Vols donar un cop de mà?

Cigonya negra (Ciconia nigra) sobre la desembocadura del riu Tordera 4/11/10

Aquest matí a passat planejant una cigonya negra (Ciconia nigra) sobre la desembocadura del riu Tordera direcció Blanes, a no gaire alçada.

És la primera vegada que la veig a aquest lloc, o millor dit sobre aquest lloc, tot i que es tracta d'una espècie molt escassa però regular riu amunt durant els passos migratoris.

També aquest matí com a més destacat, un astor (Accipiter gentilis) jove capturant una polla d'aigua (Gallinula chloropus), pel color i mida, doncs ha estat una escena molt ràpida, sortint del bosc de ribera i caient molt fort a on l'ha atrapat, una zona sorrenca amb canyís a la part interior de la desembocadura.

Un estol de 14 cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus) molt cridaneres sobre la desembocadura i càmping La Tordera.

Continuen els cabussets (Tachybatus ruficollis), l'ànec xiulador (Anas penelope) mascle o alguns xarxets (Anas crecca) femella, entre molts altres.

Un parell de tortugues de rierol (Mauremys leprosa) i una tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans) prenent el sol juntes sobre el canyís tombat, i moltes granotes verdes (Pelophylax perezi) croant arreu.

1a Jornada tècnica - La gestió de les zones humides. Sils 25/11/10

1a Jornada tècnica - La gestió de les zones humides
Sils, 25 de novembre de 2010

.
Les zones humides són espais amb capacitat per acollir una elevada biodiversitat encara que no sempre desenvolupin aquesta funció ateses les pertorbacions a què han estat sotmeses històricament. Actualment, la seva situació ha millorat gràcies a les figures de protecció i a un canvi de percepció en positiu de la població enfront aquest espais, no obstant, encara pateixen agressions en forma de contaminació de l’aigua, presència d’espècies invasores, activitats humanes que limiten amb aquests espais, aïllament, etc.
.
Us convidem a participar en una jornada que té per objectiu conèixer i debatre experiències de gestió i millora dels ambients humits en diferents contextos, posant especial interès en la custòdia del territori per a la gestió d’espais d’interès natural de titularitat privada. Per tant, la jornada va adreçada a professionals de l’àmbit públic o privat que treballen en gestió d’espais naturals, estudiants i a totes aquelles persones interessades.
.
Consulteu el programa de la jornada [jpg]

La Sitja del Llop, núm. 32. Revista del Montseny

La Sitja del Llop, núm. 32
de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny
.

Us adjuntem l'índex i l'editorial.
.
Pd.: la foto de la portada mostra el respecte del dep. de Medi Ambient a la ribera i la llera de la Tordera... Amb "amics" així...
.
sitja_32_index_editorial pdf.

Arriben els primers gavots (Alca torda). Desembocadura del riu Tordera 2/11/10. Oriol Baena

Font: www.ornitho.cat
.
Aquest dimarts 2/11/10 l'Oriol Baena ha observat els 3 primers gavots (Alca torda) de la temporada cap al nord davant la desembocadura del riu Tordera. Primera citació postnupcial de l'espècie.

Tord ala-roig (Turdus iliacus) al riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu) 2/11/10. David Caballé

Font: www.ornitho.cat
.
Primera citació postnupcial de tord ala-roig (Turdus iliacus), escoltat al riu Tordera al seu pas per Sant Feliu de Buixalleu per en David Caballé aquest dimarts 2/11/10 al vespre.

Fredelugues (Vanellus vanellus) al Pla d'Anyells (Tordera) 2/11/10. David Caballé

Font: www.ornitho.cat
.
Unes 12 fredelugues (Vanellus vanellus) sedimentades al Pla d'Anyells (Tordera) observades aquest dimarts 2/11/10 per en David Caballé.

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus) a Sant Feliu de Buixalleu 2/11/10. David Caballé

Font: www.ornitho.cat
.
Una àguila calçada (Hieraaetus pennatus) fase clara empaitada per un aligot comú (Buteo buteo) observada per en David Caballé a Sant Feliu de Buixalleu aquest dimarts 2/11/10.

Fotografies de l'estol de grues (Grus grus) sobre Tordera del passat divendres. David Caballé

Les podeu veure aquí...
.
https://cid-d2ba2b290d9f62df.photos.live.com/play.aspx/grues/P1060217.JPG?Bsrc=Photomail&Bpub=SDX.Photos&wa=wsignin1.0&sa=785914285
.

Fotografies d'en David Caballé de l'estol de 40 grues (Grus grus) que van passar volant sobre Tordera el passat divendres...
.
Grues (Grus grus) sobre Tordera 29/10/10. David Caballé
.
Hores abans van passat sobre Santa Coloma de Farners...
.
Grues
La Natura a la comarca de La Selva
.
Un estol de mig centenar de grues (Grus grus) observat el 29-10 per en Josep Moreno sobre Santa Coloma de Farners. Hores més tard van ser observades per en David Caballé sobre Tordera.

humor... tira de vinyetes El Rosco

http://www.birdingalbufera.es/?q=tira

Si ho voleu escoltar... Tot això eren vinyes - ai, ai, ai

Tot això eren vinyes - ai, ai, ai
TOT AIXÒ EREN VINYES
Lletra: Miquel Gorriz
Música: Josep Lladó

Les fotografies de la plantada i del taller de construcció de menjadores d'aquest diumenge 31/10/10 a la desembocadura. Orchis

.
Aquest diumenge tonto, amb estones de pluja i amb estones de sol, grans i petits van anar passant per la desembocadura de la Tordera per realitzar la tercera plantada popular d'arbres i arbustos de ribera i pel taller de construcció de menjadores per a aus a càrrec d'en Miquel Pons.

