divendres, 11 d’agost del 2017

Riu Tordera entre Can Simó i Can Gelmar (Fogars de la Selva) 10/8/2017 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'aquest dijous 10/8/2017 a la Tordera entre Can Simó i Can Gelmar (Fogars de la Selva)...

mínim 90 Llisses calues (Liza ramada)

Aligots comuns (Buteo buteo)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
Cornelles negres (Corvus corone)
6 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
7 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
4 Blauets (Alcedo atthis)
Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Oriols (Oriolus oriolus)
1 Abellerol (Merops apiaster)
1 Puput (Upupa epops)
3 Picots garsers petits (Dendrocopos minor)
Picots garsers grossos (Dendrocopos major)
Picots verds (Picus viridis)
2 Pica-soques blaus (Sitta europaea)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Tudons (Columba palumbus)
2 Tórtores (Streptopelia turtur)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Trists (Cisticola juncidis)
Bosquetes vulgars (Hippolais polyglotta)
Cargolets (Troglodytes troglodytes)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
2 Tallarols de garriga (Sylvia cantillans)
Gratapalles (Emberiza cirlus)
Bruels (Regulus ignicapilla)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Gafarrons (Serinus serinus)
Verdums (Carduelis chloris)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Ballesters (Apus melba)
uns 40 Falciots negres (Apus apus)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Riu Tordera a Les Llobateres (Sant Celoni) 10/8/2017 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'aquest dijous 10/8/2017 a la Tordera a l'alçada de Les Llobateres (Sant Celoni)...

1 Anguila europea (Anguilla anguilla)

2 Agrons rojos (Ardea purpurea) pescant al riu
mínim 4 Blauets (Alcedo atthis)
1 Papamosques gris (Muscicapa striata)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Agró roig (Ardea purpurea) jove a la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu) 10/8/2017 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

1 Agró roig (Ardea purpurea) de 1er any observat per l'Arnau Tolrà aquest dijous 10/8/2017 aturat a la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu).

Font: www.orntiho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) a Les Roques (Calella) 9/8/2017 Autor ocult. Font: ornitho.cat

1 Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) observat el dimecres 9/8/2017.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Autor ocult

Algunes notícies per llegir 9-11/8/2017...

120 anys a St Pol situació crítica arrel d'una greu sequera "Déu fassa que plogui prompte" (La Costa de Llevant)

Això és voler evitar afrontar els problemes reals, les causes, desviant l'atenció a les anècdotes... Solucionar problemes o queda bé?...

L'Ajuntament de Santa Coloma aplica mesures excepcionals d’estalvi d’aigua a causa de la sequera
Tribuna Selvatana 11/8/2017

El consistori demana la col·laboració dels ciutadans perquè es responsabilitzin del seu propi consum d’aigua i perquè redueixin l’aigua de boca en piscines i jardineria.

L'Ajuntament de Santa Coloma aplica mesures excepcionals d’estalvi d’aigua a causa de la sequera
Fotografia: La riera de Santa Coloma de Farners. / David Rueda-Ajuntament

Redacció

L’Ajuntament de Santa Coloma de Farners ha activat mesures excepcionals d’estalvi d’aigua per situació meteorològica actual, que ha provocat que les reserves d’aigua dels pous d’abastament municipal hagin arribat a nivells mínims. Tot i que en els últims dies ha plogut i han baixat les temperatures, la sequera persisteix.  A nivell municipal s’han començat a aplicar mesures de reducció d’ús d’aigua provinent de la xarxa pública. En concret, l’Ajuntament reduirà l’aigua apta per al consum humà en la neteja de carrers on sigui imprescindible per motius higiènics i sanitaris. També disminuirà la que s’utilitza per al reg de jardins públics. Tot i i així, mantindrà el servei sense que signifiqui cap afectació pels usuaris.

Crida a la col·laboració
L’Ajuntament demana la col·laboració de tots els ciutadans perquè es responsabilitzin del seu propi consum d’aigua i perquè redueixin al màxim la utilització de l’aigua de boca en piscines i jardineria. A continuació s’adjunten alguns consells bàsics d’estalvi d’aigua que el consistori ha considerat oportuns i que es poden aplicar fàcilment a casa:

– Omplir la banyera representa entre 200 i 300 litres, mentre que per dutxar-se en fan falta entre 30 i 80. Podem, doncs, estalviar més de la meitat d’aigua.

