Algunes notícies més per llegir 15/8/08...

L'ampliació de la N-II a Blanes afecta un paratge protegit de la Tordera
Diari de Girona 15/8/08

L'espai protegit dels Prats d'en Gai es modificarà sobre el mapa per evitar-hi la invasió total, però part dels aiguamolls resultaran afectats

TORDERA/BLANES E,PADILLA
Els marcatges per al pas de la carretera Nacional-II desdoblada (A-2) pel terme municipal de Blanes van començar fa mesos tot i que encara no hi ha cap projecte executiu de la infraestructura. Però des de fa uns dies, les estaques que marquen el recorregut aproximat d'una obra necessària però que cap municipi vol acollir dins el seu terme s'acosten ja al terme blanenc, concretament a la zona del santuari del Vilar, uns dels paratges que es veuran afectats pel pas de la infraestructura. Un altre dels indrets que es veuran modificats pel nou corredor que acollirà la perllongació de l'autopista de la costa -la C-32- fins a Tordera i continuaràsota el nom d'A-2 -la nacional desdoblada- és la zona adscrita al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) els Prats d'en Gai.
Sobre el mapa, per evitar una invasió que resultaria irregular, s'ha modificat la distribució d'aquest espai adscrit també al pla de protecció Xarxa Natura 2000 i s'han descatalogat com a protegida la part nord, ocupada per terrenys agrícoles considerats d'alt valor ecològic. Com a contrapartida, s'adquiriran unes sis hectàrees al sub del PEIN que actualment quedaven fora de l'espai protegit. La idea és que aquest espai que guanyarà el PEIN mantingui el seu caràcter agrícola. L'espai es beneficiarà també de la construcció d'un viaducte elevat per evitar barreres al pas de la fauna i limitar el risc d'inundacions, segons va explicar l'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia ??(CiU), quan es va aprovar el traçat de l'autopista.
El corredor únic que conformarà la perllongació de l'autopista C-32 fins a Tordera i el desdoblament de la N-II suposa resoldre el pas de les carreteres per sobre d'un riu que compta amb una ribera protegida ambientalment. El corredor, un cop superat el riu i just abans de connectar amb la carretera de Blanes a Tordera -la GI-600, la carretera que connecta Blanes amb l'actual N-II- farà un revolt per transcórrer pels camps de conreu i evitar al màxim el seu pas pel bosc de ribera i els prats inundables que encara resten. Tot i això, zones com la Gravera de Palafolls, la mateixa llera del riu, la zona del Prats d'en Gai i la vall del Vilar es veuran irremeiablement alterades. Tot i que l'adjudicació de les obres de la C-32 sentencien el pas de l'A-2 per Blanes, l'Ajuntament encara té viu un contenciós en considerar que l'opció de fer passar l'A-2 per Tordera no es va ponderar detingudament: el traçat és més curt i el cost, més baix.
L'exregidor per Esquerra de Blanes Joan Puig denuncia en el seu blog que els camps de conreu (unes 6 ha crec recordar) al sud del bosc de ribera i que queden fora dels límits del PEIN. El que no queda molt clar és què es farà amb aquests camps un cop passin a formar part del PEIN. Hi ha varies possibilitats però sembla que l'idea és la de preservar el caràcter agrícola tal com està ara. Jo no estic d'acord, però és el que hi ha... almenys de moment.



El TAV fins a Riudellots tindrà via en 8 mesos.
Diari de Girona 15/8/08

Adif ha licitat per 829.430 euros el contracte de consultoria i assistència tècnica pel control de les obres de muntatge de via del Tren d'Alta Velocitat (TAV) en el tram entre la Roca del Vallès (Vallès Oriental) i Riudellots de la Selva. Per l'execució de la plataforma s'utilitzaran 200.589 metres de carril, 10.877 metres de vies auxiliars, 1.263 soldadures d'alumini tèrmic, 550.000 tones de balast, 161.053 travesses de formigó i d'altres aparells de via. S'espera que l'estructura estigui llesta en uns vuit mesos.La col·locació de la via, que es farà des de la base de Sant Feliu de Buixalleu, tindrà una longitud de 48,9 quilometres. El recorregut la Roca-Riudellots comptarà amb 25 viaductes i deu túnels; a més de nou passos superiors, vuit inferiors i quatre passos de fauna per garantir la preservació dels corredors biològics en espais de gran valor ambiental com els Parcs Naturals del Montseny o el Montnegre-Corredor. El projecte, que inclou les operacions pel muntatge de via, costa en total 11.575.829 euros.