.
Algunes imatges de la plantada...
.

.
i del taller de construcció de menjadores...
.
.

Gràcies a tots els que van assistir, ja s'ha plantat el tram que faltava des dels voltants de la torre d'observació fins a la platja...

.

.
Amb aquesta plantada i les 2 anteriors...

.
Primeres imatges de la plantada d’arbres i arbustos de ribera entre el riu i Càmping La Tordera d’aquest diumenge 28/3/10...
.
Imatges de la plantada a la desembocadura del riu Tordera del passat diumenge 25/4/10. Orchis
.
... s'han plantat més de 1500 arbres i arbustos de ribera (1562) a l'espai recuperat entre Càmping La Tordera i la desembocadura del riu, resseguint tot el camí d'accés a la platja i fent servir espècies autòctones repartides per l'espai segons les seves necessitats i amb coherència amb l'arbrat autòcton preexistent, tot fent diferents microambients. Per a garantir el genotip propi de les espècies vegetals de l'espai, en la mesura de lo possible s'han plantat exemplars de viver propi provinents de llavors i esqueixos d'exemplars antics del Delta, afegides a la compra de la planta per part de Càmping La Tordera d'exemplars autòctons.
.

Entre les espècies plantades hi ha freixes, oms, àlbers, gatells, salzes, tamarius, aurons, aranyoners, llentiscles (per a les zones més elevades del terreny), arç blanc, aladerns, etc... , i de ven segur que amb el temps podrem gaudir tots d'un bosc de ribera recuperat.
.

Per a garantir la supervivència de la planta (i és encoratjador que tinguem més del 97% de supervivència de les 2 primeres plantades), Càmping La Tordera i Orchis s'encarreguen de realitzar les tasques necessàries (regs de manteniment quan és necessari, delimitació i neteja de l'espai, etc...), i podem afirmar que la resposta i complicitat de tota la gent sense la qual no hauria estat possible ha estat admirable!!!
.

El proper diumenge 7/11/10 a les 9 del matí farem una darrera plantada a aquells llocs on no ha estat possible, principalment la zona afectada per les encara feines de construcció de la torre d'observació, i qui vulgui està convidat a participar.
.

L'any vinent s'organitzaran més activitats relacionades amb el manteniment i reposició de la planta que no hagi sobreviscut a l'hivern.
.

Aquestes plantades formen part de la recuperació del bosc de ribera emmarcada dins de l'Acord de Custòdia de la riba i ribera de la desembocadura del riu Tordera a Malgrat de Mar, entre Magdalena Fornés i Méndez – Càmping La Tordera SL i l'associació Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, i d'entre els objectius principals d'aquesta actuació concreta hi ha l'eliminació dels corriols cap a l'interior de l'espai natural, la naturalització de l'espai i l'ocultació dels elements artificials, l'allunyament del pas de persones a les zones més sensibles, la recuperació de la flora i fauna autòctona, i la participació de totes les persones que vulguin en la recuperació i protecció d'aquest espai natural.

.
Moltes gràcies a tots!!!

Les obres de millora de la desembocadura del riu Tordera a la riba de Blanes 28/10/10...

Les fotografies són del passat dijous 28/10/10
.

Si passeu pel corriol entre la desembocadura de la Tordera i el càmping El Pinar, a la riba de Blanes, veureu que l'ajuntament està realitzant algunes obres... es tracta de les feines de millora que la regidoria de Medi Ambient de Blanes realitza a l'espai gràcies a un ajut econòmic del DMAH.
.
No conec al detall el projecte, i en realitat lo correcte seria que l'anunciés i concretés la pròpia regidoria (demano disculpes) però inclou l'acondicionament del corriol per al pas de bicicletes i per evitar la circulació motoritzada que hi havia, l'eliminació dels corriols per l'interior del canyar cap al canyissar i llera del riu amb l'ocultació i tapat d'aquests (veure fotos), la instal·lació d'una tanca de fusta a tot el recorregut, i la senyalització de l'espai mitjançant plafons informatius compartits amb la regidoria de Malgrat de Mar (a l'altre riba).
.
Per la seva banda, i segons les últimes notícies de que disposo, la regidoria de Malgrat de Mar també instal·larà la tanca a la riba per delimitar el camí d'accés a la platja entre la zona reforestada de la desembocadura i càmping La Tordera, a més a més de la senyalització de l'espai mitjançant plafons informatius com ja he comentat abans. En principi, la tanca a la banda de Malgrat s'instal·laria quan la torre d'observació estigui finalitzada del tot (que no trigarà gaire), però sincerament desconec quan exactament.
.
Suposadament, l'actuació compartida entre Blanes i Malgrat també inclouria el tancament i senyalització de l'interior de l'espai natural per la banda de mar (barra de sorra) entre les dues tanques (la de Blanes i la de Malgrat) unint els extrems a la zona de platja i delimitant i controlant l'accés a l'interior de la desembocadura durant l'època de nidificació.
.
Algunes imatges d'aquest dijous al corriol entre la desembocadura i el càmping El Pinar (Blanes)...
.

Sobre l'"estat ecològic dels rius" segons la Diputació de Barcelona...

Podeu consultar l'informe aquí... http://ecobill.diba.cat/
.
Una de tantes notícies aparegudes darrerament sobre els resultats de l'any 2009...
.
La Tordera, realitats diverses d'un mateix riu
El Punt 31/10/10
.
L'últim estudi de la Diputació fa evident que la salut de l'espai fluvial empitjora als trams baix i mitjà
.