– Una rentadora consumeix entre 60 i 90 litres. Un rentavaixelles entre 18 i 30. Esperem a tenir-los plens abans de posar-los en funcionament.

– Cada vegada que buidem l’WC consumim entre 6 i 10 litres. Si col·loquem una ampolla plena dins el dipòsit reduïm el consum a la meitat.

– En cas de regar les flors, cal fer-ho a ben d’hora al matí o al vespre, així reduirem l’evaporació i l’aigua necessària.




Arenys de Mar resisteix al turisme descontrolat
Ràdio Arenys 9/8/2017

Per: Bernardo Facta

Arenys de Mar resisteix al turisme descontrolat
La subhasta de peix al port és un dels atractius turístics de la vila (Font: www.costadebarcelonamaresme.cat)

La vila s'escapa de la voràgine del turisme descontrolat i aposta per un model equilibrat i de qualitat 

Pintades com les de l’altre dia al bus turístic de Barcelona que assenyalen directament als visitants o pancartes denunciant el model actual d’aquest negoci com les que es van penjar a la nostra vila i a altres municipis del Maresme reflecteixen una preocupació que va en augment. Alguns ciutadans dels municipis més afectats per la massificació turística han impulsat accions i campanyes que alguns empresaris del sector han descrit com a “turismefòbia”.

Però, es pot dir que Arenys de Mar també pateix aquest problema? El que diferencia la nostra vila d’altres municipis del Maresme més pròxims és que la seva economia no està basada en l’activitat turística. Això li permet al poble gaudir de vida i moviment durant tot l’any, i no només a les temporades més càlides. A més, el perfil del turista que arriba a la vila es distancia del conegut com a “turisme de borratxera”.

Una de les possibles causes d’aquesta manca de visitants interessats principalment en festa és la manca d’oferta d’oci nocturn de la qual Arenys disposa. Els pocs joves que s’allotgen a la vila marxen a altres municipis com Calella o Mataró. De fet, a la discoteca Johnny’s només un 15% de la seva clientela està conformada per estrangers. El propietari del local, Josep Maria Vallbona, explica que, a més, els clients forans que acudeixen a la discoteca presenten un comportament cívic i educat.

El perfil del turista que s’allotja a la vila és d’edat mitjana i va des de famílies fins a parelles que, més que festa nocturna, el que busquen sobretot és platja i gastronomia. És a dir, el que s’acostuma a anomenar com “turisme de qualitat”. Un dels membres del personal de l’hostal La Lluna, Toni Luna, ens explica que molts dels seus hostes s’allotgen allà per la seva proximitat a les dues grans ciutats com Barcelona o Girona.

Però a Arenys no només arriben turistes interessats per la proximitat geogràfica a les dues grans capitals de província. La nostra vila també aconsegueix apropar visitants allotjats a altres municipis del voltant com Calella, Pineda o Santa Susanna que es desplacen expressament fins a Arenys per veure la seva oferta cultural.  

La majoria dels visitants, francesos

Pel que fa a la procedència dels visitants, a la vila arriba gent de tot arreu. Mentre que a l’hostal la Lluna funciona el mercat de l’Europa de l’est, hotels com el Vila d’Arenys es nodreixen de clients procedents principalment de França. La cap de recepció de l’hotel, Silvia Rodríguez, apunta a la proximitat amb el país gal com a principal motiu d’aquesta tendència.

Tot i que, com hem comentat, la gran majoria s’apropa buscant sòl i platja, Arenys té una oferta natural diversificada i alguns turistes també pregunten per rutes al Montnegre o els rials.

Una altra de les activitats que crida l’atenció als visitants estrangers és poder presenciar la subhasta del peix del port. Primer observant com arriben a port els vaixells després d’haver pescat tot el matí, i després amb la tradicional subhasta a la llotja.

