dissabte, 21 d’abril del 2018

Gualba 19/4/2018 Albert Montori. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Albert Montori del dijous 19/4/2018 a Gualba...

1 Tritó verd (Triturus marmoratus)
2 Salamandres comunes (Salamandra salamandra)
1 Gripau comú (Bufo spinosus)
1 Granota verda ibérica (Pelophylax perezi)

2 Falciots negres (Apus apus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Albert Montori

Merla blava (Monticola solitarius) al Cap de Tossa (Tossa de Mar) 21/4/2018 Silvia Serrano. Font: ornitho.cat

1 Merla blava (Monticola solitarius) observada per Silvia Serrano avui 21/4/2018 al Cap de Tossa (Tossa de Mar).

Font: www.ornitho.cat
Observadora: Silvia Serrano

Desembocadura de la Tordera 20/4/2018 Daniel Roca. Font: ornitho.cat

Observacions de Daniel Roca d'ahir divendres 20/4/2018 a la desembocadura de la Tordera...

1 Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan)
unes 30 Baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
1 Ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus)
8 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
3 adults, 5 joves.
2 Gavines corses (Larus audouinii)
unes 10 Gavines menudes (Hydrocoloeus minutus)
unes 20 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
unes 10 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
uns 50 Gavians argentats (Larus michahellis)
uns 10 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
1 Capó reial (Plegadis falcinellus)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
12 Martinets blancs (Egretta garzetta)
uns 10 Esplugabous (Bubulcus ibis)
1 Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
2 Becs d'alena (Recurvirostra avosetta)
Sobre el mar. Fan un intent infructuós d'atuar-se a la zona, i continuen cap al nord.
9 Cames llargues (Himantopus himantopus)
3 Pòlits cantaires (Numenius phaeopus)
1 Gamba verda (Tringa nebularia)
9 Valones (Tringa glareola)
2 Corriols petits (Charadrius dubius)
1 Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
1 Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
2 Trists (Cisticola juncidis)
2 Cornelles negres (Corvus corone)
Falciots negres (Apus apus)
Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
1 Picot verd (Picus viridis)
1 Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
1 Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
2 Gaigs (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
mínim 4 Merles (Turdus merula)
1 Cogullada vulgar (Galerida cristata)
2 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
uns 4 Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
1 Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix)
4 Mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus)
1 Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
mínim 2 Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
mínim 5 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
uns 15 Pardals xarrecs (Passer montanus)
Verdums (Carduelis chloris)
Gafarrons (Serinus serinus)
2 Caderneres (Carduelis carduelis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Daniel Roca

divendres, 20 d’abril del 2018

Jutgen tres persones acusades de prevaricació urbanística a Tordera 20/4/2018 Diari Maresme

Recomanable per entendre "algunes coses" que passen a Tordera i com funciona l'ajuntament... Llegiu, llegiu...

Jutgen tres persones acusades de prevaricació urbanística a Tordera
Diari Maresme 20/4/2018


L’Audiència de Barcelona jutjarà el proper dilluns 23 d’abril a tres persones acusades d’un delicte de prevaricació urbanística i d’un delicte de prevaricació urbanística en concurs ideal-medial amb un delicte de falsedat en document oficial. Segons avancen fonts judicials, els fets van succeir a Tordera en diferents anys.
Segons argumenta el fiscal del cas, un constructor i la seva dona van presentar instància a l’Ajuntament de Tordera, en la qual demanaven llicència municipal d’obres majors per a construir una nova edificació com a magatzem agrícola en unes parcel·les d’un polígon de la població on hi vivien. En aquesta petició es nomenava l’empresa que seria l’encarregada de la edificació, i aquesta tenia la mateixa adreça que els peticionaris. En l’esmentada sol·licitud s’acompanyava un projecte firmat per un tècnic i visat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb la descripció de les obres, sense fer constar el propòsit de les mateixes. Les parcel·les estaven situades en sòl no urbanitzable i qualificat com a zona agrícola.
Una de les acusades, arquitecte municipal de l’ajuntament, va informar de manera favorable la tramitació de l’expedient, condicionant l’aprovació a la presentació d’un estudi i d’alguns informes. Malgrat això, una tècnica municipal de Medi Ambient de Tordera, va requerir els promotors a fi que justifiquessin la necessitat concreta de construir la nau com a explotació agrícola aportant contractes de cultiu, produccions previstes o qualsevol activitat econòmica que demostrés la necessitat de construir l’edificació objecte de la llicència.
Posteriorment es van presentar escrits a l’expedient en contra de la edificació per no estar lligada a cap activitat o explotació rústica, però les acusades van emetre de forma conjunta un informe favorable al projecte i l’alcalde va concedir la llicència d’obres, condicionada a que es destinés a un ús agrícola. Finalment es van fer obres pels constructors no autoritzades, que també van ser aprovades pels acusats. El fiscal demana 15 mesos de presó per a dues de les persones acusades, i 3 anys i 6 mesos per a la tercera.