Imatge idíl·lica del tram alt del riu Tordera al seu pas per Sant Celoni. Foto: LL. MARTÍNEZ.
(Fals... és una imatge del tram mig, concretament de la Ferreria (entre Sant Celoni i Sant Feliu de Buixalleu), que al text de la notícia s'identifica com “qualitat moderada” o “amb problemes”.)
.
Històricament, la Tordera ha estat un riu maltractat. Els abocaments d'aigües industrials i d'aigües residuals municipals, que van tenir el seu episodi àlgid a finals dels noranta i que van precipitar la construcció de la dessalinitzadora, han marcat la realitat d'un espai que conserva encara una riquesa natural molt important. Les últimes dades sobre l'estat de salut de la Tordera provenen de l'estudi realitzat per la Diputació a través del departament d'ecologia de la Universitat de Barcelona. Un estudi fruit del seguiment que, amb la col·laboració de diverses institucions, des de l'any 1994 realitzen informes periòdics sobre la qualitat ecològica de diferents rius del país. El resultat és prou decebedor: les parts mitjana i baixa de la Tordera es troben en un mal estat ecològic. Segons es recull en les conclusions, malgrat que les aigües que baixen ara presenten un aspecte net i transparent, el nivell ecològic no és l'esperat. Tot i això, també es deixa constància d'una evident –però sensible– millora. Una millora que es focalitza sobretot a la part alta i que va minvant a mesura que s'arriba a la desembocadura. Zones com ara la de Santa Maria de Palautordera comencen a mostrar alguns punts amb problemes i, com més avall, l'estat ecològic empitjora, igual que, segons es desprèn de l'estudi, als trams entre la Ferreria i Sant Feliu de Buixalleu, o el tram que va des del municipi de Tordera fins a la desembocadura.

L'informe, fet públic aquest mes, ha estat elaborat a partir de l'índex Ecostrimed, un índex que calcula la qualitat biològica dels rius a partir de macroinvertebrats (IBMWP) i a partir de l'estat de conservació del bosc de ribera (QBR).

Aquest any 2009, la qualitat ecològica global de la Tordera és la millor que s’ha obtingut des del 1998, any en què van iniciar-se els estudis en aquesta conca. També aquest any els llindars que separen els rangs que estableixen la qualitat ecològica dels rius s’han vist revisats després d’una segona fase d’intercalibració que ha realitzat l’Agència Catalana de l’Aigua (vegeu la metodologia: “Indicadors biològics”). Amb aquesta nova revisió, els llindars superiors (els que determinen una qualitat molt bona o bona) són menys restrictius que el 2008.El 37% dels punts de la conca de la Tordera tenen molt bona qualitat i se centren sobretot al primer tram del riu, fins aigua avall de Santa Maria de Palautordera, així com a les rieres d’Arbúcies i de Santa Coloma. Més del 50% dels trams estudiats tenen una bona qualitat, i la qualitat és moderada només en dos punts: la riera de Vallgorguina i la Tordera a Sant Feliu de Buixalleu.

Aquests bons resultats vénen donats segurament per les bones condicions en què estava aquesta conca quan va ser visitada; els cabals havien estat molt elevats durant un llarg període de temps, tots els indicadors fisicoquímics de toxicitat o de risc d’eutrofització estaven clarament més baixos que en anys anteriors, i la conductivitat no era molt elevada en cap punt.

Fixant-se en el gràfic adjunt, en què es mostra l’evolució de la qualitat ecològica segons l’IBMWP des del principi d’aquests estudis i unificant els criteris als quals s’apliquen aquest 2009, s’observa que hi ha hagut una millora clara al llarg del temps. Ja fa tres anys que no apareixen qualitats dolentes i pèssimes, i els llocs amb qualitat moderada van fluctuant seguint una tendència a augmentar els anys més secs i a disminuir els anys plujosos. Al mateix temps i de forma inversa, sembla que varien els trams amb qualitat bona i molt bona, que aquest 2009 arriben a representar quasi el 90% dels punts de la conca de la Tordera.
.
................................
.
Defugint dels titulars periodístics, que són el que són (tots), i fent una ullada ràpida a l'informe de l'any 2009 (que podeu veure al primer dels enllaços i sobre el qual es basa aquesta i la resta de titulars periodístics... lo primer és que aquest estudi és lo que és, purament estadístic, i serveix per lo que serveix, per donar titulars. Tant important i correcte seria explicar “els titulars” com la metodologia per qualifica un curs fluvial en “mal estat ecològic”. Partint de la base que tots els rius no són iguals (i no l'han de ser), una metodologia “igual” sobre realitats ecològiques diferents dona resultats que s'han d'interpretar acuradament abans de fer titulars periodístics i transcriure “literalment” fragments d'un informe.

Recomano llegir l'informe, però tot, i fixeu-vos per exemple en les dates de mostreig, paràmetres utilitzats, i paràmetres descartats... molt més aclaridor, i feu servir el cap (que no us diguin els altres lo que heu de dir, pensar o saber).

Poso uns petits exemples que ara em venen... quants macroinvertebrats aquàtics d'alta muntanya (aquí bioindicadors) es poden detectar a un tram baix d'un riu mediterrani, i més concretament a un tram mig o baix amb el curs d'aigua completament assecat?... ni “recuperant” aquest tram “pèssim” a les condicions naturals “idònies”, trobarem la mateixa fauna i flora que a un altre riu. I menys si està sec o amb un cabal originat per la sortida d'aigües d'una EDAR sense terciari. I tant o més important... les espècies i comunitats faunístiques són moltes més, que ens donarien resultats molt diferents i inclús negatius per a aquells trams que amb aquesta metodologia es consideren “boníssims”). Altre exemple... com que només es te en compte la vegetació “de la riba”, obviant que un riu consta de llera, riba i ribera, disposa d'una major qualificació un tram amb tub de formigó per on corre l'aigua (en forma d'U), envoltat de fàbriques, carreteres i aparcaments d'asfalt, però amb un petit cordó d'arbres de ribera a tocar del tub... que una llera del riu amb ambients sorrencs, aquàtics, etc. naturals i propis d'aquell tram, envoltat de camps de conreu, prats humits, boscos, etc. sense urbanitzar, però amb canyes on “teòricament” aniria el bosc de ribera. Personalment opino que s'ha de recuperar el bosc de ribera, però això no pot obviar que no tot és bosc de ribera, i ecològicament parlant alguns trams millorarien cap a l'excel·lència amb la substitució de la canya i esculleres per espècies autòctones (no necessàriament bosc de ribera, aquest és altre), però que gràcies a la bona salut de llera i ribera tenen molt més valor i estat ecològic “real” que un perfecte tram de riu de l'Amazònia o d'alta muntanya prepirinenca. Són només 2 exemples... llegiu l'informe i opineu per vosaltres mateixos.

