dissabte, 16 de gener del 2016

ENLLAÇ D'INTERÈS: CARACTERITZACIÓ DE LES FREIXENEDES AL•LUVIALS INUNDABLES DEL NORD-EST DE CATALUNYA (CARICI REMOTAE-FRAXINETUM OXYCARPAE PEDROTTI 1970 CORR. PEDROTTI 1992)

Per G. Mercadal & L. Vilar
Nord-est natura: articles científics


Alguns enllaços d'interès


Anàlisi de la presènciade tortugues als parcsdel Montnegre i elCorredor, SerraladaLitoral i Serralada deMarina
Albert Martínez Silvestre i Joaquim Soler
CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya)
Félix Amat
Museu de Granollers
I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central · V Trobada d’Estudiosos | 81 del Montnegre i el Corredor · p. 81-85 · Diputació de Barcelona · 2009

Caracterització d’una població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) de la concamitjana de la Tordera
II Monografies dels parcs de la Serralada Litoral Central · VI Monografies del Montnegre i el Corredor 6 Diputació de Barcelona · 2012
L. Sanz, C. Barriocanal, M. Boada i R. Maneja (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals [ICTA]. Universitat Autònoma de Barcelona)

La tortuga de rierol (Mauremys leprosa) a la Tordera: història socioambientali percepcions dels joves escolars
II Monografies dels parcs de la Serralada Litoral Central · VI Monografies del Montnegre i el Corredor 6 Diputació de Barcelona · 2012
L. Sanz, R. Maneja, M. Boada i C. Barriocanal (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals [ICTA]. Universitat Autònoma de Barcelona)

Herpetofaunade les serres del Montnegre i el Corredor
Tomàs Ballesteros Salla i Artur Degollada Soler
ECOIMA, Associació per a l’Estudi de l’Ecologia i el Medi Ambient

TV3 alacarta

Riu i estany de Tordera
Xarxa Natura 10/12/2015 TV3 alacarta

Massís del Montnegre
Xarxa Natura 05/06/2014 TV3 alacarta

Tordera
Riu avall 20/11/2015 TV3 alacarta

El medi ambient - La Tordera, quinze anys d'Observació
03/08/2012 TV3 alacarta
nze anys d'Observatori

divendres, 15 de gener del 2016

ARTICLE RECOMANAT: Sobre la presència de Podarcis muralis (Laurenti, 1768) a baixa alçada a la Selva (Girona) i altres poblacions relictes de rèptils en vies de desaparició






ALGUNS FRAGMENTS DEL TEXT COMPLERT...

Es presenten localitzacions a baixa alçada de sargantana roquera Podarcis muralis (Laurenti, 1768) per a la comarca de la Selva (Girona, NE Ibèric) i del aparent declivi d'aquestes poblacions aïllades (al límit de la seva àrea de distribució) conseqüència de l’alteració del seu hàbitat. Es fa un repàs d’altres espècies de rèptils a Catalunya que mantenen o mantenien poblacions amb aquesta mateixa problemàtica, amb especial menció del cas de Zamenis longissimus.

(...)

La sargantana roquera (Podarcis muralis) es troba des de gairebé el nivell del mar, prop de la desembocadura de la Tordera (als municipis de Palafolls, Tordera i Blanes, localitat aquesta darrera de la que sembla haver desaparegut), fins alçades superiors als 2400 m (Portarró d’Espot, a Aigüestortes). En tot tipus d’hàbitats a la mitja muntanya. Roques, talussos, construccions humanes, amb la condició de que tinguin suficients refugis que condicionen la seva densitat. A baixa alçada, selecciona ambients humits (RIVERA et al., 2011).

(...)

Tal com s’ha assenyalat a dalt, la presència d’aquesta espècie al Baix Tordera és ja coneguda. Assenyalada per J. Figuerola en 1986 (in LLORENTE et al., 1995) i més recentment es poden trobar fotografies i noves dades d’aquestes poblacions vinculades a zones inundables properes al riu, publicades pel col·lectiu ORCHIS NATURALISTES (2007; 2008). 