Algunes de les nostres orquídies 20/4/2018 Toni llobet. Font: Twitter.com

Toni Llobet - Natura il·lustrada Hace 1 hora
Vinga va, que la primavera ja és aquí, ara sí! Temps d' , encara que no siguin grogues... Com tantes altres coses, són boniques però efímeres i fràgils; gaudim-ne els que podem, i respectem-les! from Catalonia

Gamarusos (Strix aluco) a Sant Ponç (Tordera) 19/4/2018 Enric Badosa. Font: ornitho.cat

Observacions i fotografia de l'Enric Badosa d'ahir 19/4/2018 a Sant Ponç (Tordera)...

3 Gamarusos (Strix aluco)...
femella i 2 polls
2 Pica-soques blaus (Sitta europaea)
2 Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
1 Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
1 Mallerenga carbonera (Parus major)

Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Enric Badosa

Orquídies a Montpalau (Tordera-Pineda de Mar) 19/4/2018 Enric Badosa. Font: ornitho.cat

Observacions i fotografies de l'Enric Badosa d'ahir 19/4/2018 a Montpalau (entre Tordera i Pineda de Mar)...

1 Flor caputxina (Anacamptis pyramidalis)...
 2 Abelleres fosques (Ophrys forestieri)...
 1 Flor de l'home penjat (Orchis anthropophora)...

Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Enric Badosa

Aportació de sediments a la platja de s'Abanell sud 16-20/4/2018 Rosa Aladern Gusi. Font: Twitter.com

Rosa Aladern Gusi 17 abr.
Espero que aquest fet es converteixi en una tendència, i anem recuperant a poc a poc la platja que tots anyorem.

En respuesta a 
Ojalà....malauradament aquesta aparició de sorra davant l'escullera segurament serà temporal. El que si que es important és que tota la platja de s'Abanell ha crescut de mitjana entre 4 i 5 metres desde la crescuda fluvial, senyal d'una aportació de sediments efectiva!

Rosa Aladern Gusi 16 abr.
Des de la platja més al sud de s Abanell, ja es nota una lleugera aportació d aquests sediments. Bones notícies!!

En respuesta a   y a 
Cert! Aquí es pot veure part del que comentes! Fixeu-vos a on hi ha l'escullera que sobresurt una mica de sorra. Feia anys que no es veia!

Rosa Aladern Gusi 18 abr.
Avui, a la platja sud s Abanell. Clarament es pot veure l aportació de nous sediments del riu.

Rosa Aladern Gusi Hace 2 horas
Algú sap què és aquesta marca a l aigua en forma d elipse?

Xerrada el 2/5/2018: La platja de Blanes i el delta de la Tordera: passat, present i futur. Enric Sagristà. 2/5/2018 Mataró. Font: Delegació Serralada

Delegació Serralada Hace 19 horas
Dimecres 2 de maig a la 19 ens parlarà del delta de la Tordera

dijous, 19 d’abril del 2018

Bibliografia: El paisatge de la Baixa Tordera. Josep M. Panareda. L'Aulet n.17 març 2018


El paisatge de la Baixa Tordera
Josep M. Panareda
L'Aulet, la revista del Montnegre i del Corredor n.17. Març 2018

(en paper, sense enllaç actual)


Enllaços relacionats...

Josep M. Panareda. Maravillas Boccio
Montseny XXI. La revista del Montseny el segle XXI n.8a Octubre 2014

Josep M. Panareda. Maravillas Boccio
Montseny XXI. La revista del Montseny el segle XXI n.9a. Desembre 2014

Bibliografia: Guia de les papallones diürnes de Catalunya 2008 Editorial Lynx Edicions


GUIA DE LES PAPALLONES DIÜRNES DE CATALUNYA 
Vila R.

Guia que resumeix amb gran rigor i precisió científica l'estat de la biologia, distribució i conservació de les 200 espècies de papallones diürnes més ben conegudes a Catalunya.