L'ús que es fa d'aquesta mena d'informes i els titulars periodístics que s'hi fan, tenen el valor que tenen. I lo més important... ¿Canviaríeu un riu amb espais oberts naturals, lleres amples, major biodiversitat que qualsevol “espai natural protegit” d'alta muntanya, i envoltat de camps, pastures i boscos... per un riu entre polígons industrials, carreteres asfaltades, cursos d'aigua canalitzats, però amb un carril bici entre arbres de ribera per tal de dir que “ha millorat la qualitat ecològica del riu”???... això és lo que ens donen a escollir sempre... blanc o negre???

I aquesta me la guardo per més endavant... l'informe és anterior a les obres d'ATLL-ACA per fer passar la canonada de la dessalinitzadora de Blanes a la potabilitzadora de Cardedeu pel riu Tordera, arrasant trams sencers de llera, riba i ribera... serà interessant llegir l'informe del 2010!!!, amb la recuperació de la Tordera allà on planten “jardins fluvials”.

Sobre la delimitació de Costes a Blanes 31/10/10...

Els càmpings titllen l'atermenament de Costes d'"arbitrari" i "poc rigorós"
Diari de Girona 31/10/10
.
Els representants de les quatre instal·lacions afectades presenten al·legacions i agraeixen públicament el suport de l'Ajuntament
.
Els tècnics de l'Estat mostrant per on passarà l'atermenament el passat 14 d'octubre. carles colomer
.
JORDI VERA
Els representants dels quatre càmpings de Blanes afectats per l'atermenament de Costes afirmen que el projecte té una manca de "rigor científic" i que es basa en l'"arbitrarietat absoluta" de l'Estat. Aquests qualificatius els fan constar en les al·legacions que han presentat contra la fitació que es va dur a terme sobre el terreny el passat 14 d'octubre. En aquell moment, el Ministeri de Medi Ambient va obrir un termini de 15 dies per presentar les al·legacions, que ara ja ha finalitzat.
.
Segons els representants, les al·legacions es fonamenten principalment en la "manca de rigor científic de l'estudi de Costes, que ha realitzat una empresa pública anomenada Tragsa". Els representants sostenen que l'estudi elaborat per Tragsa conté errors importants tant sobre la geomorfologia del sòl on s'ubiquen els càmpings com en el seu origen.
.
A banda dels errors, els càmpings asseguren que el traçat marcat per Costes és d'una "arbitrarietat absoluta", ja que té angles rectes i va reseguint les tanques i les portes exteriors dels càmpings. A més, defensen que Costes segueix la zona de sòl no urbanitzable i deixen fora de l'atermenament els terrenys de sòl urbà consolidat, perquè en aquesta part "hi trobarien massa veïns".
.
Finalment, des dels càmpings es recorda que la geomorfologia de Blanes és igual a tot el municipi: "A Blanes tothom sap que la geomorfologia del sòl i el seu origen és el mateix des de Sa Palomera fins el riu Tordera". Cal recordar que el procés de Costes segueix el seu curs, però molt lentament. La fitació estava prevista per al mes de juny, però la pressió dels propietaris, l'Ajuntament i la Generalitat va aconseguir que es posposés per no perjudicar la temporada d'estiu.
.
Un bon suport
.
Per altra banda, els representants dels càmpings, a través d'un comunicat, expressen el seu agraïment cap a l'Ajuntament de Blanes i la Generalitat de Catalunya pel suport mostrat durant tot el procés. "Els càmpings estan molt encoratjats amb l'últim acord del plenari de l'Ajuntament de Blanes on proposaven com a alternativa que l'atermenament es mantingués en l'actual", destaquen en el document. "Volem agrair públicament a tots els grups municipals la seva fermesa en la defensa de la integritat territorial del poble de Blanes", es pot llegir també en el comunicat, on els representants no perden l'esperança.

Sobre el consum d'aigua a la Costa Brava 1/11/10

El Consorci Costa Brava detecta un descens del 5% en la demanda d'aigua
Diari de Girona 1/11/10
.
S'ha reduït des de 2006 gràcies a les campanyes per la sequera i les abundants pluges
.
Dipòsit d'aigua potable a Serra de Daró. marc martí
.
GIRONA L.F.G.
El Consorci de la Costa Brava -que subministra aigua a les poblacions del litoral gironí- ha detectat que, des de l'any 2006, s'ha reduït en aproximadament un 5% la demanda de subministrament en alta (és a dir, per a companyies municipals que després s'encarreguen de distribuir-la). En aquest sentit, el consorci apunta que aquell any va ser el moment en què més aigua es va subministrar, amb gairebé 20 milions de metres cúbics, i que des de llavors l'efecte de la sequera, les campanyes d'estalvi i les pluges dels darrers temps han fet que la demanda global davalli.