RECOMANAT: Guia d’Amfibis i Rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears

Guia Amfibis i rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears





Coincidint amb el 30è aniversari de la SOCIETAT CATALANA D’HERPETOLOGIA, aquesta associació i l’editorial Lynx, han editat la guia herpetològica: “Amfibis i rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears”.
• Es tracta de la primera guia de camp que tracta de forma exclusiva les 67 espècies d’amfibis i rèptils presents en l’àmbit dels Països Catalans, així com també les espècies que es poden trobar en àrees properes o limítrofs i les desaparegudes en temps recents.
• Textos i mapes específicament elaborats per aquesta guia, incorporant dades actualitzades i inèdites.
• Inclou els territoris de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra, Catalunya Nord i la Franja de Ponent.
• 280 fotografies i més d’una vintena de dibuixos per tal d’identificar correctament totes les espècies, així com les subespècies i varietats geogràfiques o cromàtiques més rellevants, al camp.


• Un total de 69 mapes molt detallats, que inclouen totes les espècies presents en l’àmbit terrestre i també marí (tortugues), on s’indiquen les àrees de presència actual i les zones extingides recentment, entre d’altres informacions.• Textos complerts on es dóna informació exhaustiva sobre els caràcters distintius (mida, coloració, variabilitat per sexe i edat, etc.), l’hàbitat, la distribució, la biologia, la sistemàtica i biogeografia i els problemes de conservació.
• Redacció rigorosa i alhora senzilla i entenedora, per satisfer tant les persones no iniciades o amants de la natura en general com els herpetòlegs experimentats. Inclou un glossari final on es defineixen tots els termes tècnics utilitzats.
• S’inclou la informació del darrers treballs sobre la biogeografia i la filogènia de les espècies tractades, així com una taxonomia actualitzada.
El valor del temps i de l’esforç que voluntàriament han dedicat tant els autors com altres membres de la Societat, ha donat com a resultat final un producte d’una qualitat excel·lent, i més que actualitzat podem dir que actualitza les dades per si mateix, ja que ofereix molta informació original. A més, el fet d’estar escrit en català li dóna una singularitat especial dins del panorama editorial dels Països Catalans. Per tot això, aquest llibre resulta de gran interès per els herpetòlegs, per els afeccionats ja experimentats i, també per els naturalistes no especialitzats que vulguin descobrir aquests animals i, per què no dir-ho, a un preu molt econòmic, només 20 Euros, sens dubte la millor guia, al preu més econòmic, on autors i editors han apostat amb aquesta obra, per divulgar l’herpetologia, més que per obtenir rendiments econòmics.

dimarts, 12 de gener del 2016

NOTA SOBRE UNA DEMANDA D'OPINIÓ POLÍTICA

M'han demanat que opini sobre la natura i la independència de Catalunya. He llegit que alguns opinaven barrejant política i natura, una errada monumental.

La meva opinió és que no tenen res a veure l'independentisme (o l'unionisme) i la natura. Es pot ser unionista i defensar la natura, i es pot ser independentista i no defensar la natura. Jo per exemple, defenso la natura i l'independència alhora...

continuarà...

dilluns, 11 de gener del 2016

Construiran un pont nou entre Blanes i Malgrat. ElPuntAvui 7/1/16

ElPuntAvui 7/1/16

La Generalitat enderrocarà el viaducte sobre el riu Tordera el segon semestre

L'obra està valorada en 5,3 milions i hauria de posar fi a les deficiències de seguretat de la infraestructura


Vehicles circulant al pont de Blanes i Malgrat de Mar, als límits de la Selva i el Maresme, a la carretera vella, la setmana passada Foto: QUIM LLORENS.