El Maresme va més enllà del sol i la platja

Des de l’Oficina de Turisme crida l’atenció l’augment de turistes que no pernocten a la vila perquè estiguin de pas. Alguns visitants ja s’allotgen per períodes d’una setmana o 15 dies, i demanen que se’ls orienti cap aquells punts d’interès turístic de la nostra vila i també a aquells que es poden trobar a municipis propers com la Fundació Palau a Caldes d’Estrac o els diferents edificis modernistes de Mataró.

Per tant, es pot considerar que Arenys de Mar és un poble que es diferencia d’altres municipis del Maresme més encarats al mercat turístic. De fet, alguns arenyencs com l’especialista en turisme Benet Maimí assenyalen que a la vila no li suposaria cap trauma acollin un major volum de turistes sempre i quan es tracti d’un turisme de qualitat i equilibrat.

I és que, amb tot plegat, sembla que Arenys, tal com feia el poble gal d’Astèrix amb els romans, es manté com un indret que resisteix a la voràgine del negoci turístic descontrolat.


Ràdio Palafolls 10/8/2017

Actual estat del Molí Vell
Actual estat del Molí Vell

El consistori ha modificat el Pla General d’Ordenació per qualificar el Molí Vell com a equipament públic cultural, docent i tècnic en sòl no urbanitzable d’especial protecció. També conegut com a Molí de la Pedrera, durant molts anys va funcionar com a restaurant. Actualment es troba en molt mal estat però de fet es tracta d’un edifici històric perquè antigament havia sigut un molí. L’Ajuntament es quedaria amb l’edifici i un camí agrícola. En total 2.800 m2.

La propietat ha presentat 4 al·legacions a l’aprovació inicial del ple del passat mes de març argumentant que la zona no és apta per col·locar-hi qualsevol tipus d’equipament, com ara un CAP de Salut. Al respecte, l’administració local accepta parcialment les al·legacions i defensa que sí es pot qualificar com a equipament cultural, docent i tècnic. Per exemple, hi ha antecedents d’escoles agrícoles. El govern local defensa que l’expropiació busca conservar l’edifici i rehabilitar-lo. Són declaracions de l’alcalde Valentí Agustí.


Per contra, ERC a l’oposició acusa l’Ajuntament de posar traves a la propietat per executar-hi projectes. Al respecte, segons els republicans hi havia constructors interessats en invertir en el Molí Vell, però el consistori els hi hauria posat traves.  A més, defensen que per habilitar-lo i convertir-lo en equipament municipal caldria una gran inversió econòmica, a banda que està allunyat del nucli urbà.


Per la seva banda, el regidor no adscrit Óscar Bermán considera que es tracta d’una “venjança” de l’alcalde. Assegura que en una de les visites dels promotors, li van fer arribar l’estudi del que es proposava fer amb el Molí Vell i que l’alcalde ho va tombar.


Amb el pas dels anys, l’immoble s’ha anat degradant, ha sigut objectiu d’actes vandàlics i fa 3 anys l’Ajuntament el va declarar en ruïnes.


La base de la termoclina está a 40-50m de prof. y separa la capa cálida (22-23.2°C) superficial de la capa fría (13.6-14°C) subsuperficial

Diari de Girona 11/8/2017

Fogars Salven un senglar atrapat en una bassa

La Guàrdia Municipal de Fogars de la Selva va salvar, dimecres passat, un senglar que es trobava atrapat en una bassa profunda de la localitat. Segons va explicar aquest cos de seguretat mitjançant les xarxes socials, va ser un dels agents qui, durant la seva patrulla diària, va trobar l'animal intentant sortir desesperadament de la bassa. L'animal, que estava espantat i exhaust, es va deixar ajudar per l'agent de Fogars qui, amb l'ajuda d'una perxa, el va poder rescatar de l'aigua sense que patis cap dany.


Quan els animalistes són ja els principals responsables de moltes de les extincions locals de fauna autòctona...

