho, hi ha perill que, a l'hivern, es desfalqui la via del tren. Els manifestants van anunciar que avui repetiran l'acció de protesta.
LA FRASE
El vaixell draga que està absorbint la sorra de davant del municipi també està destruint el fons marí
Joan Ribet
veí de premià de mar
Premià Notícies 28/7/10
.
Els mossos d'esquadra han parlat amb els manifestants.
Una concentració de veïns ha aturat aquest matí durant una hora els treballs de la draga que abocava sorra a la platja del Pla de l’Ós de Premià de Mar. Els manifestants, que s’havien convocat al llarg del dia d’ahir via internet i mitjançant uns cartells enganxats al carrer, s’oposaven al sistema de regeneració amb la draga i demanaven solucions a la pèrdua de la sorra que fossin definitives i respectuoses amb el medi ambient. Els Mossos d’esquadra han fet marxat els manifestants i els treballs de la draga s’han reprès a 2/4 de 12 del migdia. Els manifestants, que han manifestat la seva intenció de tornar a concentrar-se demà a la platja, han traslladat la seva protesta a la plaça de l’Ajuntament.
L’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, s’ha referit aquest matí a la concentració que ha aturat durant una hora els treballs de la draga a la platja del Pla de l’Ós. Buch ha recordat que el consistori havia demanat per escrit al ministeri de Medi Ambient que la draga només posés sorra a aquells punts de la platja on fos imprescindible per evitar molèsties als banyistes. L’alcalde ha dit que la sorra ha de servir per preservar el sender peatonal i la via del tren de futurs temporals i ha recordat que sempre han advocat per que hi hagi solucions definitives per preservar la sorra a la platja.
A banda d’això, l’alcalde ha reconegut el dret dels convocats a manifestar-se.
Aturen la draga a una platja de Premià
Diari Maresme 28/7/10
.
L'aturada de la draga. Foto: premianoticies.wordpress.com.
Un grup de veïns de Premià de Mar ha aturat aquest dimecres al matí durant una hora els treballs de la draga que abocava sorra a la platja del Pla de l’Ós del municipi. Segons informa Ràdio Premià, els manifestants, que s’havien convocat al llarg del dia d’ahir via internet i mitjançant uns cartells enganxats al carrer, s’oposaven al sistema de regeneració amb la draga i demanaven solucions a la pèrdua de la sorra que fossin definitives i respectuoses amb el medi ambient.
Finalment, els Mossos d’Esquadra han aconseguit fer marxar els manifestants i els treballs de la draga s’han reprès a dos quarts de 12 del migdia. Els manifestants, que han anunciat la seva intenció de tornar a concentrar-se demà dijous a la platja, han traslladat la seva protesta a la plaça de l’Ajuntament.
Un grup de veïns de Premià impedeix l'inici de la regeneració de la platja
El Punt 29/7/10
.
Una vintena de persones ocupa durant una hora l'espai on havia d'actuar la draga i reclamen una solució “que no malmeti el medi”
Representants del manifestants parlant amb l'alcalde Miquel Buch. Foto: G.ARIÑO..
Una vintena de persones de Premià de Mar van mostrar ahir el seu rebuig a la regeneració de la platja amb el vaixell draga. A quarts de deu del matí, aquests veïns van ocupar l'espai on havia d'actuar la maquinària i van impedir durant una estona que aquesta treballés. La majoria eren veïns, banyistes habituals que ahir van baixar i es van adonar que no podien posar-se on ho fan habitualment. En total, l'acte de protesta no va arribar a una hora, però va servir per donar un toc d'atenció a les administracions, que any rere any inverteixen en aquest sistema per posar sorra al litoral sense que signifiqui una solució definitiva.
Queixes
“Teníem una platja que semblava la Costa Brava i ara ens la deixaran ben bruta”, explica Pilar Velázquez. “No pot ser que ho facin en aquestes dates, en plena temporada de bany”, es lamenta Sandra Lara, una altra de les veïnes que ahir van decidir posar la seva tovallola on la draga havia de tirar la sorra. Un dels promotors de la protesta, Joan Ribet, va destacar que el motiu de fons de la mobilització és “la destrucció del fons marí”. “Fa molts anys que això passa i ningú no fa res, ja ens n'hem cansat”, diu Ribet, que amb altres dos manifestants van desplaçar-se a mig matí a la plaça de la Vila a posar la tovallola davant de l'ajuntament. “Ja que no ens deixen posar-la a la platja la posarem aquí”, van explicar.