Renfe desestima perllongar el servei de Rodalies des de Sant Celoni a Maçanet
Diari de Girona 15/8/08

Ho demana l'Ajuntament d'Hostalric però l'empresa creu que el servei ja és suficient

HOSTALRIC DDG
Renfe considera que el servei de tren que es dóna als municipis entre les estacions de Sant Celoni (Vallès Oriental) i Maçanet-Massanes és suficient i que no cal perllongar el servei dels trens de Rodalies de la línia interior fins a l'estació selvatana. Aquesta és la resposta que ha rebut l'Ajuntament d'Hostalric, que el passat mes de juny va demanar que el servei es perllongués uns pocs quilòmetres per afavorir no només els 445 viatgers diaris que té l'estació d'Hostalric, sinó també dels 362 viatgers diaris de Gualba, els 215 de Riells i Viabrea i els 576 de Maçanet-Massanes. En definitiva, Hostalric va instar a un millor servei ferroviari per tot el sud de la comarca. Però la demanda ha estat desestimada i ara Hostalric considera que caldria fer una crida conjunta de tots els municipis afectats.
Segons l'escrit de Renfe, la programació dels horaris i els recorreguts del servei de Rodalies es fa per part de l'empresa atenent a uns estudis de mobilitat i un seguiment continu de la demanda i l'ocupació dels trens diaris. A partir d'aquestes dades, la companyia assegura que l'oferta és adequada per a la demanda. Per als responsables de Renfe, el transport de ferrocarril "s'ha de gestionar no tan sols amb criteris de servei sinó també de rendibilitat social".
Així, l'Ajuntament d'Hostalric convocarà a una reunió als alcaldes d'Arbúcies, Breda, Fogars de la Selva, Massanes, Maçanet de la Selva, Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu i Sant Hilari Sacalm amb l'objectiu de fer un front comú per aconseguir millores en el servei que Rodalies de Renfe presta a aquests municipis. La proposta del consistori d'Hostalric passa per elaborar un manifest conjunt de tots aquests Ajuntaments per reclamar un increment de freqüències al trajecte entre Sant Celoni i Maçanet de la Selva, informa l'Actualitat del Baix Montseny.


A les comarques de Girona es van trobar 3.773 gossos abandonats el 2007
Diari de Girona 15/8/08

Catalunya, amb 15.572 animals recollits, és la tercera Comunitat en nombre d'abandonaments

Any rere any i sobretot per aquestes dates, apareixen a la llum pública casos d'abandonaments d'animals domèstics per part dels seus amos i les xifres per l'any passat van tornar a ser d'escàndol. A les Comarques Gironines les gosseres i serveis municipals van recollir 3.773 gossos abandonats, al global del país la xifra és de 15.572 gossos i 5.997 gats, mentre que a nivell estatal es van registrar 109.000 gossos i 24.000 gats abandonats. Catalunya lidera aquest nefast rànquing només superada per Andalusia i Madrid.
Aquestes xifres han estat presentades per la Fundació Affinity, que cada any fa un informe sobre els animals abandonats a tot l'Estat. Per segon any consecutiu, s'ha superat, a nivell estatal, la xifra dels 100.000 animals abandonats. Malgrat aquestes elevades dades Maria Azkargorta, directora de la fundació, ha indicat que a l'Estat Espanyol hi ha més de cinc milions de gossos contabilitzats, dels quals els abandonats només representen un 2% del total. Azkargorta també ha explicat que més de la meitat dels animals abandonats acaben trobant algú que els aculli i que un 21% dels gossos que acaben a les protectores són animals perduts que tornen als seus amos.
Pel que fa a les Comarques Gironines, la ciutat de Figueres és la que va recollir més animals abandonats amb 1.900, seguida de Girona amb 326 i Tossa de Mar amb 203.
Pel que fa a Catalunya, el país lidera el rànquing de gats abandonats i és la tercera Comunitat Autònoma en nombre de gossos recollits, només per darrera d'Andalusia i Madrid. Malgrat aquestes xifres d'escàndol, Maria Azkargorta ha elogiat la legislació catalana en matèria de protecció d'animals, i l'ha qualificat com una de les més avançades de tot l'Estat. Azkargorata ha recordat que Catalunya va ser la primera Comunitat Autònoma que va tenir legislació pròpia en aquesta matèria.
Sobre els casos d'abandonament, Maria Azkargorta ha explicat que els seus paradigmes tradicionals estan canviant. Segons ha explicat la directora de la fundació, a l'estiu ja no és l'època on s'abandonen més animals ni les vacances el principal motiu. Azkargorta ha indicat que cada cop més ciutadans són concients que els animals no són una joguina i per això en comptes d'abandonar-los en una gasolinera o descampat els porten a les gosseres. Tot i això la presidenta de la fundació ha reclamant que les famílies pren?guin conciència de les moltes obligacions que comporta tenir un animal i que no l'adquireixin a la babalà per evitar que després se n'hagin de desprendre.
Segons l'estudi, també estan canviant els motius pels quals s'abandonen els animals. Si bé abans era la "nosa" que feia el gos durant les vacances, ara les persones que porten els seus animals a les protectores esgrimeixen canvis de vivenda, el naixement de fills, les al·lèrgies o el mal comportament de l'animal.
Per altra banda, com cada any, la Fundació Affinity ha iniciat la campanya "Ell mai no ho faria" destinada a evitar els abandonaments.
.