L'abastament del Consorci arriba fins a la Costa Brava Nord, Centre i Sud. En el primer cas (que comprèn bàsicament la zona de l'Alt Empordà), durant els mesos que portem de 2010 s'ha fet pràcticament a través de l'aigua del dipòsit de Vilanova de la Muga, i durant els mesos d'hivern els consums mensuals s'han situat lleugerament per sobre de les mitjanes històriques. En canvi, durant l'estiu el consum ha estat per sota de les xifres habituals. El consum màxim, lògicament, es va produir durant el mes d'agost, i va assolir els 757.000 metres cúbics.

En relació al destí de l'aigua, la localitat de Roses és la que en fa servir més, utilitzant-ne una mica més de la meitat. Tot seguit ve Empuriabrava, que en fa servir aproximadament una tercera part, mentre que la resta de consums se situen, com a màxim, en un 10%. A la Costa Brava Nord, les demandes s'han mantingut més o menys similars que durant l'any anterior excepte a Llançà, on s'ha augmentat l'aigua demanada durant l'hivern.

Pel que fa a la Costa Brava Centre, l'abastament durant aquest 2010 ha quedat per sobre de les mitjanes del període 1993-2009. Cal tenir en compte, però, que en aquell moment representava, en volum, aproximadament la meitat del que és en l'actualitat. En aquest cas, el volum màxim també s'ha recaptat durant l'agost i s'ha situat per sobre de la zona nord, assolint fins a 912.000 metres cúbics.

Sant Feliu de Guíxols ha estat el municipi que més aigua ha consumit en aquesta zona, ja que en els últims anys se n'ha emportat al voltant d'un 40%, seguit de Castell-Platja d'Aro, que n'utilitza una tercera part. En tercer lloc se situa Calonge, amb un percentatge al voltant del 15%. En el conjunt de 2010, la demanda d'aigua en aquesta zona ha estat aproximadament un 7% inferior a la de ?l'any anterior, malgrat els increments de consum a Palamós i, en menor mesura, a Cassà de la Selva i Llagostera.

Finalment, a la Costa Brava Sud, l'abastament durant aquest any s'ha fet en un 75% a través de d'aigua provinent de l'aqüífer i en un 25% amb aigua procedent de la dessalinitzadora. Els totals mensuals han quedat sempre per sota les mitjanes mensuals del període 2008-2009, i Lloret n'ha estat, amb un 85%, el principal consumidor.

Tal com apunta el propi consorci, en algunes ocasions les companyies municipals complementen aquest subministrament amb recursos locals i n'acaben fent la distribució final casa a casa. Això vol dir que, malgrat que les aportacions del Consorci suposa un important percentatge del total, no es tracta de tota l'aigua consumida.

La Baixa Tordera al Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines 2010

Ho trobareu aquí...
.
http://www.catpaisatge.net/fitxers/catalegs/CG/Memoria2/Unitats/M2_U8.pdf
.
al Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines...
http://www.catpaisatge.net/cat/cataleg_presentats_cg.php
.
Contingut del Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines, elaborat per l'Observatori del Paisatge i lliurat al Departament de Política Territorial i Obres Públiques el 26 de febrer de 2010. El Catàleg ha estat aprovat amb caràcter previ el 23 d'agost de 2010 i es troba sotmès a informació pública (EDICTE de 23 d'agost de 2010, sobre una resolució del director general d'Arquitectura i Paisatge per la qual s'aprova amb caràcter previ el Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines).

Grues (Grus grus) sobre Tordera 29/10/10. David Caballé

Aquesta tarda en David Caballé ha observat un grup d'unes 40 grues (Grus grus) en formació i en cercles volant pels voltants del nucli urbà de Tordera durant una bona estona, com escollint un lloc per aturar-se.

Primera observació de l'espècie per la zona en pas migratori postnupcial.

El fiscal demana 5 anys de presó a l'alcalde de Tordera per permetre, consentir, tolerar i propiciar el vessament d'aigües residuals 28 i 29/10/10...

El fiscal pide 5 años para el alcalde de Tordera por verter aguas residuales
El País 28/10/10
.
Arrancan los juicios contra los regidores por la falta de depuradoras que debía construir la Generalitat
.
Cuando la justicia penal se pone en marcha resulta imparable. Lo saben muy bien una docena de alcaldes de Cataluña, que ya están inculpados en procesos penales por verter aguas residuales contaminantes a los lechos de las rieras ante la falta de depuradoras que debería haber construido la Agencia Catalana del Agua (ACA), adscrita al Departamento de Medio Ambiente de la Generalitat.
.
Joan Carles Garcia Cañizares, alcalde de CiU de Tordera (Maresme), es el primero que se sentará en el banquillo. El fiscal solicita para él cinco años de cárcel por haber permitido desde 2007 el vertido de aguas residuales generadas en la urbanización Terrabrava al torrente de Les Roques Llises o de Terrabrava, y de ahí a la riera de la Vall Lloparda.

El fiscal le aplica las agravantes de vertidos clandestinos y de desobedecer las órdenes expresas de la Administración para corregir la contaminación. La ACA abrió expediente al Ayuntamiento en septiembre de 2007, pero lo cerró meses después al comprobar que el Plan de Saneamiento de Aguas Residuales de 2005 incluía la construcción de una depuradora para la zona.

Este primer juicio marcará la senda del resto de las causas judiciales pendientes. La defensa, ejercida por Javier Melero, considera que el alcalde está amparado por la Ley de Acompañamiento de los Presupuestos de 2009, que incluía una disposición transitoria en la que autorizaba a proseguir los vertidos en los municipios cuya depuradora u otras instalaciones de saneamiento estuvieran incluidas en el plan de la ACA de 2005.