L'estructura del llibre es basa en fitxes individuals per a cada espècie. Això inclou:

-Breu descripció de la distribució europea, ibèrica i catalana.
-Mapa de distribució a Catalunya, utilitzant la xarxa UTM de 10x10 km, diferenciant les dades corresponents a pre i post-2000.
-Estat de conservació a nivell regional seguint criteris de la UICN.
-Descripció biològica i morfològica.
-Fotografies preses a la natura d'immadurs (ou, eruga, crisálida) i estats adults.

El llibre ofereix mapes de distribució complets i detallats per a totes les espècies, a partir de les dades publicades i, en gran mesura, de milers d'observacions inèdites obtingudes a través de projectes científics de gran dimensió (Catalan Butterfly Monitoring Scheme, Biodiversitat Virtual, Ornitho.cat), així com informació oferta per entomòlegs professionals i aficionats. Aquests mapes han permès avaluar l'estat de conservació de cada espècie a nivell regional, aplicant criteris de la UICN.

El text és innovador ja que conté dades inèdites sobre diversos aspectes de la biologia i l'ecologia, com ara les plantes nutritives utilitzades, el cicle biològic i la fenologia, les preferències d'hàbitat, el comportament dels adults, l'estructura de la població i les amenaces.

El llibre adopta els criteris taxonòmics més moderns i rigorosos i dedica una secció a la descripció morfològica de l'adult, així com una que examina les diferències entre espècies similars.

Finalment, les fotografies són d'alta qualitat i incorporen símbols que identifiquen les característiques bàsiques de distinció de cada espècie.


Avui a les 19:45h a ORYX esteu tots convidats a la PRESENTACIÓ de la GUIA DE LES DIÜRNES DE CATALUNYA de , amb els autors: Roger Vila, Constantí Stefanescu i José Manuel Sesma; i la col·laboració de Joan Pino i Sito Alarcón. Us esperem! 🦋



Per veure les imatges ampliades...

https://www.lynxeds.com/product/guia-les-papallones-diürnes-catalunya


Desembocadura de la Tordera i tram final del riu 19/4/2018 Enric Badosa. Font: ornitho.cat

Observacions i fotografies de l'Enric Badosa d'avui a la desembocadura de la Tordera i tram final del riu...

6 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
uns 20 Gavians argentats (Larus michahellis)
1 Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus)
1 Corriol petit (Charadrius dubius)
12 Cames llargues (Himantopus himantopus)...
2 Pòlits cantaires (Numenius phaeopus)...
3 Gambes verdes (Tringa nebularia)
2 Valones (Tringa glareola)
1 Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
1 Martinet blanc (Egretta garzetta)...

Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Enric Badosa

Niu de Gavians argentats (Larus michahellis) a Palafolls 19/4/2018 Enric Badosa. Font: ornitho.cat

Fotografia de l'Enric Badosa d'un Gavià argentat (Larus michahellis) niant a Palafolls...


Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Enric Badosa

Algunes notícies per llegir 18 i 19/4/2018...

Un adult de corbmarí emplomallat, vulnerable a l'extinció, anellat a Arenys de Mar el IX 2015 com a adult per i equip, està criant 3 polls a la ZEPA Massís de Cadiretes, La Selva en un antic niu de falcó pelegrí, que no ha marxat gaire lluny

Avui i ens han alertat de la presència d'aletes 'de taurons' a la costa. Aquests dies hi ha abundància d'inofensius peixos lluna (Mola mola) que suren aprofitant la mar plana i mostren grans aletes. Desenes prop de Mar


Enric Sagristà Hace 5 horas
Un dels grans valors del delta de la Tordera és la gran biodiversitat que presenta? Hi tenim infinitat d'espécies d'amfibis, réptils, aus, peixos o mamífers establertes permanentment, que esdevenen un dels grans tresors naturals més importants de tota Catalunya.

Aitor Roger   Hace 21 horas
Les barquetes de Sant Pere arriben fins a . En fa el seguiment

Les «meduses» blaves arriben a les platges de Blanes i Lloret
Diari de Girona 19/4/2018

Aquests animals van aparèixer la setmana passada, de manera massiva, a localitats com Palamós o Llan

Els exemplars trobats ahir a la platja de Blanes. Emma Guiu

Els estranys animals de color blau que la setmana passada van arribar de forma massiva a la part nord de la Costa Brava, ja han aparegut a les platges de la Selva Marítima. Alguns usuaris de les xarxes socials informaven ahir de la troballa d'aquesta espècie a les platges i cales de Blanes, Lloret de Mar i, fins i tot, de Malgrat de Mar (Maresme). Es tracta de petits animals hidrozous, similars a les meduses i de color blau, que s'anomenen Velella velella.