Blanes dóna a conèixer als nens la flora i la fauna del municipi a través d'un joc
Diari de Girona 15/8/08

BLANES E. PADILLA L'Ajuntament de Blanes i el jardí botànic Marimurtra han creat una gimcana per donar a conèixer als nens la cultura, la història i, sobretot, la flora i la fauna del municipi. Un grapat de Blanes es tracta d'un recorregut pel passeig de mar, des de la roca de Sa Palomera fins al port, durant el qual els infants hauran de respondre preguntes relacionades amb aquestes temàtiques gràcies a les pistes que aniran trobant. Com a premi rebran entrades gratuïtes pel jardí botànic. El joc està destinat a nens i nenes d'entre 8 i 12 anys, però els més petits també poden fer-ho amb l'ajut dels pares. S'han editat 8.000 fulletons en castellà i català i pròximament es faran també en anglès i en francès. La previsió és que l'activitat es pugui fer tot l'any i és una aposta més de Blanes en el marc de la certificació de Destinació Turística Familiar que el municipi ostenta, va explicar el regidor de Turisme de Blanes Ferran Gómez (PDB). El joc està en marxa des del passat u d'agost i els formularis es poden recollir a les oficines de turisme del municipi. Els nens han d'anar seguint pistes des del passeig del mar fins al Marimurtra i omplint el formulari amb les respostes.

Blanes supera per primer cop en la seva història els 40.000 habitants
El Punt 15.08.2008 JORDI COLOMER

Blanes ha superat aquest mes d'agost la xifra de 40.000 habitants. Concretament, ahir el nombre d'habitants era de 40.035. Els col·lectius de fora de l'Estat més nombrosos són el gambià i el marroquí, seguits pels uruguaians i els italians.

Blanes no atura el seu creixement i durant aquest mes d'agost ha superat la xifra de 40.000 habitants. Aquest creixement no és excessivament ràpid, comparat amb el d'altres poblacions, però és força constant. La vila havia superat la xifra dels 39.000 habitants al juny del 2007 i des de llavors s'ha anat enfilant fins als 40.035 habitants del dia d'ahir. Amb aquestes dades d'agost, doncs, Blanes deixa enrere els 30.000, una xifra que havia superat fa no gaire menys de deu anys, concretament al març del 1999.
D'aquests poc més de 40.000 habitants, 32.705 són de l'Estat espanyol i els altres 7.330 provenen d'altres estats. El col·lectiu més nombrós és el provinent de Gàmbia, amb un total de 858 habitants. El segueixen els marroquins (777), els uruguaians (767) i els italians (526). Ja per dessota del mig miler hi ha altres col·lectius, com ara els romanesos (497), els argentins (409), els senegalesos (351), els dominicans (268) i els colombians (237). Més enrere queden els russos (215), els alemanys (185), els francesos (180), els del Regne Unit (161) i els holandesos (147).
En total, hi ha habitants de fins a 95 estats, a part de tretze persones més que consten com a apàtrides. Els continents que més habitants de fora de l'Estat aporten són, per aquest ordre, Europa, Amèrica i Àfrica, mentre que hi ha molt pocs asiàtics i la presència provinent d'Oceania és testimonial.
Per edats, el col·lectiu més nombrós, segons dades del juliol, és el comprès entre els 30 i els 34 anys, amb 3.739 persones. El segueixen els compresos entre 35 i 39 anys (3.630), entre 25 i 29 (3.370), entre 40 i 44 (3.340), i entre 45 i 49 (2.913).
Les dades d'habitants també demostren que a Blanes hi ha més homes que dones, però que aquestes viuen més anys. Segons dades del mes de juliol passat, a Blanes hi havia 20.136 homes (50,57%) i 19.682 dones (49,43%). Les dones, però, són majoria en totes les franges d'edat per sobre dels 70 anys.