La Generalitat de Catalunya farà un pont nou a l'antiga carretera de Blanes a Malgrat de Mar, sobre el riu Tordera, molt a prop de la desembocadura. El Departament de Territori i Sostenibilitat informa que ha adjudicat la redacció del projecte, que és l'actualització d'un anterior treball constructiu (del 2008). Els treballs estan valorats en 5,3 milions d'euros.
El mal estat de la via, molt estreta i sense cap separació entre les dues direccions, ha fet decidir la Generalitat a enderrocar el viaducte existent i construir un pont nou. El govern ha admès que el pont té “nombroses problemàtiques de caràcter geomètric, estructurals, hidràuliques i de seguretat viària”. Les obres es posaran a licitació pròximament i els treballs començaran el segon semestre.
El viaducte fa 220 metres, però hi haurà mig quilòmetre afectat, incloent-hi els accessos i els enllaços, segons informen fonts del departament. La carretera és al límit de dues comarques, la Selva i el Maresme. Una part, la GIP-6831, pertany a la Diputació de Girona, i l'altra (la BV-6001), a la Diputació de Barcelona.
A càrrec del govern
L'actuació serà a càrrec de la Generalitat. Així ho van pactar les administracions quan es va signar el traspàs de les carreteres a les dues administracions de la demarcació. El nou pont permetrà millorar la comunicació de Malgrat cap al nord-oest, segons el departament.
La carretera de connexió entre Blanes i Malgrat, la més transitada, és la GI-682.

LA XIFRA

220
metres
fa el viaducte que uneix Blanes i Malgrat de Mar. La carretera pertany a dues diputacions.

divendres, 8 de gener del 2016

Enllaç interessant: Coneix el riu. Museu del Ter




Coneix el riu és un conjunt de recursos educatius amb informació relativa als ecosistemes fluvials: rius, riberes i zones humides. Us permetrà conèixer i estudiar la biodiversitat d’aquests ambients aquàtics, la seva importància, la necessitat de conservació i millora. També hi ha informació relativa al seu ús com a bioindicadors de la qualitat de l’aigua, relativa als efectes del canvi climàtic i també sobre les problemàtiques que els afecten.
Hi podeu trobar informació sobre:
  • Vegetació de ribera
  • Macroinvertebrats
  • Peixos
  • Amfibis, rèptils i mamífers
  • Ocells
També podreu gaudir d’un espai sonor on s’identifiquen els sons més característics dels espais fluvials de ribera.

dijous, 24 de desembre del 2015

Blog: Cormorán Moñudo en el Mediterráneo Ibérico.

Cormorán Moñudo en el Mediterráneo Ibérico. 

European shag in Iberian Mediterranean Sea

Este blog pretende coordinar a los grupos que trabajamos y estudiamos el cormorán moñudo en el Mediterráneo Ibérico.

http://cormoranmediterraneoiberico.blogspot.com.es/


divendres, 18 de desembre del 2015

El ministeri ara posa dunes a la platja malmesa de Malgrat

El Punt Avui 17/12/15

L'obra està inclosa en el mateix paquet de regeneració del litoral que la construcció d'espigons que el temporal es va empassar

S'actua en tres zones, en 632 metres de longitud i amb un pressupost de 150.000 euros


Una excavadora treballant ahir al migdia a la platja de la Punta de Malgrat de Mar on s'hi està habilitant un ecosistema de dunes Foto: T.M.

La controvertida regeneració de la platja de la Punta de Malgrat de Mar duta a terme pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i que el temporal del novembre passat va engolir en bona part tenia prevista una segona fase que ha començat aquesta setmana. Segons recull el web del ministeri, i en donen fe les excavadores i els camions que circulen pel litoral del municipi, s'hi està construint un ecosistema de dunes que ajudarà a aturar els problemes d'erosió de la zona a tocar del delta de la Tordera. En concret, l'actuació pretén, d'una banda, “mantenir el perfil de platja segur, ja que les dunes actuen com a reserva de sorra a les platges” i, de l'altra, “esmorteir els efectes de l'onatge sobre la costa i l'impacte previst de fenòmens meteorològics associats al canvi climàtic i a la pujada del nivell del mar”.
A peu d'obra, un dels tècnics explicava ahir al matí que les dunes es distribuiran en tres zones entre la platja de la Punta i la de la Conca, on des del 2002 ja s'està actuant en la introducció i protecció d'espècies vegetals dins del sistema dunar. La sorra amb què s'aixequen les formacions prové del mateix litoral malgratenc, ja que la platja que es va menjar el mal temps les onades la van abocar més al sud del municipi. En dades concretes, a la zona més al nord es crea un perfil de dunes de 112 metres de llarg i una altura d'1,5 metres i als espais de més al sud es preveuen dunes de la mateixa altura i distribuïdes en un total de 520 metres. L'actuació, en cap cas hauria d'impedir que els banyistes poguessin fer ús de la platja durant l'estiu “perquè hi haurà espai suficient per posar-hi les tovalloles”.
Un cop habilitada l'estructura dunar, es protegiran palissades biodegradables i es plantaran espècies vegetals pròpies d'aquest ecosistema. Les darreres accions consistiran a tancar l'espai protegit i a instal·lar passeres de fusta que permetin l'accés a la platja. El cost global de l'actuació voreja els 150.000 euros i està previst que s'enllesteixi en un període màxim de tres mesos.
D'altra banda, l'alcalde de Malgrat de Mar, Joan Mercader (PSC), té previst reunir-se avui amb la cap de la Demarcació de Costes, Maria Toledano, per tractar de les conseqüències que el temporal va tenir sobre la regeneració feta a la platja de la Punta i el resultat de la prova pilot que es va fer amb la instal·lació d'espigons geotèxtils que les onades van fer desaparèixer. Aquelles obres van tenir un cost d'1,1 milions d'euros.