Foto: Animals del Maresme
Foto: Animals del Maresme

És una de les accions amb les quals volen aconseguir controlar la població de gats de carrer que hi ha a Calella. Consistiria en donar de beure i menjar als animals, de forma periòdica en un sector concret, i després estendre la iniciativa al conjunt de la ciutat. L’Associació de Defensa Animal i d’Ajuda a Protectores recorda que l’Ajuntament de Calella està obligat per llei a controlar els animals salvatges a l’espai urbà, però diu que no hi està donant compliment. D’igual manera, ha contactat amb els responsables municipals per traslladar-los la necessitat d’esterilitzar-los. Tot i lamentar que la seva proposta no hagi estat ben rebuda d’inici, l’entitat manté la seva oferta perquè es garanteixin així els drets dels animals.

Ho ha explicat la responsable de l’Associació de Defensa Animal i d’Ajuda a Protectores, Anna Maria Soler, en una entrevista a l’Info Migdia, en la qual ha concretat quina és la seva proposta.

“Sabem que no se’ls dona menjar ni beure, la qual cosa està penalitzada i és un maltractament animal segons la llei de Catalunya; per això volem fer un voluntariat per cuidar els gats, donar-los menjar i aigua neta cada dia, esterilitzar-los, i que l’Ajuntament proporcioni un carnet perquè la gent que ens vegi donant-los menjar no ens ataqui, perquè amenaces verbals n’hi ha”, ha comentat Soler.


Quant a les esterilitzacions, recalca que se n’ha de fet càrrec econòmicament l’administració local. I exposa Anna Maria Soler que el regidor de Medi Ambient li va confirmar que ja se’n fan de manera periòdica.

Amb la seva proposta volen iniciar el mecanisme de control de les colònies de gats que hi ha a Calella en un espai concret. Avaluar-ne posteriorment els resultats i estendre’ls. L’entitat animalista diu desconèixer quina és la població real a Calella de gats de carrer, però la sensació que tenen és que ha minvat en els últims temps.

“No seCn veuen com abans, molta gent ens ho comenta, tant pel que fa a la zona hotelera, com a la Caseta dels Pescadors, on han desaparegut tots. Hi ha hagut una ‘neteja‘ i no sabem com”, admet la responsable de l’entitat animalista.

L’Associació de Defensa Animal i Ajuda a Protectores es mostra disposada a reprendre el diàleg trencat amb els responsables municipals per aconseguir el control i els drets dels gats. I recorda als veïns que no se’ls pot donar menjar cuinat ni tampoc preparat, com ara llaunes o envasos; sinó que únicament està permés subministrar-los pinso.

A continuació podeu recuperar íntegrament l’entrevista a Anna Maria Soler, de l’Associació de Defensa Animal i d’Ajuda a Protectores.



Cats -feral and domestic-behind the bulk of bird deaths in Canada. What about Europe? Any coherent and accurate data?

Un petit ruixadet entre Sant Pol, Calella i Pineda de Mar lo més destacable d'aquest dijous 10/8/2017


Doncs no ha pogut ser... el darrer dia de pluges d'aquesta tongada tampoc ha deixat res destacable a la Baixa Tordera... un petit ruixat aquesta nit de dijous 10/8/2017 entre Sant Pol, Calella i Pineda de Mar però tant local (dècimes a Poblenou, per exemple) que ni tan sols s'ha registrat enlloc fora de la taqueta del radar meteorològic, i gràcies.

Us deixem l'evolució de les tempestes que s'han format al llarg d'aquest dijous.

dijous, 10 d’agost del 2017

Bibliografia: Els peixos dels rius i les zones humides de Catalunya. Qualitat biològica i connectivitat fluvial. 2014

Cliqueu a la portada per accedir al pdf

Els peixos dels rius i les zones humides de Catalunya Qualitat biològica i connectivitat fluvial 
© Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis - Museu del Ter 
Passeig del Ter, 2. E-08560 Manlleu (Osona). 
Tel: +34 93 851 51 76. Fax: +34 93 851 27 35. 
www.museudelter.cat - cerm@museudelter.cat 

Autors: Marc Ordeix5, Adolf de Sostoa1, Alberto Maceda1, Emili García-Berthou2, Lluís Benejam2, Frederic Casals3, Nuno Caiola4, Carles Ibàñez4, Núria Sellarès5, Quim Pou-Rovira5, Beatriu Rodríguez-Labajos6, Carolina Solà7, Mònica Bardina7, Anna Casamitjana7 i Antoni Munné7.