Allà els va sortir a rebre l'alcalde del municipi, Miquel Buch (CiU), que els va prometre una reunió per atendre les seves peticions. “Nosaltres tampoc hi estem d'acord, amb aquesta solució, pel tema mediambiental i també pels diners que ens costa cada any a tots”, va explicar Buch als manifestants, tot i que es va negar a publicar una apunt contrari a la draga al web municipal, tal com li va demanar Ribet.
L'alcalde, però, va recordar que només posaran sorra als punts on no hi ha pràcticament platja i que, en cas de no fer-ho, hi ha perill que, a l'hivern, es desfalqui la via del tren. Els manifestants van anunciar que avui repetiran l'acció de protesta.
LA FRASE
El vaixell draga que està absorbint la sorra de davant del municipi també està destruint el fons marí
Joan Ribet
veí de premià de mar
Aigua de La Tordera per a Sant Pere de Vilamajor 28/7/10...
Sant Pere posa en marxa la connexió amb la xarxa d'aigua del Ter-Llobregat
L’Actualitat del Baix Montseny 28/7/10
.
Des de dimecres d'aquesta setmana, 21 de juliol, Sant Pere de Vilamajor compta amb aigua del Ter-Llobregat, un cop finalitzats els treballs de connexió d'aquesta xarxa. Les obres, que permetran la portada d'aigua des de la planta d'aigua que ATLL té a Cardedeu han tingut una durada aproximada de dos anys i permetran a les llars de Sant Pere de Vilamajor l'abastiment a través del dipòsit de Faldes. L'arribada d'aquest nou recurs permetrà aixecar el ban de restricció d'aigua al municipi.
L’Actualitat del Baix Montseny 28/7/10
.
Des de dimecres d'aquesta setmana, 21 de juliol, Sant Pere de Vilamajor compta amb aigua del Ter-Llobregat, un cop finalitzats els treballs de connexió d'aquesta xarxa. Les obres, que permetran la portada d'aigua des de la planta d'aigua que ATLL té a Cardedeu han tingut una durada aproximada de dos anys i permetran a les llars de Sant Pere de Vilamajor l'abastiment a través del dipòsit de Faldes. L'arribada d'aquest nou recurs permetrà aixecar el ban de restricció d'aigua al municipi.
dimecres, 28 de juliol del 2010
L'Acord de Custòdia a la desembocadura de la Tordera, a la revista som-hi! de Malgrat de Mar...
Som-hi! Revista de Malgrat de Mar (El Maresme)
núm. 368 (juliol-agost 2010) pàg. 36
.
cliqueu sobre la imatge per ampliar
La denúncia de la canonada a la revista som-hi! de Malgrat de Mar...
som-hi! Revista de Malgrat de Mar (El Maresme)
núm 368 (juliol-agost 2010), pàg. 7
.cliqueu sobre la imatge per ampliar...
.
Premiarencs reclamen alternatives a la draga. Diari Maresme 27/7/10
Premiarencs reclamen alternatives a la draga
Diari Maresme 27/7/10
.
un col·lectiu de premianencs han creat el bloc Premià no traga amb la draga, un espai crític amb actuació del vaixell draga a les platges del municipis. Els impulsors d’aquesta iniciativa asseguren sentir-se “desinformats” i consideren que “probablement existeixen alternatives més sostenibles i duradores“.
Cost ambiental i alternatives
L’objectiu del col·lectiu és “conèixer més a fons què és el que fa el vaixell, quin impacte ambiental té i quines altres solucions podrien ser possibles”.
En aquest sentit, es pregunten quins costos ambientals suposa el vaixell draga i si hi ha algun estudi ambiental darrere l’opció de dragar les platges. També reclamen “si hi ha alternatives més definitives, que no facin que cada any calgui repetir l’operació, i si és imprescindible que ‘el negrai‘ – la franja de roques de color negre -, patrimoni ecològic de Premià de Mar, quedi soterrat cada any”.