Aquests exemplars són habituals a les aigües de la costa oest dels Estats Units però també es poden trobar en aigües interiors de la costa catalana. Fins ara, a la província de Girona se n'havien localitzat a: Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Cadaqués, Llançà, el Port de la Selva i la badia de Roses.

Aquests animals són característics perquè tenen una mena de vela i neden en superfície. No es tracta d'una espècie perillosa tot i que sí que desprèn cert verí, i es desplacen en grup perquè cada exemplar té una funció diferent dins la colònia.

Ara hauran de ser els ajuntaments de les localitats afectades els qui decideixin si les netegen o bé esperar que el mateix mar les acabi desintegrant o arrossegant aigua endins.


Plataforma Litoral Hace 20 horas
"les riuades són vida. Sigui a l'Ebre, al Ter, al Llobregat, a la Tordera, els rius necessiten aquests episodis de riuades per recuperar el seu espai i els humans també les necessitem per adonar-nos que ocupem un espai que tenim en préstec però que no ens pertany."

A la vora del riu, no facis niu
la Directa 18/4/2018 SUSANNA ABELLA


Aquests dies veiem moltes imatges de l'Ebre inundant camps de conreu i espais públics. Els darrers dies ha plogut al Pirineu de Navarra i de l'Aragó i els afluents com l'Arga i l'Aragón arriben en molta aigua. A tot això també s'ajunta les darreres nevades i el desglaç.

Res de nou, les riuades a l'Ebre solen ser a la tardor per pluges intenses a Navarra i Aragó que entren pel Cantàbric o entre abril-maig, en què s'ajunten les pluges amb el desglaç. Altres cops les pluges intenses i nevades entren del Mediterrani (llevant) i els rius que aporten més cabals són el Cinca, el Segre i les Nogueres.

Aquest és el cicle hidrològic natural de l'Ebre. Els cabals són molt variables al llarg de tot l'any i amb grans diferències entre anys, per ser un riu bàsicament Mediterrani. Tot i ser un cicle natural, perfectament estudiat, el tractament mediàtic que es fa d'aquests episodis naturals és totalment sensacionalista i genera una alarma social preocupant.

Per una banda, veiem imatges alarmistes com si el riu fos una gran bèstia descontrolada que ocupa els camps o les ciutats. Per una altra, sentirem el típic comentari de la quantitat d'aigua del riu que es perd al mar i que es podria aprofitar.

Els rius no es desborden, els rius retornen al que és la seva llera natural, que durant molts mesos –anys inclús– agafem en préstec i de la qual ens en beneficiem

La realitat és ben diferent, som els humans qui ocupem l'espai del riu i aquest, de tant en tant, ens ho recorda tornant-la a ocupar durant uns dies. Els rius no es desborden, els rius retornen al que és la seva llera natural, que durant molts mesos –anys inclús– agafem en préstec i de la qual ens en beneficiem. Els rius no són canals encotillats, els rius són vius.

No és per casualitat que les millors terres per conrear són les terres al·luvials que s'inunden pel riu. Durant mil·lennis, les civilitzacions han aprofitat les riuades per fertilitzar la terra. Tanmateix, avui vivim d'esquena a la realitat d'allò que és un riu i els beneficis naturals que ens donen.

Ens esmelegem si el riu inunda una granja plena d'animals o fa malbé els terrenys de conreu i no tenim en compte que som els humans qui no fem cas del cicle natural del riu, de la seva història hidrològica i ocupem el seu espai. Els rius no només aporten aigua, també aporten terra, graves, llims, nutrients, en definitiva aporten vida al llarg del seu curs i especialment un cop arriben a la seva desembocadura.

Lo Delta de l'Ebre s'ha format al llarg dels segles pels sediments que ha aportat el riu. Avui, més del 95% d'aquests sediments es queden retinguts als embassaments i només arriben una part molt petita, en episodis molt puntuals de riuades.

Si comparem les aigües riu amunt de l'embassament de Mequinensa, veiem un Ebre rogenc ple de fang. En canvi, les aigües que en surten, tot i tenir més sediments que al llarg de l'any, en què l'aigua té un color verd transparent, tenen un color grisós molt lluny del color rogenc del riu amb sediments que hauríem de tenir en estat natural.