1Universitat de Barcelona, 2Universitat de Girona, 3Universitat de Lleida, 4Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, 5Centre d’Estudi dels Rius Mediterranis – Museu del Ter, 6Universitat Autònoma de Barcelona, 7Agència Catalana de l’Aigua 

Primera edició en paper: maig de 2014 
© il·lustracions peixos: Toni Llobet 
© esquemes: Acíclic 
Imatge de la portada: llissa calua, Liza ramada, remuntant la base del pont del riu Ter a Torroella de Montgrí (el Baix Empordà). Foto: Marc Ordeix-CERM 
© fotografies: Marc Ordeix, Laia Jiménez, Núria Sellarès, Quim Pou-Rovira, Peter Paul Schollema, Claudi Gallardo i Mariano Cebolla 

Disseny gràfic, maquetació i edició: Eumo editorial i Agència Catalana de l’Aigua 
Dipòsit legal: B.23053-2012 

Aquest treball pot ser citat per autors o per editors, segons convingui.

– Ordeix, M; Solà, C; Bardina, M; Casamitjana, A i Munné, A (editors) 2014. Els peixos dels rius i les zones humides de Catalunya. Qualitat biològica i connectivitat fluvial. Agència Catalana de l’Aigua – Museu del Ter – Eumo editorial. Vic. 172 pàg.

– Ordeix, M; Sostoa, A; Maceda, A; García-Berthou, E; Benejam, L; Casals, F; Caiola, N; Ibàñez, C; Sellarès, N; Pou-Rovira, G; Rodríguez-Labajos, B; Solà, C; Bardina, M; Casamitjana, A i Munné, A. 2014. Els peixos dels rius i les zones humides de Catalunya. Qualitat biològica i connectivitat fluvial. Agència Catalana de l’Aigua – Museu del Ter – Eumo editorial. Vic. 172 pàg.

Reservats tots els drets. 
Es prohibeix la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment sense l’autorització per escrit dels titulars dels copyrights.

----------------------------------------------------

Publicació relacionada...

Els peixos dels rius i les zones humides de Catalunya
Marc Ordeix i Rigo
Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, Museu del Ter, Manlleu
L'Atzavara 25: 63-72 (2015)

Bibliografia: Butlletí de la Societat Catalana d'Herpetologia Núm. 24 Maig de 2017

Cliqueu a la portada per accedir

SUMARI

Odonats a Can Jalpí (Arenys de Munt) 10/8/2017 Adrià Miralles. Font: ornitho.cat

Observacions i fotografies d'Odonats de l'Adrià Miralles d'avui a Can Jalpí (Arenys de Munt)...

1 Ullblau (Erythromma lindenii) mascle...
1 Llantió iberomagribí (Ischnura graellsii)...
Comentari: I. graellsii es la única especie present al llac. Observació i confirmació de l'especie amb prismàtics.
2 Emperadors blaus (Anax imperator) mascles...
mínim 7 Parots cuanegres (Orthetrum cancellatum) mascles...
mínim 10 Pipes vinoses (Trithemis annulata) mascles...

Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Adrià Miralles

Sobre la presència de la llúdriga (Lutra lutra) a Catalunya 9/8/2017

Reprodueixo dues notes sobre la Llúdriga (Lutra lutra), la primera del Raül Muxach sobre les conques gironines, i la segona de Territori i Sostenibilitat sobre el territori català.

De la primera destaco que la de la Tordera és, amb la del Fluvià, de les conques fluvials gironines amb major percentatge territorial de presència detectada, amb un 80%.

De la segona destaco que a més a més de la qualitat de l'aigua (tema recurrent quan l'administració es vol penjar medalles), i copio literalment (tot i que jo ho considero fonamental)... "Un altre factor que afavoreix la presència de llúdrigues és que el riu disposi de bons refugis, essencialment boscos de ribera, o àrees inaccessibles."... entenent que són aquestes àrees inaccessibles les que es troben en major perill en un futur proper amb l'augment de l'accessibilitat i de la massificació amb rutes turístiques, lúdiques i esportives.