Diari Maresme 27/7/10
.
un col·lectiu de premianencs han creat el bloc Premià no traga amb la draga, un espai crític amb actuació del vaixell draga a les platges del municipis. Els impulsors d’aquesta iniciativa asseguren sentir-se “desinformats” i consideren que “probablement existeixen alternatives més sostenibles i duradores“.
Cost ambiental i alternatives
L’objectiu del col·lectiu és “conèixer més a fons què és el que fa el vaixell, quin impacte ambiental té i quines altres solucions podrien ser possibles”.
En aquest sentit, es pregunten quins costos ambientals suposa el vaixell draga i si hi ha algun estudi ambiental darrere l’opció de dragar les platges. També reclamen “si hi ha alternatives més definitives, que no facin que cada any calgui repetir l’operació, i si és imprescindible que ‘el negrai‘ – la franja de roques de color negre -, patrimoni ecològic de Premià de Mar, quedi soterrat cada any”.
dimarts, 27 de juliol del 2010
Els caçadors impulsaran una xarxa perquè es pugui vendre la carn de senglar . El Punt 27/7/10
Els caçadors impulsaran una xarxa perquè es pugui vendre la carn de senglar
El Punt 27/7/10
.
La carn de les batudes només serveix per al consum propi i volen que també arribi al consumidor
Actualment només funciona un únic escorxador
.
la carn de senglar de Girona és molt apreciada i de molt bona qualitat. Foto: EUDALD PICAS.
.
Els senglars que els caçadors de les comarques gironines cacen durant la temporada i en les batudes extraordinàries per danys només serveixen per al consum propi. Per aquest motiu, la Federació de Caçadors de Girona s'ha fixat un objectiu: crear una xarxa de comercialització de senglar perquè la carn també arribi als consumidors. A la demarcació hi ha quatre sales de tractament de caça silvestre, però actualment només n'hi ha una en funcionament i les altres tres estan en desús. La intenció és posar-se al dia en matèria de salut pública per complir els requisits legals, reobrir aquests escorxadors i trobar empreses interessades en la distribució i comercialització.
Abans només hi havia carn de senglar de les comarques gironines durant els mesos de temporada de caça. Però actualment l'increment de la població d'aquest animal als boscos de la demarcació ha obligat els caçadors a fer més batudes i pràcticament cacen tot l'any. De fet, durant la darrera temporada han fet un rècord històric de captures i han caçat uns 14.000 exemplars.
El president de la Federació de Caça de Girona, Carles Dilmé, va explicar que aquesta carn només la poden aprofitar els mateixos caçadors de les colles perquè no tenen capacitat ni autorització per comercialitzar-la. “La carn de senglar que es pot comprar aquí ve d'Espanya, no és carn de senglar de Girona”, va explicar Dilmé.
Per aquest motiu, des de la federació volen impulsar una xarxa de comercialització de carn de senglar. La intenció és reobrir les sales de tractament de caça silvestre –a la demarcació n'hi ha quatre– i trobar empreses interessades en la distribució i la venda directa al consumidor. “No podem comercialitzar-ho nosaltres, no és la nostra feina, hem de trobar qui ho vulgui fer de manera professional”, va dir el president, que va assegurar que hi ha més demanda que oferta i que seria un èxit segur. La carn de senglar s'ha de tractar en escorxadors específics, però dels quatre que hi ha a la demarcació només n'hi ha un d'obert, el de Ribes de Freser, des del qual estan duen a terme una espècie de prova pilot de comercialització “amb bons resultats”.