La manca de sediments genera els coneguts i llargament estudiats problemes d'erosió, regressió i subsidència en el Delta de l'Ebre, que units a la pujada del nivell del mar per efectes del canvi climàtic, fiquen en perill la supervivència física del Delta.

Els nutrients que aporta el riu, fertilitzen la mar de l'Ebre i les seves badies. Hi ha una relació directa entre el cabal del riu i la producció marisquera i pesquera

Finalment, tot i que molts polítics valencians o murcians –especialment del Partit Popular– repeteixen el mantra "el agua de los rios se pierde en el mar" en aquests episodis de riuades, la realitat i els coneixements científics diuen tot el contrari. Els nutrients que aporta el riu, especialment quan el cabal és important, fertilitzen la mar de l'Ebre i les seves badies. Hi ha una relació directa entre el cabal del riu i la producció marisquera i pesquera.

En definitiva, tot i aquestes veus alarmistes que ens expliquen les "maldats" de la riuada, la realitat és que les riuades són vida. Sigui a l'Ebre, al Ter, al Llobregat, a la Tordera, els rius necessiten aquests episodis de riuades per recuperar el seu espai i els humans també les necessitem per adonar-nos que ocupem un espai que tenim en préstec però que no ens pertany.

Voldria dedicar aquest article a la Carme Forcadell, xertolina i ebrenca. De ben segur que la Carme, ara estaria xalant de veure lo riu gros al pas pel seu poble. Tindria un somriure en veure com va a l'ample al saltar l'Assut de Xerta. Gaudiria de l'olor de la terra humida i de la verdor després de la pluja, de la dolçor que ara desprèn la flor de taronger.

Ni ella, ni els altres presoners poden gaudir avui d'aquestes sensacions. Aprenem nosaltres a observar i gaudir dels nostres rius. Escoltem la remor del seu pas, observem el seu color i textura, l'olor de l'aigua, la verdor del bosc de ribera, el cant el rossinyol, el vol del bernat. No deixem que el sensacionalisme mediàtic ens allunyi de l'entorn natural.


avui tarda taques d'oli o carburant com ..mar de llevant feble. Potser venia del Port d de Mar?

Ens arriben bones notícies!!👏‼️ El nostre estudiant i company Marc Martín Solà ha estat guanyador de la 13ª Beca d’Investigació Vila de Malgrat per a continuar el seu estudi sobre La Pilona de Malgrat de Mar. 📝🏅 Tot esforç té la seva recompensa....

Xatrac 18/4/2018


L’Ajuntament de Malgrat de Mar atorga una beca d’investigació amb l’objectiu d’estimular treballs que contribueixin al coneixement de la realitat actual i històrica del poble.

En aquesta convocatòria la beca ha estat concedida a en Marc Martín, pel seu estudi sobre La Pilona de Malgrat titulat  “La Pilona de Malgrat de Mar. Història, futur i característiques ecològiques d’un sistema natural aïllat”. En Marc, ha realitzat aquest estudi pel seu treball de fi de grau en Ciències Ambientals, juntament amb Xatrac.

La comissió que ha concedit la beca ha estat formada per la directora del Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, Imma Boj;  llicenciat en Història de l’Art i autor de diverses recerques sobre famílies nobiliàries de la comarca, Joaquim Roura; historiador, especialitzat en Història Cultural, Història Social i de l’Esport, Carles Santacana; i el regidor de Patrimoni, del Servei d’Arxiu i Publicacions de l’Ajuntament, Ricard Núñez (ERC).

Si vols saber més sobre aquest estudi, visita el nostre apartat de projectes.


[ACTUALITZACIÓ] Desallotgen l’Institut Bisbe Sivilla a causa d’un incendi forestal
Ràdio Calella 19/4/2018


Als volts d’un quart de quatre de la tarda, un incendi ha fet desallotjar professors, alumnes i clients del Restaurant del Bisbe Sivilla. En aquells moments hi havia unes 80 persones al centre educatiu. El mateix professorat ha estat qui ha iniciat el desallotjament. La Policia Local, ha comprovat que no hi quedés ningú dins el centre. L’incendi ha afectat mitja hectàrea d’una zona de canyes. Hi han treballat 4 dotacions dels Bombers de Pineda, Malgrat i Arenys; 4 patrulles de la Policia Local i 2 dels Mossos d’Esquadra.

L’incendi ha estat a la part del darrere del centre educatiu. De moment es desconeixen les causes de l’incendi.

Aquest es tracta del primer incendi forestal de la temporada a la nostra zona.