LES XIFRES



150.000
euros
és el cost de la construcció del sistema dunar a les platges de Malgrat de Mar que fa el ministeri.

632
metres
de llargada té l'espai on s'habiliten les dunes, que faran 1,5 metres d'altura i s'ompliran de vegetació.

dijous, 5 de novembre del 2015

Opsss... No m'ho imaginava!!!!

el Punt Avui 4/11/15

Ni rastre. Ahir al migdia a la platja de Malgrat a tocar del delta de la Tordera no hi quedava cap dels sis espigons de geotèxtil instal·lats per l'Estat el mes de juliol passat com a prova pilot per regenerar aquest tram del litoral maresmenc arrasat pel temporal de principi d'any. Les estructures allargades que es van instal·lar a bot d'aigua per contenir la sorra en cas de temporal no han resistit les primeres onades amb majúscules que han fet acte de presència a la zona. De fet, dels aproximadament quinze metres que es van afegir de platja i dels quals van poder disfrutar els banyistes, l'aigua se n'ha endut prop de la meitat i el mar ha tornat a ocupar, i a amenaçar, les pedres que protegeixen les instal·lacions dels càmpings.

T.MÀRQUEZ / E. FERRAN
Ni rastre. Ahir al migdia a la platja de Malgrat a tocar del delta de la Tordera no hi quedava cap dels sis espigons de geotèxtil instal·lats per l'Estat el mes de juliol passat com a prova pilot per regenerar aquest tram del litoral maresmenc arrasat pel temporal de principis d'any. Les estructures allargades que es van instal·lar a bot d'aigua per contenir la sorra en cas de temporal no han resistit les primeres onades amb majúscules que han fet acte de presència a la zona. De fet, dels aproximadament quinze metres que es van afegir de platja i dels quals van poder disfrutar els banyistes, l'aigua se n'ha endut prop de la meitat i el mar ha tornat a ocupar, i a amenaçar, les pedres que protegeixen les instal·lacions dels càmpings.


La platja de Malgrat de Mar sense els espigons instal·lats a l'estiu. Foto: T.M..

L'actuació, pionera a Catalunya, va representar una inversió d'1,1 milions d'euros i l'abocament a través d'un vaixell draga d'uns 114.000 m³ de sorra provinents del fons marí davant d'Arenys de Mar en un tram de 800 metres. Un episodi que, curiosament, va donar peu al naixement de la plataforma ciutadana Preservem el Litoral del Maresme, contrària al pla de regeneració de la costa de la comarca aprovat pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, que preveu desenvolupar en els pròxims 15 anys. L'entitat ja ha aconseguit el suport de diversos ajuntaments per reclamar una intervenció menys agressiva i més sostenible i l'elaboració d'un pla de gestió de les platges.

La Vanguardia 5/11/15

Fracasa el plan de los sacos antitemporal del litoral

La prueba que el Ministerio de Medio Ambiente aplicó en Malgrat de Mar con un coste de 1,1 millones se pierde en el mar

Estado en que ha quedado la playa de Malgrat de Mar. Pedro Catena


De aplicar la terminología pugilística al Plan Litoral 2015 que el Ministerio de Medio
Ambiente (Magrama) impulsó para la recuperar las playas afectadas por los temporales, la conclusión sería un KO técnico en el primer asalto. El primer temporal de levante que ha sacudido el litoral catalán ha dejado en evidencia una obra que finalizó hace tres meses, a mediados de julio, en el delta del Tordera. Han desaparecido los espigones de geotextil que debían contener el oleaje y evitar la pérdida de los 114.000 m³ de arena repuestos por un barco draga succionados de la bocana del puerto de Arenys (Maresme). Todo ello con un presupuesto de 1.150.000 euros.