LA FRASE
L'increment de la població d'aquest animal als boscos ha obligat els caçadors a fer més batudes i ara pràcticament cacen tot l'any
La marca de ‘senglar català'
A més de posar-se al dia en matèria de salut pública, també els cal trobar distribuïdor interessat en la distribució de carn de senglar durant tot l'any i reobrir els altres escorxadors que hi ha a Castelló d'Empúries, Sant Hilari i Bellver de Cerdanya. “Amb la quantitat de porcs que cacem necessitem tenir quatre o cinc sales de tractament obertes i més gent que s'hi dediqui', va dir Dilmé, que va assegurar que en cap moment tenen intenció d'enriquir-se amb aquesta activitat, sinó que només busquen que la carn de senglar no es faci malbé i que “tothom pugui saber que tenim un senglar de gran qualitat i que en puguin gaudir a un preu raonable', va dir el president. Un cop hagin aconseguit comercialitzar el senglar de la demarcació, la intenció és obrir sales de tractament a altres punts de Catalunya en què tampoc es comercialitza i a crear una marca de ‘senglar català'.
El Punt 27/7/10
.
La carn de les batudes només serveix per al consum propi i volen que també arribi al consumidor
Actualment només funciona un únic escorxador
.
la carn de senglar de Girona és molt apreciada i de molt bona qualitat. Foto: EUDALD PICAS..
Els senglars que els caçadors de les comarques gironines cacen durant la temporada i en les batudes extraordinàries per danys només serveixen per al consum propi. Per aquest motiu, la Federació de Caçadors de Girona s'ha fixat un objectiu: crear una xarxa de comercialització de senglar perquè la carn també arribi als consumidors. A la demarcació hi ha quatre sales de tractament de caça silvestre, però actualment només n'hi ha una en funcionament i les altres tres estan en desús. La intenció és posar-se al dia en matèria de salut pública per complir els requisits legals, reobrir aquests escorxadors i trobar empreses interessades en la distribució i comercialització.
Abans només hi havia carn de senglar de les comarques gironines durant els mesos de temporada de caça. Però actualment l'increment de la població d'aquest animal als boscos de la demarcació ha obligat els caçadors a fer més batudes i pràcticament cacen tot l'any. De fet, durant la darrera temporada han fet un rècord històric de captures i han caçat uns 14.000 exemplars.
El president de la Federació de Caça de Girona, Carles Dilmé, va explicar que aquesta carn només la poden aprofitar els mateixos caçadors de les colles perquè no tenen capacitat ni autorització per comercialitzar-la. “La carn de senglar que es pot comprar aquí ve d'Espanya, no és carn de senglar de Girona”, va explicar Dilmé.
Per aquest motiu, des de la federació volen impulsar una xarxa de comercialització de carn de senglar. La intenció és reobrir les sales de tractament de caça silvestre –a la demarcació n'hi ha quatre– i trobar empreses interessades en la distribució i la venda directa al consumidor. “No podem comercialitzar-ho nosaltres, no és la nostra feina, hem de trobar qui ho vulgui fer de manera professional”, va dir el president, que va assegurar que hi ha més demanda que oferta i que seria un èxit segur. La carn de senglar s'ha de tractar en escorxadors específics, però dels quatre que hi ha a la demarcació només n'hi ha un d'obert, el de Ribes de Freser, des del qual estan duen a terme una espècie de prova pilot de comercialització “amb bons resultats”.
LA FRASE
L'increment de la població d'aquest animal als boscos ha obligat els caçadors a fer més batudes i ara pràcticament cacen tot l'any
La marca de ‘senglar català'
A més de posar-se al dia en matèria de salut pública, també els cal trobar distribuïdor interessat en la distribució de carn de senglar durant tot l'any i reobrir els altres escorxadors que hi ha a Castelló d'Empúries, Sant Hilari i Bellver de Cerdanya. “Amb la quantitat de porcs que cacem necessitem tenir quatre o cinc sales de tractament obertes i més gent que s'hi dediqui', va dir Dilmé, que va assegurar que en cap moment tenen intenció d'enriquir-se amb aquesta activitat, sinó que només busquen que la carn de senglar no es faci malbé i que “tothom pugui saber que tenim un senglar de gran qualitat i que en puguin gaudir a un preu raonable', va dir el president. Un cop hagin aconseguit comercialitzar el senglar de la demarcació, la intenció és obrir sales de tractament a altres punts de Catalunya en què tampoc es comercialitza i a crear una marca de ‘senglar català'.
diumenge, 25 de juliol del 2010
Algunes notícies més per llegir 25/7/10...