"Error invencible"

"Es como si uno va a Hacienda a que le hagan la declaración y después le acusan de delito fiscal", explica Melero para referirse a que la ley aprobada por el Parlament exime de responsabilidad penal a los alcaldes y los Ayuntamientos. Es lo que en términos jurídicos se denomina "error invencible". Otra cosa es que la ley del Parlament fuese un error político porque ha causado esa situación de inseguridad en los municipios. El fiscal solicita también para el alcalde cuatro años de inhabilitación para ejercer el cargo que ocupa desde 1995 y 7.500 euros de multa por el mismo delito contra el medio ambiente.En el escrito, el fiscal afirma que el alcalde de Tordera, "incumpliendo sus obligaciones legales, permitió, consintió, toleró y propició" el vertido de las aguas residuales sin depurar ni tratar, que contaminaron los cauces públicos y generaron un "grave riesgo de afectación a espacios naturales protegidos". Esa tesis se traduce en el hecho de que el oxígeno disuelto en el agua en los cauces de la zona pasa del 60% a concentraciones de entre el 4% y el 29% después de los vertidos.

La defensa, por el contrario, sostiene que el alcalde hizo todo lo que entraba dentro de sus competencias, pero que ni contaba con los recursos económicos necesarios ni existía otra solución que no fuera la depuradora que debía construir la Agencia Catalana del Agua (ACA). La defensa añade que la ley del Parlament, "sea acertada o no", tiene "plena apariencia de legalidad" y ampara la actuación del alcalde. Por ese motivo, solicita en su escrito que declare como testigo en el juicio el consejero de Medio Ambiente y Vivienda, Francesc Baltasar, así como toda la cúpula de la ACA, a la que dirigió varias cartas en las que explicaba la situación creada.

La ACA, por su parte, invoca la ley del Parlament para justificarse y asegura que en cuanto tenga un nuevo programa para el periodo 2011-2015 que garantice su funcionamiento, procederá a realizar las depuradoras programadas.

Durante la investigación de la causa el fiscal solicitó la clausura del colector, pero el juzgado la denegó por considerar que eso causaría un grave perjuicio a las más de 200 familias que viven en la urbanización de la que proceden las aguas, ya que se les impediría utilizar los lavabos.
.
La depuradora que nunca llega
.
Alcaldes investigados por vertidos de aguas residuales acusan a la Agencia Catalana del Agua de dejarles sin alternativa por retrasos en las inversiones
.
"Somos los tontos de la película", se queja el regidor de Subirats
.

El alcalde de Subirats (Alt Penedés) muestra la boca por la que los desechos del núcleo de Cantallops caen a una riera- JOAN SÁNCHEZ
.
El municipio de Subirats (Alt Penedès) tiene 3.100 vecinos y su paisaje lo dominan suaves colinas colmadas de viñedos que albergan 15 pequeños núcleos urbanos. Uno de ellos, Cantallops, ubicado al lado de la N-340, consta de un puñado de casas, habitadas por 80 vecinos. "Desde siempre", según su alcalde, Antoni Soler (ERC), las aguas fecales que produce el poblado caen a una riera cercana. Ahora tiene que responder por ese vertido ante la Fiscalía de Medio Ambiente de Cataluña. La solución al problema es una depuradora que debe construir la Agencia Catalana del Agua (ACA) y que arrastra cinco años de retraso.
.
La situación de Soler la comparten otros ocho alcaldes catalanes (véase EL PAÍS de ayer). Según el fiscal, todos han incumplido sus obligaciones en materia de saneamiento por permitir vertidos de aguas residuales en sus municipios. Sin embargo, según la Federación de Municipios de Cataluña, la responsable del problema es la ACA, que debe construir las depuradoras. La fiscalía considera que, a pesar de ello, los alcaldes hacen poco para evitar la contaminación. "Si la ACA me da el dinero, ahora yo mismo construyo la depuradora", explica Soler, de pie junto a la riera de Cantallops, mientras espanta las moscas que vuelan por el lugar. El tímido calor otoñal del mediodía calienta el pequeño caudal y levanta algo de hedor que no alcanza las casas de los vecinos más próximos, que se hallan a varios centenares de metros arriba de la colina.

Desde 2005, las dos depuradoras necesarias en la zona y otras nueve en el mismo municipio figuran en el Programa de Saneamiento de Aguas Residuales Urbanas (PSARU). Juntas suman una inversión de más de dos millones de euros. En 2007 las obras se incluyeron de nuevo en la actualización de ese plan y en 2009 fueron programadas para antes de 2014. Hace poco se comenzó una, en la zona de Lavern.

Otro Ayuntamiento investigado es el de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) por los vertidos en el torrente de Can Noguera. Esteve Carbonell, el alcalde (PSC), explica que está negociando un convenio con la ACA para que el municipio asuma obras que no le corresponden.

"Estamos en crisis y las obras son más lentas, pero aquí los alcaldes somos los tontos de la película", asegura Soler, que el pasado 5 de octubre declaró como imputado. El alcalde se siente ofendido porque, asegura, llegó al Ayuntamiento precisamente gracias a su labor en defensa del medio ambiente. En 1995, cuando era regidor de Medio Ambiente, dirigió las acciones legales que obligaron a Fecsa a pagar por los incendios que en 1994 quemaron unas 60 hectáreas del municipio.

En su defensa han salido el pleno del Consistorio y del consejo comarcal. En sendos escritos piden a la Generalitat la ejecución de las obras incluidas en el plan de la ACA. "Si todo sigue así, van a imputar a todos los municipios que están en la lista de espera del PSARU", zanja Soler.