Presència de llúdriga a més de la meitat de les comarques de Girona
Girona A cop de post 10/8/2017 RAÜL MUXACH

Segons l’últim mostreig, hi ha llúdriga al 80% de la conca del Fluvià i la Tordera i aproximadament del 60% del Ter i Muga

Que augmenti la presència d’aquest animal és sinònim de bona qualitat d’aigua

20 anys després de la seva reintroducció, la llúdriga ja és present en més de la meitat de les comarques de Girona. Segons l’últim ‘sondeig nacional’ difós per la Generalitat, és present al 65% de la conca de la Muga, el 80% de la del Fluvià, al 60% de la del Ter i al 80% de la Tordera.

Una llúdriga. LIFE Limnopirineus

L’estudi (fet entre 2014 i 2016) ha dividit el territori català en 344 quadrícules de 10 kms per 10 kms, s’hi han fet 739 mostrejos i, segons l’administració catalana, al 56% de les zones de mostreig de les comarques de Girona s’hi ha detectat la presència de la llúdriga.

És la segona zona de catalunya on més rastre d’aquest animal s’ha trobat per darrera de Lleida (70%) i molt clarament per davant de Tarragona (30%) i Barcelona (34%).

En l’anterior mostreig, entre 2004 i 2006, la llúdriga apareixia al 45% de les zones ‘pentinades’. En els 2 primers (84-85 i 94-96) en cap cas es va arribar ni al 4%. I és que es venia de la quasi desaparició d’aquest animal degut als excessos que hi va haver durant el ‘desarrollisme’, amb contaminació d’aigües, abocaments incontrolats, ús sense mesura d’aigua per a consum humà, reg, indústria o fabricar electricitat.

L’any 95, però, se’n van reintroduir exemplars a les conques de la Muga i el Fluvià i això va afavorir la seva expansió no només a les comarques de Girona. Segons la Generalitat, alguns especíments del Llobregat i el Besos poden també tenir ‘dni’ gironí perquè són animals que poden recórrer molts quilòmetres. El 2002, a més, es va aprovar el pla de conservació de la llúdriga.

Que hi hagi llúdriga vol dir moltes coses. D’entrada, que la qualitat de l’aigua dels nostres rius ha millorat però, també, que troba llocs on refugiar-se com els boscos de ribera. Un dels artífex de la seva reintroducció, l’exdirector del PN dels Aiguamolls de l’Empordà, Jordi Sargatal, recorda que la llúdriga és un “superdepredador” que garanteix “la bona salut de l’ecosistema” eliminant “animals malalts o que tenen tares genètiques”.

Per conques, la del Fluvià i la de la Tordera és allà on s’ha trobat llúdriga en més zones de mostreig; aproximadament el 80%. Al Ter el percentatge baixa fins al 60% i a la Muga és un pèl superior. També se n’ha detectat al Riudaura. El riu català amb més presència de llúdriga és la Garona.


Territori i Sostenibilitat 9/8/2017

Recuperació històrica del mustèlid, després de la seva pràctica desaparició durant la dècada dels 70 del segle passat

Èxit de les mesures de protecció d’aquest animal i de la millora dels ecosistemes fluvials gràcies a la instal·lació de depuradores i a la disminució d’abocaments tòxics

Imatge: LIFE Limnopirineus.

El quart sondeig nacional de la llúdriga euroasiàtica (Lutra lutra) a Catalunya i Andorra ha detectat la presència d’aquest mustèlid al 56,5% del territori. Després de 739 mostrejos sobre 344 quadrícules (amb Andorra) de 10x10 quilòmetres en què s’ha dividit la superfície, l’animal s’ha detectat en 195 quadrícules, dada que representa el 56,52%. La presència és major a les comarques de Lleida, continuant per les de Girona, Barcelona i Tarragona. Per fer el sondeig, s’han recorregut 290 km de riu s’ha comptat amb més de 200 col·laboradors entre els quals hi ha el Cos d’Agents Rurals, el Govern d’Andorra, la Diputació de Barcelona i Forestal Catalana.
 