Construeixen una escala per accedir a la platja de sota la finca de Can Juncadella
Diari de Girona 25/7/10
.
Després de l'abocament de sorra artificial, ara apareix una escala per accedir a la cala Rajols de Lloret. diari de girona
.
LLORET DE MAR JORDI VERA
Després d'haver abocat sorra artificial a la platja de cala Rajols de Lloret de Mar, la que queda sota la finca de Can Juncadella, per fer-la més còmoda, ara han decidit construir-hi una escala, per poder accedir-hi amb més facilitat.
Aquesta cala és de còdols i a finals de la setmana passada va apàreixer recoberta de sorra artificial per fer-la més còmoda al bany. La mesura ha portat certa polèmica al poble i ha fet que s'obrís una investigació. Ara, però, ha aparegut una escala de fusta per accedir-hi. Sembla, doncs, que s'estan construint una platja a mida, malgrat els expedients i les investigacions que hi ha engegades per part de l'Ajuntament i de la Generalitat i Costes de l'Estat.
Cal recordar que aquesta mateixa setmana representants del Departament de Medi Ambient i Política Territorial de la Generalitat i de Costes de l'Estat van visitar la platja i estan estudiant quines mesures aplicaran. A més, van remarcar que a banda de les sancions que s'apliquin caldrà tornar-la al seu estat original. Abans que puguin prendre cap decisió, però, els treballs han continuat. Aquesta vegada per construir l'escala de taulons de fusta.
.
.
L'ACA té 8 mesos una depuradora sense funcionar perquè no hi arriba la llum
Diari de Girona 25/7/10
.
Veïns del Martorell es queixen que les aigües negres de la urbanització Maçanet Residencial continuen anant a la Tordera
.
Les instal·lacions romanen tancades per la manca d'electricitat que permeti que funcioni. CARLES COLOMER
.
MAÇANET DE LA SELVA E.BATLLE
La urbanització Residencial Park de Maçanet de la Selva segueix abocant les aigües negres al riu Tordera malgrat que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va construir una depuradora per poder-ho solucionar i en va acabar les obres fa vuit mesos. Una planta que encara no funciona i que es troba tancada i per tant segueix permetent que les aigües residuals d'una de les àrees residencials més grans del país amb, amb aproximadament 2.500 parcel·les i una població de fins a 6.000 persones a l'estiu, acabin a la Tordera.
I és d'aquesta infracció medi ambiental del que es queixen habitants del veïnat del Martorell de Maçanet, perquè és a la seva zona de masies disseminades per on transcorre una riera que va a la Tordera i per tant, per "on passa tota la brutícia", recorda un veí, i afegeix que fa 35 anys que viuen aquesta situació i que els indigna més ara, en veure com a pocs metres tenen "una nova depuradora que no funciona".
El motiu que fa que no s'hagi pogut posar en funcionament, segons el veí, és la manca d'electricitat a la planta i així ho confirma el regidor d'Obres públiques i serveis de Maçanet Antoni Guinó (CiU) que diu que "no hi ha prou potència de llum per poder-la fer funcionar, segons ens diu l'ACA" i ressalta que no acaba d'entendre aquest motiu perquè "ja hi ha instal·lat un transformador en aquella zona".
Per tot això, es mostra decebut amb l'ACA perquè "és una deixadesa que tota l'aigua bruta vagi cap al Tordera i més quan s'ha estat lluitant per tenir una depuradora a la urbanització des del 1993". I afegeix que des que està construïda la depuradora s'ha "reunit i parlat amb gent de l'ACA durant aquests vuit mesos i sempre ens diuen que falta la llum, és una vergonya". Pel que fa a l'ACA, aquest diari va posar-s'hi en contate, però en tancar l'edició encara no s'havia donat cap explicació.
"Aigua negra i pudors"
Diari de Girona 25/7/10
.
Després de l'abocament de sorra artificial, ara apareix una escala per accedir a la cala Rajols de Lloret. diari de girona.
LLORET DE MAR JORDI VERA
Després d'haver abocat sorra artificial a la platja de cala Rajols de Lloret de Mar, la que queda sota la finca de Can Juncadella, per fer-la més còmoda, ara han decidit construir-hi una escala, per poder accedir-hi amb més facilitat.