.
La fiscalía investiga a ocho alcaldes por vertidos de aguas residuales
.
Una ley de 2009 permite la contaminación hasta que haya depuradoras
.
Algunas denuncias han acabado en querella y están pendientes de juicio
.
Una ley de 2009 permite la contaminación hasta que haya depuradoras
.
La Fiscalía de Medio Ambiente de Cataluña ha abierto diligencias en los últimos meses contra ocho alcaldes de municipios de Tarragona y Barcelona. Se les acusa de un delito contra el medio ambiente supuestamente cometido al verter aguas residuales a rieras y ríos. El artículo 325 del Código Penal castiga ese comportamiento con penas de cárcel de seis meses a cuatro años, además de multa e inhabilitación especial de uno a tres años para ejercer cargo público.
.
Los alcaldes afectados por las investigaciones de la fiscalía son los de Montbrió del Camp (Baix Camp), Constantí (Tarragonès), Lliçà de Munt (Vallès Oriental), Dosrius (Maresme), Sentmenat (Vallès Occidental), Tivissa (Ribera d'Ebre), Vallirana y Sant Esteve Sesrovires (ambos del Baix Llobregat). La tesis de la fiscalía es la misma en todos los casos:los alcaldes han incumplido sus obligaciones en materia de saneamiento, que está considerado un servicio público inexcusable en la Ley de Bases de Régimen Local.

La Federación de Municipios de Cataluña (FMC), sin embargo, defiende la actuación de los alcaldes y asegura que la construcción de las depuradoras no es una competencia municipal, sino de la Agencia Catalana del Agua (ACA), dependiente del Departamento de Medio Ambiente y Vivienda de la Generalitat. En este sentido, la FMC recuerda que los alcaldes están eximidos de responsabilidad en aplicación de la disposición transitoria cuarta de la Ley de Acompañamiento de los Presupuestos de la Generalitat de 2009.

Ese artículo señala que se autorizan los vertidos de aguas residuales urbanas cuya depuración haya sido ausumida por la ACA si la depuradora o infraestructura correspondiente está incluida en el Programa de Saneamiento de Aguas Residuales aprobado por el Gobierno de la Generalitat en 2006. El mismo artículo precisa que cualquier incremento de carga o caudal de vertido resultante de un desarrollo urbanístico no previsto en el citado plan obliga a instalar los sistemas de tratamiento necesarios y a obtener previamente autorización para el vertido.

La fiscalía entiende, por el contrario, que una disposición de ese tipo no puede suponer una patente de corso para justificar los vertidos ilegales, porque suponen un riesgo para el medio ambiente y para la salud de las personas. Las investigaciones de la fiscalía se han iniciado tras las denuncias presentadas por el cuerpo de Agentes Rurales, los Mosos d'Esquadra, la Guardia Civil, particulares y asociaciones ecologistas.

Algunas de esas investigaciones de la fiscalía ya han concluido y han acabado en querellas, que a su vez ya han sido tramitadas y están pendientes de juicio. En otros casos, la investigación del fiscal ha servido para rectificar la actuación municipal y acabar con el vertido, como sucedió en el caso del torrente de Can Noguera, en Sant Esteve Sesrovires, según explica el alcalde de la población, Enric Carbonell.

Antoni Pelegrín, fiscal coordinador de Medio Ambiente, explica que algunos vertidos ilegales se arrastran desde hace años, sin que se haya hecho nada para acabar con ellos. "Es cierto que la depuradora no depende de los ayuntamientos, pero no se pueden verter aguas a los cauces públicos en lugar de construir una balsa provisional. Y la verdad es que cuando se les investiga empiezan a actuar", explica el fiscal.La Federación de Municipios de Cataluña (FMC) aprobó el pasado día 22 una resolución en la que expresa su preocupación por la situación creada tras la imputación penal de algunos alcaldes a causa del vertido de aguas residuales y solicita la intervención de la Generalitat y del Ministerio de Medio Ambiente. El organismo municipalista reclama de la Administración autonómica "que se adopten las medidas necesarias para que no se produzcan nuevas imputaciones", y del Gobierno, que "inicie las actuaciones que sean necesarias, incluso instar la modificación de la normativa vigente, para poner fin a la situación en que se encuentran los alcaldes".

La FMC también solicita a la Agencia Catalana del Agua que construya las infraestructuras o estaciones depuradoras de aguas residuales necesarias para completar el sistema de saneamiento de los municipios, y a la Generalitat que prevea las inversiones indispensables que permitan asumir ese objetivo. Esa es la clave de bóveda de todo el asunto, pues los Ayuntamientos y sus alcaldes acaban sufriendo las consecuencias, incluso judiciales, de la falta de esos equipamientos, que no son de su competencia.

La fiscalía, por su parte, considera que si le llega una denuncia o tiene conocimiento de vertidos residuales contaminantes, no puede mirar hacia otro lado y no cumplir su obligación de investigar esas situaciones. Se recuerda, además, que en todos los casos en los que se acaban abriendo diligencias no se hace porque se descubra un vertido ocasional, sino situaciones de contaminación que no son leves y que se arrastran desde hace años, avaladas por informes del Instituto de Toxicología.

Sin automatismos

Con todo, la fiscalía asegura que estudia caso por caso y que no actúa con automatismos en las denuncias que se presentan. La FMC, sin embargo, considera que esas ocho investigaciones irán seguidas de nuevos expedientes, por lo que se ha puesto a disposición de la fiscalía para "trabajar en la búsqueda de soluciones". El fiscal de Medio Ambiente, por su parte, insiste en la necesidad de cumplir la ley y evitar los vertidos contaminantes, sin que sirva de justificación la citada disposición de la Ley de Acompañamiento de los presupuestos. La escasa importancia que dan las Administraciones a los vertidos contaminantes es una realidad que viene constatando la Fiscalía de Medio Ambiente desde hace tiempo en sus memorias anuales.

.
El fiscal demana 5 anys de presó al batlle de Tordera per vessar aigües residuals
Diari de Girona 29/10/10
.
El judici a l'alcalde del Maresme serà el primer d'una dotzena de càrrecs que estan imputats
.