La prueba piloto a nivel europeo que consistía en enterrar espigones de material geotextil en las playas colindantes al delta del Tordera, en la zona de los campings de Malgrat de Mar, ha fracasado. Olas de hasta cinco metros de altura que durante dos días han azotado la costa, han succionado toda la arena y han engullido los enormes tubos rellenos de arena, por lo que se mantienen en riesgo las instalaciones turísticas que han sobrevivido gracias a sus propias medidas de contención, barreras rocosas que impiden que el mar descalce los cimientos de los edificios. Los espigones blandos, contrariamente a lo previsto, no han reducido el impacto del oleaje y suavizado la dinámica del litoral.

Desde la Plataforma en Defensa del Litoral, que agrupa al tejido social de la comarca, optan por el lado positivo del fracaso. "Debemos utilizar el error para proseguir con la investigación que sirva para consolidar definitivamente las playas" reconoce Mauricio Pulido, un pescador que integra la comisión técnica de la entidad. "Que haya fracasado el ensayo no significa que se abandone la línea de investigación" advierten.

Una de las tesis que barajan los técnicos de la plataforma en Defensa del Litoral centra el problema en la orientación de los espigones. "Si se demuestra que en el litoral hay espigones que contienen el trasvase de arena y otros que lo erosionan", será que cabe incidir en la colocación de la escollera artificial, que "no tiene por qué estar siempre ubicada en perpendicular a la playa", aducen, sino configurar una barrera real que reduzca al máximo el impacto del oleaje. "Podemos ayudar, no somos enemigos", es la mano tendida a la colaboración que eleva el territorio "unido por la experiencia" hacia el ministerio.

Por su parte, en el Magrama justifican que no pueden hacer ninguna valoración hasta obtener las conclusiones definitivas acerca de la afección del temporal sobre los espigones geotextiles, pero matizan que no se trataba de "una obra que forma parte de estrategias para luchar contra la erosión, sino que es una obra de emergencia".

divendres, 28 de gener del 2011

dimecres, 26 de gener del 2011

Aquest diumenge 30/1/11 hi ha plantada a la desembocadura de La Tordera. ORCHIS

.
Aquest diumenge al matí fem la plantada de tamarius al voltant de la torre d'observació.
.
Plantarem els arbres a l'espai que va quedar pendent per les obres d'adequació del camí, i entre la torre i el riu fent pantalla visual per evitar molèsties a l'interior de la desembocadura quan es puja.
.
Si vols donar un cop de mà, ens veiem als peus de la torre a partir de les 10 del matí i fins aproximadament fins a l'1 del migdia. Allà tindrem els tamarius, eines, guants, aigua per regar, i a mig matí farem un pica-pica per a tots els assistents.
.
Per a qualsevol consulta, podeu posar-vos en contacte a l'adreça orchis.naturalistes@gmail.com
.
Aquesta actuació forma part de l'Acord de Custòdia entre la propietat-Càmping La Tordera S.L. i Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, per a la protecció, millora i difusió dels valors naturals de la desembocadura del riu Tordera a la riba de Malgrat de Mar.
.
Fins diumenge!!!

dimecres, 19 de gener del 2011

Desembocadura del riu Tordera 19/1/11


Aquest migdia en visita ràpida a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...
.
1 calàbria agulla (Gavia arctica)
1 cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
2 territs tresdits (Calidris alba)
2 blauets (Alcedo atthis) perseguint-se un a l'altre
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
xarxets comuns (Anas crecca)
ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 aligot comú (Buteo buteo)
... entre molts altres.
.
territs tresdits (Calidris alba)...
.

.
bernat pescaire (Ardea cinerea) i ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...
.
.
aligot comú (Buteo buteo)...
.
.
xarxets comuns (Anas crecca)...
.
.
polles d'aigua (Gallinula chloropus)...
.