Aquesta cala és de còdols i a finals de la setmana passada va apàreixer recoberta de sorra artificial per fer-la més còmoda al bany. La mesura ha portat certa polèmica al poble i ha fet que s'obrís una investigació. Ara, però, ha aparegut una escala de fusta per accedir-hi. Sembla, doncs, que s'estan construint una platja a mida, malgrat els expedients i les investigacions que hi ha engegades per part de l'Ajuntament i de la Generalitat i Costes de l'Estat.
Cal recordar que aquesta mateixa setmana representants del Departament de Medi Ambient i Política Territorial de la Generalitat i de Costes de l'Estat van visitar la platja i estan estudiant quines mesures aplicaran. A més, van remarcar que a banda de les sancions que s'apliquin caldrà tornar-la al seu estat original. Abans que puguin prendre cap decisió, però, els treballs han continuat. Aquesta vegada per construir l'escala de taulons de fusta.
.
.
L'ACA té 8 mesos una depuradora sense funcionar perquè no hi arriba la llum
Diari de Girona 25/7/10
.
Veïns del Martorell es queixen que les aigües negres de la urbanització Maçanet Residencial continuen anant a la Tordera
.
Les instal·lacions romanen tancades per la manca d'electricitat que permeti que funcioni. CARLES COLOMER.
MAÇANET DE LA SELVA E.BATLLE
La urbanització Residencial Park de Maçanet de la Selva segueix abocant les aigües negres al riu Tordera malgrat que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va construir una depuradora per poder-ho solucionar i en va acabar les obres fa vuit mesos. Una planta que encara no funciona i que es troba tancada i per tant segueix permetent que les aigües residuals d'una de les àrees residencials més grans del país amb, amb aproximadament 2.500 parcel·les i una població de fins a 6.000 persones a l'estiu, acabin a la Tordera.
I és d'aquesta infracció medi ambiental del que es queixen habitants del veïnat del Martorell de Maçanet, perquè és a la seva zona de masies disseminades per on transcorre una riera que va a la Tordera i per tant, per "on passa tota la brutícia", recorda un veí, i afegeix que fa 35 anys que viuen aquesta situació i que els indigna més ara, en veure com a pocs metres tenen "una nova depuradora que no funciona".
El motiu que fa que no s'hagi pogut posar en funcionament, segons el veí, és la manca d'electricitat a la planta i així ho confirma el regidor d'Obres públiques i serveis de Maçanet Antoni Guinó (CiU) que diu que "no hi ha prou potència de llum per poder-la fer funcionar, segons ens diu l'ACA" i ressalta que no acaba d'entendre aquest motiu perquè "ja hi ha instal·lat un transformador en aquella zona".
Per tot això, es mostra decebut amb l'ACA perquè "és una deixadesa que tota l'aigua bruta vagi cap al Tordera i més quan s'ha estat lluitant per tenir una depuradora a la urbanització des del 1993". I afegeix que des que està construïda la depuradora s'ha "reunit i parlat amb gent de l'ACA durant aquests vuit mesos i sempre ens diuen que falta la llum, és una vergonya". Pel que fa a l'ACA, aquest diari va posar-s'hi en contate, però en tancar l'edició encara no s'havia donat cap explicació.
"Aigua negra i pudors"
Des del veïnat del Martorell de Maçanet també asseguren que des de sempre aguanten "aigua negra i pudors" i que tenien l'esperança que la depuradora hi posaria fi però vist el que hi ha ara, asseguren que no confien en l'ACA perquè "quan es va decidir fer la depuradora van prometre que a l'octubre del 2008 funcionaria" i no ha estat així.
Per la seva banda, el regidor d'Obres i serveis Antoni Guinó assegura que comprèn la indignació dels veïns i assegura que "cal queixar-se i els veïns tenen tota la raó per fer-la" i afegeix que davant les gestions que s'ha fet des del consistori "potser l'ACA s'hauriade dedicar a una altra cosa", afegeix, vist que fa vuit mesos que hi ha una instal·lació nova i sense fer-ne cap mena d'ús.