En totes les demarcacions
 
En tots els principals rius de les comarques de Lleida hi viuen llúdrigues. On més se’n troben és a la conca de la Garona; seguit de la del Llobregat que es troba en la demarcació; i, finalment, a la del Segre (Ebre), des de les capçaleres fins que abandona el territori: Segre, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i gairebé tots els seus afluents. Tan sols no s’han detectat en alguns rius, rierols i torrents del sud, degut a les seves condicions climàtiques. A les comarques de Girona es distribueixen per totes les conques: rius Muga, Fluvià, Ter i Tordera, des de les capçaleres fins al mar. A banda, també s’han detectat al Riudaura, i a la capçalera del Segre a la Cerdanya. A Barcelona es troben per tota la conca del Llobregat fins a Cornellà de Llobregat. També pels afluents del marge dret del Besòs, com el Congost o el Tenes, evitant el curs principal, per la Tordera i el Ter. Finalment, a les comarques tarragonines s’han detectat a la conca de l’Ebre, en un tram del Francolí, al Matarranya, Algars i Estret, Canaleta, Montsant, Siurana i Sec.
 
Província
1984-85
1994-96
2004-06
2014-16
Barcelona
0
0
30,3
33,82
Girona
1,3
3,9
45,6
56,36
Lleida
6,3
46,4
53,9
70,29
Tarragona
7,6
8,0
27,3
30,24
Andorra
-
-
-
85,71
TOTAL
3,83
19,03
38,2
47,77
 
Comparació del percentatge de quadrícules (10x10km) mostrejades positives de llúdriga en els diferents sondejos. L’últim inclou Andorra.
El quadre mostra l’evolució de la població de llúdriga entre el primer sondeig nacional, que es va fer entre 1984 i 1985, i el darrer que s’ha realitzat, entre 2014 i 2016.
 
El quart sondeig nacional
 
Els primers treballs de camp per conèixer la situació de l’espècie, llavors considerada amenaçada, es van produir durant la dècada dels anys 80 del segle passat. Preocupava que fins a mitjans de segle hagués estat present en tots els cursos fluvials catalans i andorrans des dels 2000 metres d’altitud i fins a nivell del mar i que pràcticament hagués desaparegut en les dècades dels 50, 60, i 70 quan les zones industrials abocaven les aigües i els residus indiscriminadament als rius. També va afavorir aquesta reducció dràstica l’aprofitament sense control de les aigües per al reg, la indústria, la producció d’energia hidroelèctrica o el consum humà; la construcció de preses; i la persecució directa i la captura.
 
Des de 1984-86 s’han anat fent sondejos cada deu anys que han anat mostrant la progressiva recuperació de la llúdriga.
 
Aigües més netes
 
Els motius de la millora poblacional són múltiples, però és evident que la qualitat de les aigües continentals ha millorat notablement en els últims 30 anys, fet atribuïble a la instal·lació de depuradores i a la disminució d’abocaments tòxics. La reducció de la contaminació, bàsicament per metalls pesants i organoclorats –amb gran probabilitat la principal raó de la seva pràctica desaparició a casa nostra i a grans zones d’Europa– ha propiciat també la recuperació de les poblacions de peixos, aliment bàsic del mustèlid.
 
Un canvi fonamental en el seu hàbitat, curiosament, ha estat l’aparició d’una espècie exòtica, el cranc de riu americà, abundant i fàcil de capturar en cotes mitjanes i baixes. Aquest fet explica la presència en conques on no hi ha cap registre històric de llúdrigues o en llocs amb molt pocs peixos.
 
Èxit en la reintroducció
 
Un altre factor que afavoreix la presència de llúdrigues és que el riu disposi de bons refugis, essencialment boscos de ribera, o àrees inaccessibles. En aquestes condicions, aquests animals poden aparèixer fins i tot en zones urbanes i periurbanes, com a les portes de la ciutat de Barcelona o dins de les ciutats de Lleida i Girona.
 
La reintroducció de la llúdriga a partir de 1995 a les conques de la Muga i del Fluvià va afavorir la seva expansió per les comarques de Girona i, fins i tot, molt probablement a les del Llobregat i el Besòs, ja que poden realitzar desplaçaments molt llargs. A més, l’any 2002 es va aprovar el Pla de conservació de la llúdriga a Catalunya, a través del qual es van poder aplicar mesures de protecció i actuacions de foment de la seva població ens els ecosistemes fluvials i aquàtics.