Algunes notícies més per llegir 21/3/10...

Mossos i agents rurals estrenyen el control de vehicles en zones forestals
El Periódico de Catalunya 21/3/10

L’auge de quads i motos de trial causa problemes d’erosió i contaminació sonora
.

Agents dels Mossos d’Esquadra demanen els documents a un motorista al parc del Montnegre, ahir. Foto: danny caminal
SANT CELONI

La gent, aquesta vegada, va fer cas dels avisos. I es va quedar a casa, tot i el bon temps. Els camins del parc natural del Montnegre i el Corredor, un dels paratges més afectats pel temporal del 8 de març passat, van estar ahir poc concorreguts. Autoritats i mitjans de comunicació feia una setmana que explicaven els estralls que la nevada havia causat al bosc i ahir, per les pistes forestals del terme de Sant Celoni (Vallès Oriental), amb prou feines es va poder veure algun ciclista, un grup de senderistes amb nens i molts arbres, alguns arrencats de soca-rel.
L’únic motociclista interceptat pels controls dels agents rurals, guardes de la Diputació de Barcelona i la unitat de medi ambient dels Mossos d’Esquadra va ser un veí de Vallgorguina, que finalment es va estalviar la sanció, però que es va emportar una bona reprimenda per circular per un camí d’amplada inferior als quatre metres, que són els que estan autoritzats. «¡A aquest pas em vendré la moto!», va exclamar rondinant mentre feia marxa enrere per tornar per on havia arribat.

DIFÍCIL DE REPARAR / «Els aficionats al trial, l’enduro i els quads no s’imaginen el mal que fan quan circulen per una via no autoritzada», va explicar Pep Pannon, sobreguarda del parc. Problemes d’erosió del terreny; destrosses a la coberta vegetal, «que triga dècades a regenerar-se»; sorolls que espanten les aus durant la nidificació; danys als torrents i barrancs, «on en aquest moment, per exemple, hi ha larves de salamandra», va indicar Pannon. «Hi ha vegades en què aquest rierol –va dir el responsable del parc assenyalant un tímid curs d’aigua– sembla una autopista».
Durant els últims anys, l’accés al bosc de vehicles de motor ha augmentat, «sobretot per l’auge que des de fa un temps han agafat els quads i les motos de trial», va observar. Això no vol dir que s’estiguin imposant més sancions. «Hi ha més usuaris, però el percentatge d’infractors és baix», va assegurar Carles Guerrero, caporal de la Unitat Regional de Medi Ambient (UMAR) dels Mossos d’Esquadra.
La pressió humana és alta al Montnegre, igual que a la Serralada Litoral i la de Marina, per la seva proximitat a les grans conurbacions urbanes. «Els aficionats es queixen perquè no hi ha circuits ni zones senyalitzades i legalitzades on puguin practicar amb la moto», va indicar Guerrero. Els motoristes, per la seva banda, reclamen a la Generalitat que modifiqui l’actual normativa, que consideren que no s’ha desenvolupat correctament.

Per quan les lleres dels rius???... Està estrictament prohibit circular-hi, fan molt més mal que a la muntanya, fan molt mes mal a la fauna, pateixen molta més pressió que la muntanya per la seva major proximitat als nuclis urbans i el seu major accés, i és molt més fàcil de controlar perquè no hi ha vies alternatives... Per què no es fa a les lleres dels riu???... Perquè no queda maco a la foto???



El temporal abarateix la fusta i accentua la crisi dels boscos
El Periódico de Catalunya 21/3/10

L’escàs rèdit de les zones forestals ressuscita la idea d’una taxa d’accés

Els propietaris alerten que sense ajudes no poden recollir llenya caiguda
. Un home serra un arbre caigut en un càmping pròxim a la platja Castells, a Palamós (Baix Empordà). Foto: CLICK ART FOTO / DAVID BORRAT
.

Si desitja veure el gràfic en PDF faci un clic a la imatge.
.
MARÍA JESÚS IBÁÑEZSANT CELONI

