Diari de Girona 20/4/09
La qualitat d'altres perilla per l'activitat agrícola i per l'aigua que ve de les depuradores
.
El Baix Ter, una zona on la qualitat dels aqüífers es veu amenaçada per l'activitat agrícola de la superfície. diari de girona
GIRONA DDG
La majoria de municipis de la Costa Brava han hagut de diversificar les seves fómules de subministrament d'aigua potable, ja que l'increment de la demanda (lligada sobretot al desenvolupament turístic) els ha obligat a perforar nous pous i fins i tot buscar aigua en aqüífers més profunds o distants. En els casos més extrems, s'han hagut de connectar les xarxes municipals a les aigües embassades a les capçaleres o trams mitjans de rius com la Muga i el Ter. Cal tenir en compte, però, que bona part dels aqüífers de la zona presenten un elevat risc de salinització, mentre que altres es veuen amenaçats per l'activitat agrícola o fins i tot per les aigües de les estacions depuradores.
Aquest anàlisi es troba recollit en l'estudi Avaluació dels efectes del canvi climàtic a la Costa Brava, impulsat per la Universitat de Girona (UdG) i elaborat per Anna Ribas, Josep Calbó, Albert Llausàs i Joan Albert López. Segons les esves dades, bona part dels aqüífers de la Costa Brava presenten un risc elevat de salinització per intrusió d'aigua marina. Aquest és el cas, en primer lloc, dels situats a l'Albera i el cap de Creus, que abasteixen principalment els municipis de Colera, Llançà i el Port de la Selva. L'extensió d'aquests aqüífers és de sis quilòmetres quadrats, i s'associen a la riera de Colera o Molinars, a la del Port de la Selva i la de Llançà.
En canvi, l'aqüífer de l'Empordà -que s'estén a 614 quilòmetres quadrats a la depressió de l'Empordà- compta amb una bona ubicació que fa difícil que es vegi amenaçat per la intrusió salina. Es calcula que la seva recàrrega anual és d'uns 34 hectòmetres cúbics, tot i que està poc explotat per part dels municipis de la Costa Brava, ja que hi ha molt poques poblacions que s'ubiquin en el seu domini. Això fa que les pressions per extreure aigua siguin poc significatives amb relació a les pressions que rep el seu estat químic, amenaçat per les activitats que hi impacten.
En tercer lloc hi ha l'aqüífer fluviodeltaic del Fluvià-Muga, un sistema d'aigües subterrànies que s'estén al llarg de 184 quilòmetres al llarg del curs baix d'aquests dos rius. La pressió extractiva sobre aquest aqüífer ha estat moderada, i la major part ha estat destinada a usos agrícoles i proveïment de càmpings i àrees residencials, així com per als nuclis de Sant Pere Pescador i l'Armentera. Per la seva topografia plana i la naturalesa del seu sòl, també presenta una elevada vulnerabilitat a la salinització per intrusió marina.
A continuació es troba l'aqüífer dels paleògens del Baix Ter, localitzats bàsicament a l'àrea de Torroella i Pals. La seva gran profunditat i la presència d'aigües més superficials fa que les extraccions en siguin moderades, i la seva principal amenaça és la salinització, a causa de la proximitat del mar.
El perill de l'agricultura
També a l'àrea de Torroella, Pals i l'Escala existeix l'aqüífer fluviodeltaic del Ter, que és bàsicament superficial però que compta amb estrats més profunds. L'explotació de les seves aigües és substancial, majoritàriament destinada a l'abastiment urbà, tant als municipis sota els quals hi ha l'aqüífer de la Mancoumitat de la Costa Brava Centre, inclòs Palafrugell Begur. La qualitat de les seves aigües es veu amenaçada per la intensa activitat agrícola que hi ha a la superfície, fet que afavoreix l'escolament d'agroquímics i pesticides.
A continuació es troben els aqüífers al·luvials de la Baixa Costa Brava, situats entre Palafrugell i Lloret de Mar i una extensió de 41 quilòmetres quadrats. El fenomen de la intrusió salina, juntament amb l'abocament d'aigües procedents de tractaments secundaris de les estacions depuradores, es tradueixen en concentracions elevades de substàncies com l'amoni, nitrats, clorurs, sulfats i metalls que amenacen la qualitat química de les aigües.
Finalment, el darrer és l'aqüífer fluvial de la Baixa Tordera i el delta, de 21 quilòmetres quarats. La pràctica totalitat del volum d'aigua n'és extreta: es tracta de 37 hectòmetres cúbics anuals que es destinen, en un 70%, al subministrament d'aigua potable. Els valors puntualment alts de clorur i conductivitat posen de manifest el risc d'intrusió salina.
El Maresme tindrà ajudes anuals per recuperar el litoral
Ràdio Palafolls 20/4/09
El retard que acumula al Maresme la reparació de les passejades marítimes afectades pels temporals, així com l’imparable procés de pèrdua de sorra a les platges, genera una gran incertesa entre els alcaldes de les poblacions del litoral sobre tot del sud de la comarca, temorosos dels efectes negatius que la situació pot desencadenar davant la proximitat de la temporada estival.
El proper dia 21 el ministeri de Medi Ambient ha covocat els representants municipals a Mataró per donar-los a conèixer les fórmules de regeneració que s’imposaran com a mínim una vegada a l’any a partir de l’actual.
Durant la pròxima reunió, els alcaldes de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Mataró, Premià de Mar i el Masnou esperen conèixer l’estudi sobre la dinàmica de les platges del Maresme. En aquest sentit, l’alcalde de Cabrera, Jaume Borras, va desvelar que els tècnics estatals “no són partidaris de construir espigons submergits” perpendiculars a la riba, una fórmula que s’estava estudiant per impedir el retrocés de la sorra, a causa de l’”elevat cost econòmic d’aquest sistema”.
El recurs que, segons Borràs, sembla ser el menys costós per poder garantir l’estabilitat de les platges és el transvasament anual de sorra des de les zones que n’acostumen a tenir més volum.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada