divendres, 24 d’abril del 2009

Algunes notícies més per llegir 22/4/09...

Els pagesos reclamen més vigilància degut a l'augment de robatoris als camps
Malgrat confidencial 22/4/09 (Vídeo)

L'Estat diu que la solució per a les platges del Maresme és abocar-hi sorra cada any
El Punt 22/4/09

Invertirà 9 milions d'euros per fer-hi una nova aportació i fer reparacions als passejos marítims
.Una imatge de la platja de Premià de Mar, sense sorra, i amb una de les escales trencades./ Foto: QUIM PUIG.

El Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí ha decidit que l'única solució per estabilitzar les platges del Maresme és abocar-hi cada any més sorra. El subdirector general per a la Sostenibilitat de les Costes, Miguel Velasco, que ahir es va reunir amb els alcaldes del Baix Maresme, va tallar d'arrel qualsevol altra alternativa, com ara la construcció d'espigons que ajudin a estabilitzar el litoral, ja que és massa cara i no és adequada per les característiques de la costa maresmenca. Com a mesura d'urgència, l'Estat farà, les pròximes setmanes, una aportació de 500.000 m³ de sorra a Cabrera, Vilassar de Mar, el Masnou i Montgat.

L'anunci del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí d'invertir 9 milions d'euros per reparar els desperfectes als passejos marítims pels temporals del desembre passat i d'una aportació extraordinària de 500.000 m³ de sorra al litoral del Baix Maresme, ha anat acompanyat també de la «solució definitiva» que dóna l'Estat perquè les platges no es quedin sense sorra cada cop que hi ha una llevantada. Segons el subdirector general per a la Sostenibilitat de les Costes del ministeri, Miguel Velasco, si es fa una aportació contínua de sorra a la costa els problemes es resoldran. «Sempre es diu que amb aquest sistema es llencen els diners al mar, però no és cert, perquè la sorra no desapareix, sinó que va a altres zones o s'acumula als ports», hi va afegir.

La fórmula que dóna per vàlida el ministeri implica exigir als ports que compleixin les seves obligacions i que, de manera periòdica, facin els transvasaments que per llei els toquen. Així doncs, es tractaria de portar la sorra des de la part de llevant fins a les platges de ponent, les quals queden gairebé desertes pels temporals. Velasco va reconèixer que aquests moviments s'han portat a terme en comptades ocasions, però va assegurar que ara s'intentarà pressionar perquè es facin.

De moment, i com a mesura d'urgència, l'Estat començarà, aquest abril, una aportació d'urgència als municipis de Cabrera de Mar, el Masnou, Montgat i Vilassar de Mar per solucionar temporalment la falta de platja. La regeneració es farà a través de dragues. Malgrat les crítiques dels pescadors, el subsecretari defensa que el sistema només es farà en llocs on hi ha acumulació de sorra i diu que, per tant, no afectarà l'ecosistema marí.

El ministeri oblida Premià de Mar

A banda de les aportacions de sorra, el Ministeri de Medi Ambient també repararà algunes de les destrosses que van deixar els temporals del desembre passat al litoral maresmenc. Els treballs consistiran sobretot a construir noves esculleres i a adequar alguns trams de passeig marítim malmesos. Malgrat la satisfacció continguda d'alguns alcaldes com ara el de Cabrera de Mar, Jaume Borràs, i el del Masnou, Eduard Gisbert, qui més descontent va sortir de la reunió va ser l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, que ha vist com el seu municipi, tot i patir com cap altre els efectes de la llevantada de Sant Esteve, ha estat absolutament oblidat per l'Estat. A banda de no preveure la regeneració de sorra a la seva platja, tampoc es beneficiarà de cap de les obres d'urgència. Buch va dir que «l'error» del ministeri d'obviar Premià de Mar és «incomprensible» i va assegurar que estava molt «decebut i desil·lusionat» amb el govern espanyol. Tot i mantenir que farà una «defensa aferrissada» dels interessos del municipi allà on calgui, critica com «algú amb dos dits de front no entengui que el mateix mal que va fer el temporal als pobles veïns, el va fer també a Premià de Mar».


El projecte de preservació de l'alguer de Mataró, premiat per la Generalitat
El Punt 22/4/09
.
Imatge d'arxiu de l'alguer de Mataró. Foto: EL PUNT.

El projecte d'estudi i preservació de l'alguer de Mataró ha estat guardonat amb la Placa de la Pesca Catalana, dins dels premis de reconeixement del sector pesquer català que atorga la Generalitat. L'estudi de l'alguer de Mataró va començar l'any 1997 i ara mateix és un dels més ben conservats del litoral de Catalunya. Les praderies de les algues de posidònia, amb fulles que poden superar el metre de longitud, es troben molt ben conservades a prop de la costa. Els estudis que s'han fet durant els últims anys han permès fer una cartografia de les plantes per fixar amb detall la seva ubicació i el seu estat. Les algues s'estenen en una superfície de 730 hectàrees des de la desembocadura de la riera d'Argentona fins a la de Llavaneres i se les sotmet a un control continuat per garantir-ne la preservació. L'any 2006 va ser inclosa dins la xarxa europea Natura 2000.

En aquest projecte hi participen l'Escola del Mar de Badalona, la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró (SPAS), la regidoria de Ciutat Sostenible de l'Ajuntament de Mataró, el Centre d'Immersió Blaumar de Mataró, la secció de ciències del Museu de Mataró i la Confraria de Pescadors de Mataró i disposa de l'assessorament científic del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona. Segons l'acord de govern d'ahir que va donar llum verd al guardó, el projecte de l'alguer mereix també el premi «per donar a conèixer l'estat d'aquesta comunitat i el seu funcionament en l'àmbit ecològic, i generar un corrent de participació per part del voluntariat ambiental i les institucions».

D'altra banda, en els mateixos premis de reconeixement del sector pesquer també ha estat guardonat un maresmenc: Josep, un pescador del tremall jubilat. Ha estat durant 25 anys vicepresident primer de la Confraria de Pescadors de Mataró. La Generalitat li reconeix el treball que va dur a terme per millorar les instal·lacions de la llotja.