El bosc ja no és negoci. Amb el preu de la fusta per terra, només han faltat els desperfectes causats pels temporals d’aquest hivern per acabar d’enfonsar el sector. «Ni les millors masses forestals són rendibles avui dia», afirma Irina Prokofieva, tècnica del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC). Els silvicultors –els cultivadors de boscos– asseguren que, si no aconsegueixen obtenir una rendibilitat (o no se’ls proporcionen ajudes), els serà difícil mantenir les propietats lliures de llenya caiguda i de malesa, amb el risc que això implica quan arriba l’estiu i creix el risc d’incendis.
L’única solució, sosté Prokofieva, coautora d’un exhaustiu estudi sobre l’aprofitament del bosc mediterrani, és «que el propietari forestal rebi una part del valor dels productes que genera el bosc, ja siguin els bolets, la caça, el carbó o les activitats lúdiques». «Només els bolets resulten fins a 10 vegades més rendibles que la fusta», indica la tècnica.
La fusta, que segons el tècnic del Consorci Forestal de Catalunya, Josep Maria Tusell, es pagava a finals de l’any passat a entre 30 i 35 euros la tona –en funció de la qualitat i del diàmetre del tronc–, ja no dóna per viure. Amb els dos temporals d’aquest any (el de gener i el de març), «el més probable és que quan aquesta fusta arribi a les serradores es pagui encara més barata». L’únic consol, afegeix Tusell, és que «els arbres que han caigut amb l’última nevada són de poc pes i la pèrdua, en volum de fusta, no serà tan elevada com l’any passat amb el vendaval».
.

NO DÓNA PER VIURE / La fusta representa, segons l’experta, «un 25% de la producció forestal». «El propietari d’un bosc proveeix molts serveis a la ciutadania, però no rep uns ingressos suficients per viure d’aquest bosc», observa Prokofieva. Per això l’abandonament és cada vegada més important. «Malgrat els incendis i el desenvolupament urbanístic, els boscos de Catalunya han augmentat en superfície i volum durant en els últims vint anys», assenyala Eduard Plana, enginyer forestal i director del CTFC.
Les subvencions no són suficients per mantenir netes les masses forestals catalanes, que ja ocupen 1,5 milions d’hectàrees, és a dir, un 61% de la superfície de Catalunya, tot i que l’Administració insisteix que fa el que pot.
Per això, cada vegada hi ha més veus que reclamen que, entre altres opcions, es plantegi la possibilitat de regular l’accés al bosc mitjançant un pagament previ als propietaris. Es tracta, en definitiva, de la controvertida taxa dels boletaires, que cada cert temps salta a la palestra i és objecte de crítiques i afalacs. «És una mesura impopular a Catalunya perquè la tradició d’anar al bosc és antiga i no s’entén el fet d’haver de pagar, però en altres llocs funciona amb èxit», assenyala Prokofieva.
.

CAS FINLANDÈS / Hi ha altres alternatives. Països com Finlàndia han creat línies d’ajudes «per les quals es compensa els propietaris forestals a canvi que preservin la biodiversitat, ja que mantenint el bosc proporcionen al mateix temps protecció a espècies amenaçades o autòctones», relata.
.

Una altra possibilitat analitzada pel Centre Tecnològic és l’explotació micològica del bosc. «Només amb l’acció de tallar un 25% dels arbres d’una parcel·la, s’aconsegueix que la producció de rovellons es multipliqui per sis», relata Juan Martínez, tècnic de l’entitat, que dirigeix una investigació de dos anys sobre aquest assumpte als boscos de Poblet (Conca de Barberà). «¿Què es pot plantejar el propietari d’un bosc, que s’ha gastat diners realitzant una intervenció d’aclarida? Doncs que pugui cobrar a qui es beneficiï dels bolets», apunta Martínez.
Altres alternatives recomanades pels experts són el cultiu de tòfones; el d’herbes aromàtiques i medicinals, que es destinen a la indústria alimentària i a la cosmètica; la plantació d’arbres de fustes nobles perquè la fusta sigui més cara, i la producció de biomassa, amb destí a la climatització.
.

AJUDES A LA RETIRADA / Per retirar la fusta caiguda el 2009 als boscos de titularitat pública, la Generalitat va invertir l’any passat 7 milions d’euros i va contractar 1.000 persones inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya. Aquestes brigades van treballar a 115 municipis i van netejar 31 perímetres de protecció prioritaris, explica la Conselleria de Medi Ambient. El Consorci Forestal, l’organisme que agrupa els propietaris particulars, replica que el bosc públic representa poc més del 20% de la superfície, mentre que el 78,5% restant és de titularitat privada. Per netejar aquesta amplíssima extensió, recorda l’entitat, només es van habilitar ajudes per un import de 4 milions d’euros, per sota dels 10 milions que haurien estat necessaris.
Aquesta vegada, el 90% de les zones forestals danyades per la nevada són en mans de particulars, va admetre ahir el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. Encara s’ha de determinar la quantitat de fusta per recollir –l’inventari s’està fent–, però tot indica que el volum de llenya serà ingent.