I és que la història d'aquesta depuradora arrenca als anys 90, quan l'Ajuntament de Maçanet de la Selva va demanar que se'n construissin en les diverses urbanitzacions que hi ha al municipi i finalment, es va arrencar el compromís que se n'edificarien a Montbarbat, Mas Altaba i finalment, a Maçanet Residencial.
.
.
Can Bundància
El Punt 25/7/10. LA CONTRA
.
La gent pensava que rere les taules dels despatxos importants hi havia gent preparada, però ara s'ha vist que això no ha estat així. Creien que l'abundància no s'acabaria mai
.
Entre els pobles d'Oix i Montagut, en plena muntanya, emboscat entremig de rouredes i pins vells, hi ha una antiga casa de menjars –avui dia restaurada– que en diuen Can Bundància. Aquest nom sempre ens ha cridat l'atenció.
Imaginem els antics traginers, contrabandistes, pagesos i viatgers, esgotats pel dur camí, trobant-se en aquell lloc en què es podrien assadollar i atipar-se a cor què vols per unes monedes. No és d'estranyar que la coneguessin amb el nom de Can Bundància, fent cas omís de les regles gramaticals, però representant amb un mot precís la teca i el mam que els esperava al seu interior. Tota la resta eren trons.
Ara mateix, amb tot el que està passant, no ens traiem del cap aquest mot, com a símbol de les actuals desgràcies. Havíem viscut una colla d'anys a Can Bundància. Per sobre de les nostres possibilitats. Semblava que el diner no s'havia d'acabar mai. Però el diner fa temps que es va acabar, i ara s'exhaureix també el crèdit. En tots els nivells. I després del diner i del crèdit ja no queda res més que pagar deutes. Els més imprudents: els establiments de crèdit –bancs i caixes– i les administracions públiques. Hom confiava que rere les taules dels despatxos importants hi havia persones amb unes ments organitzades, amb seny i amb estudis suficients. Ara s'ha vist que això no ha estat així. I que no ens vinguin els predicadors de la televisió, esades, taules rodones, cambres de comerç, tribunes i altres contestant amb suficiència i èmfasi: “Nosaltres ja ho vam dir l'any 2006”. Mentida. Mentida podrida! El més sincer va ser un banquer que comentava: “Imaginin una taula ben servida i els comensals a punt de menjar. Entra el cambrer i diu: ‘No mengin, el menú està enverinat'... Nosaltres no podíem dir que s'anava per un camí enverinat. Ens haurien lapidat”. Les corporacions i organismes públics, els ajuntaments, les diputacions, les comunitats autònomes i el mateix govern de l'Estat s'havien cregut que tot era Can Bundància i que això no s'acabaria mai. Però era una fugida endavant, orquestrada i consentida. S'apujava l'IBI d'un any per l'altre, l'impost sobre construccions, i les mil i unes travetes legals que impedeixen qualsevol moviment econòmic, i tot amb un únic afany: recaptar. I recaptar més. Tiraven plans a llarg termini, i s'apujaven els sous i nomenaven estudis i assessors... “Si aquest any s'han demanat dos-cents permisos d'obres, l'any vinent podem pensar que seran tres-cents, i apujant lleugerament els impostos i les taxes, podrem...” l els bancs servien de contrapunt al desastre: “Tireu, tireu... no patiu... ens sobren els diners, no sabem com col·locar-los”.
Encara la gent diu pel carrer: “Bones vacances!” És allò immediat, l'important. No hem deixat de creure que som a Can Bundància! Però el setembre arribarà, inexorablement, i ens pot trobar amb els deures encara per fer, i no hi serem a temps. Tot ho esperem d'uns nous salvadors del món: les exportacions i el turisme. No hi ha gaire res més... el bé ens ha de venir de fora...!
Però des del diari em diuen que el mes d'agost no compten amb aquest cronista. Per tant, i per ritual, bones vacances!
Per la seva banda, el regidor d'Obres i serveis Antoni Guinó assegura que comprèn la indignació dels veïns i assegura que "cal queixar-se i els veïns tenen tota la raó per fer-la" i afegeix que davant les gestions que s'ha fet des del consistori "potser l'ACA s'hauriade dedicar a una altra cosa", afegeix, vist que fa vuit mesos que hi ha una instal·lació nova i sense fer-ne cap mena d'ús.
I és que la història d'aquesta depuradora arrenca als anys 90, quan l'Ajuntament de Maçanet de la Selva va demanar que se'n construissin en les diverses urbanitzacions que hi ha al municipi i finalment, es va arrencar el compromís que se n'edificarien a Montbarbat, Mas Altaba i finalment, a Maçanet Residencial.
.
.
Can Bundància
El Punt 25/7/10. LA CONTRA
.
La gent pensava que rere les taules dels despatxos importants hi havia gent preparada, però ara s'ha vist que això no ha estat així. Creien que l'abundància no s'acabaria mai
.
Entre els pobles d'Oix i Montagut, en plena muntanya, emboscat entremig de rouredes i pins vells, hi ha una antiga casa de menjars –avui dia restaurada– que en diuen Can Bundància. Aquest nom sempre ens ha cridat l'atenció.
Imaginem els antics traginers, contrabandistes, pagesos i viatgers, esgotats pel dur camí, trobant-se en aquell lloc en què es podrien assadollar i atipar-se a cor què vols per unes monedes. No és d'estranyar que la coneguessin amb el nom de Can Bundància, fent cas omís de les regles gramaticals, però representant amb un mot precís la teca i el mam que els esperava al seu interior. Tota la resta eren trons.
Ara mateix, amb tot el que està passant, no ens traiem del cap aquest mot, com a símbol de les actuals desgràcies. Havíem viscut una colla d'anys a Can Bundància. Per sobre de les nostres possibilitats. Semblava que el diner no s'havia d'acabar mai. Però el diner fa temps que es va acabar, i ara s'exhaureix també el crèdit. En tots els nivells. I després del diner i del crèdit ja no queda res més que pagar deutes. Els més imprudents: els establiments de crèdit –bancs i caixes– i les administracions públiques. Hom confiava que rere les taules dels despatxos importants hi havia persones amb unes ments organitzades, amb seny i amb estudis suficients. Ara s'ha vist que això no ha estat així. I que no ens vinguin els predicadors de la televisió, esades, taules rodones, cambres de comerç, tribunes i altres contestant amb suficiència i èmfasi: “Nosaltres ja ho vam dir l'any 2006”. Mentida. Mentida podrida! El més sincer va ser un banquer que comentava: “Imaginin una taula ben servida i els comensals a punt de menjar. Entra el cambrer i diu: ‘No mengin, el menú està enverinat'... Nosaltres no podíem dir que s'anava per un camí enverinat. Ens haurien lapidat”. Les corporacions i organismes públics, els ajuntaments, les diputacions, les comunitats autònomes i el mateix govern de l'Estat s'havien cregut que tot era Can Bundància i que això no s'acabaria mai. Però era una fugida endavant, orquestrada i consentida. S'apujava l'IBI d'un any per l'altre, l'impost sobre construccions, i les mil i unes travetes legals que impedeixen qualsevol moviment econòmic, i tot amb un únic afany: recaptar. I recaptar més. Tiraven plans a llarg termini, i s'apujaven els sous i nomenaven estudis i assessors... “Si aquest any s'han demanat dos-cents permisos d'obres, l'any vinent podem pensar que seran tres-cents, i apujant lleugerament els impostos i les taxes, podrem...” l els bancs servien de contrapunt al desastre: “Tireu, tireu... no patiu... ens sobren els diners, no sabem com col·locar-los”.
Encara la gent diu pel carrer: “Bones vacances!” És allò immediat, l'important. No hem deixat de creure que som a Can Bundància! Però el setembre arribarà, inexorablement, i ens pot trobar amb els deures encara per fer, i no hi serem a temps. Tot ho esperem d'uns nous salvadors del món: les exportacions i el turisme. No hi ha gaire res més... el bé ens ha de venir de fora...!
Però des del diari em diuen que el mes d'agost no compten amb aquest cronista. Per tant, i per ritual, bones vacances!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