TORDERA DDG
El fiscal demana 5 anys de presó a l'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia Cañizares, per vessar aigües residuals, generades a la urbanització Terrabrava, al torrent de Les Roques Llises o de Terrabrava i des d'allà a la riera de la Vall Liparda, segons avançava ahir El País. De fet, aquest serà el primer judici a un alcalde dels dotze batlles de Catalunya que ja estan imputats en processos penals per haver vessat aigües residuals contaminants a les rieres davant la manca de depuradores que hauria d'haver construït l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), adscrita al Departament de Medi Ambient.

El fiscal li aplica agreujants de vessaments clandestins i de desobeïr les ordres expreses de l'administració per corregir la contaminació. L'ACA va obrir expedient a l'ajuntament el setembre de 2007, però el va tancar mesos després en comprovar que el Pla de Sanejament d'Aigües Residuals de 2005 incloïa la construcció d'una depuradora per la zona.
primer judici marcarà la sentència de la resta de les causes judicials pendents. La defensa, exercida per Javier Melero, considera que l'alcalde està amparat per la Llei de l'Acompanyament dels Pressupostos de 2009, que incloïa una disposició transitòria on s'autoritzava a proseguir els vessaments als municipis la depuradora dels quals o d'altres instal·lacions de sanejament estiguessin incloses en el pla de l'ACA de 2005. Segons la defensa, la llei aprovada pel Parlament eximeix de responsabilitat penal als alcaldes, fet que en termes jurídics s'anomena "error invencible". Una altra cosa és que la llei fos un error polític per causar aquesta situació. El fiscal sol·licita també quatre anys d'inhabilitació per a l'alcalde, que ocupa el càrrec des de 1995, i 7.500 euros de multa. En l'escrit, el fiscal afirma que l'alcalde de Tordera, "incomplint les seves obligacions legals, va permetre, va consentir, tolerar i va propiciar" el vessament de les aigües residuals i va generar un "greu risc d'afectació a espais naturals protegits".
.
El fiscal manté el setge als abocaments d'aigües fecals
El Punt 29/10/10
.
L'alcalde de Tordera, que s'enfronta a cinc anys de presó, serà el primer que s'asseurà a la banqueta dels acusats

La fiscalia s'ha querellat contra sis alcaldes més i n'investiga d'altres

La depuradora de l'Alt Maresme. en construcció, en una imatge d'arxiu a l'estiu passat. Foto: JUANMA RAMOS.
.

La polèmica sobre qui ha d'assumir la responsabilitat dels abocaments d'aigües residuals a les lleres dels rius no ha fet res més que començar. Des de la fiscalia de Medi Ambient de Barcelona, amb competències a la demarcació, s'afirma que continuarà ferma en les investigacions que té obertes als municipis que tenen urbanitzacions que aboquen les aigües fecals als rius i no a les depuradores.

Només aquest any, la fiscalia ha presentat querella contra sis alcaldes, acusats de delictes contra el Medi Ambient, i té altres investigacions obertes, com ara al municipi de Subirats. Precisament, a principi d'octubre, tres alcaldes de la comarca de l'Alt Penedès es queixaven obertament a aquest diari que havien estat citats a declarar a la fiscalia com a inculpats d'un delicte contra el medi ambient per aquests vessaments il·legals.

Des dels ajuntaments s'assegura que qui té la competència sobre la construcció de depuradores és l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i no pas els consistoris. Els batlles, però, saben que la llei obliga els ajuntaments a construir les xarxes de clavegueram que connecten les urbanitzacions amb les depuradores. En aquest sentit, el fiscal coordinador de Medi Ambient, Antoni Pelegrín, afirma que tots els vessaments “són d'urbanitzacions i de fa anys”. Les anàlisis toxicològiques evidencien que, en certs casos, “el riu és una claveguera”.

L'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia Cañizares (CiU), serà el primer a ser jutjat per aquest tipus d'abocaments. El ministeri públic sol·licita que sigui condemnat a cinc anys de presó per haver permès des del 2007 el vesament d'aigües residuals generades per la urbanització Terra Brava al torrent de les Roques Llises, i que afectés la riera de la vall Lliparda. Xavier Melero, advocat de l'alcalde de Tordera, ultima ara l'escrit de defensa, en què sol·licita l'absolució del batlle. Per Melero, “Tordera ha complert el que li ha manat l'administració hidràulica, fins i tot van negar-li que fes mesures cautelars”. Hi afegeix que els seus abocaments estan “permesos” per la disposició inclosa en la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat de l'any 2009, segons la qual el govern català permet aquests abocaments contaminants en els casos dels municipis que estiguin inclosos en el pla de construcció de depuradores de 2005, l'anomenat PSARU (programa de sanejament d'aigües residuals), sempre i quan no incrementin el cabal fixat per l'ACA.

En resum, hi ha una polèmica jurídica i la fiscalia manté que és superior la llei estatal de protecció de l'aigua a la disposició de la Generalitat.“La llei prohibeix la contaminació aquàtica, i no pot haver una autorització que permeti abocar sense cap límit”, assegura el fiscal, que exposa que els ajuntaments –en espera de la depuradora– poden realitzar mesures provisionals, com canalitzar els abocaments en dipòsits.

Davant el malestar del món local, la Federació de Municipis de Catalunya ha acordat demanar “la intervenció al president del govern català per evitar més imputacions, i sol·licitar a la fiscalia un treball conjunt per resoldre-ho”. Per ara, ningú no ha mogut fitxa.

LA FRASE

La llei prohibeix la contaminació aquàtica. No pot haver una autorització que permeti abocar sense cap límit

Antoni Pelegrín
fiscal coordinador de medi ambient